Corrent Equatorial del Sur
Es coneix com a corrent Equatorial del Sur a un conjunt de corrents marines càlides i superficials situades en l'equador terrestre o al sur d'est, i està conformat per les corrents equatorials del Pacífic, Atlàntic i Índic. Estes corrents són de gran cabal, se situen aproximadament entre els paralels 8-10° Sur i 5° Nort;[1] i fluïxen d'est a oest de la mateixa manera que els vents alisios de l'est.
Dins de l'hemisferi sur, cada corrent Equatorial del Sur és una branca cap a l'oest de cada gir oceànic de gran escala. Estos girs són moguts per la combinació dels vents alisios en els tròpics i els vents de l'oest que es troben al sur d'al voltant del Paralel 30 Sur, a través d'un procés prou complicat que inclou l'intensificació de la corrent de frontera oest. En l'equador, la corrent Equatorial del Sur és moguda directament pels vents alisios que bufen des de l'est o del surest, encara que també actuen atres forces.
Estacionalment es desplaça d'un hemisferi a l'atre per l'influència dels vents i a la migració de la zona de convergència intertropical.[2] Estes corrents juguen un rol central en el clima de la Terra, per l'influència de la temperatura en grans superfícies oceàniques.
La corrent Equatorial del Sur forma part de la circulació equatorial, la qual està també conformada per la corrent Equatorial del Nort, la contracorrent equatorial i la corrent de Cromwell,[3] està última és una contracorrent subsuperficial que fluïx en l'equador baix de la corrent Equatorial del Sur i en sentit contrari a esta.
En el Pacífic
[editar | editar còdic]
La corrent Equatorial del Sur forma part del gir oceànic del Pacífic sur, el qual inclou a corrents com la d'Austràlia Oriental a l'oest; la corrent del Pacífic Sur i la corrent circumpolar antàrtica al sur; i la corrent de Humboldt a l'est. Sent el Pacífic el major oceà de la Terra, és a on es produïxen els majors contrasts en els seus extrems: La corrent naix en les aigües relativament fredes de les proximitats de les illes Galápagos, prop d'Equador i nort de Perú, a on les aigües superficials són les més fredes a esta latitut; després en el seu recorregut presenta un calfament continu, aplegant fins a les aigües de la Piscina càlida del Pacífic occidental en aigües de Melanèsia i Indonèsia, mar que és considerat el més càlit del món, tal com s'observa en el mapa adjunt. La variació anómala de la velocitat de la corrent i dels vents, està íntimament relacionada en el patró climàtic d'El Chiquet-Oscilació del Sur (ENSO); puix una corrent més llenta es relaciona en El Chiquet, mentres que una corrent més ràpida es relaciona en La Chiqueta.
En l'Atlàntic
[editar | editar còdic]Ací, la corrent Equatorial del Sur està impulsada pels vents alisios del surest. Prové de la corrent de Benguela prop d'Àfrica i en acostar-se al Brasil es bifurca en una corrent major cap al nort: la corrent del Carib, i en una menor cap al sur: la corrent del Brasil.[4] Estacionalment es desplaça cap al nort en un màxim en juliol i cap al sur en un màxim en novembre.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El vigía: Organo informatiu del Programa Nacional d'Aprofitament de la Tonyina i de Protecció de Delfins, Volums 12-15. FIDEMAR, PNAAPD, 2001 Mèxic
- ↑ 2,0 2,1 Rodrigues, Regina; Rothstein, Lewis & Wimbush, Mark 2007 Seasonal Variability of the South Equatorial Current Bifurcation in the Atlantic Ocean: A Numerical Study. VL 37, DO 10.1175/JPO2983.1, JO Journal of Physical Oceanography - J PHYS OCEANOGR ER
- ↑ Matthieu Roy-Barman & Catherine Jeandel 2016, Marine Geochemistry: Ocean Circulation, Carbon Cycle and Climate Change. Oxford UP
- ↑ South Equatorial Current 2020 Encyclopædia Britannica, Inc.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corriente Ecuatorial del Sur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.