Anar al contingut

Corrent circumpolar antàrtica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La corrent circumpolar antàrtica comunica els oceans Atlàntic, Índic i Pacífic.
La corrent circumpolar antàrtica en la delimitació dels distints fronts de densitat de l'aigua de mar i una batimetría del oceà Austral.

La corrent circumpolar antàrtica (CCA) és una corrent marina d'aigües relativament fredes que fluïx d'oest a est al voltant de la Antàrtida, és dir, en sentit horari vist des del pol sur. La CCA és la característica dominant de la circulació del oceà Antàrtic. Gira en sentit oest a est, és dir, en la mateixa direcció del moviment de rotació i ve a ser l'única corrent austral que compensa el moviment d'est a oest de les corrents localisades en la zona intertropical. Encara que en el hemisferi nort la situació és la mateixa, l'existència d'Europa i Amèrica del Nort complica la trayectòria de dita corrent, que també seria circumpolar de no existir estos continents. L'equivalent de la corrent circumpolar antàrtica en l'hemisferi nort serien les corrents del Golf i de Kuro Shivo (en el Atlàntic i Pacífic, respectivament) com a corrents càlides i les seues corrents opostes fredes que duen aigua molt freda cap al sur: la corrent Oriental de Groenlàndia, la del Labrador i la d'Oyashio. Com a conseqüència d'estes diferències, en l'hemisferi nort, les aigües càlides apleguen a rodejar la veta nort d'Europa que sempre està lliure de gèls pero en canvi, la contraparte de les corrents fredes senyalades permet la deriva dels icebergs procedents de Groenlàndia molt al sur (latitut de Nova Anglaterra, a on va naufragar el Titanic). Aixina, més que impedir que les aigües càlides apleguen a l'Antàrtida, la corrent circumpolar antàrtica lo que fa és impedir que els icebergs procedents de l'Antàrtida apleguen a latitut tan baixes com ocorre en l'hemisferi nort.

Com succeïx en totes les corrents, la seua formació es deu al moviment de rotació terrestre en intervenció d'atres factors com és la configuració de les costes que contribuïxen a desviar dites corrents, encara que en el cas de la corrent Circumpolar Antàrtica es desplaça a unes latitut en les que no existixen terres: el estret de Drake, entre Amèrica del Sur i l'Antàrtida solament contribuïx a accelerar llaugerament la velocitat de la corrent, pero no a desviar-la, per trobar-se en la latitut en la que es desplaça pel moviment de rotació terrestre. Complix, òbviament, en el cridat efecte de Coriolis, que desvia parcialment la trayectòria d'esta corrent cap a la dreta en l'hemisferi sur, és dir, cap al propi continent antàrtic.

Estructura

[editar | editar còdic]

La CCA conecta els oceans Atlàntic, Pacífic i Índic, servint com a principal via de comunicació entre ells. La corrent està fortament llimitada per les masses de terra i les característiques batimétricas. Començant en Sudamérica (especialment entorn al Con Sur), la corrent fluïx a través del pas de Drake entre este continent i la península Antàrtica i després es dividix pel Arc del Scotia, a l'est, en una branca superficial relativament càlida que fluïx cap al nort per la corrent de les Malvines, i una branca més profunda que passa per l'Arc més a l'est abans de girar també cap al nort. Continuant per l'oceà Índic, la corrent és dividida pel replanell de Kerguelen, en la major part del fluix passant pel nort. Seguix al sur de Nova Zelanda, contorneando la Replanell Campbell, primer desviant-se el sur i després desplaçant-se al nort una atra volta. També es produïx una deflexión al seu pas per la dorsal oceànica del surest del Pacífic.


Referències

[editar | editar còdic]