Espècie nativa

Linepithema humile, espècie nativa de Sudamérica, introduïda en atres parts del món.

Grus paradisea grulla del paraís, espècie nativa i endèmica de Suràfrica.

Bugeranus carunculatus, espècie nativa d'Àfrica.

En biogeografía, una espècie nativa, espècie indígena o autòctona és una espècie que pertany a una regió o ecosistema determinats. La seua presència en eixa regió és el resultat de fenomens naturals sense intervenció humana (passada o actual). Tots els organismes naturals, en contrast en organismes domesticats, tenen la seua àrea de distribució dins de la qual es consideren natius. Fòra d'eixa regió si són dutes pels humans se'ls considera espècies introduïdes.

Una espècie nativa no és necessàriament endèmica. En biologia i ecologia, endèmic vol dir natiu exclusivament d'una biota específica. Una espècie nativa pot ocórrer en més d'un lloc. Per eixemple dos espècies de grullas africanes, la Grus paradisea o grulla del paraís és nativa i endèmica del sur d'Àfrica, mentres que la grulla Bugeranus carunculatus o grulla carunculada és nativa del sur i nort d'Àfrica. L'última té una distribució més àmplia, per tant no és considerada endèmica, ya que esta restringida exclusivament a una regió o àrea especifica.

Tampoc vol dir que es va originar en eixe lloc. Les espècies poden traslladar-se o ser traslladades a atres locals a on s'establixen en el curs de la seua història evolutiva.

El conjunt d'espècies natives constituïxen la flora i fauna autòctones. Estan ben adaptades entre sí i formen un ecosistema. Quan les espècies natives són destruïdes o atres espècies són introduïdes eixe equilibri s'altera i l'ecosistema pot aplegar a degradar-se fins al punt que no puga restablir-se per sí mateixa. En certs casos es realisen esforços per a restaurar la vegetació i fauna de llocs degradats, la qual cosa requerix planejament cuidadós. Certes espècies no poden restablir-se a menos que ya estiguen presentes unes atres, és dir que és necessari seguir un procés de successió escomençant per plantar espècies pioneres, seguides per espècies secundàries i terminant en les de clímax.

Flora nativa

La flora nativa es compon d'espècies de plantes que pertanyen a l'ambient a on habiten naturalment. Són plantes que varen sobreviure a les condicions geogràfiques de l'ambient en el qual es varen desenrollar i varen evolucionar, i estan per lo tant adaptades a la disponibilitat de recursos locals i a l'interacció en atres espècies natives (com els polinisadors).

Característiques

Algunes de les característiques de la flora nativa són les següents:

• Us eficient de l'aigua: les plantes natives viuen en l'aigua disponible en el clima local, per lo tant, a diferència de les exòtiques, no requerixen rec extra.
• Resistixen a les condicions climàtiques pròpies del lloc: resistixen a gelades, vents, sequies estacionals, amplitut tèrmica, entre atres fenomens climàtics propis del lloc a on es varen desenrollar.

• Adaptació al sol: no requerixen fertilisants, substrats adicionals o laboreo del sol.

• No presenten plagues o malalties: animals que normalment són considerats com a plagues, en este cas no són problema, ya que són espècies que conviuen naturalment en estes plantes i es relacionen i “controlen” entre sí.

• Favorixen interaccions ecològiques: les menudes aus i mamífers, insectes polinisadors, escarabats, aranyes, pròpies del lloc, són atrets a elles, i junts formen comunitats complexes a on es desenrollen interaccions ecològiques necessàries i importants per als ecosistemes. Estes interaccions ajuden al control natural de plagues, la polinisació, la dispersió de llavors, la descomposició de matèria i el reciclage de nutrients del sol.

• Tenen importància cultural: moltes plantes tenen propietats medicinals i culinàries, forrajeras, forestals, melíferas, textils, tintóreas, aromàtiques, pròpies del lloc a on es varen desenrollar, i el seu us responsable és part del acervo cultural que es transmet de generació en generació.

Beneficis

Les plantes natives s'utilisen per a la reforestació, sobretot en sols degradats per activitats com la agricultura, i la ganaderia. Les plantes natives utilisades en la reforestació també contribuïxen a la conservació del germoplasma natiu. Són molt eficients per a evitar l'erosió dels sols. S'utilisen també per a combatre a les espècies invasoras, ya que en alguns casos les espècies invasoras tenen menys capacitat de sobreviure a les condicions canviants de l'ambient. Són bons agents de bioacumulación de metals pesats.

Fauna nativa

Es referix als animals que són originaris d'un àrea específica i que han evolucionat en eixe lloc sense haver segut introduïts per activitats humanes. Segons la definició de la Comissió d'Àrees Protegides del Ministeri d'Ambient i Desenroll Sostenible de Colòmbia, la fauna nativa comprén "els animals que naturalment habiten en un territori determinat i que formen part de la seua biodiversitat autòctona".