Electra (Pléyade)
.jpg){kind=link}
Electra (en grec Ἠλέκτρα) és una de les sèt Pléyades de la mitologia grega, filla d'Atles i de Pléyone.[1] Uns atres la criden Hemera.[2] Va ser mare en Zeus de Dárdano, de Yasión o Eetión,[3] d'Ematión[4] i, segons alguns autors, d'Harmonía.[5] Electra, en el moment del seu ultrage per part de Zeus, va buscar refugi junt a l'image del Paladi, i Zeus va tirar tant l'estàtua com a Nugue al país ilíaco.[6] D'acort a una llegenda Electra és l'única de les Pléyades que s'ha retirat del firmament, apenada per la destrucció de Troya i la seua casa real, que descendix de la pròpia Pléyade.[7] Electra li va donar a la seua filla Harmonía, durant la seua boda en Cadmo, l'aprenentage dels ritos de la Gran mare dels deus (açò és, Rea o Cibeles), que és invocada en címbalos i timbales.[8] Boccaccio diu que Electra va nàixer de l'unió entre Atlante i Bona, filla de Dánao.[9]
Electra dona el seu nom a l'estrela homònima, de la nebulosa de les Pléyades.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica III,9,1.
- ↑ Eustacio, sobre Homero p. 1528
- ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica III,12,1. Hesíodo, Catàlec de dònes, fr. 102.
- ↑ Nono de Panópolis, Dionisíacas III 124
- ↑ Diodoro Sículo, V 8, 2
- ↑ Biblioteca III 12, 3
- ↑ Servio sobre Virgilio, Geórgicas I 138. Eustacio sobre Homero 1 115
- ↑ Diodoro Sículo V 4, 8
- ↑ Boccaccio: Genealogia deorum gentilium I, 26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Electra (Pléyade)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.