Corrent Equatorial del Nort

Archiu:Ocean surface currents.jpg

Mapa indicant la corrent Equatorial del Nort en l'Atlàntic, Pacífic, pero variable en l'Índic pel monsó.

La corrent Equatorial del Nort o corrent Norecuatorial és una significativa corrent marina càlida dels oceans Pacífic, Atlàntic i parcialment en l'Índic, que fluïx d'est a oest entre al voltant dels paralels 10° nort i 20° nort. Es troba en el costat meridional de cada gir oceànic del hemisferi nort, els quals seguixen el sentit de les agulles del rellonge. A pesar del seu nom, la corrent Equatorial del Nort no està conectada en l'equador terrestre i llimita al sur en la contracorrent equatorial, la qual fluïx en sentit contrari cap a l'est. El fluix superficial cap a l'oest en esta corrent, està impulsat per forces similars a la que impulsen a la corrent Equatorial del Sur, lo que està especialment relacionat en la rotació terrestre.

Corrent Norecuatorial de l'Atlàntic

És una corrent de baixa velocitat, àmplia i somera. Forma part del gir de l'Atlàntic Nort i com a tal està alimentada principalment per aigües de la corrent de les Canàries i del llitoral africà, fluïx pel nort de la zona frontal de Veta Verda i es dirigix cap a l'oest fins a formar la corrent de les Antilles, la qual aplega a la seua volta fins a la corrent del Golf. No està directament conectada en l'equador terrestre i se situa per lo tant entre el mar dels Sargazos i la contracorrent equatorial de l'Atlàntic.

Banya molts països de les Antilles. S'origina per la confluència de dos corrents marines de distintes característiques: la corrent de les Canàries, d'aigües fredes per l'ascens d'aigües profundes junt a la costa d'Àfrica del Noroest (Marroc, Mauritània, Senegal) fins a aplegar a les illes de Veta Verda, es dirigix d'est a oest i s'impulsa per acció del moviment de rotació terrestre, que és d'aigües càlides per la insolació superficial, donant orige a un clima càlit i plujós que es deixa sentir en els països propencs, existint una zona o franja de transició entre un clima sempre plujós en les costes fins a un clima semiárido en el Sahel. L'expressió geogràfica més nítida de la separació entre el desert i el Sahel és, precisament, la veta Verda, que solament té eixe color pel sur, a on es troba la ciutat de Dakar i a on comença a vore's la vegetació resultant en un clima més humit

Corrent Norecuatorial del Pacífic

És una corrent significativa, encara que de menor velocitat que la corrent Equatorial del Sur. Rep l'impuls dels vents alisios de l'est i noreste. Com a part del gir oceànic del Pacífic Nort, prové d'aigües centroamericanas i de la corrent de Califòrnia, en aplegar a Filipines es bifurca una part al sur i la major part fluïx cap al nort formant la corrent de Kuroshio.