Hypericum perforatum
_Hypericum_perforatum_flower_and_buttons.jpg)
Hypericum perforatum, també coneguda com hipérico, hipericón, corazoncillo o herba de Sant Joan, és l'espècie més abundant de la família de les hipericáceas.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És una planta comuna en els terrenys de baixa i mija altura. Es troba pràcticament en tota Europa, fins a l'est de Rússia, i s'ha aclimatado en numeroses parts del món: China, Austràlia, Nort d'Àfrica i Amèrica.
Història
[editar | editar còdic]Hipócrates la va recomanar com a remei refrescant i antiinflamatorio.
Dioscórides escriu lo següent (en l'ortografia de les traduccions antigues): El Hyperico, cridat Androsemo per uns, per atres Corio, i per atres Camepytis, que vol dir Pinillo, perque la seua resina olora a resina de pi, és una mata ramosa, roxeta i d'un pam d'alta, que produïx els fulls com la ruda, i de flor groga: la qual fregada entre els dits, resuda un liquor semblant a la sanc, d'a on va vindre a cridar-se Androsemo que significa sanc humana. Naix el hyperico en llocs cultivats i asprosos. Té facultat de moure l'orina i, aplicat per baxo, provoca el menstruo. Begut en vi, extermina les tertianas i les quartanas. La seua #sement beguda per una quarentena de dies, cura la sciática i els fulls en la #sement aplicades en forma de emplastro, sanen les cremades del fòc[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És una herba originària d'Europa, que s'ha naturalizado en Amèrica i Austràlia. Els pétals de la flor són de color groc dorat, en menudes motas negres en les seues vores, l'apelatiu llatí perforatum prové de les menudes #perforació -en realitat són bosses d'oli essencial- que poden vore's al trasluz en cada una dels fulls d'esta planta. Són el doble de llarcs que els sàpia-hos. Una peculiaritat d'esta herba és que, en esclafar entre els dits alguna dels seus hojitas, deixa una taca en la pell, la seua llacor anaranjada.
En Austràlia i en els Estats Units li la considera com una maleza o una espècie invasora i li la combat per mig de controls biològics tals com els escarabats del gènero Chrysolina, que s'especialisen en esta planta.[2][3]
Principis actius
[editar | editar còdic]Planta
[editar | editar còdic]- Olis essencials: cariofileno, cineol, pineno no
- Àcits: ascórbico (vitamina C), esteárico i palmítico
- Hiperforina
- Hipericina
- Limoneno
- Quercetina
- Rutina
Fulls
[editar | editar còdic]Flor
[editar | editar còdic]Us medicinal
[editar | editar còdic]Hypericum perforatum és una planta medicinal en múltiples aplicacions. Per eixemple, la seua aplicació tòpica servix per a accelerar la cicatrisació de les feridas.
No obstant, les propietats d'esta herba que més han atret als investigadors es vinculen en el seu us tradicional per al tractament de la depressió lleu a moderada i l'ansietat. Esta indicació ha segut validada en les últimes décades per les agències de salut d'alguns països com Alemània, a on ha segut inclosa en la farmacopea oficial, i es prescriu àmpliament en eixe propòsit terapèutic.[4]
Quan el hipérico s'utilisa com a medicament fitoterapéutico, generalment s'administra en forma d'extractes estandardisats, en concentracions fixes dels principis actius als quals s'atribuïxen els efectes farmacològics; s'estima que el més important d'estos és la hipericina, encara que estudis recents reporten una major activitat de la hiperforina.[5][6] Esta conclusió es basa fonamentalment en un ensaig en resultat negatiu portat a terme pel Centre Nacional de Medicina Complementària i Alternativa dels Estats Units.
Per a este fi (tractament de la depressió), l'herba de Sant Joan pot conseguir-se en diverses presentacions: com a herba, com gragea o càpsula, en bosses de té o en tinturas.
Efectes adversos per interaccions en atres substàncies
[editar | editar còdic]El hipérico és un potent inductor enzimàtic del citocromo P450 (isoenzima CYP3A4) i possiblement també de la glucoproteína P. Pot produir interaccions en atres substàncies, tals com la digoxina o anticoagulants orals.
Aixina mateix, s'han documentat casos de rebuig de transplant de cor en dos pacients que varen combinar el tractament inmunosupresor (ciclosporina) i la pren de hipérico. En abdós casos, tot sembla indicar que el hipérico va provocar un descens de les concentracions plasmáticas de ciclosporina per baix del nivell terapèutic, lo que va causar el rebuig de l'esgall. Un estudi formal posterior va demostrar que el hipérico reduïx la concentració plasmática de indinavir.
Per l'importància d'estes senyes, sembla prudent no associar la pren de hipérico en la de cap fàrmac de metabolisme hepàtic. Vejau l'apartat Taula d'interaccions en diverses substàncies.
Interaccions
[editar | editar còdic]Hypericum perforatum pot interferir en l'absorció de ferro i atres minerals. El responsable de la toxicitat d'esta planta, és la hipericina, es tracta d'un pigment heliantrono de color roig encarnat i fluorescent que es troba en les taques negres disperses en la superfície dels fulls i pétals florals del vegetal. Este compost es troba #present en la planta en tot moment i persistix quan se seca o és henificada.[7]
La hipericina és la responsable de la foto sensibilitat. Des de l'antiguetat, s'han observat trastorns de la pell en animals que havien menjat d'esta planta. Només en casos greus per sobrealimentació, es varen observar convulsions, crisis hemolíticas o mort de l'animal. Com a conseqüència de la fotosensibilización també s'observen trastorns hepàtics i aliacrà, a l'hora que les parts poc pigmentadas de la pell poden necrosarse o desprendre's, donant lloc a cicatrius de curació molt llenta. Per una atra part, els animals femelles que mengen d'esta planta han mostrat una menor secreció làctea. En persones que hagen pres esta planta i que s'exponguen al sol posteriorment, es pot presentar una pigmentació discreta de la pell (eritemas) o prurito.[8]
Experimentació
[editar | editar còdic]Hypericum perforatum ha demostrat ser solament llaugerament tòxic despuix d'una única dosis oral o intraperitoneal. A nivell experimental, la DL50 han segut les següents:
| Espècie | Via d'administració | DL50 (mg/kg) |
|---|---|---|
| Rata | Oral | 5000 |
| Rata | Oral | 5000 |
| Rata | Intraperitoneal | 1780 |
| Rata | Intraperitoneal | 1000 |
Toxicitat en animals
[editar | editar còdic]L'administració oral repetida de l'extracte de Hypericum perforatum a dosis de 300, 900 i 2700 mg/kg de pes corporal diaris en rates i gossos durant un periodo de 26 semanes no va provocar canvis específics de la substància. A dosis superiors a 900 mg/kg pese corporal diaris es varen desenrollar signes inespecíficos d'intoxicació: pes reduït, llaugers canvis en el hemograma, canvis en la química clínica i morfològics els quals, causats per l'alta dosis, varen indicar un dany lleu, per sobrecàrrega, en el fege i renyons.
Experimentació en animals en laboratori. Potencial embriotóxico i teratogénico
[editar | editar còdic]Els estudis es varen portar a terme en rates i conills i no va haver evidencia cap de canvis teratogénicos fins a dosis situades en el ranc de la toxicitat materna. Els efectes embrio-fetotóxicos, varen aparéixer a dosis tòxiques per a la mare i es va observar:
- Retart en el creiximent
- Variacions
- Mort
En l'estudi de fertilitat en rates, no es varen mostrar efectes sobre les mateixes. cal destacar que, en les rates, la hipericina s'acumula en la llet podent aplegar a alcançar concentracions superiors a les del plasma matern, pero per l'ampli marge de seguritat que mostra la hipericina és improvable que la cantitat ingerida en la llet represente perill algun per al chiquet encara que no es dispon d'informació suficient en lo relatiu a l'alletament. Com a precaució general, no es deu amprar ni en el primer trimestre de l'embaràs ni durant l'alletament.
Seguritat mutagénica
[editar | editar còdic]S'han portat a terme estudis de mutagenicidad in vitro i in viu concloent l'inexistència de risc mutagénico per a l'home en extracte de Hypericum.
Potencial carcinogénico
[editar | editar còdic]Sobre el potencial carcinogénico no es tenen suficients senyes com per a concloure l'existència o no de potencial[9]
Fotosensibilidad en animals
[editar | editar còdic]La fotosensibilidad és el principal risc de toxicitat, sent de tipo primària posat que es produïx per absorció digestiva de la planta, pero en rares ocasions poden aparéixer trastorns gastrointestinals, cansanci o intranquilitat[10]
Com s'ha dit prèviament, la hipericina és el causant de la fotosensibilización (un tipo de reacció alèrgica) en el ganado oví provocant un exantema o la malaltia coneguda com St. Johnswort. Estos pigments de la planta, són ingerits en ocasions de manera abundant pels ovins en pastoreig. Posteriorment apleguen a la pell des del torrent circulatori a on oxidan els aminoàcits, histidina, triptófano i tirosina, modificant aixina l'estructura i permeabilidad de les cèlules. La gravetat va a dependre de la dosis, de la duració de l'ingesta aixina com de l'intensitat de la radiació solar.
La clínica apareix en zones no pigmentadas ni revestides de llana, és dir, en cap, orelles, extremitats i mama a on apareixen inflamacions, sobretot en el cap rebent el nom de “cap unflat”, i en les zones de la pell, esta, estarà unflada, calenta i edematosa; esta patologia, es contínua en l'exudació d'un líquit seroso i solsida de l'epiteli. Com a mecanisme de defensa, els animals tracten de trobar l'ombra. En etapes posteriors, poden necrosarse parts de la pell afectada aixina com les puntes de les orelles.
En ocasions, encara que no és tan freqüent, pot aparéixer:
- Afeccions del SNC i morts repentines per l'aparició d'un choc anafiláctico.
- Hipertrofia hepàtica de color groguenc.
- Dilatació de la vesícula biliar.
- Marcat aliacrà general[11]
- Sudoració.
Destacar que les intoxicacions per Hypericum es produïxen, fonamentalment, en animals ovins durant l'ingesta de la pastura. Solen ser els animals jóvens els més afectats, per la competència per l'aliment en la pastura aixina com la falta d'experiència d'estos últims a l'hora d'elegir els aliments no tòxics.
Les intoxicacions infantils per Hypericum, segons el Servici d'Informació Toxicológica, es produïxen ocasionalment, ya que estos poden dur-se a la boca els fitofármacos que continguen l'extracte de Hypericum que prenen els seus familiars adults o algú que ho necessite[12]
Taula d'interaccions en diverses substàncies
[editar | editar còdic]L'Agència Espanyola del Medicament considera necessari advertir que els productes que inclouen en la seua composició al Hypericum perforatum, tenen la capacitat d'interaccionar en distints medicaments. Les interaccions són producte de la capacitat inductora del Hypericum perforatum sobre certes isoenzimas del citocromo hepàtic P450. Com a conseqüència pot aparéixer una disminució de les concentracions plasmáticas i una pèrdua de l'efecte terapèutic; tenint en conte este mecanisme de l'interacció, en deixar d'administrar Hypericum perforatum pot també provocar un aument dels nivells sanguíneus d'alguns medicaments en la consegüent aparició de toxicitat, sent especialment important en medicaments d'estret marge terapèutic. L'interacció en els IMAO és d'especial importància degut a que conduïx a una situació perillosa perque pot donar lloc a crisis hipertensivas. Ocorre lo mateix en el cas d'una ingestió d'aliments rics en tiramina per l'ingestió d'esta planta.
Un eixemple concret és l'interacció en els inhibidors de la proteasa en els quals es produïx una disminució significativa de les concentracions plasmáticas dels mateixos per l'inducció de la isoenzima 3A4 del citocromo P450. Com a resultat d'això, no s'alcancen concentracions plasmáticas terapèutiques d'este tipo de fàrmac podent desenrollar-se resistències i falta d'eficàcia del tractament.
| Fàrmac | Efecte del hipérico sobre el fàrmac | Conducta a seguir en pacients en tractament en hipérico |
|---|---|---|
| Anticonvulsivos (carbamazepina, fenobarbital, fenitoína) | Reducció dels nivells plasmáticos en risc de convulsions | Medir els nivells plasmáticos del anticonvulsivante i reduir gradualment l'administració de hipérico, ajustant la dosis del anticonvulsivante conforme als nivells que es vagen obtenint |
| Antidepressius inhibidors selectius de la recaptación d'serotonina (citalopram, fluoxetina, paroxetina i nefazodona) | Increment dels efectes serotoninérgicos en aument de l'incidència de reaccions adverses | Interrompre l'administració de hipérico |
| Ciclosporina | Reducció dels nivells plasmáticos en risc de rebuig de transplant | Medir els nivells plasmáticos de ciclosporina i reduir gradualment l'administració de hipérico, ajustant la dosis de ciclosporina conforme als nivells que es vagen obtenint |
| Anticonceptius orals | Reducció dels nivells plasmáticos en risc d'embaràs no esperat i hemorràgies intermenstruales | Interrompre l'administració de hipérico |
| Digoxina | Reducció dels nivells plasmáticos i pèrdua del control del ritme cardíac o insuficiència cardíaca | Medir els nivells plasmáticos de digoxina i reduir gradualment l'administració de hipérico, ajustant la dosis de digoxina conforme als nivells que es vagen obtenint |
| Inhibidors de proteasa (indinavir, nelfinavir, ritonavir, saquinavir) | Reducció dels nivells plasmáticos en possible pèrdua de supressió d'VIH | Interrompre l'administració de hipérico i la càrrega viral d'VIH |
| Inhibidors de transcriptasa inversa no nucleòsits (efavirenz, nevirapina) | Reducció dels nivells plasmáticos en possible pèrdua de supressió d'VIH | Interrompre l'administració de hipérico i la càrrega viral d'VIH |
| Teofilina | Reducció dels nivells plasmáticos i pèrdua del control de l'asma o llimitació respiratòria crònica | Medir els nivells plasmáticos de teofilina i reduir gradualment l'administració de hipérico, ajustant la dosis de teofilina conforme als nivells que es vagen obtenint |
| Triptanes (sumatriptan, naratriptan, rizatriptan, zolmitriptan) | Increment dels efectes serotoninérgicos en aument de l'incidència de reaccions adverses | Interrompre l'administració de hipérico |
| Warfarina i acenocumarol | Reducció de l'efecte anticoagulant i necessitat d'aumentar la dosis de warfarina/acenocumarol | Medir el INR i reduir gradualment l'administració de hipérico. Ajustar la dosis d'anticoagulant en funció del INR |
Debats
[editar | editar còdic]L'administració dels extractes d'esta herba és motiu de debat. Encara que existix evidència llimitada que sugerix la seua eficàcia i seguritat, no ha segut evaluada sistemàticament pel que fa a l'incidència d'efectes secundaris i interaccions en atres drogues, en els riscs que açò comporta. Aixina i tot, es menciona que, en el cas d'alguns tractaments, reduïx el seu efecte com en els tractaments per a persones en VIH. Encara que aixina s'han demostrat efectes positius de la planta com antivírico para VIH.[cita requerida]
Efectes en animals
[editar | editar còdic]Li la considera un agent primari de la fotosensibilización en vacús, en els quals la hipericina s'acumula en el teixit subcutàneu i reacciona en la llum solar, i provoca quadros d'inflamació de la dermis, especialment de les parts menys pigmentadas, les quals poden desprendre's de l'animal.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Esta espècie es coneix en numerosos noms comuns en espanyol: amnica, cientoenrama, cor de cérvol, corazoncillo, corión, espantadiablos, herba de l'aigua, herba de la sanc, herba de les ferides, herba de les machacauras, herba de Sant Joan, herba militar, hipericón, hipericón oficinal, hipérico, hipérico foradat, hipérico comuna, perforada, perforata, pericó, pericón, pericón groc, pericón comú, pericón selvat, perico, pericote, periquito, Sant Joan, sanjuanera, sanjuanes, sant juanes, sanjuanines, té brode, trescalar, tresflorina, yerba de Sant Joan, yerbuca de Sant Joan.[13]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Hypericum perforatum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 785. 1753.[14]
- Etimologia
Hipérico: nom genèric que deriva del grec ὑπερικόν hyperikón. El seu nom està compost de ὑπ- "davall" i ἐρείκη "Erica arborea" o "petorra blanca",[15] i per tant significa "petorra baixa". La planta és mencionada 143 voltes pels meges grecolatinos.[16] És fantasioso afirmar que procedix del grec ὑπέρ "per damunt" i εἰκών "image", volent dir "per damunt de tot lo imaginable".[17] També existix l'interpretació que es penjava damunt de les imàgens religioses en els ritos per a aüixar als mals esperits ("per damunt de les imàgens").[18]
perforatum: epítet que es deu a les glándulas d'oli situades en els seus fulls i sàpia-hos que li donen a la planta un aspecte perforat, si s'observa al trasluz.[1]
- Sinonímia
Hypericum perforatum ha segut designat a lo llarc de l'història en distints noms científics, considerats sinònims:
- Hypericum deidesheimense Sch.Bip. ex Trevir.
- Hypericum lineolatum Jord.
- Hypericum marylandicum Biroli ex Colla
- Hypericum mixtum Dones Moul.
- Hypericum officinarum Crantz
- Hypericum pseudoperforatum Bertol.[19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Dr.Berdonces i Serra. Enciclopèdia de les plantes medicinals. ISBN 84-305-8496-X
- ↑ W. T. Parsons, I. G. Cuthbertson. Noxious of Austràlia. 2nd. ed. Collingwood: CSIRO Publishing, 2001, p. 389, ISBN 0-643-06514-8
- ↑ Wilfred William Robbins, Alden Springer Crafts. Weed Control: A Textbook and Manual. NY: McGraw-Hill, 1962, pp. 137, 155, 162.
- ↑ «¿QUÉ ÉS EL HIPÉRICO I PARA QUÉ SERVIX?» (en és). www.cofenat.es. Consultat el 2024-07-17.
- ↑ L'herba de Sant Joan i la depressió (en anglés) NCCAM sobre l'herba de Sant Joan i la depressió]
- ↑ Detecció i tractament de la depressió [1] archivat en Wayback Machine. NIMH Sobre la depressió (inclou una secció sobre l'herba de Sant Joan)
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2015. Consultat el 2 de decembre de 2014.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ 13,0 13,1 «Hypericum perforatum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 27 de novembre de 2009.
- ↑ «Hypericum perforatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de decembre de 2013.
- ↑ Teofrasto, Història plantarum 1.14.2.
- ↑ Francisco CORTÉS GABAUDÁN: "Pervivencia actual del vocabulari mèdic de Galeno", en Juan Antonio López Férez (ed.): Galeno. Llengua, composició lliterària, lèxic, estil. Edicions Clàssiques: Madrit, 2015. p. 138.
- ↑ Afirmació errònea de Boehmer, citat sense referència bibliogràfica per Pío Font i Quer: Plantes medicinals. Ed. Llabor: Barcelona, 1988, 11ª ed. Pág. 292.
- ↑ Apartat etimologia citat per Edzard Ernst Hypericum. The genus Hypericum. Ed. Tailor & Francis: London, 2003, Pág. 3.
- ↑ Hypericum perforatum en PlantList consultat el 20 de maig de 2011.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Toxicitat i interaccions en atres substàncies. MEDICINA NATURISTA, 2010; Vol. 4 - N.o 2: 57-62
- Intoxicació per Hipericum perforatum. http://www.uno.org.mx/empezar/intoxicaciones.html [2] archivat en Wayback Machine.
- Toxicitat i interaccions del hipérico. http://www.aemps.gob.es/
- Hipericina. http://dspace.ucuenca.edu.ec/
- Manual d'intoxicacions en Pediatria 3.ª edició. Santiago Mintegi. Avalat per Grup de Treball d'Intoxicacions de la Societat Espanyola d'Urgències de Pediatria. http://www.fetoc.es/
- Marta García Barrachina, Marta González Arto, Luis Miguel Ferrer, alumnes de 4º curs de la Facultat de Veterinària de Saragossa Universitat de Saragossa.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- En MedlinePlus n'hi ha més informació sobre herba de Sant Joan
- Plantilla:L-medline
- CONICYT: Biologia molecular - Yerba Sant Joan sorprén de
nou En anglés:
- Reporte Interacció farmacològica en hipérico.
- Sitie web d'informació sobre el hipérico Nota: es tracta d'un lloc web semicomercial.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hypericum perforatum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.