Fenomen meteorològic extrem
Els fenomens meteorològics extrems inclouen fenomens inusuals, pluges i moltes catarates severes, o fenomens impropis de l'estació.[1]Els acontenyiments extrems estan basats en el registre meteorològic d'una localisació i s'ubiquen en el dèu per cent més inusual.[2] En anys recents alguns events extrems han segut atribuïts al calfament global antropogénico, en estudis que indiquen una amenaça creixent de fenomens extrems en el futur.[3]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut[4]
Anotació
[editar | editar còdic]D'acort en estimacions del IPCC (2011), de les pèrdues anuals han variat des de 1980 des d'uns pocs millardos i dalt de US$200 millardos (en dólars de 2010), en el major valor per a 2005 (l'any del Huracà Katrina).[5] Les pèrdues globals de desastres meteorològics informades en les últimes décades, reflectixen mayormante els danys directes calculats a bens immobles i estan distribuïts desigualment. El llímit inferior de les estimacions de pèrdues està infravalorado degut a que molts impactes, tals com la pèrdua de vides humanes, el patrimoni cultural i servicis ambientals, són difícils d'evaluar i valorizar i per lo tant estan pobremente reflectits en les estimacions de pèrdues.[6][7]
Temperatures extremes
[editar | editar còdic]Ones de calor
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Ona de calor.
Una ona de calor és un periodo de temperatures seques i temperatures bochornosas anormalment altes. Les seues definicions varien per les variacions tèrmiques en les diverses ubicacions geogràfiques.[8] La calor excessiva a sovint està acompanyat per alts nivells d'humitat, pero també poden ser catastróficamente seques.[9]
El que les ones de calor no siguen visibles com atres formes de fenomens severs, com els huracans, els tornados i tormentes, fa d'elles una de les formes menys conegudes de fenomens extrems.[10] Ones de calor severes poden danyar les poblacions i cultius pel seu potencial de deshidratació i hipertermia, rampa tèrmics, dilatació tèrmica i infart de calor. La terra seca és més susceptible a l'erosió, lo que disminuïx el sol disponible per a la agricultura. Els brots d'incendis forestals aumenten en freqüència ya que la vegetació seca és més susceptible a l'ignició. La evaporament dels cossos d'aigua poden ser devastador per a les poblacions marines, lo que disminuïx el tamany dels hàbitats disponibles ademés de la cantitat d'aliment present en les aigües. També pot disminuir el ganado i atres poblacions animals.
Durant la calor excessiva les plantes tanquen els poros dels seus fulls (estomes), un mecanisme protector per a conservar l'aigua pero també llimita la capacitat d'absorció. D'esta manera deixen més polució i ozon en l'aire, lo que du a una major mortalitat en la població. S'ha estimat que la polució durant l'estiu calorós de 2006 en Regne Unit va costar 460 vides.[11] S'estima que les ones de calor de l'estiu europeu de 2003 varen causar 30 000 morts adicionals, per l'estrés tèrmic i la polució aérea.[12]
Les àrees afectades per ones de calor també poden sofrir apagons per l'aument en la demanda d'electricitat (per eixemple, pel major us de l'aire acondicionat)[13] L'efecte d'illa de calor poden incrementar les temperatures, especialment durant la nit.[14]
Ones de fret
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Ona de fret.
Una ona de fredor és un fenomen meteorològic que es caracterisa per un refredat de l'aire. Concretament, com és usat pel U.S. National Weather Service, és una ràpida caiguda en la temperatura dins d'un periodo de 24 hores que requerix substancial protecció adicional a l'agricultura, indústria, comerç i activitats socials. Els seus criteris precisos estan determinats per l'índex de refredat i el seu nivell inferior de caiguda. Esta temperatura mínima depén de la regió geogràfica i el temps de l'any.[15] Les ones de fret generalment són capaços d'ocórrer en qualsevol ubicació geogràfica i es formen per grans masses d'aire gelat que s'acumula sobre certes regions, creades pels moviments de les corrents aérees.[8]
Una ona de fret pot causar mort i dany al ganado i la fauna. L'exposició a la fredor obliga una major ingesta calòrica als animals, inclosos els humans, i si una ona de fredor va acompanyada d'una neva forta i persistent, els animals de pastoreig poden ser incapaços d'alcançar l'aliment i aigua necessàries i morir d'hipotèrmia o hambruna. Les ones de fret a sovint requerixen la compra de forraje per al ganado a un cost considerable per als grangers.[8] Les poblacions humanes poden ser afectades per congelamiento quan són expostes a llarcs periodos a la fredor i pot resultar en la pèrdua de les extremitats o dany en els òrguens interns.
La fredor hivernal extrema a sovint fa que canonades insuficientment aïllades es congelen. Inclús la fontaneria interior pot trencar-se ya que l'aigua congelada s'expandix en el seu interior causant-li dany. El fòc, paradòxicament, es torna més perillós durant la fredor extrema. La ret d'aigua pot trencar-se i perillar l'integritat dels suministraments d'aigua, lo que fa més difícil l'extinció d'incendis.[8]
Les ones de fret poden dur congelamientos i gebre durant la temporada de creiximent en latitut miges poden matar la sembra durant les primeres i més vulnerables etapes del desenroll. Açò resulta en l'impossibilitat de la seua collita i el fracàs dels cultius. Tals ones de fret han causat hambruna. Ademés poden fer que les partícules del sol s'endurixquen i es congelen, lo que dificulta el creiximent de les plantes i la vegetació en dites àrees. Un fenomen extrem va ser el cridat "Any sense estiu de 1816", un de varis anys de la década de 1810 en que es varen perdre numerosos cultius durant un rar cas d'ona de fredor estival despuix de la reducció de la radiació solar a causa de erupció volcàniques.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Intergovernmental Panel on Climate Change. 2.7 Has Climate Variability, or have Climate Extremes, Changed? [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ NOAA. «Extreme Events».
- ↑ Scientists attribute extreme weather to man-made climate change. Researchers have for the first clave attributed recent floods, droughts and heat waves, to human-induced climate change. 10 July 2012 The Guardian
- ↑ Extremely Bad Weather: [2] archivat en Wayback Machine. Studies start linking climate change to current events November 17, 2012; Vol.182 #10 Science News
- ↑ U.S. Billion-Dollar Weather and Climate Disasters: Summary Statistics
- ↑ Smith A.B. and R. Katz, 2013: U.S. Billion-dollar Weather and Climate Disasters: Data sources, Trends, Accuracy and Biases. Natural Hazards, 67, 387–410, doi:10.1007/s11069-013-0566-5
- ↑ Managing the Risks of Extreme Events and Disasters to Advance Climate Change Adaptation (SREX), Summary IPCC
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Mogil, Micheal.H (2007). Extreme Weather, Nova York: Black Dog & Leventhal Publishers, pp. 210–211. ISBN 978-1-57912-743-5.
- ↑ NOAA NWS. «Heat: A Major Killer». Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2014. Consultat el 20 de maig de 2015.
- ↑ Casey Thornbrugh, Asher Ghertner, Shannon McNeeley, Olga Wilhelmi, and Robert Harriss. «Heat Wave Awareness Project». National Center for Atmospheric Research. Archivat des d'el original, el 5 d'agost de 2009. Consultat el 18 d'agost de 2009.
- ↑ «It's not just the heat – it's the ozone: Study highlights hidden dangers». University of York.
- ↑ «Vulnerable populations: Lessons learnt from the summer 2003 heat waves in europe». Eurosurveillance.
- ↑ «[3]», Los Angeles Claves. Consultat el 16 de juny de 2014.
- ↑ T. R. Oke(1982).Quarterly Journal of the Royal Meteorological Society.108(455)
- 1–24.doi:10.1002/qj.49710845502.
- ↑ Glossary of Meteorology. «Cold Wave». American Meteorological Society. Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2011. Consultat el 18 d'agost de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fenómeno meteorológico extremo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.