Harmonia
En la mitologia grega, Harmonía (en grec antic, Άρμονία, Harmonía) és una deesa tebana,[1] celebrada ya des de la poesia èpica com l'esposa del héroe cultural Cadmo. Una atra tradició, menys comuna, la vincula al cult dels deus de Samotracia.[2] Harmonía era filla d'Afrodita i Llaures.[3] Un mitema que es repetix a lo llarc de la mitologia es referix al collar de Harmonía, que va causar numeroses desgràcies que varen perseguir als seus descendents.[2] Fonts tardanes varien la seua grafia com Hermíone, Eurimonia o Erimonía.[4]
El nom de Harmonía va també lligat a l'abstracció que simbolisa la harmonia, concòrdia i equilibri. En general figura en el sèquit de Afrodita (com apareix ilustrada en algunes vasijas). Les llegendes tardanes tenen tendència a confondre-la en l'esposa de Cadmo.[2] Autors tardans la referixen poéticamente com la «harmonia còsmica».[5] En esta faceta —cf. Homonoia— el seu equivalent en la mitologia romana és Concòrdia.
Fonts mitográficas
[editar | editar còdic]Fonts primerenques
[editar | editar còdic]En la Teogonía es diu que, a propòsit de varis matrimonis divins, Afrodita, unida a Llaures, va concebre als terribles Fobos i Deimos, que fan fugir als varons durant les guerres, i despuix d'ells va nàixer Harmonía, a qui el molt esforçat Cadmo va fer la seua esposa.[6] Més vesprada se nos diu que de Harmonía i Cadmo varen nàixer quatre filles, Ino, Sigues-me-li, Ágave, Autónoe i també un fill, Polidoro, tots ells naixcuts en la ben coronada Tebas.[7] Alguns diuen que Harmonía no va acceptar en principi casar-se en un estranger errante pero l'intervenció de Afrodita la va haver persuadit.[8] En els himnes homéricos Harmonía és descrita com una deesa que mora en el Olimp. Mentres que Apolo toca música i les Muses canten, ballen en cor les Cárites, les Hores, Harmonía, Hebe i Afrodita.[9] Es diu que Harmonía pertany al corteig de Afrodita junt a Poto, Peito i els Erotes, tots ells apropiats per als assunts de l'unió conjugal.[10]
En Apolodoro
[editar | editar còdic]Cadmo, per a expiar el seu crim despuix d'haver matat al dragó ismenio, va servir a Llaures durant un any perpetu; enguany equivaldria a huit. Despuix de la servitut, Atenea li va proporcionar el regne i Zeus li va donar per esposa a Harmonía.[11] Quan Cadmo va ser obligat a abandonar Tebas, Harmonía li va acompanyar. Estos varen partir de Tebas i varen aplegar a la regió dels enqueleos, que havien segut atacats pels ilirios; el deu els va vaticinar que vencerien si entregaven el mando a Cadmo i Harmonía; ells, persuadits, aixina ho varen fer i varen derrotar als ilirios. Llavors Cadmo va regnar sobre els ilirios. Més tarde Zeus va transformar a Cadmo i Harmonía en serps i els va enviar als Campos Elíseos.[12] Eurípides referix que el propi Dioniso li conta a Cadmo el seu destí: «junt en la teua esposa guiaràs una carreta de novillos, segons pronostica l'oràcul de Zeus, al front de bàrbars. Moltes ciutats arrasaràs en el teu eixèrcit incontable. Pero en saquejar un santuari de Loxias, obtindran a canvi una tràgica tornada. Pero a tu i a Harmonía vos salvarà Llaures i transportarà la teua vida a la terra dels Bienaventurados».[13]
En Diodoro Sículo
[editar | editar còdic]Les llegendes de Samotracia tenen una versió diferent. Es diu que de Zeus i Electra la Atlántide varen nàixer tres fills: Dárdano, Yasión i Harmonía. Yasión va ser el primer en iniciar als estrangers en els misteris de Samotracia. Despuix d'estos fets, va aplegar a l'illa dels samotracios Cadmo, que anava en busca d'Europa; i, despuix de participar en els ritos iniciáticos, es va casar en Harmonía, la germana de Yasión.[14]
La boda de Cadmo i Harmonía va ser la primera, segons diuen, que els deus varen celebrar en un convit. Deméter, enamorada de Yasión, va regalar el frut del blat; Hermes va regalar una lira; Atenea el famosíssim collar, un peplo i una flauta; el present de Electra varen ser els sagrats ritos de la cridada Gran Mare dels deus juntament en címbalos, tímpans i els instruments d'aquell ritual. Apolo va tocar la cítola, les Muses la flauta, i els demés deus varen pronunciar paraules de bon agüero, contribuint aixina a l'esplendor de la boda.[15]
En Pausanias
[editar | editar còdic]Diuen els tebanos que el lloc del seu acrópolis a on està el àgora actual antigament era la casa de Cadmo i es mostren les ruïnes dels tàlems de Harmonía. Per als grecs que accepten que les Muses varen cantar en la boda de Harmonía hi ha en l'àgora un lloc a on diuen que les deeses varen cantar.[16]
Els tebanos tenen imàgens de fusta de Afrodita tan antigues que diuen que són ofrenes de Harmonía i que varen ser fetes dels mascarones de popa de les naus de Cadmo. La criden a una Urania («celestial»), a una atra Pandemo («popular») i a la tercera Apostrofia («la que aparta»). Harmonía va posar a Afrodita el sobrenom de Urania per l'amor pur i lliure de tot desig camal, Pandemo per les unions amoroses, i el tercer, Apostrofia, per a que el linaje dels hòmens s'aparte del desig ilícit i de les accions impuras, puix Harmonía coneixia molts pecats comesos entre els bàrbars i entre els grecs, com els que més vesprada es canten sobre la mare d'Adonis, de Fedra la filla de Minos i també del tracio Tereo.[17]
Versions tardanes
[editar | editar còdic]Les fonts llatines, en canvi, diuen que de Venus i Mart varen nàixer Harmonía i Formido.[18] Harmonía havia naixcut de l'adulteri de Venus en Mart, puix Vulcano era el seu espós llegítim.[19] Minerva i Vulcano varen entregar un corfoll «habida del oprobio» com a present per a Harmonía. Per açò els seus descendents varen quedar marcats profundament per l'infortuni.[20] Paléfato escriu una versió racionalizante. Diu que Cadmo tenia una esposa amazona que es dia Esfinge. Va aplegar a Tebas, va matar a Dracón i es va apoderar del regne. Despuix va prendre a la germana de Dracón, que es dia Harmonía.[21] Nono de Panópolis, que agrada d'innovar afegint elements de tradicions disperses, nos parla de les «taules de Harmonía», una tela còsmica que representa un mapa zodiacal, fent a Harmonía una sirvienta d'Eurínome.[22][23]
El collar de Harmonía
[editar | editar còdic]Harmonía és coneguda principalment per la llegenda del collar (ὅρμος) mortal que va rebre el dia de la seua boda. Quan el govern de Tebas va ser otorgat a Cadmo per Atenea, Zeus li va donar a Harmonía com a esposa. Tots els deus varen honrar la boda en la seua presència. Cadmo va regalar a la nóvia una toga i un collar que havia rebut d'Hefesto o d'Europa.[24] Este collar, cridat habitualment collar de Harmonía, duya la desgràcia a qualsevol que ho posseïra. Atres tradicions afirmen que Harmonía havia rebut el collar d'alguna atra deidad, com Afrodita o Atenea.[25]
Polinices, que va heretar el collar, ho va donar a Erífile per a que persuadira al seu marit Anfiarao de que mamprenguera campanya contra Tebas.[26] Per mig d'Alcmeón, fill de Erífile, el collar va aplegar a mans d'Arsínoe, després a les dels fills de Fegeo, Pronoo i Agénor, i finalment a les dels fills de Alcmeón, Anfótero i Acarnán, els qui ho varen dedicar en el temple d'Atenea Pronea en Delfos.[27] El collar havia dut la desgràcia a tots els que ho havien posseït, i va continuar fent-ho inclús despuix de ser depositat en Delfos. Failo, el tirà, ho va furtar del temple per a agasajar al seu amant, l'esposa de Aristón, i ella ho va dur durant un temps, pero al final el seu fill va enfollir i va capcionar fòc a la casa, a on va perir en tots els seus tesors.[28]
Atres personages en el mateix nom
[editar | editar còdic]- Una nimfa que va ser amada per Llaures en les cañadas del bosc Acmonio. Les amazones eren descendents seues.[29]
- Harmonía també és el nom de la consorte d'Ofión i la sirvienta de Eurínome que es dedica a teixir el cosmos.[30]
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Platón: Fedón 95a
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, veu «Harmonía»
- ↑ Hesíodo: Teogonía 930-940
- ↑ Boccaccio: Genealogia deorum gentilium I, 64
- ↑ Nono de Panópolis: Dionisíacas I, 399
- ↑ Hesíodo: Teogonía 933-938
- ↑ Hesíodo: Teogonía, 975-979
- ↑ Nono de Panópolis: Dionisíacas IV 67-178
- ↑ Himne homérico II (a Apolo Pítico), 186 ss.
- ↑ Esquilo: Les suplicantes, 1035 ss.
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica II 4, 2
- ↑ Apolodoro: Biblioteca mitològica III 5, 4
- ↑ Eurípides: Les bacantes, 1.335
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica V 48, 2-5
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica V 49, 1
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia IX 12, 3
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia IX 16, 3-4
- ↑ Higino: Faules, prefacio
- ↑ Segon Mitógrafo Vaticà, 99
- ↑ Higino: Faules, 148
- ↑ Paléfato: Sobre fenomens increibles, 4 (Esfinge cadmea)
- ↑ Les sèt taules profètiques de Harmonía, escrites pel vell Ofión, es corresponen en els sèt planetes antics i contenen un apelatiu astrológico.
- ↑ Nono de Panópolis: Dionisíacas, XLV 340-350
- ↑ Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica, III, 4, 2.
- Text francés.
- Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1921 de James George Frazer. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text grec) i "lloeu" (per al text bilingüe).
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica, IV, 48; V, 49.
- Píndaro: Píticas, III, 167.
- Estacio: Tebaida, II, 265 i ss.
- Text espanyol: traducció de Juan d'Arjona.
- #Cf.:
- Hesíodo: Teogonía, 934.
- Text espanyol en Wikisource.
- Hesíodo: Teogonía, 934.
- ↑ Biblioteca mitològica, III, 6, 2.
- Text francés.
- Text anglés en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans.
- ↑ Biblioteca mitològica, III, 7, 5-7.
- Text francés.
- Text anglés en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans: 5; 6; 7.
- ↑ ATENEU: El convit dels erudits, VI, 232.
- Text grec [1] archivat en Wayback Machine. en Scribd.
- Partenio de Nicea: Sofriments d'amor (Ἐρωτικὰ παθήματα).
- 25: Failo (δε πηαψλλο).
- Text espanyol: vista prèvia en Google Books; busque's l'història XXV (pág. 118), el text del qual és el que seguix:
- 25: Failo (δε πηαψλλο).
El tirà Failo es va enamorar de la dòna de Aristón, que era caudillo dels eteos. Va enviar davant ella emissaris, en l'encàrrec de que li donaria or i argent en abundància; i els va ordenar dir-li que no quedaria defraudada, en cas que demanara alguna cosa. Puix be, ella sentia un viu desig per un collar que es trobava llavors en el temple de Atenea Providència, collar que, conta la tradició, havia segut de Erífile: este era el regal que pretenia conseguir. I Failo, a l'hora que saquejava els demés exvotos de Delfos, es va apoderar també del collar. Despuix ho va fer dur a casa de Aristón, i per algun temps ho va lluir la dòna, guanyant aixina gran fama, pero, més alvance, a esta li va ocórrer alguna cosa molt semblant a lo succeït a Erífile. En efecte el menor dels seus fills va enfollir i va capcionar fòc a la casa; va cremar aixina a la seua mare i la majoria dels seus bens.- Text anglés en el lloc Theoi.
- Text grec, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; ed. de 1858 de Rudolf Hercher.
- Text grec, en Wikisource.
- ↑ Apolonio de Rodas: Argonáuticas, II, 986.
- Text grec en el Proyecte Perseus.
- ↑ Nono, Dionisíacas VIII, 158 i ss.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Harmonia.
- Sobre Cadmo i Harmonía, en el lloc Icons, de la Càtedra d'Iconografia i Iconología del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Ciències Humanes de la Universitat de Roma "La Sapienza"; en italià.
- Iconografia i referències, en el mateix lloc.
- Higino: Faules (Fabulae).
- 148: Vulcano (Vulcanus).
- Text anglés en Theoi.
- Text llatí en el lloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).
- Ed. de 1872 en Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
- Text anglés en Theoi.
- 148: Vulcano (Vulcanus).
- Harmonía en el Proyecte Perseus.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Harmonía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.