Maneig integrat de plagues

Avespa paràsita Cotesia congregata en cuc del tabac Papanda sexta

En agricultura ecològica, s'entén com a maneig integrat de plagues (MIP), control integrat/integral de plagues (CIP), maneig ecològic de plagues (MEP), maneig natural de plagues o de agricultura zero residus; a una estratègia que usa una gran varietat de métodos complementaris: físics, mecànics, químics, biològics, genètics, llegals i culturals per al control de plagues. És un método ecològic que aspira a eliminar l'us de plaguicidas i de minimisar l'impacte al mig ambient.

Estos métodos s'apliquen en tres etapes: prevenció, observació i aplicació.

Per a constituir una agricultura ecològica, la no utilisació de pesticidas, ha de vindre acompanyada per la no intensividad del cultiu, eludint l'us dels abonaments de síntesis.

Els entomólogos Perry Adkisson i Ray F. Smith varen rebre el premi World Food Prize en 1997 pel seu treball de difusió i de liderage en difondre el maneig integrat de plagues.

Història

Poc despuix de la Segona Guerra Mundial, quan els insecticida es varen començar a usar en gran escala, uns entomólogos de Califòrnia varen desenrollar el concepte de maneig supervisat d'insectes. En eixa mateixa época uns entomólogos d'Arkansas varen propiciar una estratègia similar. Segons este esquema el control d'insectes era supervisat per entomólogos qualificats i les aplicacions d'insecticida s'efectuaven seguint les conclusions basades en mostrejos periòdics de la població de la plaga i de la dels seus enemics naturals. Açò era vist com una alternativa a l'aplicació de pesticidas segons el calendari. El control supervisat es basava en el coneiximent de l'ecologia i d'un anàlisis de la proyecció dels ritmes poblacionals de les plagues i dels seus enemics naturals.

El control supervisat era un dels pilars conceptuals del maneig integrat que varen desenrollar els entomólogos californians en la década de 1950. El maneig integrat aspirava a identificar la millor combinació de controls químics i biològics per a una plaga específica. Els insecticidas químics devien usar-se en la forma que causara la menor disrupción dels controls biològics. El terme integrat era aixina sinònim de compatible. Els controls químics es podien aplicar només en acabant de que un mostreig regular indicara que la plaga havia alcançat un cert nivell (llindar econòmic) que requeria tractament per a evitar que la població aplegara a un nivell amolador (nivell de dany econòmic) en el qual les pèrdues econòmiques superaren els costs de mides artificials de control.

El maneig integrat de plagues va estendre el concepte a tota classe de plagues i es va expandir per a incloure atres tàctiques ademés de les químiques i biològiques. Els pesticidas químics es podien usar només com a part d'un esforç integrat i tenien que ser compatibles en atres tàctiques de control per a tota classe de plagues. Atres tàctiques com a resistència de la planta alimente contra els seus paràsits i manipulacions de cultiu varen entrar a formar part de l'atarassana del maneig integrat de plagues. Este es va convertir en un sistema multidisciplinario que incloïa experts en entomologia, patologia vegetal, nematodes i malezas.

En els Estats Units el maneig integrat de plagues es va convertir en política nacional en febrer de 1972 quan el president Richard Nixon va ordenar a les agències federals que donaren passos propiciant el concepte d'aplicació de maneig integrat de plagues en tots els sectors significatius. En 1979 el president Jimmy Carter va establir un comité coordinador d'agències de maneig integrat de plagues (IPM Coordinating Committee) en la funció d'assegurar el desenroll i implementació de les pràctiques de maneig integrat de plagues.

Funcionament

El maneig integrat de plagues pot ser un règim simple o complicat. Originalment el principal foc dels programes de maneig integrat de plagues eren les plagues de l'agricultura. Per extensió els programes de maneig integrat de plagues també s'apliquen a malalties, males herbes i atres pesta que interferixen en el maneig d'agricultura, jardineria, estructures arquitectòniques, territoris selvats, etc.

Un programa de maneig integrat de plagues es basa en els sis components següents:

• Nivells acceptables de plagues. L'émfasis està en “control” no en “erradicació”. El maneig integrat de plagues manté que l'erradicació completa d'una plaga és a sovint impossible i que intentar-ho pot ser sumament costós, insalubre i en general irrealizable. És millor decidir com és el nivell tolerable d'una plaga i aplicar controls quan s'excedix eixe nivell (llindar d'acció).
• Pràctiques preventives de cultiu. La primera llínea de defensa és seleccionar les varietats més apropiades per a les condicions locals de cultiu i mantindre-les sanes, junt en quarantenes i atres ‘tècniques de cultiu’ tals com a mides sanitàries (destruir plantes malaltes per a eliminar la propagació de la malaltia, per eixemple).
• Mostreig. La vigilància constant és el pilar de maneig integrat de plagues. S'usen sistemes de mostreig de nivells de plagues, tals com a observació visual, trampes d'espores o insectes i unes atres. És fonamental dur conte de tot aixina com conéixer el comportament i cicle reproductiu de les plagues en consideració. El desenroll dels insectes depén de la temperatura ambiental perque són animals de sanc freda. Els cicles vitals de molts insectes depenen de les temperatures diàries. El mostreig d'estes permet determinar el moment òptim per a una erupció d'una plaga específica.
• Controls mecànics. Si una plaga aplega a un nivell inacceptable, els métodos mecànics són la primera opció. Simplement agarrar-los manualment o posar barreres o trampes, usar aspiradores i llaurar per a interrompre la seua reproducció.
• Controls biològics. Els processos i materials biològics poden proveir control en un impacte ambiental mínim i a sovint a baix cost. Lo important ací és promoure els insectes beneficiosos que ataquen als insectes plaga. Poden ser microorganismes, fongos, nematodos i insectes parasíticos i depredadors.
• Controls químics. S'usen pesticidas sintètics solament quan és necessari i en la cantitat i moment adequats per a tindre impacte en el cicle vital de la plaga. Molts dels insecticida nous són derivats de substàncies naturals vegetals (per eixemple: nicotina, piretro i anàlecs d'hormones jovenils d'insectes). També s'estan evaluant tècniques ecològiques de herbicida i pesticidas en base biològica.

El maneig integrat de plagues es pot aplicar a tots els tipos d'agricultura i inclús a la jardineria. És el tractament ideal per als cultius orgànics i es basa en coneiximent, experiència, observació i integració de tècniques múltiples i que no usa opcions químiques sintètiques. En agricultura de gran escala, el maneig integrat de plagues pot reduir l'exposició dels sers humans a productes químics en potencial tòxic i pot aplegar a baixar els costs.

1. Identificació de la plaga. Els casos d'identificació errònea poden resultar en accions inútils. Si el dany a una planta per excés de rec s'interpreta erròneament com causat per fongos, s'aplicarien fungicides inútils i la planta moriria de tots modos.

1. Coneiximent del cicle vital de la plaga i dels seus paràsits. Quan un veu una plaga pot ser massa vesprada per a fer una atra cosa que recórrer a pesticidas. A sovint un atre estadi en el cicle vital és susceptible a mides preventives. Per eixemple les males herbes que es reproduïxen a partir de llavors de l'any anterior podrien previndre-se en l'us de mantillo. També el coneiximent de les necessitats de les plagues i eliminació d'estos pot servir per a eliminar-les.
2. Mostreig de sectors del cultiu per a evaluar la població d'una plaga. Les mides preventives es deuen prendre en el moment adequat per a que siguen efectives. Per això una volta identificada una plaga es deu monitorear ANTES que es convertixca en un problema. Per eixemple en un restaurant a on pugues haver panderoles es posen trampes pegajosas abans de la seua obertura i es muestrea en freqüència per a prendre acció ans que es convertixquen en un problema. Lo que cal observar inclou: presencia/absència, distribució (¿en tots els llocs o localisada?) i número (¿aument o disminució?)
3. Establiment d'un llindar d'acció (econòmic, sanitari, estètic). ¿Quin és la cantitat tolerable? En alguns casos un cert número és tolerable. La soja és prou resistent a la defoliació aixina que unes quantes orugas els números de les quals no aumenten significativament poden no requerir tractament. En canvi hi ha casos en que un DEBE prendre acció. Per a l'agricultor eixe punt és aquell que el cost del dany causat per la plaga és MAYOR que el cost d'un tractament. Est és un llindar econòmic. El llindar pot variar segons es tracte d'un risc sanitari (baixa tolerància) o simplement cosmètic (alta tolerància en una situació no comercial). La tolerància individual també varia; hi ha gent que detesta als insectes, uns atres que no toleren ni un sol dent de lleó en l'herba. És possible adoptar una actitut de major tolerància.

1. Elecció d'una combinació apropiada de tècniques de control. Per a cada situació es poden considerar vàries opcions. Estes opcions inclouen controls mecànics, físics, químics, biològics i culturals. Els controls mecànics consistixen en colectar els insectes manualment o en usar rets o atres mijos per a excloure a plagues tals com a aus o rosegadors. Els controls culturals inclouen mantindre el lloc lliure de les condicions que favorixen a les plagues, per eixemple usar cuidadosa neteja en llocs d'almagasenage o arrancar les plantes en senyals de malaltia per a evitar la propagació d'esta. Els controls biològics poden servir de respal per mig de conservació dels predadores naturals o per increment dels mateixos. El control per increment inclou l'introducció de predadores naturals, ya siga a nivell d'inundació o d'inoculació. El control per inundació busca inundar el local en una població alta del depredador de la plaga; mentres que l'inoculació usa un número menor de depredadors de la plaga per a suplementar a una població ya existent. Els controls químics inclouen olis o l'aplicació de pesticidas, ya siga insecticida o herbicida. Un programa de maneig integrat de plagues usaria preferentment pesticidas derivats de plantes o d'atres materials naturals.
2. Evaluació dels resultats. ¿Varen tindre efecte les mides preses? ¿Es va obtindre la prevenció o control desijat? ¿Va haver efectes colaterals indesijables? ¿Qué fer en el futur en un cas similar?