Orto
Respecte a un observador, un astre està en el orto quan travessa el pla del horisó i entra en el camp visual de l'observador —quan «amanecer»—.[1] És dir, quan el seu altura astronòmica és zero, passant de negativa a positiva. Si el disc de l'astre és apreciable —casos del sol i de la lluna— el orto es produïx quan el seu llim superior toca el horisó. En el cas del Sol açò succeïx en l'amanecer, estant el seu centre a 90°50′ del cenit: als 16′ del radi solar, cal afegir-li 34′ per la refracció atmosfèrica, resultant eixos 50′ més. Quan es «veu» el llim solar rasante en l'horisó, realment, segons s'ha demostrat moltes voltes, encara es troba 34' per baix d'ell.[2]
Un cas particular de orto és el orto helíaco. El de Sirius en particular va tindre una especial significació per la seua relació en l'establiment del primer calendari solar, el calendari egipcíac, del com som hereus. Les estreles circumpolarés no tenen orto ni ocàs.
En el llenguage comú, al orto se li denomina amanecer, alba o aurora. En ocasions es diferencia la aurora, que seria la primera resplandor del cel, de l'amanecer, que correspondria a l'eixida del sol.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «orto | Diccionari de la llengua espanyola». «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2025-04-04.
- ↑ S'expressa en unitats angulars. En unitats de temps, el Sol tocarà l'horisó uns 2 minuts i 16 segons més vesprada.
- ↑ Eco y Calabrese, 1987, p. 177.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.