Regions polars

Ubicació de les regions polars de la Terra.

Permafrost del Hemisferi nort (en color púrpura).

Archiu:Pulse of Snow and Sea Ice.ogv Les regions polars o les zones polars són les àrees d'un planeta o qualsevol astre que rodegen els pols geogràfics. En la Terra, el Pol Nort i el Pol Sur són els centres d'estes regions, que estan dominades per capes de gèl que conformen les conyes, descansant respectivament en l'oceà Glacial Àrtic i el continent antàrtic. Les banquisas polars estan actualment en disminució, possiblement com a resultat del calfament global antrópico Nort, o la regió que comprén des del Pol Nort fins a la llínea arbolada.

La regió polar antàrtica es delimita geogràficament, al sur del círcul polar antàrtic pero sol prendre's a partir dels 58 graus de latitut sur (per a incloure la Península Antàrtica o Terra de Palmer), o per a considerar el continent complet de l'Antàrtica. El Tractat Antàrtic de 1959 utilisa el paralel de 58° de latitut sur per a considerar la regió polar antàrtica.

S'inclouen ací dos àrees del planeta a on imperen unes condicions extremes, sent les baixes temperatures, l'escassea de precipitacions i les grans variacions del dia entre les distintes époques de l'any, tres de les traces més característiques. Açò fa que la vida estiga representada casi exclusivament per les formes animals i que la mar siga un element imprescindible per a la supervivència d'estos últims.

Dos són les regions polars, pero reunixen unes característiques i un orige completament distints. En l'hemisferi nort, l'Àrtic és una massa de gèl flotant que es manté gràcies a les baixes temperatures, mentres que en l'hemisferi austral, l'Antàrtida és un continent, hui gelat pero que en el passat va albergar una rica flora i una fauna abundant.

L'Àrtic no posseïx cap representant botànic i sobre la fauna conta en diverses espècies que de modo més o menys esporàdic acodixen allí des de les propenques masses continentals euroasiàtica i nortamericana. Aixina, el rabosot àrtic és un dels principals predadores visitants, mentres que l'orso blanc s'ha adaptat ya a residir de modo més continuat. Abunden les foques i les aus marines. Les aigües circumdants es caracterisen per la seua riquea en plàncton i espècies piscícoles, lo que atrau a numerosos cetáceos.

L'Antàrtida és una enorme superfície de gèl de la que solament emergixen alguns cims de més de 4000 metros d'altura i que solament conta en unes chicotetes àrees rebujades, els cridats deserts antàrtics, en els que la sequetat és tan extrema que no aplega a formar-se gèl. La flora conta en unes poques espècies de líquenes i algues que creixen en les zones costeres, que es deshielan durant el breu periodo estival.

La fauna conta en foques, elefants marins, lleoparts marins i numeroses aus, als que cal afegir els cetáceos en les aigües circumdants.

Clima

Artícul principal → Clima polar.

Les regions polars reben menys radiació solar ya que l'energia del Sol aplega al planeta en un àngul oblicuo, estenent-se sobre una àrea més gran, i també viajant una distància més llarga a través de l'atmòsfera de la Terra, en la qual pot ser absorbida, dispersada o reflectida.

l'inclinament axial de la Terra té un major efecte en les regions polars. Ya que les regions polars són les més alluntades de l'equador, reben la menor cantitat de llum solar i per lo tant són les més fredes. La gran cantitat de gèl i neu també reflectix una gran part de l'escassa llum que reben, contribuint a la fredor. Les regions polars es caracterisen pel clima polar, temperatures extremadament fredes, glaciació allí a on hi ha suficient precipitació per a formar gèl permanent i variacions extremes en les hores de llum del dia: vintiquatre hores de llum en estiu (el sol de mijanit), i obscuritat en hivern.

Poblament humà

Un pingüí emperador (Aptenodytes forsteri) en Antàrtida botant de l'aigua.

Hi ha pocs assentaments humans en la regió polar nort de la Terra. Els països que posseïxen terres en les regions àrtiques són: els Estats Units (Alaska), Canadà, Dinamarca (Groenlàndia), Islàndia, Noruega, Finlàndia i Rússia. La regió polar nort és molt diversa tant en establiments humans com en cultures.

La regió polar sur no té població humana permanent, llevat el poblat de Vila Les Estreles, en el Territori Chilé Antàrtic, i la Base Esperanza en l'Antàrtida Argentina. La Planta de McMurdo és l'estació científica més gran de l'Antàrtica, administrada per Estats Units. Unes atres bases notables inclouen la Base Palmer i la Base Amundsen-Scott (Estats Units), la Base Marambio (Argentina), la Base Professor Juliol Escudero i la Base General Bernardo O'Higgins (Chile), la Base Scott (Nova Zelanda), la Base Vostok (Rússia), la Base Machu Picchu (Perú).

Encara que no hi ha cultures humanes aborigen, existix en l'Antàrtica un complex ecosistema, especialment en les zones costeres. La surgencia llitoral proveïx abundants nutrients que ajuden al desenroll del kril, espècie de crustaci marí molt menut que és, a la seua volta, l'aliment d'una complexa cadena de sers vius des dels pingüís a les ballenes blaves.