Corrent de Kuroshio

Corrent de Kuroshio

Corrents de Kuroshio i Oyashio.

Archiu:Japan's ocean currents. CAPS 0

Les corrents oceàniques que rodegen a l'archipèlec de Japó: 1. Kuroshio 2. Extensió de Kuroshio 3. Contra-Corrent de Kuroshio 4. La Corrent Tsushima 5. La Corrent Tsugaru 6. La Corrent Sōya 7. Oyashio 8. La Corrent Llimen.

La corrent de Kuroshio (黒潮, corrent de Kuroshio^? «Corrent negra»; també coneguda com Kuro-Shivo, en l'antiguetat coneguda com a corrent de tornaviaje) és una forta corrent marina de frontera occidental localisada en l'oceà Pacífic noroccidental. Comença front a la costa oriental de Taiwan i fluïx cap al norest passant per Japó, a on es fon en la deriva oriental de la corrent del Pacífic Nort. És anàloga a la corrent del Golf en l'oceà Atlàntic, que transporta aigua tropical càlida cap al nort, dirigint-se a la regió polar. A voltes també li la coneix com a Riu Negre —la traducció de Kuro Shio, i una alusió al blau obscur de la seua aigua— i també com a «corrent del Japó» (日本海流 Nihon Kairyū). Este color blau obscur característic es deu a que, per la seua temperatura relativament elevada provoca pobrea en nutrients i d'ahí l'escassea de vida marina lo que li dona el seu nom Kuroshio (corrent negra o aigua obscura).

Història

Va ser descoberta en 1565 pel guipuscoà Andrés de Urdaneta, administrador colonial, supervisor d'expedicions nàutiques, corregidor, monge agustino i lleal navegant al servici del rei Felipe II, quan a bordo de la Nao Sant Pedro, va anar el primer en obrir el "tornaviaje" entre Cebú (Filipines) i les costes de l'Antiga Califòrnia (Nova Espanya). El secret del tornaviaje va donar a Espanya l'hegemonia absoluta sobre l'oceà Pacífic durant sigles, hegemonia que es va plasmar en el cridat "Galeón de Manila".

Geografia

No es tracta d'una corrent massa ampla, d'aigües veloces i càlides. El camí del Kuro Shio al sur de Japó es registra cada dia. Els seus contrapartes són la corrent del Pacífic Nort al nort, la corrent de Califòrnia a l'est i la corrent Equatorial del Nort al sur. Les aigües càlides de la corrent de Kuroshio sostenen els secs de coral de Japó, els secs coralinos més al nort en el món. La branca del mar de Japó es diu corrent de Tsushima 対馬海流 (Tsushima Kairyū). La corrent de Japó també és responsable pel suau temps que s'experimenta al voltant de la costa meridional d'Alaska i en la Columbia Britànica.

Inicia el seu periple en el lloc a on la corrent al nort del equador s'aproxima a les Filipines. Pansa entre l'archipèlec Ryukyu i Kyushu formant el cridat meandre del mar de China i continua a través del estret de Tokara girant bruscament en direcció cap al nort i allí, quan la velocitat de la corrent està en el seu apogeu, es bifurca en una corrent alluntada de les costes de Japó i una atra més sinuosa i complexa que es manté més o menys prop del llitoral fins que abdós braços es reunixen aproximadament als 141° de llongitut est i 35° de latitut nort. Llavors la Kuroshio gira cap a l'est alluntant-se de la costa japonesa i es convertix en l'anomenada Extensió de Kuroshio que adquirix molta força i mostra gran inestabilitat fins a aplegar a la cadena de montanyes volcàicas submarines cridades Montes submarins Emperador a on es dispersa en múltiples subcorrientes, algunes de les quals entraran a formar part de la corrent del Pacífic Nort.

Les imàgens per satèlit de la corrent de Kuroshio ilustren cóm en el camí de la corrent es fan meandres i es formen anells aïllats o molas d'uns 100–300 km. Les moles conserven la seua forma única durant varis mesos i tenen les seues pròpies característiques biològiques que depenen del lloc en que es formen. Si les moles es formen entre la corrent i el llitoral de Japó, poden afectar a la plataforma continental i la seua alta energia cinètica té l'efecte de dur grans masses d'aigua front a la plataforma continental en un costat de l'anell, a l'hora que afig aigua en l'atre costat. El tamany i força de les moles declinen en la distància de les principals corrents oceàniques.