Plaguicida

Un pulverizador agrícola autopropulsado que aplica plaguicidas.

Us de plaguicidas per tonellades a nivell global, any 2017.

Segons la definició de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), un plaguicida o pesticida és qualsevol substància destinada a previndre, destruir, atraure, repelir o combatre qualsevol plaga, incloses les espècies indeseadas de plantes o animals, durant la producció, almagasenament, transport, distribució i elaboració d'aliments, productes agrícoles o aliments per a animals o que puga administrar-se als animals per a combatre ectoparásitos. El terme inclou les substàncies destinades a utilisar-se com reguladors del creiximent de les plantes, defoliants, dessecants, agents per a reduir la densitat de fruta o inhibidors de la germinació i les substàncies aplicades als cultius abans o despuix de la collita per a protegir el producte contra la deterioració durant l'almagasenament i el transport. El terme no sol incloure els fertilisants, els nutrients d'orige vegetal o animal, els aditius alimentaris ni els medicaments per a animals.

En la definició de plaga s'inclouen insectes, herbas, pardals, mamífers, moluscs, peixos, nematodos o microbis que competixen en els sers humans per a conseguir aliment, destruïxen la propietat, propaguen malalties o són vectores d'estes o causen molèsties. Els plaguicidas no són necessàriament verins, pero poden ser tòxics per als humans o atres animals.

Pero d'acort en la Convenció d'Estocolm sobre contaminants orgànics persistents, nou dels dotze més perillosos i persistents composts orgànics són plaguicidas.

El terme plaguicida està més àmpliament difòs que el nom genèric exacte: biocida (lliteralment: "assessí de lo viu"). El terme plaguicida sugerix que les plagues poden distinguir-se dels organismes no nocius, que els plaguicidas no ho mataran, i que les plagues són totalment indesijables.

Durant els anys 1980, l'aplicació massiva de plaguicidas va ser considerada, generalment, com una revolució de l'agricultura. Eren relativament econòmics i altament efectius. La seua aplicació va aplegar a ser una pràctica comuna com a mida preventiva encara sense cap atac visible. Des de llavors, l'experiència ha demostrat que este método no solament perjudica el mig ambient, sino que a la llarga és també ineficaç. A on s'han utilisat els plaguicidas de manera indiscriminada, les espècies de les plagues s'han tornat resistents i difícils o impossibles de controlar. En alguns casos s'ha creat resistència en els vectores principals de les malalties (p.ej. els mosquits de la malaria), o han sorgit noves plagues agrícoles. Per eixemple, tots els àcars varen ser fomentats pels plaguicidas, perque no abundaven abans de la seua ocupació. Sobre la base d'esta experiència, els especialistes en la protecció de cultius han desenrollat un método més diversificado i durador: el maneig integrat de plagues.

Classificació

Plantilla:Plaguicidas Els plaguicidas poden classificar-se atenent a diversos aspectes:

Segons el destí de la seua aplicació poden considerar-se:

• Plaguicidas d'us fitosanitario, productes fitosanitarios: destinats a la seua utilisació en l'àmbit de la sanitat vegetal o el control de vegetals.
• Plaguicidas d'us ganader: destinats a la seua utilisació en l'entorn dels animals o en activitats relacionades en la seua explotació.
• Plaguicidas d'us en l'indústria alimentària: destinats a tractaments de productes o dispositius relacionats en l'indústria alimentària.
• Plaguicidas d'us ambiental: destinats al sanejament de locals o establiments públics o privats.
• Plaguicidas d'us en higiene personal: preparats útils per a l'aplicació directa sobre el ser humà.
• Plaguicidas d'us domèstic: preparats destinats per a aplicació per persones no especialment calificades en vivendes o locals habitats, és el més perillós, ya que al voltant de 10 millons de persones moren a causa de vectores.

Segons la seua acció específica poden considerar-se:

1. Insecticida
2. Acaricida
3. Fungicidas
4. Desinfectante i Bactericida
5. Herbicida
6. Fitorregulador i productes afins
7. Rodenticida i varis
8. Específics post-collita i sement
9. Protectors de fustes, fibres i derivats
10. Plaguicidas específics varis

Segons l'estat de presentació o sistema utilisat en l'aplicació:

• Gasos o gasos licuados.
• Fumigantes i aerosols.
• Pols en diàmetro de partícula inferior a 50 µm.
• Sòlits, llevat els escs i els preparats en forma de tabletas.
• Líquits.
• Escs i tabletas.

Segons la seua constitució química, els plaguicidas poden classificar-se en varis grups, els més importants són:

• Arsenicales.
• Carbamatos.
• Derivats de cumarina.
• Derivats d'urea.
• Dinitrocompuestos.
• Organoclorados.
• Organofosforados.
• Organometálicos.
• Piretroides.
• Tiocarbamatos.
• Triazinas.
• Neonicotinoides
• Benzoilureas

Alguns d'estos grups engloben vàries estructures diferenciades, per lo que, en cas d'interés, és possible efectuar una subdivisió dels mateixos.

Segons el seu grau de perillositat per a les persones, els plaguicidas es classifiquen de la següent forma:

1. De baixa perillositat: els que per inhalació, ingestió o penetració cutànea no entranyen riscs apreciables.
2. Nocius: els que per inhalació, ingestió o penetració cutànea puguen entranyar riscs de gravetat llimitada.
3. Tòxics: els que per inhalació, ingestió o penetració cutànea puguen entranyar riscs greus, aguts o crònics, i inclús la mort.
4. Molt tòxics: els que per inhalació, ingestió o penetració cutànea puguen entranyar riscs extremadament greus, aguts o crònics, i inclús la mort.

La classificació toxicológica dels plaguicidas en les categories de baixa perillositat, nocius, tòxics o molt tòxics es realisa atenent bàsicament a la seua toxicitat aguda, expressada en DL50 (dosis letal al 50%) per via oral o dérmica per a la rata, o en CL 50 (concentració letal al 50%) per via respiratòria per a la rata, d'acort en una série de criteris que s'especifiquen en les normes i lleis competents, atenent principalment a les vies d'acció més importants de cada compost.

Usos

Agricultura

Els plaguicidas poden aforrar diners als agricultors en previndre les pèrdues de collites per insectes i atres plagues. En un estudi es va calcular que els agricultors en els Estats Units varen aforrar l'equivalent de quatre voltes el cost dels plaguicidas. Un atre estudi va demostrar que el no usar plaguicidas resultava en una pèrdua del 10% del valor de les collites. Un atre estudi realisat en 1999 va trobar que una prohibició de plaguicidas en els Estats Units pot resultar en un aument del cost dels aliments, pèrdues d'ocupacions i aument de la fam mundial.

Els herbicida poden protegir les frutes i verdures. Els herbicida s'usen per a eliminar les malezas i també per a controlar a les plantes invasoras que poden infligir danys en el mig ambient.

Salut pública

Els seus usos més comuns poden ser matar rates i mosquits que poden transmetre malalties com la febra groga i la malaria. També poden matar insectes que nos causen picadures o que danyen als nostres animals o a les nostres propietats.

Estructura química del DDT, recents estudis involucren este insecticida en el càncer de mames, en animals és tòxic per a tota la cadena alimentària per bioacumulación, el seu us actual està prohibit.

El DDT, un compost organoclorado, ha segut usat fumigando les parets de les cases per a combatre la malaria des de la década de 1950. l'Organisació Mundial de la Salut ha recolzat estes mides en algunes de les seues declaracions. No obstant un estudi en 2007 sembla involucrar a el DDT en el càncer de mama quan se sofrix exposició al mateix abans de la pubertat. També pot ocórrer enverinament per DDT i atres compost clorados quan entren en la cadena alimentària. Els síntomes inclouen excitació nerviosa, tremolació, convulsions i mort. Els científics calculen que el DDT i atres composts químics en la categoria de organofosfatos han salvat sèt millons de vides des de 1945 en previndre malalties com la malaria, pesta bubónica, tripanosomiasis i tifus. No obstant el DDT no sempre és efectiu, ya que els insectes desenrollen resistència al mateix. Esta resistència es va escomençar a notar des de 1955 i ya en 1972 dèneu espècies de mosquits han aplegat a ser resistents a el DDT. En 2000 un estudi en Vietnam va demostrar que els métodos de control que no usen DDT són més efectius. L'efecte ecològic de el DDT en els organismes és un eixemple de bioacumulación.

El seu us està actualment prohibit pel Conveni de Róterdam que involucra un gran número de països.

Manteniment de reserves d'aigua

Els herbicida també s'usen en llac i estanys per a controlar el creiximent d'algues i plantes aquàtiques que puguen interferir en la natació, la peixca o que donen males olors. S'usen per a controlar les termites i el verdet que poden danyar les construccions.

Indústria

En els llocs d'almagasenage d'aliments s'usen per a controlar als rosegadors i insectes que infecten els grans i atres aliments. Cada plaguicida du aparellats alguns riscs; l'us adequat de plaguicidas reduïx eixos riscs a un nivell considerat acceptable per les agències que regulen el seu us, tals com l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA per les seues sigles en anglés) i per l'Agència Reguladora del Maneig de Pesta (PMRA) de Canadà.

Domiciliari

Els usos domiciliaris inclouen previndre l'aparició de plagues domèstiques com a rates, panderoles i mosquits dins de la llar, la prevenció d'aparició de plagues que afecten als animals domèstics com a puces i garrapatas en gossos i gats. També s'inclouen els plaguicidas i herbicida utilisats en la jardineria domèstica.