Anar al contingut

Equador terrestre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:World map with equator.jpg
Equador terrestre

El equador terrestre, també conegut com a llínea de l'equador, paralel 0° o llínea equatorial,[1] és el círcul màxim perpendicular al eix de rotació del planeta Terra.[2] Com tot círcul màxim, definix un pla que passa pel centre de la Terra.

L'equador terrestre dividix al planeta en els hemisferis nort i sur, i es troba a igual distància dels pols geogràfics. Per definició, la latitut en l'equador és de 0°. El ràdio equatorial medix aproximadament 6378,1 km, i el seu circumferència és d'uns 40 075 km.

Astronomia i geodèsia

[editar | editar còdic]

El Sol, en el seu moviment aparent, pansa pel pla equatorial dos voltes a l'any (en els equinoccios de març i de setembre) moments en els que els rajos solars són perpendiculars a la superfície de la Terra en la llínea equatorial, és dir, el Sol s'ubica en el cénit de l'observador.

En les regions ubicades sobre la llínea equatorial terrestre la duració de l'eixida i de la posada del Sol és més curta que en el restant del planeta, degut a que, en el transcurs de tot l'any, el Sol «apareix» i «s'oculta» casi verticalment. La duració del dia en la llínea equatorial és pràcticament constant a lo llarc de tot l'any: aproximadament 14 minuts més que la nit, propiciat per la refracció atmosfèrica i perque l'eixida i la posada del Sol no estan determinades pel pas del centre del Sol sobre l'horisó, sino pel pas de la vora del disc solar. Per lo tant el moment de l'amanecer antecedix al pas del centre del sol per l'horisó, i la posada del Sol és posterior al pas del centre del Sol per la llínea de l'horisó.

En la llínea equatorial, la Terra s'eixampla llaugerament. El diàmetro promig del planeta és de 12 750 quilómetros. El radi equatorial és 43 quilómetros major que el resultant de medir-ho passant pels pols.

Els llocs propencs a la llínea són més adequats per a l'ubicació de ports espacials, com el cas del Centre Espacial de Guayana, ubicat en Kourou (Guayana Francesa) França, perque el seu moviment per la rotació de la Terra és més ràpit en comparació al d'atres latitut, ya que esta adició de velocitat requerix menys combustible per a llançar vehículs espacials. Per a prendre ventaja d'este fet els llançaments deuen dirigir-se al este, al surest o al noreste.

La latitut de la llínea equatorial és per definició 0° (zero graus). És l'únic dels cinc círculs notables en la latitut de la Terra que és estrictament un círcul, de la mateixa manera que ho és el traç imaginari que resulta de la seua proyecció sobre l'esfera celest. Els atres quatre «círculs» notables són els dos círculs polars i els dos círculs tropicals (tròpic de Càncer en l'hemisferi nort i tròpic de Capricorn en l'hemisferi sur).

Camp magnètic

[editar | editar còdic]

El núcleu extern de la Terra produïx el camp magnètic terrestre que s'estén fins a la magnetósfera. En la superfície terrestre, eixe camp orienta les agulles de les brúixoles. L'intensitat de camp en superfície no és constant. És màxima prop dels pols i mínima prop de l'equador terrestre, definint aixina un equador magnètic que seguix aproximadament l'equador geogràfic. El punt a on més s'allunta l'equador magnètic del geogràfic és en Sudamérica, relacionat en l'Anomalia de l'Atlàntic Sur.

Clima

[editar | editar còdic]

Les estacions de l'any en els tròpics i en la llínea equatorial diferixen significativament de les estacions en les zones templades i de les polars. En moltes regions tropicals s'identifiquen únicament dos estaciones, una de pluja i una atra de sequia, pero la majoria de llocs propencs a la llínea equatorial són plujosos durant tot l'any. No obstant, les estacions poden variar depenent d'una varietat de factors, que inclouen l'elevació, vents i la proximitat al oceà.

Els meteoròlecs definixen el clima d'un lloc com «equatorial», en lloc de «tropical», si la diferència entre les temperatures normals dels mesos més càlits i més frets és inferior a 2 °C i durant tot l'any ocorren pluges abundants i constants.

Equador climàtics

[editar | editar còdic]

L'equador terrestre posseïx característiques climàtiques que impliquen alta temperatura, abundant pluja, vent apacible i baixa pressió, els quals són indicadors del clima equatorial plujós. No obstant, les miges climàtiques màximes anuals llongitudinals d'estos valors tenen una trayectòria pròpia per diferències climàtiques en abdós hemisferis de la Terra. L'hemisferi nort posseïx la major superfície dels continents i terres emergides, per lo que tendix a calfar-se en major proporció que l'hemisferi sur, per lo que estos indicadors climàtics equatorials se situen en major freqüència en l'hemisferi nort; encara que durant l'any migran de fet d'un hemisferi a l'atre.

S'ha definit els següents equador climàtics:

Estacions equatorials i clima

[editar | editar còdic]

Artículs principals: Estació i efecte de l'àngul del sol sobre el clima. Més informació: Tròpics


Les estacions en la Terra són la conseqüència de l'inclinament de l'eix de la Terra respecte d'una llínea perpendicular al pla de la seua revolució al voltant del Sol. A lo llarc de l'any, els hemisferis nort i sur estan alternativament orientats cap al Sol o en sentit contrari, depenent de la posició de la Terra en la seua òrbita. L'hemisferi orientat cap al Sol rep més llum solar i està en estiu, mentres que l'atre hemisferi rep menys sol i està en hivern (vore solstici).

En els equinoccios, l'eix de la Terra és perpendicular al Sol en lloc d'inclinar-se cap a ell o cap a fòra, lo que significa que el dia i la nit duren aproximadament 12 hores en tota la Terra.


Prop de l'equador, açò significa que la variació en l'intensitat de la radiació solar és diferent en relació en l'época de l'any que en latitut més altes: la radiació solar màxima es rep durant els equinoccios, quan un lloc en l'equador està baix del punt subsolar en migdia, i les estacions intermiges de primavera i autumne ocorren en latitut més altes; i el mínim ocorre durant abdós solsticis, quan qualsevol dels pols està inclinat cap al sol o alluntant-se d'ell, lo que resulta en estiu o hivern en abdós hemisferis. Açò també resulta en un moviment corresponent de l'equador alluntant-se del punt subsolar, que llavors se situa sobre o prop del círcul tròpic corresponent. No obstant, les temperatures són altes durant tot l'any degut a que l'inclinament axial de la Terra de 23,5° no és suficient per a crear una declinació mínima baixa al migdia per a debilitar suficientment els rajos del Sol, inclús durant els solsticis. Les temperatures altes durant tot l'any s'estenen fins a aproximadament 25° al nort o al sur de l'equador, encara que la diferència moderada de temperatura estacional està definida pels solsticis oposts (com ocorre en latitut més altes) prop dels llímits d'este ranc cap als pols.

Prop de l'equador, hi ha pocs canvis de temperatura a lo llarc de l'any, encara que pot haver diferències dramàtiques en precipitacions i humitat. Per lo general, no s'apliquen els térmens estiu, autumne, hivern i primavera. Les terres baixes al voltant de l'equador generalment tenen un clima de selva tropical, també conegut com a clima equatorial, encara que les corrents oceàniques fredes fan que algunes regions tinguen climes monsònics tropicals en una estació seca a mitan d'any, i la corrent somalí generada pel monsó asiàtic. Pel calfament continental a través de l'alt replanell tibetà, la Gran Somàlia té un clima àrit a pesar de la seua ubicació equatorial.

Les temperatures miges anuals en les terres baixes equatorials ronden els 31 °C (88 °F) durant la vesprada i els 23 °C (73 °F) al voltant de l'amanecer. Les precipitacions són molt elevades llunt de les zones d'aflorament de corrents oceàniques fredes, de 2.500 a 3.500 mm (100 a 140 polzades) per any. Hi ha uns 200 dies de pluja a l'any i la mija d'hores de sol anuals és d'unes 2.000. A pesar de les altes temperatures del nivell de la mar durant tot l'any, algunes altituts més altes, com els Vages i el Mont Kilimanjaro, tenen glaciars. El punt més alt en l'equador està a una altitut de 4.690 metros (15.387 peus), a 0°0′0″N 77°59′31″W, que es troba en la vertent sur del Volcà Cayambe (cim 5.790 metros - 18.996 peus) en Equador. Està llaugerament per damunt de la llínea de neu i és l'únic lloc de l'equador a on hi ha neu en el sol. En l'equador, la llínea de neu és al voltant de 1000 metros (3300 peus) més baixa que en el Mont Everest i fins a 2000 metros (6600 peus) més baixa que la llínea de neu més alta del món, prop del Tròpic de Capricorn en Llullaillaco.




Característiques geogràfiques

[editar | editar còdic]

La superfície de la Terra creuada per la llínea equatorial és majoritàriament oceànica. La llínea equatorial pansa pels següents països:[4]


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]». Consultat el 2024-03-01 (en és).
  2. ↑ Funes C., Luis Ignacio (2004). Geografia general per a bachillerat, 17ª edició, Mèxic: Editorial Limusa, p. 54. ISBN 968-18-6584-7.
  3. ↑ Majid Husain 2010. Geography - 3000 Terms & Concepts. ITCZ. Tata Mc Graw-Hill
  4. ↑ «La llínea de l'Equador travessa estes 13 maravelles». El País.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Equador_terrestre&oldid=673508»