Anar al contingut

Illes Cook

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Illes Cook


Les Illes Cook (en anglés, Cook Islands;[1][2] en rarotongano, Kuki ’Āirani)[3][4] conformen un archipèlec localisat en Oceania concretament en el oceà Pacífic Sur, entre Hawái i Nova Zelanda. Posseïxen un sistema de govern democràtic-parlamentari, en lliure associació en el Regne de Nova Zelanda. Les quinze menudes illes tenen un àrea combinada de 236 km²,[5] pero la zona econòmica exclusiva ocupa més de 1 800 000 quilómetros quadrats d'oceà.[6]

La població es concentra en l'illa de Rarotonga[7] [8](14153 habitants en 2006), a on es troba l'aeroport internacional. Hi ha també molts ciutadans de les illes Cook que viuen en Nova Zelanda, particularment en la illa Nort. En el cens de 2006 hi havia 58 008 persones identificades com a descendents dels maoríes de les Illes Cook.[9]


En més de 90 000 visitants a l'any en 2006, el turisme[10][11] és la principal font d'ingressos de les illes, per damunt del negoci de bancs, perles i les exportacions de productes de la mar i frutes exòtiques.[12]

La defensa i la representació exterior són responsabilitat de Nova Zelanda,[13][14] que ademés deu consultar a les Illes Cook. Aixina i tot en els últims anys les Illes Cook han anat adoptant una creixent independència pel que fa a la gestió dels Assunts Exteriors. Els ciutadans de les Illes Cook tenen la ciutadania neozelandesa i també la nacionalitat pròpia de les Illes Cook.

La capital és Avarua.[15][16] Una forma popular d'art en les illes és el tivaevae, edredones fets a mà.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Les Illes Cook comprenen 15 illes dividides en dos grups insulars, que han rebut noms individuals en llengües indígenes com el maorí de les Illes Cook i el pukapukan a lo llarc del temps que han estat habitades. En 1606, els exploradors espanyols varen donar a Rakahanga el nom de Gent Bella.[17]


El conjunt de les illes deu el seu nom actual al capità britànic James Cook, que les va visitar en la década de 1770 i va cridar a Manuae «illa Hervey» en honor a Augustus Hervey, III comte de Bristol. A partir de llavors, el grup d'illes del sur va passar a cridar-se «illes Hervey». En la década de 1820, l'almirant rus Adam Johann von Krusenstern es va referir a les illes del sur com les «Illes Cook» en el seu Atles de l'Ocean Pacifique.[18] Tot el territori (inclós el grup d'illes del nort) no es va conéixer com «Illes Cook» fins al cap de la seua anexió per Nova Zelanda a principis de el XX. En 1901, el parlament neozelandés va aprovar la Llei de Govern de les Illes Cook i unes atres, que demostrava que el nom de «Illes Cook» només es referia a algunes de les illes. No obstant, esta situació va canviar en l'aprovació de la Llei de les Illes Cook de 1915, que definia la zona de les Cook i incloïa totes les illes actualment incloses.[19]

El nom oficial de les illes en maorí de les Illes Cook és Kūki 'Āirani, una transliteración del nom anglés.[20][21]

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de les Illes Cook.

Les Illes Cook varen ser poblades per primera volta en el VI de nostra era per pobles polinésicos que migraron des de les rodalies de Tahití, al surest.[22]

Els primers contactes europeus en l'illa es remonten a 1595,[23] quan l'explorador espanyol Álvaro de Mendaña de Neyra[24] avistar l'illa Pukapuka i la bateja com a Sant Bernardo.[25] En 1606 l'explorador Pedro Fernández de Quirós avistar Rakahanga, que la crida Gent Bella. En 1764 els britànics avistar Pukapuka i la criden Danger Island pero no apleguen a assentar-se.


Entre 1773 i 1779, el capità James Cook va reclamar per a la Corona britànica l'archipèlec que ara du el seu nom, entre les illes de Tahití i Tonga. En 1888, les illes adquirixen l'estatus de protectorat, passant a ser anexades en 1901 per Nova Zelanda. El 4 d'agost de 1965, Nova Zelanda conferix a les Illes Cook l'autonomia. En 1985 es firma el Tractat de Rarotonga, el qual declara el Pacífic Sur com a zona no nuclear.

Política i Govern

[editar | editar còdic]

És una dependència en una democràcia representativa parlamentària, a on el ministre Cap és el cap d'Estat. Les illes són autogobernadas en lliure associació en Nova Zelanda i són completament responsables dels assunts interns. Nova Zelanda reté algunes responsabilitats d'assunts externs, en consulta en les Illes Cook. En anys recents, les Illes Cook han tingut major control en els seus assunts externs i en el 2005 ha tingut relacions diplomàtiques en 63 països. El poder eixecutiu és eixercit pel govern. El poder llegislatiu és encomanat pel govern i el Consell Llegislatiu. El poder judicial és independent del poder eixecutiu i llegislatiu.

En el poder eixecutiu, el càrrec de monarca és hereditari; el seu representant és assignat pel monarca. L'alt comissionat de Nova Zelanda és triat pel govern neozelandés. El gabinet és triat pel primer ministre i és colectivamente responsable al Parlament.

El Consell Llegislatiu posseïx 25 membres, elegits per un terme de cinc anys, en un escan per districte electoral. La Constitució vigent data del 5 d'agost de 1965 (modificada en maig de 1981). En el país existixen quatre partits polítics: el Partit de les Illes Cook, el Partit Democràtic, el Moviment One Cook Islands i el Titikaveka Oire.

La defensa d'estes illes està baix la responsabilitat de Nova Zelanda, en consulta en les Illes Cook i baix el seu requeriment.

Eleccions

[editar | editar còdic]

Les Illes Cook elegixen una assamblea llegislativa a nivell nacional. El Parlament de les Illes Cook té 24 membres, elegits per a un mandat de quatre anys en circumscripcions uninominales. Les Illes Cook tenen un sistema bipartidista, #lo que significa que hi ha dos partits polítics dominants i és extremadament difícil que qualsevol un atre partit conseguixca l'èxit electoral.El 14 de juny de 2018 es varen celebrar eleccions. El Partit de les Illes Cook va perdre la majoria, en obtindre solament 10 dels 24 escans, pero el primer ministre, Henry Puna, va poder formar una coalició oferint posats en el gabinet a George Angene, del Moviment Una Illes Cook, i als independents Robert Tapaitau i Rose Toki-Brown.[26] En les eleccions generals de 2018, el Partit Democràtic va obtindre una pluralitat d'11 escans, pero no va aplegar als 13 necessaris per a formar govern. L'actual Partit de les Illes Cook (CIP), liderat pel llavors primer ministre Henry Puna, va obtindre 10 escans; el Moviment per Unes Illes Cook (OCI) es va assegurar un únic escan, i els independents varen obtindre els dos restants.[27] El CIP va permanéixer en el govern gràcies al respal del OCI i dels independents.[28]

En octubre de 2020, Puna va dimitir com a primer ministre per a presentar-se a secretari general del Fòrum de les Illes del Pacífic. El vice primer ministre Mark Brown va succeir a Puna com a primer ministre i líder del Partit de les Illes Cook. Brown va nomenar a Robert Tapaitau vice primer ministre.[29]


Les previsions inicials mostraven al Partit de les Illes Cook en 10 escans, als demócrates en 6, al nou Partit Unit de les Illes Cook en 4 i als independents en 3. L'escan de Ngatangiia estava empatat, en els candidats del CIP i del Partit Unit en 171 vots cada u.[30] El reconte final de vots va mostrar al CIP en 12 escans, despuix de guanyar Ngatangiia i Titikaveka, a on el candidat del Partit Unit tenia inicialment una ventaja de sis vots.[31] Els demócrates varen obtindre cinc escans, el Partit Unit tres, el Moviment per unes Illes Cook un i els independents tres.

Administració local

[editar | editar còdic]

La Llei de Govern Local de les Illes Exteriors de 1988 s'aplica a totes les illes llevat Rarotonga. Establix un consell insular en totes les illes, compost pels caps insulars, els vells, els diputats que representen a l'illa i els membres electes de cada circumscripció de l'illa.[32]

El sistema de govern local per als tres districtes (waka) de l'illa de Rarotonga es va restablir en 1997 en la promulgació de la Llei de Govern Local de Rarotonga. Les primeres eleccions a alcaldes i regidors es varen celebrar en novembre de 1998. No obstant, el govern local va ser abolit de nou en 2008.

La Constitució de les Illes Cook preveu la creació de la Cambra de Ariki, que es rig per la Llei de la Cambra de Ariki de 1966. Està formada per huit ariki (caps) de les illes exteriors i no més de sis de Rarotonga i les illes Palmerston. Les seues activitats es llimiten a funcions consultives.

Política Exterior

[editar | editar còdic]

Les illes es autogobiernan en «lliure associació» en Nova Zelanda. Segons la Constitució de les Illes Cook, Nova Zelanda no pot aprovar lleis per a les Illes Cook. Rarotonga té el seu propi servici exterior i ret diplomàtica. Els ciutadans de les Illes Cook tenen dret a ser ciutadans de Nova Zelanda i poden rebre servicis del govern neozelandés quan es troben en Nova Zelanda, pero no ocorre lo mateix a l'inversa; els ciutadans neozelandesos no són nacionals de les Illes Cook. A pesar d'això, en 2018, les Illes Cook mantenien relacions diplomàtiques en nom propi en atres 63 països.

Les Illes Cook no són un Estat membre de les Nacions Unides, pero, junt en Niue, la Secretaria de les Nacions Unides els ha reconegut la seua «plena capacitat per a celebrar tractats»,[33] [34]i és membre de ple dret de la Organisació Mundial de la Salut (OMS), l'UNESCO, l'Organisació d'Aviació Civil Internacional, l'Organisació Marítima Internacional i l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, tots ells organismes especialisats de l'ONU, i és membre associat de la Comissió Econòmica i Social de les Nacions Unides para Àsia i el Pacífic (CESPAP) i membre de l'Assamblea dels Estats de la Cort Penal Internacional.


El embaixador de les Illes Cook davant l'Organisació Marítima Internacional, el capità Ian Finley, s'ha enfrontat a la polèmica per acceptar 700.000 dólars de finançació no revelada d'un grup de pressió de l'indústria naviera dirigit en la seua esposa, al mateix temps que ajudava a dissenyar normes migambientals per a la indústria naviera.

A pesar de ser un dels països més vulnerables al canvi climàtic, les Illes Cook es varen opondre paradòxicament a qualsevol mida per a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernàcul de l'indústria naviera, segons Climate Home.

L'11 de juny de 1980, Estats Units va firmar un tractat en les Illes Cook en el que s'especificava la frontera marítima entre les Illes Cook i Samoa Americana i també es renunciava a qualsevol reclamació nortamericana sobre Penrhyn, Pukapuka, Manihiki i Rakahanga.[35] En 1990, les Illes Cook i França varen firmar un tractat que delimitava la frontera entre les Illes Cook i la Polinèsia Francesa.[36]

A finals d'agost de 2012, la secretària d'Estat d'Estats Units, Hillary Clinton, va visitar les illes. En 2017, les Illes Cook varen firmar el Tractat de l'ONU sobre la Prohibició de les Armes Nuclears.[37] El 25 de setembre de 2023, les Illes Cook i els Estats Units d'Amèrica varen establir relacions diplomàtiques baixe el liderage del primer ministre Mark Brown en una cerimònia en Washington D. C..[38]

Des de finals dels anys noranta, la cooperació entre la República Popular China i les Illes Cook és cada volta major, #lo que no deixa de preocupar a Nova Zelanda. En 2001, abdós països varen firmar un acort de cooperació econòmica i tècnica. En 2004, el flamant Ministeri de Justícia, en el centre de Avarua, es va construir en fondos i treballadors chinencs. Lo mateix va ocórrer en la flamant sèu de la policia de Avarua en 2007. Tot això ha suscitat un creixent número de preguntes entre la població local, de les que s'ha fet eco la prensa local. Molta gent es pregunta qué pugues haver promés el Govern a canvi d'estos regals, que a primera vista semblen carir de contrapartida.


Més recentment, en setembre de 2007, va causar polèmica un préstam de 13 millons de dólars neozelandesos (uns 7 millons d'euros) al 2% d'interés, concedit pel govern chinenc per a construir un complex multideportivo en lloc de l'estadi nacional de Tereora[39] en vistes als Mini Jocs del Pacífic Sur i al pròxim Campeonat Mundial Jovenil de Netball en 2009. Una volta més, l'acort estipulava inicialment que les obres serien realisades íntegrament per treballadors chinencs, #lo que va ser contestat per la majoria de la població, que considerava que devia donar-se prioritat a la mà d'obra local. Al final, en juny de 2008 es va aplegar a un acort entre el govern de Jim Marurai i els chinencs, acceptant estos últims que els moviments de terra es confiaren a empreses locals.[40]

Poder Judicial

[editar | editar còdic]

El poder judicial de les Illes Cook és un sistema de tribunals que interpreta i aplica les lleis de les Illes Cook. El poder judicial té tres nivells: el Comité Judicial del Consell Privat actua com a últim tribunal d'apelació. El Tribunal d'Apelació de les Illes Cook coneix de les apelacions del Tribunal Superior. El Tribunal Superior de les Illes Cook s'ocupa dels casos penals i civils, aixina com dels casos de terres en virtut del dret consuetudinari. Els delictes menors són jujats en el Tribunal Superior per juges de pau.[41]

El poder judicial està establit per la Part IV de la Constitució de les Illes Cook.[42] Originalment, la Constitució disponia que els nomenaments anaren realisats pel Alt Comissionat de Nova Zelanda, i que el Tribunal Superior de Nova Zelanda actuara com a tribunal d'apelació.[43] El Juge Principal del Tribunal Superior va passar a cridar-se President del Tribunal Suprem en 1975.[44] En 1981, la Llei d'Esmena de la Constitució (n.º 9) de 1980-81 va reformar el poder judicial i va establir el Tribunal d'Apelació.[45] En 1982 la potestat de nomenar juges va ser repatriada en l'establiment del càrrec de Representant del Rei en la Llei d'Esmena de la Constitució (n.º 10) de 1981-82.[46]

El President del Tribunal Suprem i un Juge del Tribunal d'Apelació són nomenats pel representant del Rei en l'assessorament del Consell Eixecutiu. Els juges del Tribunal Superior són nomenats pel representant del rei en l'assessorament del Consell Eixecutiu, a proposta del president del Tribunal Suprem i del ministre de Justícia. Els juges no residents són nomenats per un mandat de tres anys; els demés juges són nomenats en caràcter vitalici. Els juges poden ser destituïts pel representant del rei per recomanació d'un tribunal d'investigació i només per incapacitat per a l'eixercici del seu càrrec, o per mala conducta.


El Tribunal d'Apelacions de les Illes Cook (Cook Islands Court of Appeal) és el tribunal superior de registre de les Illes Cook. Coneix de les apelacions del Tribunal Superior de les Illes Cook i va ser establit per l'artícul 56 de la Constitució de les Illes Cook.[47]

El poder judicial està encapçalat pel president del Tribunal d'Apelacions o, en absència del President, el president del Tribunal Superior o el juge de major antiguetat. Els juges tenen una antiguetat basada en la data del seu primer nomenament en un tribunal en les Illes Cook o en un atre lloc. Les decisions poden ser preses per un panel de tres juges qualssevol i requerixen el vot majoritari del panel.[48] Un juge no pot conéixer d'una apelació per una decisió que ell haja pres o per un tribunal del que forme part.

Un juge no pot ser nomenat per al Tribunal d'Apelació a menos que haja segut juge del Tribunal d'Apelació de Nova Zelanda, del Tribunal Superior de Nova Zelanda o del Tribunal Superior de les Illes Cook. Un juge també pot ser nomenat pel Representant del rei si aixina ho aconsellen el Consell Eixecutiu i el primer ministre

La majoria de les sessions del Tribunal d'Apelació tenen lloc en Nova Zelanda.[49]

El Tribunal Suprem de les Illes Cook (High Court of the Cook Islands) és el tribunal de primera instància en les Illes Cook. Té jurisdicció general i responsabilitat baixe la Constitució de les Illes Cook per a l'administració de justícia en les Illes Cook. El Tribunal està establit per la part IV de la Constitució de les Illes Cook.[50]

El Tribunal està compost pel president del Tribunal Suprem de les Illes Cook, atres Juges i Juges de Pau. Els juges deuen haver eixercit com advocats en Nova Zelanda o un atre país de la Commonwealth o designat durant a lo manco sèt anys, o tindre o haver tingut un càrrec com a Juge de la Cort Suprema de Nova Zelanda, Cort d'Apelacions de Nova Zelanda, Cort Suprema de Nova Zelanda, o un càrrec equivalent en un país de la Commonwealth o designat. Els juges del Tribunal de Terres Maoríes de Nova Zelanda són nomenats per a la Divisió de Terres.[51] Els juges no residents són nomenats per un periodo de tres anys; atres juges són nomenats de per vida.

El Tribunal té la seua sèu principalment en Avarua, pero també celebra vistes en Aitutaki i Atiu.

Defensa

[editar | editar còdic]

Segons la Constitució de les Illes Cook, aprovada en 1965, el Regne de Nova Zelanda és responsable de la defensa del país. En la pràctica, no obstant, esta funció només s'eixercix a petició del Govern de les Illes Cook.

Existix un Programa d'Assistència Mútua (Mutual Assistance Programme) entre les Illes Cook i Nova Zelanda, que inclou patrulles de la Zona Econòmica Costera Exclusiva de les Illes Cook a càrrec de llanches patrulleres neozelandeses, entrenament en bucege i armes menudes per a especialistes de l'Unitat Marina de la Policia de les Illes Cook, i sessions informatives a càrrec d'especialistes neozelandesos. La sèu oficial de l'Assessor de Defensa de Nova Zelanda per a les Illes Cook és la ciutat de Wellington.


En 1987, el primer ministre de les Illes Cook, Tom Davis, va declarar la neutralitat del país immediatament en acabant de que Nova Zelanda es negara a permetre l'entrada en els seus ports de bucs nortamericans en armes nuclears a bordo o sistemes de propulsió nuclear. El primer ministre de les Illes Cook va declarar que Nova Zelanda no tenia dret a dirigir la defensa del país i que els acorts entre abdós països estaven obsolets des de feya molt temps.[52]

En 1993, en un intercanvi de mensages entre abdós governs, es va aplegar a un compromís pel que Nova Zelanda reconeixia al govern de les Illes Cook el control sense restriccions no només de la política exterior, sino també de la defensa del país.[53]

El total de la zona econòmica exclusiva en alta mar és d'uns 2 millons de quilómetros quadrats[54] Per a esta tasca poden amprar-se bucs de la Marina Real de Nova Zelanda, inclosos les seues patrullers d'alta mar de classe Protector.[55] Estes forces navals també poden rebre el respal d'avions de la Força Aérea Real de Nova Zelanda, inclosos els P-8 Poseidón.[56]

No obstant, estes forces són de tamany llimitat i en 2023 el Govern les va descriure com «no aptes» per a respondre als desafius regionals.[57] La «Declaració de Política i Estratègia de Defensa» de Nova Zelanda, anunciada posteriorment, senyalava que es prestaria major atenció a la configuració de l'entorn de seguritat, «centrant-se en particular en el respal a la seguritat en i per al Pacífic».[58]

La seguritat interna corre a càrrec de les formacions de la Policia Nacional. El Comissionat de Policia és nomenat pel ministre de Policia.

Drets Humans

[editar | editar còdic]

La dispersió de la població entre la capital continental, Rarotonga, i les Illes Exteriors supon una desigualtat en la prestació de servicis públics. La migració interna entre Rarotonga i les Illes Exteriors és relativament alta per la falta d'oportunitats d'escolarisació i ocupació, i a l'aument del nivell de vida i la disponibilitat de servicis mèdics i educatius en Rarotonga.[59] Les Illes Cook són un estat en lliure associació en Nova Zelanda des de 1965, i té potestat per a legislar les seues pròpies lleis i subscriure instruments internacionals de drets humans per pròpia iniciativa.[60] El país té un sistema parlamentari Westminster elegit democràticament. En general, els drets es respecten be, tal i com establix la Constitució de 1965, pero seguixen existint alguns problemes.Entre ells s'inclouen les llimitacions que seguixen existint sobre els drets i llibertats legislados, la participació política, els drets de la dòna, els drets de les minories sexuals i els llímits a la llibertat religiosa.Les Illes Cook no són membre de les Nacions Unides. Des de 1988, els tractats firmats pel govern neozelandés no s'estenen a les Illes Cook a menos que s'indique expressament. Anteriorment, els tractats firmats per Nova Zelanda estenien a les Illes Cook l'aplicació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP) i el seu primer Protocol Facultatiu, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) i la Convenció sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial (CEDR).[61] cal destacar que les Illes Cook encara deuen ratificar per dret propi sèt dels nou tractats fonamentals de drets humans. Els dos instruments ratificats pel país des de 1988 són la Convenció sobre els Drets del Chiquet (CDN), en 1997, i la Convenció sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dòna (CEDAW), en 2006. Illes Cook també ha ratificat la Convenció sobre els Drets de les Persones en Discapacitat, els Convenis de Ginebra de 1949 i el Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (CPI).Els drets civils i polítics fonamentals estan protegits per la Llei Constitucional de 1964, Partix IV, introduïda per l'Esmena Constitucional n.º 9 en 1981.[62] Entre els drets protegits s'inclouen: Dret a la vida, la llibertat i la seguritat de la persona (secció 64(1)(a)) No discriminació (secció 64(1)) Igualtat davant la llei (secció 64(1)(b)) Drets de propietat (secció 64(1)(c)) Llibertat de pensament, consciència i religió (secció 64(1)(d)) Llibertat de reunió i associació pacífiques (secció 64(1)(f)) Degut processe i juí just (secció 65)


Cada u d'estos drets està subjecte a llimitacions a través de la secció 64(2) de la Llei Constitucional per: qualsevol promulgació o norma llegal en vigor; per a protegir els drets i llibertats dels demés o en interés de la seguritat, l'orde o la moral públics; el benestar general; o la seguritat de les Illes Cook.En este sentit, les proteccions llegals no són absolutes fins que s'eliminen les llimitacions descrites. En novembre de 2007, el Gabinet va nomenar al Defensor del Poble per a dirigir l'Oficina de Drets Humans de les Illes Cook.Açò s'ha interpretat com que el Gabinet ha emés una directiva per a que el Defensor del Poble creu una Divisió de Drets Humans dins de la seua cartera.[63]

En virtut de la Llei de Discapacitat de les Illes Cook de 2008, la jurisdicció del Defensor del Poble es va ampliar encara més per a investigar les denúncies de discriminació contra els discapacitats.Les Illes Cook són el primer país insular del Pacífic en desenrollar una política i un pla d'acció en matèria de discapacitat basats en els dret.[64] La pena de mort no es va abolir fins a 2007, encara que en realitat mai s'havia aplicat.[65] Abans de la reforma, la pena capital només s'aplicava al delicte de traïció, per al que era la condena automàtica.El sufragi és universal per als majors de 18 anys.La participació parlamentària femenina està present, pero no és paritària. En 2009 hi havia tres dònes en els 25 escans del Parlament de les Illes Cook.[66]

En l'actualitat hi ha una diputada, Ngamau Munokoa, que va ser la primera dòna en ocupar el càrrec de Vice primera ministra de les Illes Cook.[67] Una qüestió rellevant és la presència de la Cambra de Ariki, un orgue parlamentari d'alts caps de les Illes Cook que no són elegits, sino nomenats pel representant del Rei. Se supon que el grup només discutix els assunts que li assigna el Parlament elegit democràticament, i en resposta només respon en les seues opinions. En juny de 2008 es va produir una amenaça a la democràcia durant una reivindicació golpista d'una menuda majoria dels membres de la Cambra de Ariki, que pretenien fer-se en el control de la direcció del país.[68] La reivindicació va passar en prou rapidea i fon un incident aïllat. Sobre la participació dels caps en la Casa de Ariki, s'atribuïx al cristianisme el reconeiximent de les dònes com ariki (caps).[69] Les dònes són igualment reconegudes com a caps en Rarotonga, pero menys en les Illes Exteriors.[70]

Geografia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Geografia de les Illes Cook.



Situat entre els paralels 9° i 23° de latitut sur, l'archipèlec consta de 9 illes volcàniques montanyoses al sur i numerosos atolones baixos al nort, que en conjunt tenen un àrea de 236 km².[5] El punt més alt és l'Et Mànega (652 m).[5] La capital, Avarua, es localisa en l'illa de Rarotonga, la més gran del país, en 67,3 km².

El clima és tropical, moderat en alguns vents. Per lo general recorren tifons de novembre a març.

Els 10 consells de les Illes Exteriors són
Aitutaki (incloent l'illa inhabitada de Manuae)
Mangaia
Atiu (incloent l'illa inhabitada de Takutea)
Mauke
Mitiaro
Manihiki
Penrhyn
Rakahanga
Pukapuka (incloent Nassau i Suwarrow)
Palmerston

Són 9 municipis.

Illes Cook del Sur

[editar | editar còdic]

Illes Cook del Nort

[editar | editar còdic]

Geologia

[editar | editar còdic]

Hi ha quinze illes Cook, totes elles relacionades en volcans extints que han entrat en erupció en l'autopista de punts calents volcànics del centre-sur de l'oceà Pacífic. Les illes baixes inclouen sis de les més septentrionals, que són atolones, i quatre de les més meridionals, que són illes coralinas elevades. Rarotonga, la major del grup, és una illa volcànica montanyosa. Entre les formacions rocoses es troben volcans de finals del Plioceno i més recents, secs del Oligoceno i Mioceno i calcàrea del Terciario mig subjacent als atolones.[71]


L'aparició més recent dels secs de #coral es caracterisa en varis casos pel descens del nivell de la mar en Mangaia, d'a lo manco 1. La vora septentrional del atolón de Suwarrow presenta porcions de sec datades entre 4680 i 4310 anys a. C. i, al noreste del atolón, les tres crestes estan datades des de terra ferma en 4220 anys a. C., 3420 anys A.P. i a partir de 1250 anys A.P. En Mitiaro, el centre de la planura arrecifal presenta regions datades entre 5140 i 3620 anys A.P.[72]Encara que no totes les illes tenen dates fermes per raons tècniques despuix de la composició moderna i els estudis de redatación s'entén més. Rarotonga va entrar en erupció fa entre 1-697 i 1-157 millons d'anys, per #lo que no pot atribuir-se, per eixemple, al punt calent de Macdonald, que va travessar esta zona fa 20 millons d'anys i explica la rodalia de Mangaia. Si la seua formació va començar en eixe punt calent, seria un eixemple de vulcanisme rejovenit, en lloc de la seua atribució convencional al punt calent de Rarotonga, que no és definitiva. El principal tipo de roca sobre la mar són els #basalt, en la seua majoria #basalt de olivino, pero les #erupció de fonolita i traquita es troben al surest de l'illa i en el illot lagunar de Taa Koka. Les #erupció de fonolita també són comunes al voltant de la caldera central. Hi ha graves i arenes sedimentarias costeres, aixina com depòsits de coral. Un depòsit de coral elevat 1,8 m prop de l'aeròdrom ha segut datat en 43.000 anys.

Els volcans basálticos de 19 millons d'anys d'antiguetat[73] han segut objecte d'amplis estudis, ya que són el tipo d'un jaciment de magma basáltico reciclat que es creu que té elements de més de 500 millons d'anys d'antiguetat i que es coneix com a jaciment del mant HIMU (alt μ = 238O/204Pb).[74]

Aitutaki, que va entrar en erupció més recentment en la plataforma carbonatada d'un atolón propenc, s'ha caracterisat ara com un eixemple de vulcanisme rejovenit en edats compreses entre 1.941 i 1.382 millons d'anys en lloc de l'assignació convencional al cridat punt calent de Rarotonga. No obstant, el seu volcà base va ser un volcà de punt calent que va entrar en erupció fa entre 9 i 39 millons d'anys, en la seqüència temporal esperada en la série de volcans de punt calent de Arago. Aitutaki, una illa alta, ha segut descrita com un casi-atolón, en el 85% de la superfície dins del sec com un estany, en en la seua illa central composta principalment de roques volcàniques, aixina com les dos illes volcàniques més menudes de Moturakau i Rapota, i algunes illes més menudes d'arena de carol.


El punt calent de Arago, que travessa la zona de les Illes Cook pel nort, és el més jove, en esta zona del Pacífic, dels dos punts calents volcànics definits que varen contribuir a la formació de la major part del sur de les Illes Cooklas illes de Manihiki, Nassau, el atolón de Penrhyn,Pukapuka, Rakahanga i Suwarrow provablement tinguen capes de pedra calcàrea en els seus grans i antics volcans en erupció de principis del Terciario que ara són atolones de coral. El volcà més gran és el Penrhyn, que s'eleva 4.900 m des del fondo del mar.

Sols

[editar | editar còdic]

Els sols de les illes del Grup Nort de les Cook tenen una composició típica d'atres atolones d'Oceania, en restants de coral i baixos nivells de matèria orgànica acumulada en les capes superiors. Estos sols són poc fèrtils, molt porosos i aptes únicament per a cocoteros, pandanus i algunes atres espècies de plantes tropicals. En les zones pantanosas es cultiva taro.

Els sols de les illes del grup meridional del archipèlec de Cook són en la seua majoria d'orige volcànic, #lo que els fa més fèrtils i, per tant, més aptes per a la agricultura.[75] A excepció de Rarotonga i Aitutaki, la majoria de les illes del Grup Sur tenen una topografia molt accidentada. Com la makatea està composta de calcàrea coralina, els sols tenen un pH elevat.[76] En les terres baixes de les illes predominen els sols aluvials fèrtils. Algunes zones de l'interior de Atiu i Mangaia sofrixen una forta erosió del sol (conseqüència del cultiu de plantacions de pinya). Gran part de l'illa de Rarotonga està coberta de sols erosionats.

Les illes del Grup Nort no tenen rius per la seua escassa superfície, baixa altitut i sols porosos. En el seu lloc, l'aigua que es filtra pel sol forma una lent d'aigua llaugerament salobre. No obstant, esta font d'aigua s'agota ràpidament, per #lo que els lugareño depenen principalment de l'aigua de pluja recollida en depòsits especials. Les illes de Pukapuka, Nassau i Rakahanga tenen pous.

Les illes volcàniques del Grup Sur tenen fonts d'aigua dolça de bona calitat. Per eixemple, els habitants de Rarotonga i Mangaia obtenen l'aigua necessària de manantiales i menudes rieres d'aigua que fluïxen pels valls de les illes, i atres illes del grup tenen grans reserves d'aigua subterrànea.[77]

Flora i Fauna

[editar | editar còdic]

La flor nacional de les Illes Cook és el Tiare māori o Tiale māoli (Penrhyn, Nassau, Pukapuka).[78]


Les Illes Cook tenen una gran població no nativa de Kiore toka (rates de barco)[79] i rates de la Polinèsia.[80] Les rates han reduït dràsticament les poblacions d'aus en les illes.[81]

En abril de 2007, 27 loritos de Kuhl varen ser reintroducidos en Atiu des de Rimatara. Els fòssils i les tradicions orals indiquen que esta espècie havia vixcut en a lo manco cinc de les illes del grup sur en anterioritat. La venda excessiva del seu plomall rojós és la raó principal per a l'extinció de les espècies en les illes Cook.[82]

La vegetació de les illes Cook diferix poc de la d'atres atolones del Pacífic. Només en les illes del grup Sur la coberta vegetal és més diversa, #lo que es deu en gran part a les peculiaritats de l'estructura geològica i el orige volcànic d'estes illes. En elles es distinguixen vàries zones de vegetació distinta: flora macatea, flora costera, flora de marismas, comunitats de falagueres i boscs.

Les comunitats vegetals de Makatea eixerciten un paper molt important en la vida de la població local. Abans de l'introducció de cabres i porcs en les illes, les zones de makatea permaneixien pràcticament intactes per al ser humà. Encara existix un gran número de plantes, moltes de les quals s'utilisen en fins medicinals, com a vivenda i per a construir canoas. La flora costera d'illes com Rarotonga i Aitutaki està somesa a un important impacte antropogénico pel desenroll turístic.

Ademés de les plantes tradicionals, en la costa es troba un gran número de plantes introduïdes per l'home, com la mimosa. Els chapulls de les illes Cook, en l'archipèlec de Cook, alberguen plantes típiques de la zona i els lugareño cultiven taro. En les illes de Atiu, Mangaia, Mauke i Rarotonga abunden les falagueres, que protegixen la fina capa de sol fèrtil de la lixiviación. La selva humida cobrix fins al 64% de l'illa de Rarotonga, mentres que les nefelogileas (boscs tropicals de full perenne en les ales de les montanyes a 400 metros d'altitut, en el cinturó de condensació de la boira), que contenen moltes plantes endèmiques, cobrixen fins al 3% de l'illa.[83]

Les plantes típiques de les illes volcàniques són les casuarinas, els hibiscos, els frangipani i les buganvillas introduïdes pels europeus. L'escassa vegetació dels atolones, a on els sols són molt pobres i l'única font d'aigua dolça és la pluja, està representada pel pandanus. Els cocoteros són omnipresents.

Els mamífers terrestres són principalment espècies introduïdes, com a gossos, porcs i gats. En les illes de Rarotonga i Mangaia viuen el rabosot volador de Tonga (lat. Pteropus tonganus), menudes rates (lat. Rattus exulans) i lladres de palmeres (lat. Birgus latro).


La ornitofauna de les Cook és molt rica. Les illes del Grup Nort, en la seua majoria cobertes de cocoteros, alberguen una sola espècie d'au terrestre, la coloma frugívora del Pacífic (en llatí: Ducula pacifica), que s'alimenta dels fruts de la magnífica guettarda (en llatí: Guettarda speciosa). No obstant, illes com Suvorov i Takutea són llocs de grans mercats d'aus, a on anidan moltes espècies d'aus marines: charrán obscur (Lat. Sterna fuscata), fragata menuda (Lat. Fregata ariel), piquero patirrojo (Lat. Sula sula), faetón de coa roja (Lat. Phaethon rubricauda), fragata gran (Lat. Fregata minor), àguila parda (Lat. Sula leucogaster), àguila blava (Lat. Sula dactylatra), ànet de Tahití (Lat. Numenius tahitiensis).

Les illes del Grup Sur alberguen 11 espècies d'aus terrestres autòctones no migratòries. Entre elles, 4 espècies d'aus endèmiques que es troben en una sola illa (Rarotonga pomarea), Rarotonga aplonis (Lat. Aerodramus sawtelli, Lat. Todiramphus ruficollaris), dos espècies d'aus endèmiques que anidan en les dos illes (coloma motejada de Rarotonga, carricero de Cook) i 5 espècies d'aus no endèmiques.[84]

Demografia

[editar | editar còdic]

La majoria dels habitants són polinesios ètnics (81 %), en minories mestizas (15 %), europees (2 %) i unes atres.

Molts habitants han emigrat a atres països, s'estima que existixen al voltant de 60 000 habitants en l'estranger; dels quals 40 000 estan en Nova Zelanda. Existix dins del país un afluixó en totes les illes, llevat Rarotonga.

Religió

[editar | editar còdic]

La religió dominant en les Illes Cook és el cristianisme, que va ser difòs en l'archipèlec pels misionero de la Societat Misionero de Londres, que varen desembarcar allí per primera volta (concretament en l'illa de Aitutaki) en 1821. En la difusió del cristianisme en les Illes Cook, es va posar fi a la pràctica del canibalisme, l'infanticidi i l'adoració d'ídols. Els misionero varen promoure l'alfabetisació entre la població local, els principis bàsics de la economia monetària i varen crear una forma escrita de la llengua de Cook basada en el alfabet llatí o romà.[85] L'agricultura va rebre un impuls de desenroll: es va passar de l'improductiva agricultura de subsistència a l'agricultura de plantació.

Les Illes Cook varen ser invadides en algun moment entre el 900 i el 1200 de nostra era per #colon polinesios, que varen dur en si la mitologia polinesia. A lo llarc dels sigles següents, esta va desenrollar característiques distintives en les illes, formant una mitologia única i local. Les llegendes i les històries es transmetien per tradició oral a través de cançons i vores. En l'illa de Rarotonga, el paisage físic estava molt lligat a la religió, i tots els marae (edificis sagrats) construïts estaven orientats cap a Llaura Metua, l'antiga carretera que rodejava l'illa.

La mitologia de les Illes Cook incloïa a Avaiki, la pàtria ancestral i terra dels deus; héroes com Nganaoa; i deus i deeses com Avatea, Ina, Marama, Papa, Rongo i Tangaroa.[86][87]


El sistema tribal tradicional encapçalat per caps hereditaris va ser substituït gradualment per una forma de govern centralisada dirigida per polítics elegits, i les famílies extenses (és dir, famílies que incloïen no només a pares i fills, (és dir, famílies que incloïen a familiars directes ademés de pares i fills) varen ser substituïdes gradualment per famílies nuclears (és dir, famílies que incloïen al cap de família, a la seua cònjuge i als fills que encara no s'havien casat) que es varen assentar en les costes de les illes, en lloc d'en el centre de les mateixes, com havia ocorregut anteriorment (l'excepció va ser Atiu, a on va ocórrer lo contrari).

No obstant, els misionero també varen ser font de problemes. Junt en els europeus, varen introduir en les illes una série de malalties infeccioses contra les que els natius no tenien immunitat. Com a conseqüència de les epidèmies, va morir un número considerable de isleños.

En les Illes Cook de l'actualitat l'Iglésia està separada de l'estat; a pesar de que immensa la majoria de la seua població és cristiana.[88] La distribució religiosa és la següent:

Els diversos grups protestants sumen el 62,8 % dels creents, sent la denominació més seguida l'Iglésia cristiana de les Illes Cook en 49,1 %; atres grups cristians protestants inclouen Adventistas del Sèptim Dia, 7,9 %, Assamblees de Deu, 3,7 %, Iglésia Apostólica, 2,1 %. El principal grup no protestant ho formen els catòlics en 17 % de la població. Mentres que els mormones constituïxen el 4,4 %.[88]


Llengües

[editar | editar còdic]

Els idiomes de les Illes Cook són el anglés, el Māori de les Illes Cook (o "rarotongano") i el pukapukano. Els dialectes maoríes de les Illes Cook inclouen el penrhyn; el rakahanga-manihiki; el dialecte ngaputoru del atiu, el mitiaro i el ma'uke; el dialecte aitutaki; i el dialecte mangaiano.

El maorí de les Illes Cook i les seues variants dialèctiques estan estretament relacionats tant en el tahitiano com en el maorí de Nova Zelanda. El pukapukano es considera estretament relacionat en l'idioma samoano. L'anglés i el rarotongano són idiomes oficials de les Illes Cook; segons la Llei de maoríes de et Reu. La definició llegal del maorí de les Illes Cook inclou el pukapukano.[89]

Composició ètnica

[editar | editar còdic]

La majoria de la població de les Illes Cook són maoríes, que s'assemblen als indígenes de la Polinèsia Francesa i Nova Zelanda.[90] A pesar de l'important influència de la cultura occidental (diverses ensenyances religioses, estil de vida), la cultura tradicional de les Illes Cook no ha desaparegut i seguix desenrollant-se.

El 87,7% de la població és indígena maorí de les Illes Cook.[91] La proporció de persones naixcudes en el estranger i els seus descendents és baixa, un 6,5%. El restant de la població és d'ascendència mixta maorí i estrangera.


La majoria dels isleños es consideren membres d'un únic grup ètnic, els maoríes de les Illes Cook. Dins d'ells, hi ha grups corresponents a les distintes illes: Rarotonganos, Mangaianos Tongarevanenses, Manihiki Rakahanganos. Només els habitants de la illa de Pukapuka, els pukapukanos, parlen una llengua diferent i es consideren un poble polinesio aparte. Una comunitat ètnica especial està representada pels habitants del atolón de Palmerston i els seus descendents, que són numerosos en Rarotonga i en Nova Zelanda. Són descendents del marí anglés William Masters i les seues tres esposes polinesias.

Economia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Economia de les Illes Cook.


Com es dona en atres nacions del Pacífic sur, l'economia de les Illes Cook sofrix per l'aïllament del país, la falta de recursos naturals i la deficient infraestructura, sense mencionar els fenomens meteorològics que devasten regularment la regió.

La agricultura proveïx la major part dels ingressos, en l'exportació de copra i cítrics. El restant de la producció agrícola es compon de tomata, pésols, banana, pinya, café, batata, taro i papaya. Es conta també una centena de productors de perlas negres.

Les illes Cook deuen importar aliments, textils, combustible i fusta.

L'indústria està llimitada a la transformació de frutes, confecció de roba i la producció de #artesania. El dèficit comercial és subsanat per les remeses d'emigrants i l'ajuda externa, en particular de Nova Zelanda.

L'emissió de sagells postals, principalment destinats al coleccionisme, és també una molt important font d'ingrés per a la seua economia.

Despuix de declarar-se en fallida en 1996, el país va prendre accions en la finalitat de sortejar la seua difícil situació econòmica. El número de funcionaris governamentals va ser reduït a la mitat, es varen tancar les representacions diplomàtiques en l'estranger i es varen vendre els actius públics.

El govern busca promoure el turisme, oferir facilitats fiscals, i propiciar el desenroll de la peixca i de la mineria. Els resultats han segut regulars: els habitants, majoritàriament d'orige polinesio, seguixen tenint problemes per a viure en la dèbil producció local, per #lo que es veuen obligats a emigrar.

Peixca

[editar | editar còdic]

El peix és un dels tesors nacionals de les Illes Cook i eixercita un paper molt important en l'economia del país. En l'oceà es peixquen principalment tonyina, agulla rayada, peto i peix lluna.[92] Els principals importadors de productes peixquers són els mercats de Japó, Nova Zelanda i Estats Units. També es capturen espècies de peixos d'aquari.

En 1957, el trochus (Trochus niloticus) es va introduir en l'illa de Aitutaki i, des de llavors, les closques d'este molusc comercial, introduït en moltes illes del archipèlec, s'han convertit en un important producte d'exportació de les Illes Cook.[93] En les illes del Grup Nort, Manihiki i Tongareva, es crían clòchines perla per a produir valioses perles negres destinades a l'exportació. En menuts estanys, els lugareño crían peixos de l'espècie llatina Chanos chanos per al mercat nacional.

El presupost estatal també es complementa en l'expedició de llicències a barcos estrangers per a peixcar en la Zona Econòmica Exclusiva.


Transport

[editar | editar còdic]

En les Illes Cook se circula per l'esquerra.[94] El llímit màxim de velocitat és de 50 km/h. En l'illa principal de Rarotonga no hi ha semàfors i només hi ha dos rotondes. Un autobús circula en sentit horari i antihorario per la carretera de circumvalació costera de les illes.[95]

La seguritat vial és escassa. En 2011, les Illes Cook varen ser el segon país del món en més morts per càpita en carretera.[96] En 2018, els accidents varen roçar un récort, sent l'excés de velocitat, l'alcohol i les conductes imprudents les principals causes.[97] Les motocicletes són un mig de transport habitual, pero no s'exigia l'us del caixco, #lo que les convertia en una causa comuna de morts i lesions.[98] [99]En 2007 es va aprovar una llei que obligava a dur caixco, pero a principis de 2008 es va rebujar ans que entrara en vigor.[100] En 2016 es va aprovar una llei que obligava a dur caixco als visitants i motoristes d'entre 16 i 25 anys, pero va anar àmpliament incomplida.[101] En març de 2020 el Parlament de les Illes Cook va tornar a legislar per a que el caixco fora obligatori a partir del 26 de juny, pero la seua aplicació es va retardar fins al 31 de juliol[102] i despuix fins al 30 de setembre.[103]

Existixen un total de 295 km de carreteras (2018)[104] de les quals es troben pavimentadas trams de fins a 207 km (2018) i existixen sense asfaltar a lo manco 88 km (2018)

Les Illes Cook carixen de transport ferroviari efectiu. Rarotonga va tindre un ferrocarril turístic de 170 m, el Rarotonga Steam Railway, pero ya no està en condicions de funcionar.[105]


Les Illes Cook tenen una llarga història de transport marítim. Les illes varen ser colonisades des de Tahití, i a la seua volta varen colonisar Nova Zelanda en waka oceàniques. A finals de el XIX, despuix del contacte europeu, les illes contaven en una important flota de goletas, que utilisaven per a viajar entre les illes i comerciar en Tahití i Nova Zelanda. En 1899, el transport marítim de propietat local realisava el 10% de tot el comerç internacional en les illes, i el 66% de tot el comerç a vela.

El transport marítim de propietat indígena va deixar de funcionar despuix de l'adquisició de les illes per part de Nova Zelanda, i va ser substituït per bucs de propietat governamental, companyies comercials neozelandeses i els bucs de vapor de la Union Steamship Company.[106]

El transport marítim internacional corre a càrrec de Pacific Forum Line i Matson, Inc. (com EXCIL shipping). Només el port de Avatiu pot manejar contenidors, i els barcos descarreguen en Aitutaki utilisant gabarras.[107]

Hi ha dos companyies navieres interinsulares: Taio Shipping, que opera dos bucs, i Cook Islands Towage, que opera un.

En el passat, les interrupcions del transport marítim han provocat escassea de productes importats i combustible, i corts d'electricitat en les illes exteriors.[108] A sovint s'ha subvencionat el transport marítim per a garantisar el servici.[109] En 2019, el govern de les Illes Cook va anunciar que adquiriria un buc de càrrega exclusiu per a les illes exteriors despuix de la venda de la barcaça de Cook Islands Towage.[110] Posteriorment, va retardar la compra a l'espera del desenroll d'una full de ruta per al transport marítim de les Illes Cook, i va publicar una licitació per a una carta de transport marítim Pa Enua.[111]


Les Illes Cook gestionen un registre obert de bucs[112] i han segut incloses en la Llista Negra del Memoràndum d'Enteniment de París sobre el Control de l'Estat del Port com a pabelló de conveniència.[113] Els bucs registrats en les Illes Cook s'han utilisat per al contrabando de petròleu procedent d'Iran, desafiant les sancions internacionals.[114] En febrer de 2021, dos bucs varen ser eliminats del registre marítim per ocultar els seus moviments apagant el seu sistema d'identificació automàtica.[115] En abril de 2022, el yate a motor Tango, propietat del oligarca rus sancionat Viktor Vekselberg, va ser expropiat en Espanya.[116] Maritime Cook Islands va afirmar que no hi havia atres bucs sancionats en el seu registre.[117] En juliol de 2022, dos yates propietat del oligarca sancionat Roman Abramovich varen ser reabanderados com a bucs de les Illes Cook, #lo que els va permetre escapar a la seua detenció en Antigua y Barbuda.[118]

Les illes Cook posseïxen bàsicament 2 tipos de Ports:

  • Ports de contenidors: Avatiu
  • Atres ports: Avarua (Rarotonga), Arutanga (Aitutaki)

Les illes menors tenen passos a través dels seus secs, pero no són aptes per a grans embarcacions.

Les Illes Cook conten en una aerollínia nacional, Air Rarotonga. Atres tres aerollínies estrangeres oferixen vols internacionals.

Hi ha un aeroport internacional, l'Aeroport Internacional de Rarotonga. Huit aeroports oferixen servicis locals o chàrter. Només els aeroports de Rarotonga i Aitutaki estan pavimentados.

Cultura

[editar | editar còdic]


Música

[editar | editar còdic]

La música de les Illes Cook és variada. La música cristiana és molt popular. El imene tuki és una forma de música vocal sense acompanyament coneguda per una caiguda del to al final de les frases, típicament polinesia, aixina com esclats rítmics staccato de sílabes sense sentit (tuki). La paraula «imene» deriva de l'anglés «hymn» (vejau tahitiano: «himene» - Tahití va ser colonisada primer pels anglesos i després pels francesos). De la mateixa manera, les #harmonia i melodies de gran part de la música polinesia són occidentals i deriven de l'influència dels misionero a través dels himnes i atres músiques eclesiàstiques. Una qualitat única de la música polinesia (s'ha convertit casi en un tòpic) és l'us del concorde sostingut de 6.ª en la música vocal, encara que normalment no s'utilisa en la música religiosa. Les cançons i himnes tradicionals es denominen imene metua (lit. himne del pare/ancestro).


La dansa tradicional és la forma artística més destacada de les Illes Cook. Cada illa té els seus propis balls únics que s'ensenyen a tots els chiquets, i en cada illa se celebren varis concursos anuals. Les danses tradicionals solen anar acompanyades del tamborileo del paté.[119]

L'estil de percussió de les Illes Cook és molt conegut internacionalment, pero a sovint s'identifica erròneament com un eixemple de música tahitiana. Açò és molt poc comú, ya que les Illes Cook tenen una forta conexió en la seua ascendència tahitiana.

En totes les Illes Cook es pot trobar música d'iglésia cantada en harmonia i una gran varietat d'himnes i música per a bodes i funerals. Hi ha moltes variacions en la regió, i cada illa té les seues pròpies cançons tradicionals.[120]


Art

[editar | editar còdic]

La talla en fusta és una forma d'art comú en les Illes Cook. La proximitat de les illes del grup sur va ajudar a produir un estil homogéneu de tallat pero que va tindre desenrolls especials en cada illa. Rarotonga és coneguda pels seus deus peixcadors i deus del bastó, Atiu pels seus assents de fusta, Mitiaro, Mauke i Atiu pels deus del mall i la llosa i Mangaia per les seues adzes ceremoniales. La majoria de les talles de fusta originals varen ser retirades pels primers coleccionistes europeus o varen ser cremades en gran número pels misionero.

Hui en dia, la talla ya no és la principal forma d'art en el mateix émfasis espiritual i cultural que li varen donar els maoríes en Nova Zelanda. No obstant, hi ha esforços continus per a interessar als jóvens en el seu patrimoni i s'estan fent alguns bons treballs baix la guia de talladores més antics. Atiu, en particular, té una forta tradició artesanal tant en el tallat com en les arts de fibra local, com la tapa. Mangaia és la font de molts adzes fins tallats en un estil distintiu i idiosincrásico en el cridat disseny de doble k. Mangaia també produïx martells de menjar tallats en la pesada calcita que es troba en les seues extenses coves de pedra calcàrea.[121]

Teixit

[editar | editar còdic]

Les illes exteriors produïxen el teixit tradicional d'estores, cestería i capells. Eixemples particularment fins de capells de rito són usats per les dònes en l'iglésia. Estan fets de la fibra inmadura sense rullar de la palma de coco i són de molt alta calitat.

L'equivalent polinesio dels capells Panamà, són molt valorats i són molt buscats pels visitants polinesios de Tahití. A sovint, estan decorats en bandes de capells fets de minúscules closques de pupu que es pinten i coser a mà. Encara que els pupues es troben en atres illes, la seua recolecció i us en treballs decoratius s'ha convertit en una especialitat de Mangaia. El teixit de rito és una especialitat de les illes del nort, Manihiki, Rakahanga i Penrhyn.[121]

Art Contemporàneu

[editar | editar còdic]

Les Illes Cook han produït artistes contemporàneus reconeguts internacionalment, sobretot en l'illa principal de Rarotonga. Entre ells es conten el pintor (i fotógraf) Mahiriki Tangaroa, els escultors Eruera (Ted) Nia (originalment cineaste) i el mestre tallista Mike Tavioni, el pintor (i aficionat als tatuages polinesios) Upoko'ina Ian George, el pintor naixcut en Aitutakian Tim Manavaroa Buchanan, Loretta Reynolds, Judith Kunzlé, Joan Gragg, Kay George (coneguda també pels seus dissenys de teles), Apii Rongo, Varu Samuel i l'artista multimèdia, d'instalacions i proyectes comunitaris Ani O'Neill, tots ells residents en l'illa principal de Rarotonga. Andrea Eimke, heretada en Atiuán, treballa la tapa i atres teixits, i és coautora del llibre «Tivaivai - The Social Fabric of the Cook Islands» en l'acadèmica britànica Susanne Kuechler. Molts d'estos artistes han estudiat en escoles d'art universitàries de Nova Zelanda i seguixen mantenint estrets vínculs en l'escena artística neozelandesa.[122]

Entre els artistes neozelandesos heretats en les Illes Cook figuren Michel Tuffery, el gravador David Teata, Richard Shortland Cooper, Nina Oberg Humphries, Sylvia Marsters i Jim Vivieaere.

Bergman Gallery[123] (abans BCA Gallery) és la principal galeria comercial de les Illes Cook, situada en l'illa principal de Rarotonga, i representa a artistes de les Illes Cook com Sylvia Marsters, Mahiriki Tangaroa, Nina Oberg Humphries, Joan Gragg i Tungane Broadbent.[124] La Art Studio Gallery de Arorangi, que dirigien Ian George i Kay George, és ara Beluga Cafe.[125][126] També està la Galeria Tavioni i Vananga dirigida per Mike Tavioni[127] i el Museu Nacional de les Illes Cook també expon art.[128]


Lliteratura

[editar | editar còdic]

La lliteratura escrita de les Illes Cook (distinta de la lliteratura oral) ha segut en cert modo precursora del desenroll de la lliteratura de les Illes del Pacífic. La cuinera Florence Frisbie va ser una de les primeres escritores de les illes, i va publicar el seu relat autobiogràfic Miss Ulysses of Puka Puka[129] en 1948.[130] El poeta[131] tongarevano Alistair Et Ariki Campbell[132] va publicar la seua primera colecció, Mine Eyes Dazzle, en 1950 (Christchurch: Pegasus Press). En 1960, Tom Davis[133] i Lydia Davis,[134] originaris de les illes Cook, varen publicar Makutu, «potser la primera novela d'escritors de les illes del Pacífic Sur».

La lliteratura de les illes del Pacífic va escomençar a sorgir en tota la regió a finals dels xixanta i en els setanta, en gran part a través de la South Pacific Arts Society (fundada en la Universitat del Pacífic Sur en 1973) i de les seues revistes lliteràries. Makiuti Tongia, poeta de les Illes Cook, va publicar la seua obra per primera volta en la revista Mana de la Societat.

Atres escritors destacats són Kauraka Kauraka,[135] Teupoko'ina Utanga Morgan[136] i Audrey Brown-Pereira.[137]


Festivitats nacionals

[editar | editar còdic]
Festivitats
Dia Nom
1 de giner Any Nou
2 de giner Dia despuix d'Any Nou
El divendres abans del Dumenge de Pasqua Divendres Sant
El dia despuix del Dumenge de Pasqua Dilluns de Pasqua
25 d'abril Dia de la ANZAC
Primer dilluns de juny Natalici de la Reina
Juliol Rarotonga Gospel Day
4 d'agost Dia de la Constitució
26 d'octubre Gospel Day
25 de decembre Nadal
26 de decembre Boxing Day


Deport

[editar | editar còdic]

El deport més popular en les Illes Cook és el fútbol. La Associació de Fútbol de les Illes Cook està a càrrec de la seua organisació, i pertany tant a la OFC com a la FIFA. És una de les seleccions més dèbils a nivell mundial, puix ha ocupat els últims llocs en la Classificació mundial de la FIFA; la seua millor posició va ser la 197. Ademés, va sofrir la segona major golejada en l'història de tots els partits internacionals, va ser derrotat 30:0 per Tahití, el 2 de setembre de 1971.

La major competició a nivell futbolístic és la Primera Divisió de les Illes Cook, la qual està composta per 7 equips, en un sistema tots contra tots a 2 rondes, el Tupapa Maraerenga FC va ser l'últim campeó, mentres que el Titikaveka FC és el més guanyador de la lliga, en 14 títuls. Existix també la Copa Illes Cook, que en 2011 va ser guanyada pel Nikao Sokattack. La Segona Divisió de les Illes Cook està descontinuada des de 2006, ya que problemes econòmics i administratius, ademés de la falta d'equips, impedien el seu normal desenroll.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Sissons, Jeffrey (1999). Nation and Destination: Creating Cook Islands Identity (en en), editoripsusp.ac.fj. ISBN 978-982-02-0142-2.
  2. ↑ Gilson, Richard Phillip (1980). The Cook Islands, 1820-1950 (en en), editoripsusp.ac.fj. ISBN 978-0-7055-0735-6.
  3. ↑ Mason, Jean Tekura (2024-02-29). Cook Islands: Kuki Airani (en en), Oratia Mija. ISBN 978-1-990042-21-8.
  4. ↑ Slapnicka, Randy L. (2023-01-23). Deixa el Fondo: Illes Cook (en és), Third Act Publishing, LLC. ISBN 978-1-6629-3295-3.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada superfície
  6. ↑ A View from the Cook Islands [1] archivat en Wayback Machine. SOPAC
  7. ↑ Kumar, Lalit (2020-01-31). Climate Change and Impacts in the Pacific (en en), Springer Nature. ISBN 978-3-030-32878-8.
  8. ↑ Smith; Watkins, {{{nom2}}}; Griffith, {{{nom3}}} (2023-02-28). Health Promotion with Adolescent Boys and Young Men of Colour: Global Strategies for Advancing Research, Policy, and Practice in Context (en en), Springer Nature. ISBN 978-3-031-22174-3.
  9. ↑ «a016Master QuickStats About Culture and Identity - Pacific Peoples». 2006 Census. Statistics New Zealand. Archivat des d'el a016Master original, el 29 d'agost de 2007. Consultat el 12 de juny de 2007.
  10. ↑ PhD, Gilad James. Introduction to Cook Islands (en en), Gilad James Mystery School. ISBN 978-3-99573-275-0.
  11. ↑ Bois, Alfonse (2017-02-14). Cook Islands History and Tourism: People, Culture and Tradition (en en), CreateSpace Independent Publishing Platform. ISBN 978-1-5431-2744-7.
  12. ↑ «The Cook Islands Half Year Economic and Fiscal Update For the Financial Year 2010/2011». Cook Islands Ministry of Finance & Economic Management. Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2012.
  13. ↑ Agency, United States Central Intelligence (2022-05-28). The 2006 CIA World Factbook (en en), DigiCat.
  14. ↑ Agency, United States Central Intelligence (2022-11-21). The 2008 CIA World Factbook (en en), DigiCat.
  15. ↑ Lal, Brij V.; Fortune, {{{nom2}}} (2000-01-01). The Pacific Islands: An Encyclopedia (en en), University of Hawaii Press. ISBN 978-0-8248-2265-1.
  16. ↑ Tucker, C. A. (2023-09-15). Plaus of Historical and Cultural Significance in Rarotonga, Cook Islands: A Guide for the Curious Adventurer (en en), Austin Macauley Publishers. ISBN 978-1-3984-9935-5.
  17. ↑ Hooker, Brian (1998). "European discovery of the Cook Islands". Terrae Incognitae. 30 (1): 54–62. doi:10.1179/tin.1998.30.1.54.
  18. ↑ «Cook Islands Government Online». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 26 de març de 2009. Consultat el 2024-06-11.
  19. ↑ «10. Penrhyn | NZETC». nzetc.victòria.ac.nz. Consultat el 2024-06-11.
  20. ↑ «[2]». Consultat el 2024-06-11 (en en-GB).
  21. ↑ «Cook Islands government backs name change body» (en en-nz). RNZ. Consultat el 2024-06-11.
  22. ↑ Cook Islands [3] archivat en Wayback Machine. Samoa2007.com
  23. ↑ Syed, Saifullah; Mataio, {{{nom2}}} (1993). Agriculture in the Cook Islands: New Directions (en en), editoripsusp.ac.fj. ISBN 978-982-02-0088-3.
  24. ↑ USA, St John's School, Guam (2010-11-16). Oceania in the 21st Century - Black & White (en en), Lulu.com. ISBN 978-0-557-44504-2.
  25. ↑ Goldberg, Walter M. (2017-12-08). The Geography, Nature and History of the Tropical Pacific and its Islands (en en), Springer. ISBN 978-3-319-69532-7.
  26. ↑ «Cook Islands Cabinet revealed» (en en-nz). RNZ. Consultat el 2024-06-06.
  27. ↑ «Keay, Jaimie (14 June 2018). "2018 General Election Live Blog". Cook Islands News».
  28. ↑ «"Cook Islands Party gets backing of three more MPs". RNZ.».
  29. ↑ «"Mark Brown is the new Cook Islands PM". RNZ. 2 October».
  30. ↑ «"Cooks' newcomers make impact but PM's party in strong position".».
  31. ↑ «"Ruling party in Cook Islands closer to power after gaining seats". RNZ.».
  32. ↑ «Cook Islands Initial National Communication Under the United Nations Framework Convention on Climate Change. Local Government. Cook Island Government». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2012. Consultat el 9 de juny de 2024.
  33. ↑ «"Repertory of Practice" (PDF), Llegal.un.org, p. 10, archived from the original (PDF) on 19 October 2013». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2013. Consultat el 3 de juny de 2024.
  34. ↑ «"The World today" (PDF), Llegal.un.org».
  35. ↑ «Treaty between the United States of America and the Cook Islands on Friendship and Delimitation of the Maritime Boundary between the United States of America and the Cook Islands (and Exchange Of Notes) [1980 PITSE 6 (11 June 1980)]». www.paclii.org. Consultat el 2024-06-03.
  36. ↑ «Agreement on Maritime Delimitation Between the Government of the Cook Islands and the Government of the French Republic [1990 PITSE 4 (3 August 1990)]». www.paclii.org. Consultat el 2024-06-03.
  37. ↑ «United Nations Treaty Collection» (en en). treaties.un.org. Consultat el 2024-06-03.
  38. ↑ «"On the Establishment of Diplomatic Relations between the United States and the Cook Islands". O.S. Department of State».
  39. ↑ «Mini games mayhem». Consultat el 2024-06-03.
  40. ↑ «RNZ Pacific» (en en-nz). RNZ. Consultat el 2024-06-03.
  41. ↑ «Cook Islands Courts System Information». www.paclii.org. Consultat el 2024-06-07.
  42. ↑ «Constitution of the Cook Islands». www.paclii.org. Consultat el 2024-06-07.
  43. ↑ «"Cook Islands Constitution Act 1964 (NZ): Schedule: The Constitution of the Cook Islands". New Zealand Legislation».
  44. ↑ «Constitution Amendment (No. 7) Act 1975». www.paclii.org. Consultat el 2024-06-07.
  45. ↑ «Constitution Amendment (No 9) Act 1980-81». www.paclii.org. Consultat el 2024-06-07.
  46. ↑ «Constitution Amendment (No 10) Act 1981-82». www.paclii.org. Consultat el 2024-06-07.
  47. ↑ «Constitution of the Cook Islands». www.paclii.org. Consultat el 2024-06-08.
  48. ↑ «The Cook Islands Justices Bench Book (PDF) (2nd ed.). 2012. pp. 18–19».
  49. ↑ «Ministry of Justice, Cook Islands» (en en-nz). Ministry of Justice, Cook Islands. Consultat el 2024-06-08.
  50. ↑ «"Constitution of the Cook Islands". PACLII.».
  51. ↑ «"New Chief Justice for Cook Islands". New Zealand Law Society». Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2021. Consultat el 8 de juny de 2024.
  52. ↑ «Cookisland.de. The Cook Islands’ unique constitutional and international status».
  53. ↑ «Cook Islands Government Online. Voyage to Statehood. Defence.». Archivat des d'el original, el 26 de març de 2009. Consultat el 10 de juny de 2024.
  54. ↑ «About Cook Islands» (en en-nz). New Zealand Ministry of Foreign Affairs and Trade. Consultat el 2024-06-10.
  55. ↑ «"Illegal Fishing Targeted" (PDF). Navy Today.».
  56. ↑ «More than 20 fishing vessels inspected during New Zealand-led South Pacific fisheries patrol | MPI - Ministry for Primary Industries. A New Zealand Government Department.» (en en-nz). www.mpi.govt.nz. Consultat el 2024-06-10.
  57. ↑ «New Zealand Military ‘Not in a Fit State,’ Government Says» (en en-us). The Defense Post. Consultat el 2024-06-10.
  58. ↑ «"Defence Policy and Strategy Statement 2023" (PDF). New Zealand Government.».
  59. ↑ «Buchanan-Aruwafu, H “An Integrated Picture: HIV Risk and Vulnerability in the Pacific: Research gaps, priorities and approaches” (February 2007). Noumea, SPC at p 11».
  60. ↑ «Cook Islands Government Online: Parliament».
  61. ↑ «New Zealand Ministry of Foreign Affairs and Trade: New Zealand National Universal Periodic Review Report (9 April 2009) at p5».
  62. ↑ «cookislandslaw.com». ww5.cookislandslaw.com. Consultat el 2024-06-04.
  63. ↑ «Office of the Ombudsman: Extensions to the Ombudsman’s Jurisdiction».
  64. ↑ «Converging Currents: Custom and Human Rights in the Pacific (NZLC, 2006), at p 115».
  65. ↑ «Press Releases» (en en). www.amnesty.org.uk. Consultat el 2024-06-04.
  66. ↑ «2009 Human Rights Report: New Zealand». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2010. Consultat el 2024-06-04.
  67. ↑ «Cook Islands Government Online: Current Members of Parliament».
  68. ↑ «"Cooks heading for internal strife". Television New Zealand.». www.tvnz.co.nz. Consultat el 2024-06-04.
  69. ↑ James, M "The Cook Islands: Approaching Equality" in Institution of Pacific Studies (ed) Land Rights of Pacific Women, (University of the South Pacific, 1986) 111, at p 113-114
  70. ↑ Crocombe, R and Jonassen, J T "Political Culture, Representation and the Electoral System in the Cook Islands: Paper for the Conference on Political Culture, Representation and Electoral Systems in the Pacific" (10–12 July 2004), at p 10
  71. ↑ New Zealand Journal of Geology and Geophysics.10(6)
    1429–1445.ISSN 0028-8306.doi:10.1080/00288306.1967.10423227.Consultat el 2024-06-02.
  72. ↑ Coral Reefs.9
    31–39.doi:10.1007/BF00686719.Consultat el 2024-06-02.
  73. ↑ Geochemistry, Geophysics, Geosystems.12(2)
    n/a–n/a.doi:10.1029/2010GC003252.Consultat el 2024-06-02.
  74. ↑ Geochemistry, Geophysics, Geosystems.21(10)ISSN 1525-2027.doi:10.1029/2020GC009081.Consultat el 2024-06-02.
  75. ↑ «Cook Islands National Report. Soils. Cook Island Government (2002)». Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2009. Consultat el 9 de juny de 2024.
  76. ↑ «Eroarome Martin Aregheore. Cook Islands. The University of the South Pacific, School of Agriculture». Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2013. Consultat el 9 de juny de 2024.
  77. ↑ «Cook Islands National Report. Water. Cook Island Government (2002).». Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2009. Consultat el 9 de juny de 2024.
  78. ↑ «Cook Islands Wildlife». Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2007. Consultat el 1 de giner de 2009.
  79. ↑ «Cook Islands Biodiversity: Rattus rattus - Ship Rat». Consultat el 18 de novembre de 2011.
  80. ↑ «Cook Islands Biodiversity: Rattus exulans - Pacific Rat». Consultat el 18 de novembre de 2011.
  81. ↑ «Cook Islands Biodiversity: The Status of Cook Islands Birds - 1996». Consultat el 18 de novembre de 2011.
  82. ↑ «BirdLife International: Rimatara Lorikeet (Vini kuhlii) at». Consultat el 18 de novembre de 2011.
  83. ↑ «Cook Islands National Report. Flora. Cook Island Government (2002).». Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2009. Consultat el 9 de juny de 2024.
  84. ↑ «Birds, Birding Trips and Birdwatching Tours in Cook Islands» (en en-gb). Fat Birder. Consultat el 2024-06-09.
  85. ↑ «Religion - A powerful influence in the history of the Cook Islands». www.ck. Consultat el 2024-06-09.
  86. ↑ Universal Digital Library (1876). Myths And Songs From The South Pacific, Henry S. King & Co.,.
  87. ↑ Jukka Siikala (1991). ʻAkatokamanāva: myth, history and society in the Southern Cook Islands. Auckland: Polynesian Society in association with the Finnish Anthropological Society. ISBN 0473011336.
  88. ↑ 88,0 88,1 «Austràlia - Oceania :: Cook Islands — The World Factbook - Central Intelligence Agency». www.cia.gov. Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2016. Consultat el 10 d'agost de 2020.
  89. ↑ «Cook Islands» (en en). Ethnologue. Consultat el 10 d'agost de 2020.
  90. ↑ «Cook Islands Initial National Communication Under the United Nations Framework Convention on Climate Change. Population and Social Situation. Cook Island Government». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2012. Consultat el 9 de juny de 2024.
  91. ↑ «The World Factbook». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2016. Consultat el 2024-06-09.
  92. ↑ «Cook Islands Government Online». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2011. Consultat el 2024-06-12.
  93. ↑ «SPC. Marine Fisheries in Cook Islands».
  94. ↑ «"Getting Around". Cook Islands Tourism Corporation.».
  95. ↑ «"Cooks' Island Bus Passenger Transport Ltd". Cook Islands Tourism Corporation».
  96. ↑ «Second most deadly roads» (en en). Cook Islands News. Consultat el 2024-06-12.
  97. ↑ «'Alarming' crash figures in Cook Islands» (en en-nz). RNZ. Consultat el 2024-06-12.
  98. ↑ «Cook Islands road toll fatalities points to 'gutless' MP's — thecoconet.tv - The world’s largest hub of Pacific Island content.uu». www.thecoconet.tv. Consultat el 2024-06-12.
  99. ↑ «Stuff». www.stuff.co.nz. Consultat el 2024-06-12.
  100. ↑ «"Polynesia in Review: Issues and Events, 1 July 2007 to 30 June 2008: Cook Islands". Pacific Islands Report».
  101. ↑ «Young motorcyclists in Cooks still ignoring helmet law» (en en-nz). RNZ. Consultat el 2024-06-12.
  102. ↑ «Grace period to get helmets» (en en). Cook Islands News. Consultat el 2024-06-12.
  103. ↑ «Two more months of no helmets» (en en). Cook Islands News. Consultat el 2024-06-12.
  104. ↑ The World Factbook.Central Intelligence Agency.Consultat el 2024-06-12.
  105. ↑ «No Steam in the Cook Islands...». www.internationalsteam.co.uk. Consultat el 2024-06-12.
  106. ↑ «The lost century of independent sailing» (en en). Cook Islands News. Consultat el 2024-06-12.
  107. ↑ «"Ports information". Cook Islands Port Authority.».
  108. ↑ «"'SURVIVOR' GETS SUPPLIES, COOKS' MANGAIA DOESN'T". Pacific Islands Report.». Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2020. Consultat el 12 de juny de 2024.
  109. ↑ «"Shipping Subsidy 2019". Ministry of Finance & Economic Management».
  110. ↑ «$2.5m barge for outer islands» (en en). Cook Islands News. Consultat el 2024-06-12.
  111. ↑ «Govt sails to the rescue» (en en). Cook Islands News. Consultat el 2024-06-12.
  112. ↑ «Registration Services – Maritime Cook Islands» (en en). Consultat el 2024-06-12.
  113. ↑ «White, Grey and Black List | Paris MoU». parismou.org. Consultat el 2024-06-12.
  114. ↑ «Cooks-flagged ships accused of defying Iran trade embargue» (en en). Cook Islands News. Consultat el 2024-06-12.
  115. ↑ «Vessels to have Cooks flag remogau» (en en). Cook Islands News. Consultat el 2024-06-12.
  116. ↑ «US seizes superyacht owned by oligarch Viktor Vekselberg, who has close ties to Putin. Stuff». www.stuff.co.nz. Consultat el 2024-06-12.
  117. ↑ «Superyacht seizure: Cook Islands scramble to ban any more oligarchs» (en en-nz). NZ Herald. Consultat el 2024-06-12.
  118. ↑ «"Two superyachts owned by oligarch Roman Abramovich have taken refuge in Morocco". Tumbler Ridge News».
  119. ↑ «Lords of the Danse – Culture of the Cook Islands». www.ck. Consultat el 2024-06-04.
  120. ↑ Linkels, Ad. "The Real Music of Paradise". 2000. In Broughton, Simon and Ellingham, Mark with McConnachie, James and Duane, Orla (Ed.), World Music, Vol. 2: Latin & North America, Caribbean, Índia, Àsia and Pacific, pp 218–229. Rough Guides Ltd, Penguin Books. ISBN 1-85828-636-0
  121. ↑ 121,0 121,1 «Lords of the Danse – Culture of the Cook Islands». www.ck. Consultat el 10 d'agost de 2020.
  122. ↑ «The Cook Islands Arts Community». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2016. Consultat el 2024-06-05.
  123. ↑ Giuffre, Katherine (2016-05-23). Collective Creativity: Art and Society in the South Pacific (en en), Routledge. ISBN 978-1-317-16422-7.
  124. ↑ «Gallery director cautious as global market ‘fairly immune baix far’ . . .» (en en). Cook Islands News. Consultat el 2024-06-05.
  125. ↑ «Celebrating 30 years of colour» (en en). Cook Islands News. Consultat el 2024-06-05.
  126. ↑ «IAN GEORGE - TAUTAI - GUIDING PACIFIC ARTSTAUTAI – GUIDING PACIFIC ARTS». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2016. Consultat el 2024-06-05.
  127. ↑ «New Zealand Foreign Minister visits Gallery Tavioni and Vananga» (en en). Cook Islands News. Consultat el 2024-06-05.
  128. ↑ «Cook Islands Museum and Library Society | Official Website of the Cook Islands Library & Museum Society». cook-islands-library-museum.org. Consultat el 2024-06-05.
  129. ↑ Frisbie, Florence (1948). Miss Ulysses from Puka-puka: The Autobiography of a South Siga Trader's Daughter (en en), Macmillan Company.
  130. ↑ Morgan; Hornung, {{{nom2}}}; Tatsumi, {{{nom3}}} (2019-04-05). The Routledge Companion to Transnational American Studies (en en), Routledge. ISBN 978-1-351-67262-7.
  131. ↑ Campbell; Riley, {{{nom2}}} (2022). Our Goal Is Savaiki: Poems of Alistair Et Ariki Campbell (en en), Reading Warrior. ISBN 978-1-9911622-2-9.
  132. ↑ Campbell (2005). The Dark Lord of Savaiki: Collected Poems (en en), Hazard Press. ISBN 978-1-877393-00-6.
  133. ↑ Davis (1992). Island Boy: An Autobiography (en en), Institute of Pacific Studies, University of the South Pacific. ISBN 978-982-02-0071-5.
  134. ↑ Davis (1954). Doctor to the Islands (en en), Little, Brown.
  135. ↑ Kauraka, Kauraka (1989). Oral Tradition in Manihiki (en en), University of the South Pacific. ISBN 978-982-02-0048-7.
  136. ↑ Morgan (2001). Cook Islands Women Pioneers: Early Experiences in New Zealand (en en), Anau Ako Pasifika. ISBN 978-0-473-08300-7.
  137. ↑ Brown-Pereira (2014-12-02). Passages in Between I(s)lands (en en), CreateSpace Independent Publishing Platform. ISBN 978-1-5053-5862-9.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:Interwiki país Commons

Plantilla:Wikiviajes


Referències

[editar | editar còdic]


 
Països d'Oceania
Austràlia  •  Fiji  •  Kiribati  •  Illes Marshall  •  Micronèsia  •  Nauru  •  Illes Salomó

Nova Zelanda  •  Palau  •  Papua Nova Guinea  •  Samoa  •  Tonga  •  Tuvalu  •  Vanuatu

Dependències: Illes Cook  •  Guam  •  Hawai  •  Illes Marianes del Nort  •  Niue  •  Norfolk  •  Nova Caledònia  •  Papua Occidental  •  Illa de Pasqua  •  Illes Perifèriques Menors dels EUA  •  Illes Pitcairn  •  Polinèsia Francesa  •  Samoa Nortamericana  •  Tokelau  •  Wallis i Futuna
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Illes_Cook&oldid=617195»