Massa d'aire

En meteorologia, una massa d'aire és un volum d'aire definit pel seu temperatura i contingut de vapor d'aigua. Les masses d'aire cobrixen molts centenars o mils de quilómetros i s'adapten a les característiques de la superfície baix d'elles. Es classifiquen segons la latitut i les seues regions d'orige continental o marítim. Les masses d'aire més fredes es denominen polars o àrtiques, mentres que les masses d'aire més càlides es consideren tropicals. Les masses d'aire continental i superior estan seques, mentres que les masses d'aire marítim i monsònic són humides. Els fronts meteorològics separen les masses d'aire en diferents característiques de densitat (temperatura o humitat). Una volta que una massa d'aire s'allunta de la seua regió d'orige, la vegetació subjacent i els cossos d'aigua poden modificar ràpidament el seu caràcter. Els esquemes de classificació aborden les característiques d'una massa d'aire, aixina com la modificació.
Classificació i notació
[editar | editar còdic]
La classificació de Bergeron és la forma més àmpliament acceptada de classificació de massa d'aire, encara que uns atres han produït versions més refinades d'este esquema en diferents regions del món.[1] La classificació de massa d'aire implica tres lletres. La primera lletra descriu les seues propietats d'humitat, en c utilisada per a les masses d'aire continentals (sec) ym per a les masses d'aire marítim (humit). La seua regió d'orige: T per a tropical, P per a polar, A para àrtic o antàrtic, M para monsó, I para equatorial i S per a aire superior (un aire de calfament i secat adiabàtic format per un moviment descendent significatiu en l'atmòsfera). Per eixemple, una massa d'aire que s'origina en el desert al suroest dels Estats Units en estiu pot ser designada com "cT". Una massa d'aire que s'origina sobre el nort de Siberia en hivern pot indicar-se com "cA".[2]
L'estabilitat d'una massa d'aire pot mostrar-se usant una tercera lletra, ya siga "k" (massa d'aire més freda que la superfície baix d'ella) o "w" (massa d'aire més càlida que la superfície baix d'ella).[2] Un eixemple d'açò podria ser una massa d'aire polar que bufa sobre la Corrent del Golf, denominada "cPk". Ocasionalment, també es pot trobar l'us d'un apòstrof o "tic de grau" que denota que una massa d'aire donada que té la mateixa notació que una atra que està reemplaçant és més freda que la massa d'aire reemplaçada (generalment per a masses d'aire polars). Per eixemple, una série de front sobre el Pacífic pot mostrar una massa d'aire denominada mPk seguida d'una atra mPk'.
Una atra convenció que utilisa estos símbols és l'indicació de modificació o transformació d'un tipo a un atre. Per eixemple, una massa d'aire àrtic que bufa sobre el golf d'Alaska pot mostrar-se com "cA-mPk". Una atra convenció més indica la superposició de masses d'aire en determinades situacions. Per eixemple, el pas d'una massa d'aire polar per una massa d'aire del Golf de Mèxic sobre el centre dels Estats Units podria mostrar-se en la notació "mT/cP" (a voltes usant una llínea horisontal com en notació fraccionaria).[3]
Característiques
[editar | editar còdic]Les masses d'aire tropicals i equatorials són calents a mida que es desenrollen en latitut més baixes. Els que es desenrollen sobre la terra (continental) són més secs i calents que els que es desenrollen sobre els oceans i viagen cap als pols en la perifèria occidental de la cordillera subtropical.[4] Les masses d'aire tropicals marítimes a voltes es denominen masses d'aire comercials. Les masses d'aire marítim tropical que afecten als Estats Units s'originen en el mar Carib, el sur del golf de Mèxic i l'Atlàntic tropical a l'est de Florida a través de les Bahames.[5] Les masses d'aire dels monsons són humides i inestables. Les masses d'aire superiors són seques i rara volta apleguen al sol. Normalment, residixen sobre masses d'aire tropical marítim, formant una capa més càlida i seca sobre la massa d'aire humit més moderat que es troba davall, formant lo que es coneix com una inversió dels vents alisios sobre la massa d'aire tropical marítim.
Les masses d'aire polars continentals (cP) són masses d'aire fredes i seques per la seua regió d'orige continental. Les masses d'aire polars continentals que afecten a Amèrica del Nort es formen sobre l'interior de Canadà. Les masses d'aire tropicals continentals (cT) són un tipo d'aire tropical produït per la cordillera subtropical sobre grans àrees de terra i generalment s'originen en deserts de baixa latitut com el Sàhara en el nort d'Àfrica, que és la principal font d'estes masses d'aire. Atres fonts menys importants que produïxen masses d'aire cT són la península aràbiga, la part central àrida/semiárida d'Austràlia i els deserts que es troben en el suroest dels Estats Units. Les masses d'aire tropicals continentals són extremadament calents i seques.[6] Les masses d'aire àrtiques, antàrtiques i polars són fredes. Les qualitats de l'aire àrtic es desenrollen sobre gèl i sol cobert de neu. L'aire de l'Àrtic és profundament fret, més fret que les masses d'aire polars. L'aire de l'Àrtic pot ser poc profunt en l'estiu i modificar-se ràpidament a mida que es mou cap a l'equador.[7] Les masses d'aire polar es desenrollen en latitut més altes sobre la terra o l'oceà, són molt estables i, en general, menys profundes que l'aire àrtic. L'aire polar sobre l'oceà (marítim) pert la seua estabilitat a mida que guanya humitat sobre les aigües oceàniques més càlides.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Papers in Physical Oceanography and Meteorology.Massachusetts Institute of Technology.2(2)Consultat el 2009-10-28.
- ↑ 2,0 2,1 Glossary of Meteorology. «Airmass Classification». American Meteorological Society. Archivat des d'el original, el 2008-06-11. Consultat el 2008-05-22.
- ↑ United States Weather Bureau. «Daily Weather Maps: February 1, 1950». United States Department of Commerce. Consultat el 2009-10-28.
- ↑ Glossary of Meteorology. «Tropical air». American Meteorological Society. Archivat des d'el original, el 2011-06-06. Consultat el 2009-10-28.
- ↑ Glossary of Meteorology. «Trade air». American Meteorological Society. Archivat des d'el original, el 2011-06-06. Consultat el 2009-10-28.
- ↑ Glossary of Meteorology. «Superior air». American Meteorological Society. Archivat des d'el original, el 2011-06-06. Consultat el 2009-10-28.
- ↑ Glossary of Meteorology. «Arctic air». American Meteorological Society. Archivat des d'el original, el 2012-03-15. Consultat el 2009-10-28.
- ↑ Glossary of Meteorology. «Polar air». American Meteorological Society. Archivat des d'el original, el 2012-10-02. Consultat el 2009-10-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Masa de aire» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.