Organisació Mundial de la Salut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Bandera de la OMS

L'Organisació Mundial de la Salut (OMS) (en anglés World Health Organization o WHO) és l'organisme de l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) especialisat en gestionar polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial. Inicialment va ser organisada pel Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides que va impulsar la redacció dels primers estatuts de la OMS. La primera reunió de la OMS va tindre lloc en Ginebra en l'any 1948.

Els 196 Estats Membres de la OMS governen l'Organisació per mig de la Assamblea Mundial de la Salut. L'Assamblea està composta per representants de tots els Estats Membres de la OMS.

Estructura[editar | editar còdic]

Els Estats membres de l'Organisació Mundial de la Salut designen les seues delegacions a l'Assamblea Mundial de la Salut, la qual es reunix generalment en maig de cada any, i té la capacitat de definir les polítiques financeres de l'organisació, revisa i aprova el presupost per programes. L'Assamblea elegix a 34 membres, tècnics en el camp de la salut, per a un mandat de tres anys, i que formen el Consell Eixecutiu. Les funcions principals del Consell són les de fer efectives les decisions i les polítiques de l'Assamblea, aconsellar-la i facilitar el seu treball.

La OMS està constituïda per 194 Estats Membres, incloent tots els Estats Membres de la ONU, llevat Liechtenstein, i dos territoris no membres de la ONU: Niue i les Illes Cook, els quals funcionen baix l'estatut d'associats (en accés a l'informació completa pero en participació i dret a vot llimitats), actualment, si són aprovats per majoria de l'assamblea Puerto Rico i Tokelau es convertiran en membres associats. Algunes entitats poden també tindre estatut d'observador, com lo és la Santa Sèu.[1] Taiwan es propon com a membre observador, contant en l'oposició de China que ho considera com a part del seu territori.

El treball quotidià de la OMS és realisat per la Secretaria, que està formada 5.000 persones, entre sanitaris i atres experts i personal d'ajuda, treballant en les jefatures, en les sis oficines regionals i en els països.

Directors generals[editar | editar còdic]

Director General País Mandat
Brock Chisholm Canadà 1948-1953
Marcolino Gomes Candau Brasil 1953-1973
Halfdan T. Mahler Dinamarca 1973-1988
Hiroshi Nakajima Japó 1988-1998
Gro Harlem Brundtland Noruega 1998-2003
Lee Jong-wook Corea del Sur 2003-2006
Anders Nordström (interí) Suïssa 2006-2007
Margaret Chan China 2007-2017
Tedros Adhanom Ghebreyesus Etiopia 2017-actualment

Oficines regionals[editar | editar còdic]

Edifici sede de l'Organisació Mundial de la Salut, Ginebra.

Per a ser una agència especialisada de la ONU, les sis oficines regionals de la OMS tenen una notable autonomia. Cada oficina regional és dirigida per un director regional (DR). És rar que un director regional elegit no siga confirmat. El comité regional de la OMS para cada regió està format per tots els caps del servici de salut de tots els governs dels països que constituïxen la regió. Aparte d'elegir al director regional, el comité regional està també a càrrec de fixar les pautes per a la posada en pràctica de totes les polítiques sanitàries i les atres polítiques adoptades per l'Assamblea Mundial dins de la seua regió. El comité regional també servix com un comité examinador del progrés de les accions de la OMS dins de la regió. El Director Regional és el cap de la OMS para la seua regió particular, i maneja o supervisa al personal sanitari i als atres experts, en les jefatures regionals i en els centres especialisats, també eixercix l'autoritat de supervisió directa, conjuntament en el Director General de la OMS, de tots els caps de les oficines dels països que componen la seua regió, coneguts com a Representants de la OMS.

Les sis oficines regionals són:

Activitats de la OMS[editar | editar còdic]

  • Harmonisació i codificació: La OMS porta a terme la Classificació Internacional de malalties (ICD en anglés, o CIM en francés) i manté al dia una llista model dels medicaments essencials que els sistemes de salut de tots els països deurien fer que estigueren disponibles a preus abordables per a la població general.
  • Mesures sanitàries: Pren de mesures per a detindre una epidèmia i mesures sanitàries sobre els viages internacionals (com la vacunació). La OMS va declarar en l'any 1980 que la pigota estava erradicada, despuix de dos décades d'esforços contra esta. (És la primera malaltia de l'història erradicada per l'esforç humà). La OMS està prop de l'èxit en el desenroll de vacunes contra el paludisme i la bilharziosa, i té per objectiu la erradicació de la poliomielitis en els pròxims anys. Ademés, està intentant controlar les donacions per a millorar la seua calitat. La OMS considera que els transplants de sanc i d'òrguens sense regulació no són beneficiosos. Per això, tracten d'arreplegar totes les senyes següents per a saber si la calitat és bona i controlar i millorar la sanitat pública: número d'unitats de sanc arreplegades, de donacions voluntàries que no han segut retribuïdes i les que sí, donacions entre familiars, i donacions que s'usen per a l'estudi d'infeccions.
  • Assistència als Països Menys Alvançats (PMA): vacunació contra les grans malalties infeccioses, aprovisionament d'aigua potable, eliminació de residus, protecció maternal i erradicació de certes malalties.
  • Un programa estatal de lluita contra el sida, entre els seus objectius està l'accés als tractaments, investigació, vigilància epidemiológica, etc. Es denomina Programa sobre el sida (HIV/AIDS Programme).
  • Garantisar l'accés a medicaments de bona calitat, seguritat i eficàcia per mig del programa de pre-evaluació de medicaments. La OMS preevalúa els medicaments dels laboratoris que ho demanen per a que institucions com la UNICEF o unes atres puguen adquirir estos medicaments en seguritat quan es realisen licitació internacionals, en particular per a països en vies de desenroll que no poden realisar eixes evaluacions pels seus propis mijos.
  • La OMS realisa, ademés, diverses campanyes relacionades en la salut, com per eixemple per a l'aument del consum de frutes i verdures en el món, o per a reduir l'us del tabac.

Segons la OMS, «la salut és l'estat de complet benestar físic, psíquic i social d'un individu i no només l'absència de malaltia». Pero esta definició va ser reformulada per la OMS: «La salut és el grau en que una persona pot portar a terme les seues aspiracions, satisfer les seues necessitats i relacionar-se adequadament en el seu ambient».

Vore també[editar | editar còdic]

  1. ↑ . Consultat el 6 de juliol de 2016.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Organisació_Mundial_de_la_Salut&oldid=246663»