Linepithema humile
La formiga argentina (Linepithema humile) descoberta per Gustav Mayr en 1868) és una espècie nativa del noreste de la Argentina, Paraguay, Bolívia, Uruguay i el sur de Brasil pero s'ha expandit a tots els continents, llevat l'Antàrtida, i aplegat a llocs aïllats i molt lluntans del seu hàbitat natural, com Hawái, Japó, Nova Zelanda i Noruega.[1] Les reines medixen uns 4 mm i les obreres entre 2 i 3 mm. No existix divisió de castes entre les obreres.
Se li considera una plaga o espècie invasora perque ataca, destruïx i martafalla colónies d'espècies natives dels sectors que habita, ademés que es dedica a la criança d'áfidos, dels quals extrau una substància azucarada com a aliment. Els áfidos s'alimenten de plantes per lo tant són perjudicials per a la agricultura.[2] Està inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[3] de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.
Reproducció
[editar | editar còdic]Una de les principals característiques de L. humile és ser poligínica, és dir tindre vàries reines (a voltes centenars) dins d'un mateix formiguer, per tant els nivells de creiximent poblacional són molt elevats. Les reines posen entre vint i trenta ous diaris en condicions ideals. Ademés no realisen vols nupcials i la còpula entre mascles i femelles (alados) és dins del mateix niu, per lo que s'evita el risc de que predadorés diezmen a les indefenses reines recent fecundadas. Una volta que la còpula està completada, els mascles moren i les femelles permaneixen vives posant ous pel restant de les seues vides. Es calcula que poden aplegar a viure fins a cinc anys.
Les reines d'atres espècies quan ya són fecundadas, mamprenen la tasca de buscar un lloc idòneu per a situar el futur formiguer, per lo que passen semanes o mesos esperant que naixquen les primeres obreres que s'encarregaran d'alimentar a la seua mare i a les futures crío. Les reines de formiga argentina no posseïxen reserves alimentícies que els permeten estar en periodos de dejuni molt prolongats sense que una obrera les alimente (l'alimentació es realisa per trofalaxis), per lo tant resulta impossible que elles abandonen el niu i donen inici a una nova colónia soles, és per açò que preferixen mantindre's en el mateix formiguer en a on varen nàixer. No obstant, quan es forma una nova colónia, una o més femelles grávidas abandonen el seu niu d'orige en un sèquit d'obreres que ajudaran en l'alimentació de les noves larves i de la reina. A pesar de que es formen noves colónies estes no són del tot independents perque seguixen mantenint vínculs en el formiguer d'orige i en atres colónies.
Prosperen en ambients templats i humits, preferiblement en aigua contínua, com a àrees urbanes, granges en cultius irrigados o prop de rieres o rius permanents. Diversos estudis han demostrat que perden més aigua per unitat de superfície que atres espècies. Els seus nius solen ser a baixa profunditat, per lo que tenen més problemes davant la calor.[1]
Comportament invasivo
[editar | editar còdic]Estes formigues en el seu hàbitat autòcton formen colónies de formiguers i periòdicament batallen entre els distints nius pel control del territori, produint una regulació natural de la seua població. No obstant, açò no ocorre quan invadixen terres més lluntanes aplegant a formar colónies jagantesques (supercolonias), que comprenen grans extensions de centenars o mils de quilómetros. No se sap per qué desenrollen este comportament tan peculiar, pero entre les teories que es mencionen estan les de factors ambientals, que reduirien la seua agressió, fins a genètics: les formigues diverses genèticament es comporten de manera agressiva entre elles, alguna cosa que no ocorre entre formigues argentines de genètica similar pese a que puguen pertànyer a diferents nius separats per una distància considerable.[4]
El poder invasivo d'esta espècie va quedar clar quan científics varen localisar en Califòrnia una colónia de formigues argentines que s'estén des de la frontera en Mèxic fins a Ukiah, uns 160 km al nort de Sant Francisco, i recorre el sur d'Estats Units fins a l'Estat de Geòrgia, i es calcula que pronte s'establiran en Florida (dat.2011). Existix també una colónia que recorre el nort d'Itàlia, el sur de França i aplega fins a la costa atlàntica espanyola i portuguesa que, en 6000 km d'extensió, ha segut catalogada com la major unitat cooperativa de la naturalea coneguda fins al moment.[1] Per un atre costat es pot mencionar que les formigues argentines acaben en totes les espècies natives de formigues del lloc que han invadit, produint dràstics canvis en el ecosistema.
En Espanya, està inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013.[5]
Colónies rebels
[editar | editar còdic]S'han trobat colónies de formigues argentines en EE. UU. que ya no cooperen en la supercolonia. La colónia rebel se situa en l'estat de Florida.CR
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Formigues Argentines, exitoses invasoras d'exportació. Per Pablo I Schilman. Revista Ciència Hui, número 121 - feb/mar 2011
- ↑ National Geographic - En espanyol. Decembre de 2009
- ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database [1] archivat en Wayback Machine.. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, Decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: Novembre 2004.
- ↑ «Formigues argentines formen supercolonias familiars». Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2008. Consultat el 20 de març de 2009.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- La formiga argentina, un inquilí no desijat que amenaça els ecosistemes en Espanya
- Este artícul conté una traducció derivada de «Linepithema humile» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.