Meló

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Cucumis melo

El meló (Cucumis melo) és una planta herbàcea monòica de brots rastrers. Se cultiva pel seu fruit, una baya pepònide de temporada estiuenca en un gran contingut d'aigua i de sabor dolç i hi ha diferentes varietats.

Història[editar | editar còdic]

El meló ya es cultivava en l'Antic Egipte durant el III mileni a.C., i el seu cultiu s'estén per la majoria dels continents. És natiu d'Iran, Anatòlia i del Caucas, en un centre secundari en el noroest de l'Índia i Afganistan.

L'us medicinal del meló ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i condiment incloent els pepones, identificada actualment com Cucumis melo.​

La planta posseïx brots blans i pilosos que creixen a rant de terra. Els seus fulls tenen peciol acanalat i són palmats, és dir, el seu aspecte és paregut al d'una mà.

Sol denominar-se meló de tot l'any.

Producció en Espanya[editar | editar còdic]

En l'any 2022, Espanya produí 527.900 tonellades de melons. D'este total, 169.000 tonellades varen provindre de la Regió de Múrcia, senyal en el que esta comunitat autònoma es consolida com la líder en la producció d'estes frutes durant l'any referit. Andalusia, Castella-la Mancha varen completar el podi, cada una en un volum de producció de més de 140.000 tonellades. En quart lloc se troba la Comunitat Valenciana.

Comentaris[editar | editar còdic]

Durant l'estiu se sol menjar el meló en terres valencianes, són famosos els melons de Chilches, La Llosa, Moncofa, Ontinyent, Quatretonda i El Puig, entre atres.

Segons comentaris dels llauradors, els primers melons són els més bons perque tenen tota la llacor de la mata. Podem reconeixer-los per la seua llavor, si vos apareix entre les llavors grogues una negra vol dir que és de la primera flor i és el més bo de tots.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Grubben, G. J. H. (2004). Plant Resources of Tropical Africa - PROTA Foundation, ed. Vegetables. p. 243. ISBN 9789057821479
  • Paris, Harry S.; Daunay, Marie-Christine; y Janick, Jules (2011): «Occidental diffusion of cucumber (Cucumis sativus) 500–1300 CE: two routes to Europe» 30 de septiembre de 2011. Oxford Journals

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons