Hipertermia
En medicina i biologia, el terme hipertermia es definix com una temperatura corporal anormalment alta, sent per lo tant el concepte contrari a hipotèrmia o temperatura corporal excessivament baixa. Per a alguns autors hipertermia és un sinònim d'hiperpirexia. Per a uns atres, l'hiperpirexia és una temperatura corporal molt alta que supera els 41 °C i s'acosta al màxim tolerat pel cos humà. No obstant, no existix acort en esta definició i atres texts consideren com a hipertermia qualsevol elevació de la temperatura corporal per damunt de la normalitat. En l'hipertermia oncològica s'eleva de forma intencionada la temperatura d'una part del cos com a método terapèutic (termoterapia) per al tractament del càncer, en este cas es definix hipertermia com l'elevació artificial i controlada de la temperatura en l'interior d'un tumor, sense superar els llímits de tolerància dels teixits sans veïns.[1] L'hipertermia maligna, també cridada hipertermia de l'anestèsia o hiperpirexia maligna és una resposta anómala a l'us de anestésicos que cursa en temperatura corporal molt alta i posa en perill la vida del pacient.
Diferència entre febra i hipertermia
[editar | editar còdic]En moltes ocasions els térmens febra i hipertemia s'intercanvien com si foren sinònims. Ademés el concepte de hipertermia és diferent depenent de l'autor. No obstant, se sol considerar que la febra es classifica depenent de la temperatura en:[2]
- Febrícula. Quan la temperatura corporal no passa de 38 °C.
- Febra moderada. La temperatura oscila entre 38 i 39 °C.
- Febra alta. Superior a 39 °C.
L'hipertermia es pot classificar en els següents grups:[2]
- Hipertermia llaugera. Entre 37,5 i 38,5 °C
- Hipertermia moderada. Major de 38,6 i menor de 40 °C.
- Hipertermia alta. Superior a 40 i inferior a 41 °C.
- Hipertermia extrema. Major a 41 °C. En este cas l'elevació de la temperatura corporal sobrepassa la capacitat de control del hipotàlem, circumstància que no ocorre en la febra. Molts autors quan utilisen el terme hipertermia s'estan referint a l'hipertermia extrema. Les temperatures corporals superiors a 43 °C són causa de mortalitat o de seqüeles neurològiques.
Hipertermia maligna
[editar | editar còdic]És una resposta hipermetabólica del múscul esquelètic despuix de l'us de anestésicos volàtils com l'halotano, sevoflurano i desflurano. Despuix de l'administració d'anestèsia es produïx en algunes persones un quadro d'elevació de la freqüència cardíaca i respiratòria, gran aument de la temperatura corporal, aument en el consum d'oxigen i elevació del nivell de diòxit de carbono espirado en sanc. Com a conseqüència té lloc un quadro de acidosis, rigidea muscular i rabdomiólisis que pot posar en perill la vida del pacient. La susceptibilitat a presentar el quadro afecta a un de cada 3000 individus, és d'orige genètic i es transmet segons un patró autosómico dominant. En la majoria dels casos està causat per un defecte en el receptor de rianodina que es troba en el cromosoma 19q13.1.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari enciclopèdic ilustrat de medicina Dorland.
- ↑ 2,0 2,1 Semiologia mèdica integral. Autors: Luis Guillermo Duc Ramírez. Humberto Rubio Vanegas. Editorial Universitat de Antioquía. Consultat el 20 d'agost de 2019.
- ↑ Hipertermia maligna de l'anestèsia. Orphanet. Consultat el 18 d'agost de 2019.
- Lourdes B. Alpizar. (1998). La febra: Conceptes bàsics. Revista cubana de pediatria, 2, 79-83
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hipertermia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.