Alta pressió atmosfèrica
Una alta pressió o anticiclón és una massa d'aire a on la pressió atmosfèrica (corregida al nivell de la mar) és superior que la de l'aire circumdant. L'aire d'un anticiclón és més estable que l'aire que lo circunda i descendix sobre el sol des de les capes altes de l'atmòsfera, produint-se un fenomen denominat subsidencia. Els anticiclones, per lo anterior, provoquen situacions de temps estable i absència de precipitacions, ya que la subsidencia llimita la formació de núvols. Els anticiclones giren en sentit horari en el hemisferi nort i antihorario en el hemisferi sur, al revés que els ciclons, per causa del efecte Coriolis.
Història
[editar | editar còdic]Sir Francis Galton va descobrir per primera volta els anticiclones en la década de 1860. Són les zones preferides dins d'un patró de fluix de sinóptica en els nivells més alts de les depressió en el patró de l'ona de Rossby. Els sistemes d'alta pressió es denominen alternativament anticiclones. La seua circulació es denomina a voltes cum sole. Les zones d'altes pressions subtropicales es formen baix la porció descendent de la circulació de la cèlula de Hadley. Les zones d'alta pressió de nivell superior se situen sobre els ciclons tropicals per la seua naturalea de núcleu càlit.
Els anticiclones de superfície es formen pel moviment descendent a través de la troposfera, la capa atmosfèrica a on es produïx el temps. Les zones preferides dins d'un patró de fluix de sinóptica en els nivells superiors de la troposfera es troben baix el costat occidental de les vaguadas. En els mapes meteorològics, estes àrees mostren vents convergents (isotacas), també coneguts com confluència, o llínees d'altura convergents prop o per damunt del nivell de no divergència, que es troba prop de la superfície de pressió de 500 hPa aproximadament a mitat de la troposfera.[1][2] Degut a que es debiliten en l'altura, estos sistemes d'alta pressió són frets.
Cresta subtropical
[editar | editar còdic]
El calfament de la terra prop de l'equador força el moviment ascendent i la convecció a lo llarc de la vaguada monsònica o zona de convergència intertropical. La divergència sobre la vaguada casi equatorial fa que l'aire s'eleve i s'allunte de l'equador en l'aire. A mida que l'aire es desplaça cap a les latitut miges, es gela i s'afona donant lloc a una subsidencia prop del paralel de 30° d'abdós hemisferis. Esta circulació coneguda com cèlula de Hadley forma la dorsal subtropical.[3] Molts dels deserts del món són causats per estes zones d'alta pressions climatològiques.[4] Degut a que estos anticiclones s'enfortixen en l'altura, es coneixen com a dorsals de núcleu càlit.
Formació en altura
[editar | editar còdic]El desenroll de anticiclones en altura es produïx en els ciclons de núcleu càlit, com els ciclons tropicals, quan la calor latent causada per la formació de núvols es llibera en altura aumentant la temperatura de l'aire; la gruixa resultant de la capa atmosfèrica aumenta l'alta pressió en altura que evacua el seu fluix d'eixida.
Concepte
[editar | editar còdic]La circulació de l'aire en l'interior d'un anticiclón és, en el hemisferi nort, en el sentit de les manetes del rellonge, (dextrógiro), i en el hemisferi sur en sentit contrari a les manetes del rellonge, (levógiro). El sentit de gir de l'aire és puix invers al que es dona en un cicló o borrasca, (el qual és levógiro en l'hemisferi nort i dextrógiro en l'hemisferi sur).
Un anticiclón tèrmic és el descens d'una massa d'aire degut a que està més freda que l'entorn. Es produïx quan l'aire descendix per refredat, aumenta la pressió atmosfèrica, i la pèrdua de temperatura és major en les capes baixes que en les altes, provocant una inversió tèrmica. Dona un temps sec, solejat i fret.
Un anticiclón dinàmic és el descens d'una massa d'aire degut a que és espentada cap a la superfície de la Terra per l'advección (variació d'un escalar en un punt donat per efecte d'un camp vectorial, és dir, dins de lo referent a la meteorologia, el procés de transport d'una propietat atmosfèrica) en altura de masses d'aire que la desplacen del lloc en el que està. Dona temps sec, solejat i calorós. El anticiclón es caracterisa per la seua pressió atmosfèrica que és superior a la de l'aire propenc, que produïx un efecte expansiu en eixa zona. Lo anterior ho diferencia de la depressió, la pressió atmosfèrica de la qual és més baixa que l'aire circumdant, la qual produïx un efecte de contracció de l'aire cap al centre de la borrasca.
Anticiclón: en les zones a on l'aire fret descendix a la pressió normal se li sumixca la pressió que eixercix l'aire en descendir.
També poden classificar-se pel seu ciclogénesis en:
- Anticiclones frets: Es produïxen per refredat d'una bossa d'aire que està en contacte en el sol. Este aire es queda bloquejat i no pot moure's ni deixa passar atres sistemes meteorològics.
- Anticiclones càlits: Es formen associats a les zones de la circulació general de l'atmòsfera, per convecció des d'atres zones anticiclòniques, que espenten a l'aire, que prèviament havia pujat, cap a avall. Este aire ve més sec i més fret que el seu entorn, pero baixa a gelar-se encara més. A esta categoria pertanyen els anticiclones subtropicales com el de les Azores.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Glossari de Meteorologia (2009). Nivell de no divergència. [1] archivat en Wayback Machine. Societat Meteorològica Americana. Recuperat el 2009-02-17.
- ↑ Konstantin Matchev (2009). Middle-Latitude Cyclones - II [2] archivat en Wayback Machine.. Universitat de Florida. Recuperat el 2009-02-16.
- ↑ Dr. Owen E. Thompson (1996). Cèlula de circulació Hadley.
- Archivat el 5 de març de 2009 archivat en Wayback Machine. Channel Video Productions. Recuperat el 2007-02-11.
- ↑ Equip de ThinkQuest 26634 (1999). La formació dels deserts [3] archivat en Wayback Machine.. Fundació educativa Oracle ThinkQuest. Recuperat el 2009-02-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alta presión atmosférica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.