Llitoral (geografia)
El llitoral constituïx l'àrea de transició entre els sistemes terrestres i els marins. Conceptualment és ecotono, una frontera ecològica que es caracterisa per intensos processos d'intercanvi de matèria i energia.[1][2] Són ecosistemas molt dinàmics, en constant evolució i canvi.[3][4]
De les raons que incidixen en el considerable dinamisme del llitoral destaquen els processos geomorfològics dominants, que diferencien dos tipos de costa, d'erosió (penya-segats) i de sedimentación (plajas, arenals i chapullés costers). Els elevats aportes de sediment, matèria orgànica i inorgànica procedent de les conques hidrogràfiques, produïxen un efecte fertilisador del llitoral que determina altes taxes de productivitat i que contribuïx al manteniment de les rets tróficas.[5]
La varietat i singularitat dels ecosistemes que constituïxen el llitoral fan d'est un espai d'alt valor ecològic, en una considerable diversitat biològica. Ademés, en la caracterisació del llitoral és necessari destacar els següents valors:
- Valor social, estètic i patrimonial
- Valor econòmic, potencialitat i diversitat de recursos naturals
- Valor cultural.
La rigurosidad de les condicions ambientals a les que es veuen someses les comunitats biològiques llitorals, provoca una marcada selecció que favorix fenomens de diferenciació i especiación. Açò conferix riquea i originalitat, aixina com un considerable nivell d'endemicidad a estos ambients. Tot això també repercutix en la seua fragilitat. Per lo general, les comunitats biològiques llitorals es disponen de manera zonal en bandes paraleles a la llínea de costa.[6]
Es poden establir transectos des de les àrees en menor influència marina fins a les sumergides totalment en l'aigua.[5]
En la península ibèrica, existixen diferències notables entre la costa atlàntica i la mediterrànea:
- La vegetació de la costa mediterrànea és històricament més antiga que l'atlàntica, ya que esta va sofrir una regressió durant els periodos glaciars. Despuix de la reculada dels gèls, tenen lloc migracions de flora mediterrànea al llitoral atlàntic.
En el mar Mediterrànea, a diferència del oceà Atlàntic, no es produïxen mareas vives, açò du en si l'absència de trams de costa baixa en grans zones d'inundació per marees.
Fondos marins llitorals
[editar | editar còdic]Els fondos marins llitorals s'estenen, des de la marea més baixa, sobre la plataforma continental fins al llímit de la zona eufótica, a on penetra la radiació solar i són possibles els processos fotosintéticos.[7]
És un àmbit particularment ric en recursos biològics, favorit pels aportes de sediment procedents de les conques hidrogràfiques i d'afloraments dels fondos. Açò provoca una major disponibilitat de nutrients, com fosfats i nitrats que són els principals factors limitantes de la producció primària.[7]
La varietat d'ambients sumergits depén de les marees, la concentració de nutrients, el grau de penetració de la llum i el tipo de fondo o substrat.
En funció del tipo de fondo es distinguixen dos tipos d'ambients:
- Fondos rocosos
- Són la prolongació subterrànea dels relleus rocosos terrestres.
- Alberguen una considerable diversitat d'algas, esponges, cnidarios, moluscs, crustacis, equinoderms i coralés.
- Fondos arenencs
- Les comunitats de més alt valor ecològic són les praderias de posidonia (fanerógamas marines). La capacitat de fixació del substrat de les posidonias origina praderies estables que oferixen hàbitat, aliment, refugi i llocs d'crío a numeroses espècies.
- Les praderies són particularment sensibles a impactes que originen la seua arrancada i el seu enterrament aixina com a la contaminació i a l'introducció d'espècies i a les plagas.
Penya-segats
[editar | editar còdic]S'entén per penya-segats, els paredones que cauen més o menys verticals sobre l'mar. El seu génesis està supeditada a presència de relleus en la vora marina i la seua evolució està determinada per l'onage. És un tipo de costa rocosa molt abundant en el llitoral atlàntic i gallec, aixina com en trams de la costa mediterrànea llevantina i en les illes Balears.
El perfil i evolució dels penya-segats va a dependre de la disposició que presenten els materials front a la llínea de costa i a les característiques dels mateixos (les arenes compactar també donen orige a penya-segats). Per la seua posició respecte a la llínea de costa i per cóm es veuen afectats per la dinàmica marina llitoral, es distinguixen, de manera general, dos tipos de penya-segats:
- Penya-segats actius
Són penya-segats sobre aigües profundes, la seua base està batuda per l'onage i els materials erosionats no es depositen en la seua base, sino que són traslladats per les corrents marines.
- Penya-segats inactius
Són penya-segats sobre plataformes arenenques, se situen fòra de l'alcanç de l'onage i estan retirats respecte a la llínea de costa. Els penya-segats són en sí mateixos ambients poc acollidors per a la vegetació, que solament pot desenrollar-se en menuts clavills i replans. Ademés, la vegetació de penya-segat mostra un grau alt d'especialisació, en estar somesa a condicions ambientals rigoroses: exposició al vent, salinitat, escàs desenroll edàfic i escassa disponibilitat hídrica.
La vegetació oferix una distribució més de la zona. En la zona d'impacte de l'onage tan solament viuen alguns líquenes especialisats, per damunt es desenrolla una Vegetació halófila que va variant la seua disposició segons el seu grau de tolerància a la salinitat. La seua importància i interés per a la conservació radica en la presència de numerosos endemismes, molts d'ells a nivell local.
Sobre la fauna, els penya-segats són colonisats per numeroses aus marines, ya que oferixen llocs de nidificación i posadero.
Els penya-segats, com a mig terrestre abrupte que s'introduïx en la mar, junt en el seu paper com a mirador o observatori, són un dels punts de major atracció visual i paisagística del llitoral.
L'urbanisació pot repercutir en la conservació de les comunitats vegetals i de les colónies d'aus marines, ademés de produir un considerable impacte paisagístic. La construcció d'infraestructuras portuàries incidix sobre la dinàmica llitoral de penya-segat: accelerant la seua erosió o desactivant els seus processos de erosivos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Middleton, B. A. (ed.) 2002. Flood Pulsing in Wetlands: Restoring the Natural Hydrological Balanç. John Wiley, Nova York.
- ↑ Keddy, P. A. (2010). Wetland Ecology: Principles and Conservation (2.ª edició). Cambridge University Press, Cambridge, RU. 497. Capítul 2.
- ↑ Wilcox, D. A., Thompson, T. A., Booth, R. K.; Nicholas, J. R. (2007). Lake-level variability and water availability in the Great Lakes. USGS Circular 1311. 25 p.
- ↑ Hughes, F. M. R. (ed.) 2003. The Flooded Forest: Guidance for policy makers and river managers in Europe on the restoration of floodplain forests. FLOBAR2, Department of Geography, University of Cambridge, Cambridge, RU. 96 p.
- ↑ 5,0 5,1 Keddy, P. A. (2010). Wetland Ecology: Principles and Conservation (2ª edició). Cambridge University Press, Cambridge, RU.
- ↑ Wetlands.26(1)
- 79-96.doi:10.1672/0277-5212(2006)26[79:TEOALU]2.0.CO;2.
- ↑ 7,0 7,1 Yip i Madl
- Este artícul conté una traducció derivada de «Litoral (geografía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.