Biogeografía

Eixemple de mapa biogeográfico: distribució de les principals regions zoogeográficas terrestres.

La biogeografía és una disciplina científica que estudia la distribució dels sers vius sobre la Terra, aixina com els processos que l'han originat, que la modifiquen i que poden contribuir al seu desenroll. És ademés una ciència interdisciplinar, que és tant una branca de la geografia, com de la biologia, rebent els seus fonaments d'especialitats com la botànica, la zoologia, la ecologia, la biologia evolutiva i d'atres ciències com la geologia.

Consideracions generals

La distribució dels sers vius és el resultat de la evolució biològica i de la dispersió de les estirps, de l'evolució climàtica global i regional, i de l'evolució de la distribució de terres i mars, deguda sobretot als avatars de la orogénesis i la tectónica de plaques. La biogeografía és una ciència històrica, és dir, que s'ocupa de l'estudi de sistemes l'evolució dels quals ha seguit una trayectòria única, que deu estudiar-se en concret, no podent obtindre's el seu coneiximent deductivamente a partir de principis generals. Els sers vius presents en una regió específica no poden deduir-se dels factors geogràfics, sino que deuen ser examinats empíricamente.

La superfície de la Terra no és uniforme, no es donen les mateixes condicions en diferents llocs. La primera distinció, i fonamental, és entre el mig aquàtic i el mig aéreu o terrestre. En abdós casos un primer factor fonamental és la disponibilitat d'energia primària, la que entra en l'ecosistema pels productors primaris, que és generalment llum solar. La distribució d'este factor seguix un gradient latitudinal, en el que l'energia i la temperatura són màximes en les regions equatorials i disminuïxen en direcció a les polars. Varia al mateix temps la estacionalidad, que es va fent més marcada quant més nos alluntem de l'equador. En ambients terrestres el segon gran factor és la distribució de les precipitacions, o més be del balanç entre precipitacions i evapotranspiración, en una franja intertropical i dos templades caracterisades per la màxima humitat. En els oceans el segon gran factor és la distribució de nutrients, molt desigual, en ecosistemes més productius i diversos en aigües relativament fredes, pero abonades per afloraments de nutrients des del fondo.

La biogeografía no estudia solament la distribució d'espècies i tàxons de categoria superior, les seues àrees, de lo que s'ocupa l'especialitat anomenada corología, sino també de la distribució d'ecosistemas i biomas. Encara que la realitat és sempre complexa, la ciència deu realisar operacions de simplificació per a fer-la accessible a l'estudi i, sobretot, per a conseguir descripcions útils. Per a la biogeografía la tasca és definir àrees relativament homogénees i distintes de les circumdants, que estiguen caracterisades per valors més o menys uniformes dels factors, i per una biota i uns ecosistemes igualment homogéneus. Estes àrees, més o menys idealizadas, són susceptibles de ser presentades cartográficamente. Per una atra part l'estudi geogràfic de la diversitat ambiental i ecològica deu contemplar les diferències d'escala; lloc que l'àrea que en un mapa continental es presenta homogénea, per eixemple com a bosc mediterràneu, és en realitat a una escala inferior un mosaic de situacions, en ambients especials com a boscs de galeria, en les vores dels rius, o saladares en conques endorreicas salinizadas; o diferències degudes un relleu marcat, com la que hi ha entre solans (en les ales que miren a l'equador) i umbrías (en les opostes).

La biogeografía té que tindre en conte, per a l'interpretació del seu objecte d'estudi, el factor humà. La humanitat ha alterat significativament els ambients terrestres, i ara també els oceànics, des del Paleolític Superior o des del final de l'últim periodo glacial. Ya abans de l'actual explosió demogràfica i industrial, era impossible trobar en els continents un sol racó que no guardara memòria de l'alteració humana, si be la consciència d'este fet és recent. Actualment ya és molt menuda la proporció d'àrees que mereixquen ser cridades naturals, i lo que trobem en el seu lloc són ambients antropizados en divers grau.

Biogeografía ecològica i històrica

A la biogeografía se li ha dividit en dos branques, la coneguda com la biogeografía històrica i la biogeografía ecològica. La biogeografía ecològica estudia la distribució dels sers vius en el temps i l'espai, i cada una d'estes branques es recolza més en un d'estos elements, la biogeografía històrica s'enfoca més en el temps, buscant com es varen ser donant les distribucions d'espècies fins al seu estat actual. La biogeografía ecològica usant tècniques, com la teoria de la tolerància ecològica, es basa més en la distribució espacial dels sers vius en el moment actual. Alguns consideren a estes dos branques irreconciliables, no obstant cada una és el complement de l'atra.