Vitamina C
La vitamina C o Ac. Ascorbico o antiescorbútica és un nutrient essencial per al ser humà, els primats, les cobayes i alguns rat penat, que carixen del mecanisme per a la seua síntesis. El restant dels mamífers ho sintetisen de forma natural en el fege. Les plantes també produïxen vitamina C, la qual eixercita un rol important en el seu creiximent i desenroll. D'esta forma, les plantes representen una font important d'esta vitamina en la dieta.
La vitamina C és un potent antioxidant soluble en aigua que s'associa en varis efectes beneficiosos en el sistema immune, minimisa i retarda el procés d'envelliment, també beneficia en l'integritat endotelial i en el metabolisme de les lipoproteines. La seua deficiència produïx la malaltia denominada escorbut.
La cantitat de vitamina C necessària per a previndre l'escorbut és d'al voltant de 10 mg al dia. No obstant, en la finalitat de mantindre a un subjecte saludable i previndre afeccions cròniques de salut, les concentracions disponibles en la dieta deuen ser entre 100 i 200 mg al dia.
Indicacions[editar | editar còdic]
És l'únic tratament per a l'escorbut que és produit per un deficit de Vit. C.
La vitamina C és essencial per al desenroll i manteniment de l'organisme, per lo que el seu consum és obligatori per a mantindre una bona salut.
La vitamina C ajuda al desenroll de l'absorció del ferro, al creiximent i reparació del teixit conectiu normal (pell més suau, per l'unió de les cèlules que necessiten esta vitamina per a unir-se), a la producció de colàgen, metabolisació de greixos i la cicatrisació de ferides.
També es considera un factor potenciador per al sistema immune, encara que alguns estudis posen en dubte esta última activitat de la vitamina C.
L'us de vitamina C en animals ha demostrat la seua utilitat en la prevenció, acurtada i consol de diverses infeccions. Un efecte similar s'ha vist en sers humans, especialment en l'acurtada i consol del refredat comú en persones que realisen activitat física regular. També s'ha comprovat el seu efecte beneficiós en l'evolució de la neumonia. No obstant, no s'han establit la dosis ni la posología necessàries per a conseguir estos efectes.
Fonts de Vitamina C[editar | editar còdic]
Totes les frutes i verdures contenen alguna cantitat de vitamina C. En el següent llistat apareixen els aliments de consum habitual en major concentració de vitamina C en mg/100 gr:
- Guayaba: 300
- Grosella negra o zarzaparrilla negra: 200
- Pimentò roig: 190
- Jolivert: 130
- Kiwi: 90
- Raïm: 90
- Bròcul (brócoli): 80
- Grosella: 80
- Col de Brusseles: 80
- Caqui: 60
- Papaya: 60
- Fraula: 60
- Taronja: 50
- Llima: 40
- Meló: 40
- Coliflor: 40
- Pinya: 40
- Frambuesa: 30
- Mandarina: 30
- Espinacs: 30
- Col crua: 30
- Mànec: 28
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ac. Ascorbico
- Camarena, Vladimir; Wang, Gaofeng (2016). El rol epigenético de la vitamina C en la salud y la enfermedad
- Vitamina C
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Akmal, M.; JQ. Qadri, NS. Al-Waili, S. Thangal, A. Haq, KY. Saloom (2006). «Improvement in human semen quality after oral supplementation of vitamin C
- Benhegyi, G. 1997. Ascorbate metabolism and its regulation in animals. Free Radical Biology and Medicine. 23(5):793-803.
- Conver, Alicia (28 de mayo de 2019). «Alimentos con vitamina C».
- Challem, JJ, Taylor, EW. 1998. Retroviruses, ascorbate, and mutations, in the evolution of Homo sapiens. Free Radical Biology and Medicine. 25(1):130-132.
- Mendoza, Susana. «¿Por qué es importante la vitamina C?»
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vitamina C.