Magnetosfera
La magnetosfera o magnetósfera,[1] és una capa al voltant d'un planeta en la que el camp magnètic d'est desvia la major part del vent solar formant un escut protector contra les partícules carregades procedents del Sol. Tots els planetes en camp magnètic del sistema solar —Mercurio, Terra, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú— posseïxen una magnetosfera pròpia. Ganímedes, satèlit de Júpiter, té un camp magnètic, pero massa dèbil per a atrapar el plasma del vent solar. Mart té una molt dèbil magnetisació superficial sense magnetosfera exterior.
Les partícules del vent solar que impacten la magnetosfera són reconduïdes cap a l'interior de la magnetosfera a través del Cicle de Dungey el qual és resultat dels processos de reconexión magnètica. A través d'este cicle, algunes partícules carregades són accelerades i després conduïdes a través del camp magnètic cap als pols magnètics en a on impacten en partícules de l'alta atmòsfera i donen orige a les auroras polars. En la Terra són conegudes com auroras boreales o australs,[2] pero tals fenomens aurorales han segut també observats en Júpiter i Saturn.
Història
[editar | editar còdic]
La magnetosfera terrestre va ser descoberta en 1958 pel satèlit nortamericà Explorer I. Abans d'això es coneixien alguns efectes magnètics en l'espai ya que les erupció solars produïen en ocasions tormentes magnètiques en la Terra detectables per mig d'ones de ràdio. No obstant, ningú sabia cóm o per qué es produïen estes corrents. També era desconegut el vent solar.
Abans d'açò, els científics sabien que fluïa la corrent elèctrica en l'espai per les erupció solars. No se sabia, no obstant, quàn eixes corrents fluïen ni per qué. En agost i setembre de 1958, el Eixèrcit dels Estats Units va iniciar el Proyecte Argus en la finalitat de provar una teoria sobre la formació dels cinturons de radiació que poden tindre us tàctic en la guerra.
En 1959, Thomas Gold va propondre el nom de la magnetósfera, quan va escriure: «La regió per damunt de la ionosfera, en la que el camp magnètic de la terra, predomina sobre les corrents de gas i partícules ràpides carregades, se sap que s'estén en una distància de l'orde de 10 radis terrestres, per lo que podria ser cridada apropiadament com magnetósfera».
Estructura
[editar | editar còdic]
1) Arc de choc (Bow shock). 2) Mànega magnètica (Magnetosheath). 3) Magnetopausa (Magnetopause). 4) Magnetosfera frontal (Dayside magnetosphere). 5) Lòbul nort de la coa (north tail lobe). 6) Lòbul sur de la coa (south tail lobe). 7) Plasmaesfera (Plasmasphere).
En la part més externa i àmplia de l'atmòsfera d'un planeta, la magnetosfera interacciona en el vent solar en una regió denominada magnetopausa que en la direcció al sol és de menor tamany, i en contra direcció és sumament estesa. En el cas de la Terra es troba a uns 100 000 km i en el cas de Júpiter a més de 4 millons de quilómetros. Per davant de la magnetopausa es troba la superfície de choc entre el vent solar i el camp magnètic. En esta regió el plasma solar es frena ràpidament abans de ser desviat pel restant de la magnetósfera. Les partícules carregades del vent solar són arrastrades pel camp magnètic sobre els pols magnètics donant lloc a la formació de auroras polars.
Arc de choc
[editar | editar còdic]
L'arc de choc forma la capa més externa de la magnetosfera; el llímit entre la magnetosfera i el mig ambient. Per a les estreles, est sol ser el llímit entre el vent estelar i el mig interestelar; per als planetes, la velocitat del vent solar allí disminuïx a mida que s'acosta a la magnetopausa.[3]
Coberta magnètica
[editar | editar còdic]La magnetoenvoltura és la regió de la magnetosfera entre l'arc de choc i la magnetopausa. Es forma principalment a partir del vent solar impactat, encara que conté una menuda cantitat de plasma de la magnetosfera.[4] És un àrea que exhibix un alt fluix d'energia de partícules, a on la direcció i la magnitut del camp magnètic camp varia erráticamente. Açò és causat per la recolecció de gas de vent solar que efectivament s'ha somés a termalización. Actua com un coixí que transmet la pressió del fluix del vent solar i la barrera del camp magnètic de l'objecte.[5]
Magnetopausa
[editar | editar còdic]La magnetopausa és l'àrea de la magnetosfera a on la pressió del camp magnètic planetari s'equilibra en la pressió del vent solar.[6] És la convergència del vent solar impactat del magnetoheath en el magnètic camp de l'objecte i plasma de la magnetosfera. Degut a que abdós costats d'esta convergència contenen plasma magnetizado, les interaccions entre ells són complexes. L'estructura de la magnetopausa depén del Número de Mach i la beta del plasma, aixina com del camp magnètic.[7] La magnetopausa canvia de tamany i forma a mida que fluctua la pressió del vent solar.[8]
Coa magnètica
[editar | editar còdic]Front al camp magnètic comprimit es troba la coa magnètica, a on la magnetosfera s'estén molt més allà de l'objecte astronòmic. Conté dos lòbuls, denominats lòbuls de la coa nort i sur. Les llínees de camp magnètic en el lòbul nort de la coa apunten cap a l'objecte, mentres que les del lòbul sur de la coa apunten cap a l'atre costat. Els lòbuls de la coa estan casi buits, en poques partícules carregades que s'oponen al fluix del vent solar. Els dos lòbuls estan separats per un full de plasma, en un àrea a on el camp magnètic és més dèbil i la densitat de partícules carregades és major.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari Panhispánico de Dubtes
- ↑ / Subtormentas aurorales sobre Yellowknife (Canadà). Data: 24 de febrer de 2011. Consultat: 8-04-2011
- ↑ “Observing stellar bow shocks” . Bibcode: 2010arXiv1005.1527S.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacluster - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaVan Allen - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBritannica - ↑ «La Magnetopausa», .html Física de cordes de fluix magnètic, American Geophysical Union, pp. 439–453. ISBN 9780875900261.
- ↑ «The Magnetopausa». NASA. Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2019.
- ↑ «La Coa de la Magnetosfera». NASA. Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2018. Consultat el 8 de setembre de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Magnetosfera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.