Una espècie invasora o espècie exòtica és un animal, planta o un atre organisme que es desenrolla fòra del seu àrea de distribució natural, en hàbitats que no li són propis o en una abundància inusual, produint alteracions en la riquea i diversitat dels ecosistemes. Quan són transportades i introduïdes pel ser humà en llocs fòra del seu àrea de distribució natural, conseguint establir-se i dispersar-se en la nova regió, se'ls denomina espècies exòtiques invasoras, resultant normalment molt amoladores. Que una espècie invasora resulte amoladora significa que produïx canvis importants en la composició, l'estructura o els processos dels ecosistemas naturals o seminaturals, posant en perilla diversitat biològica nativa (ya siga diversitat d'espècies, diversitat dins de les poblacions o diversitat d'ecosistemes). Pels seus impactes en els ecosistemes a on han segut introduïdes, tals espècies són considerades ingeniers d'ecosistemes. Els canvis naturals o causats pels sers humans en els ecosistemes de tot el planeta han redistribuït les espècies vegetals i animals de forma accidental o voluntària. Com a conseqüència d'estos canvis, certes espècies tenen un comportament invasivo en la seua localitat natural o d'introducció, a sovint sent més susceptibles els hàbitats alterats o degradats. Estes invasions duen associades varis problemes:
A nivell ecològic, destaca la pèrdua de diversitat autòctona i la degradació dels hàbitats invadits.
Econòmicament, són importants els efectes directes sobre les activitats agropecuarias i la salut pública. Una volta detectada l'invasió, el seu control i erradicació són costosos i no sempre possibles. Identificar els invasores potencials i evitar el seu establiment és el millor camí per a frenar un problema que incrementa al mateix ritme que la globalisació.
Solament un baix percentage d'espècies introduïdes es convertix en espècies establides. A la seua volta, un chicotet percentage d'estes apleguen a ser invasivas. No deuria haver confusió entre estos térmens.[2]
Pueraria montana var. lobata o kudzu, espècie altament invasora en Norteamérica
Espècie introduïda és la que ha segut accidental o deliberadament transportada a una nova ubicació per les activitats humanes. Una espècie invasiva és aquella que despuix de ser introduïda conseguix establir-se i dispersar-se en la nova regió, a on pot resultar amoladora. El terme s'utilisa a voltes per a implicar tant un sentit d'urgència, com de potencial dany. L'orde eixecutiva 13112 dels Estats Units definix "espècie invasiva" com "una espècie estrangera l'introducció de la qual causa o pot causar danys econòmics o ambientals o causar dany a la salut humana". Algunes persones argumenten que el terme "invasivo" és una paraula "carregada" i el dany és difícil de definir.[3] El fet és que organismes continuen sent introduïts en àrees a on no són natius. Alguns ecologistes argumenten que totes les espècies no-natives capaces d'establir-se en un ambient natural són amoladores a on siga que s'introduïxquen. Alguns térmens que es referixen a espècies introduïdes són: aclimatado, exòtic, escapat, estranger, naturalizado, immigrant, no-natiu, i xenobiótico. cal destacar que alguns d'estos térmens es referixen a espècies establides, més allà de ser introduïdes. Alguns térmens a sovint utilisats alternativament en espècies invasoras són: bioinvasivo, invasivo i escapat. Es deu distinguir entre estos térmens. El terme espècie introduïda s'aplica a la majoria dels organismes de granges i jardins; estos encaixen adequadament en la definició bàsica anterior. Algunes espècies introduïdes es convertixen en establides: "... i ara s'estan reproduint en el mig ambient natural".[3]
Una definició més típica, encara que tal volta carent de sofisticació ecològica, és la proveïda per l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units: Les espècies invasivas són ..."espècies que han conseguit sobreviure i reproduir-se fòra dels hàbitats a on varen evolucionar i o varen disseminar naturalment".[4] I la definició segons IUFRO (International Union of Forest Research Organizations):[5] "Una espècie establida no nativa per a l'ecosistema, regió o país", a on establida significa que es reproduïx en l'ambient a on ha segut introduïda.
Organismes d'alguna espècie són transportats per l'acció humana des de la seua regió nativa a una localitat receptora. Molts organismes transportats moren durant esta fase, pero uns atres tants sobreviuen. El transport pot ser intencional, causat en un fi determinat, com la producció d'aliments, fusta, millora del sol, jardineria o activitats de caça i peixca; o accidental, de forma involuntària i associada a les rutes de comunicació, carregaments de productes agrícoles, polissons en transports de mercaderies, la descàrrega d'aigües de llastre en els ports o el abatimiento de barreres geogràfiques per obres d'ingenieria (cas de les meduses típiques del oceà Índic que invadixen el Mediterràneu a través del Canal de Suez).
L'espècie introduïda aplega a crear poblacions autosostenibles sense necessitat de noves introduccions. Els factors que determinen que una espècie s'establixca en la nova comunitat són la pressió de propágulo, entesa com la freqüència i magnitut de les introduccions; les característiques del invasor, les propietats de la comunitat receptora i l'interacció entre l'espècie i la comunitat.
L'espècie invasora incrementa la seua densitat en la zona ocupada o colonisa nous territoris a lo llarc del temps. En esta última fase intervenen tant factors propis de l'espècie com dels ecosistemes o comunitats invadides. Moltes espècies poden tindre un creiximent poblacional en un periodo de retardo temporal durant el qual resulta difícil distinguir qué espècies seran finalment invasoras. No totes les espècies són invasoras, ni ho són en qualsevol part o moment. Això depén de molts factors, tant intrínsecs de l'espècie (capacitat de sobreviure en el nou ambient, tindre un creiximent poblacional ràpit, adaptar-se fàcilment a les noves condicions climàtiques), com del procés (abundància i freqüència de l'invasió), com dels ecosistemes invadits (alteració del mig original, falta dels enemics naturals propis de l'espècie invasora, facilitació per a establir relacions mutualistes, casetes ecològiques buides...).
En l'àmbit ecològic el principal impacte de les invasions biològiques és la pèrdua de biodiversitat. L'introducció d'una espècie exòtica pot alterar l'abundància de les espècies i inclús causar l'extinció local d'algunes que són natives, contribuint d'esta manera a l'homogeneïsació del paisage. Es calcula que el 80% de les espècies en perill de tot lo món corren el risc de sofrir greument per competició o predación causades per espècies invasoras.[6]
Quan espècies generalistes i adaptables entren en ecosistemes que han segut modificats pels sers humans, les espècies natives es troben en desventaja per a sobreviure, mentres les generalistes introduïdes prosperen. Les illes i els llac són extremadament sensibles a este fenomen, ya que en ser ecosistemes de chicotet tamany les seues espècies són més vulnerables. La disminució de la diversitat nativa que es produïx a raïl de les extincions pot estar mediada per varis factors, entre els quals destaquen les relacions de competència, depredación i herbivoría, la producció de substàncies tòxiques, l'hibridació en espècies natives emparentades, la modificació de les propietats dels ecosistemes i la modificació del règim de destorbament.
Les plagues d'espècies exòtiques són responsables de grans pèrdues econòmiques pel dany generat en la producció de les culls, la ganaderia, les pesquería i inclús el mobiliari urbà. Per una atra part, també ocasionen el cost derivat de controlar-les o erradicar-les delloc invadit.
Existix un risc creixent de malties exòtiques per l'aument del transport i a l'invasió per part dels humans d'hàbitats que abans eren remots. Açò pot dur a associacions en malties noves (per eixemple, el VIH/sida).[6] Les espècies introduïdes de colomes, rosegadors o insectes (per eixemple: mosquits, puces, chinches, mosca tse-tse) poden servir de vectores i de reservorios de malties . Un cas recent és el del virus d'el Nilo Occidental que s'ha difòs pels Estats Units causant la mort d'humans, aus, mamífers i reptils.[7] Les conseqüències de les espècies introduïdes poden anar molt més allà dels efectes immediats; per eixemple, si s'usen pesticidas per a controlar a les espècies invasoras, i estos contaminen el sol i l'aigua.[6]
És difícil predir qué espècies poden invadir i impactar sobre els ecosistemes, o quins ecosistemes són més vulnerables i sensibles a les espècies invasoras. Actualment se seguixen introduint a múltiples hàbitats noves espècies de plantes per a jardineria o peixos de piscifactoría, entre moltes atres. Per este motiu, i en la finalitat de previndre futures invasions, és fonamental aumentar el control sobre les vies d'introducció o prohibir l'importació o introducció d'aquelles espècies que puguen generar grans impactes. En conseqüència, és important contar en un marc llegal adequat. Totes les espècies introduïdes són susceptibles d'escapar cap a hàbitats naturals i establir-se. Per lo tant, la capacitat de detectar ràpidament les invasions biològiques és essencial per a que la seua erradicació siga realment efectiva.
Detecció primerenca i resposta ràpida
Quan la prevenció ha fallat, el segon escaló des del que impulsar la lluita contra les invasions biològiques és el de la detecció primerenca i ràpida resposta. Un escaló el principi del qual se sustenta en l'intenció d'actuar abans d'un mal major, és dir, ans que hi haja més individus dels extraíbles o estos ocupen àrees més grans de lo que el seu control aconsella. Per això, a pesar de poder tindre un caràcter preventiu, volem denotar que l'objectiu principal d'esta modalitat operativa és impedir l'establiment o propagació d'espècies introduïdes. Rara volta les introduccions es produïxen en tal número d'efectivitat i en circumstàncies tan favorables com per a poder parlar des de l'inici d'invasió, sino que sol haver un periodo a on els organismes se centren en sobreviure, estant especialment vulnerables, i a on els costs d'extracció són considerablement menors als d'erradicació i control futurs. No obstant, no cal oblidar a l'hora de donar una resposta ràpida que esta no deu ser precipitada, puix, donada la complexitat de les relacions interespecíficas, no es pot actuar fins a tindre la seguritat de que l'extracció de l'organisme invasor és efectivament beneficiosa. Una ferramenta que pot facilitar dita llabor és l'aplicació del método de Determinació de l'Idoneïtat d'Actuació en Espècies Exòtiques per mig de matriu GAGO, sustentat per informació ya existent i de fàcil accés, de manera que reduïx els costs i el temps que comporta la realisació de nous estudis específics.
L'erradicació completa d'una espècie exòtica a voltes és possible, especialment si es té un bon coneiximent de l'espècie, la seua reproducció i el seu cicle de vida, i si ha causat invasions en atres punts del planeta que puguen ser preses com a referència. S'ha conseguit erradicar algunes espècies exòtiques potencialment perjudicials, com, per eixemple, el caragol jagant africà en moltes zones d'Àsia i el Pacífic. Esta pesta per a l'agricultura local va ser exterminada gràcies a les campanyes sostingudes contra les poblacions establides en Florida i Austràlia. No obstant, atres proyectes han segut tan desastrosos que inclús han empijorat el problema. Per això, quan es pretén portar a terme un procés d'erradicació, es deu realisar prèviament un estudi exhaustiu de l'espècie i de tots els factors implicats en l'invasió.
Erro al crear miniatura: "Enemics del Conill" que poden ser usats en la seua erradicació, segons un cartell del Servici d'Informació d'Austràlia Occidental (1950).
Quan l'erradicació d'una espècie falla o no és possible, es procedix al control de les poblacions d'eixa espècie per a reduir els danys ecològics i socioeconòmics . Existixen tres métodos de control que s'usen a sovint, de forma individual o combinats: el químic, el mecànic i el biològic.
Control químic: És provablement el principal método utilisat per a combatre les pesta tòxiques en agricultura. Per eixemple, en Estats Units els pesticidas varen conseguir controlar en èxit a una herba paràsita de les raïls. Pero els controls químics comporten també molts problemes, com a riscs per a la salut humana i per a la biodiversitat local. Ademés, és important tindre en conte la possibilitat de que moltes espècies puguen desenrollar resistència al pesticida.
Control físic o mecànic: Hi ha certes espècies que únicament es poden tractar de forma directa, extraent-les mecánicamente. Este método només és efectiu quan l'àrea invadida és chicoteta. En el cas de l'herba del gavinet (planta del gèneroCarpobrotus), s'ha intentat eliminar-la en azades per a contindre la seua expansió, ya que cap atre método era apropiat. En l'erradicació exitosa dels caragols africans jagants de Florida i Austràlia, un dels factors crucials va ser la recolecció a mà dels individus. També es pot considerar la caça com un método mecànic per a mantindre controlades les poblacions d'animals exòtics, com en el cas de la caça i trampeo utilisats per a controlar poblacions de chicotets mamífers exòtics en Nova Zelanda. No obstant, és poc provable que la caça per sí sola siga un método de control eficaç. Ademés, la dificultat de trobar als organismes, i les despeses d'equipament per a la seua extracció o caça fan impossible aplicar este tipo de control en molts casos.Erro al crear miniatura: Cartell en reserva natural urbana, explica el maneig que es realisa en les espècies exòtiques i l'aporte de les espècies natives de l'àrea.
Control biològic: Com hem explicat abans, una de les causes d'expansió descontrolada de les espècies és el fet de que vénen sense els seus depredadors naturals. Per lo tant, una fòrmula de controlar les seues poblacions és introduir als enemics naturals en el nou ecosistema. Açò ha tingut èxit en alguns casos, encara que es deu fer de forma molt controlada perque l'introducció d'una espècie exòtica sempre supon un risc per a la comunitat nativa. L'invasió del hipérico (Hypericum perforatum) en Estats Units va ser controlada per mig de l'introducció d'un escarabat herbívor del gènero Chrysolina, que s'alimenta d'esta planta.
Este anàlisis és el fonament de la decisió de maneig a seguir en l'espècie exòtica invasora sobre la seua erradicació o control, sobre la base de la relació entre els costs dels seus danys i els beneficis que genera. A tal efecte, la teoria més completa al respecte va ser introduïda pel matemàtic cubà Javier Pérez Capdevila, qui va introduir els conceptes de benefici individual d'una espècie exòtica invasora i benefici colectiu, derivant d'ahí ademés dos processos d'anàlisis de cost-beneficie, un a priori a on es preveu una decisió inicial que pugues es modificada per un atre anàlisis a posteriori.[6]
La forma més efectiva de reduir els costs és la detecció primerenca seguida per pronta acció.[9]
Les llistes prioritàries de gestió sobre EEI són de dos tipos:[15]
La llista negra, que comprén els tàxons exòtics ya introduïts i establits en Espanya que, segons el procediment, han demostrat supondre un risc important per al mig ambient, l'economia o el benestar humà.
La llista d'alerta, priorisa aquelles EEI potencials que provablement apleguen, s'establixquen, es propaguen i tinguen un impacte en Espanya en les pròximes décades.
_12.jpg){kind=link}
