Danaides
En la mitologia grega, les danaides (en grec: Δαναΐδες) varen ser les cinquanta ‘filles de Dánao’. Encara que els seus noms varien d'un autor a un atre, d'entre totes elles destaquen solament dos: Hipermestra i Amimone. En la tradició clàssica estes figures són especialment recordades pel seu castic en els inferns: s'esforçaven eternament en omplir d'aigua un tonel foradat o sense fondo (πίθος o dolium).[1]
Ovidio es referix a elles, en Les metamorfosis, com les bélides, en alusió al pare de Dánao i yayo de les mateixes, Belo. Tzetzes diu que Dánao va engendrar a les cinquanta chicones en Europa, una de les náyades i filla del Nilo.[2] Esquilo va escriure una tetralogia de tragèdies sobre les filles de Dánao: Les Suplicantes, arribada a nosatres, Els Egipcíacs, Les Danaides i el drama Amimone.[1]
Respecte a les cerimònies rituals de Deméter, que els grecs criden Tesmoforias, les filles de Dánao varen ser les que varen dur en si eixos ritos d'Egipte i els varen ensenyar a les dònes pelasgas.[3] Hesíodo diu que les danaides varen ensenyar l'art de perforar pous i que gràcies a elles la ciutat d'Argos, que patia d'una sequia atroç, es va fer una ciutat rica en aigua i abundant en pous.[4]
Fugida a Argos
[editar | editar còdic]De múltiples dònes varen tindre Egipte cinquanta fills i Dánao cinquanta filles. Més vesprada, en sorgir entre ells rivalitat pel tro, Dánao, per temor als fills d'Egipte, va construir el primer una nau en el consell d'Atenea, i embarcant en ella a les seues filles va fugir. En arribar a Rodas va erigir l'estàtua de Atenea Lindia. Des d'allí i despuix de desembarcar en Epidauro, va marchar a Argos, a on Gelánor, llavors rei, li va cedir el tro; una volta apropiat del país va cridar dánaos als seus habitants. Com la terra estava yerma, puix Poseidón, encolerizado en Ínaco per declarar que el país pertanyia a Hera, havia secat inclús les fonts, Dánao va enviar per aigua a les seues filles. Una d'elles, Amimone, mentres buscava, va llançar una flecha a una cierva i va alcançar a un sàtir dormit, el qual va despertar i va voler forçar-la. En aparéixer Poseidón el sàtir va fugir i Amimone va yacer en el deu, qui li va revelar les fonts de Lerna.[5]
Els fills d'Egipte varen aplegar a Argos, varen exhortar a Dánao a posar fi a la seua enemistat i li varen demanar a les seues filles en matrimoni. Dánao, encara que desconfiava dels seus propòsits i guardava una rencor pel seu exili, va consentir i va distribuir a les chicones.[6] Uns atres diuen que tres de les filles de Dánao varen morir durant la seua estància en Lindo, pero les restants varen salpar rumbo a Argos junt en el seu pare Dánao.[7]
Bodes de les danaides
[editar | editar còdic]Una volta que varen fer el sorteig dels matrimonis Dánao va celebrar el convit i va proporcionar gavinets a les seues filles. Estes varen degollar als seus esposos mentres dormien, llevat Hipermestra, qui va salvar a Linceo perque havia respectat la seua virginitat; per això Dánao la va tancar mantenint-la vigilada. Les atres danaides varen enterrar els caps dels seus esposos en Lerna i varen tributar honra fúnebres als cossos davant la ciutat. Atenea i Hermes les varen purificar per mandat de Zeus. Més tarde Dánao va unir en matrimoni a Hipermestra i a Linceo i va assignar les restants filles als vencedors d'una competició atlètica.[6] Despuix de la mort del seu pare es varen casar en varons argivos; els naixcuts d'estos varen ser cridats «dánaos».[8] Uns atres diuen que Amimone tampoc va matar al seu marit.[9]
A continuació se citen les consortes de Dánao i cada una de les danaides que varen nàixer de cada unió, segons la Biblioteca mitològica:[6]
En Elefantis i en Europa:
«Varen reservar a Hipermestra, que era la major, para Linceo, i a Gorgófone para Proteo, puix estos li havien naixcut a Egipte d'una dòna de linaje real, Argifía. Dels restants, Busiris, Encélado, Lico i Daifrón varen conseguir les filles que Dánao havia tingut d'Europa: Autómate, Amimone, Ágave i Escea; estes li varen nàixer a Dánao d'una princesa, pero Gorgófone i Hipermestra havien naixcut de Elefantis».
En Atlantea i en Febe:
«Istro va obtindre a Hipodamía, Calcodonte a Rodia, Agénor a Cleopatra, Queto a Asteria, Diocoristes a Hipodamía, Alces a Glauce, Alcménor a Hipomedusa, Hipótoo a Gorge, Euquénor a Ifimedusa, Hipólito a Rode; estos dèu havien naixcut d'una dòna àrap i les donzelles de nimfes hamadríades, unes de Atlantea i unes atres de Febe».
En una dòna etíop:
«Agaptólemo va rebre a Pirene, Cércetes a Dorio, Euridamante a Fartis, Egio a Mnestra, Argio a Evipe, Arquelao a Anaxibia, Menémaco a Nelo; estos sèt eren fills d'una dòna fenicia, i les chicones d'una etíop».
En Menfis:
«Els fills de Tiria varen elegir sense sorteig a les filles de Menfis per la semblança dels seus noms: Clito a Clite, Esténelo a Esténele, Crisipo a Crisipe».
En Polixo:
«Els dotze fills de la nimfa náyade Caliadna varen obtindre per sorteig a les filles de la nimfa náyade Polixo; els fills eren: Euríloco, Fantes, Perístenes, Hermo, Driante, Potamón, Ciseo, Lixo, Imbro, Bromio, Políctor i Ctonio; i les chicones: Autónoe, Téano, Electra, Cleopatra, Eurídice, Glaucipe, Antelea, Cleodora, Evipe, Érato, Estigne i Brice».
En Pieria:
«Els fills d'Egipte naixcuts de Gorge varen conseguir les filles de Pieria; i Perifante va obtindre a Actea, Eneo a Podarce, Egipte a Dioxipe, Menalces a Adite, Lampo a Ocípete, Idmón a Pilarge».
En Herse i en Crino:
«Els més jóvens eren estos: Anades que va rebre a Hipódice, Daifrón a Adiante (la mare d'elles era Herse), Pandión a Calídice, Arbelo a Eme, Hiperbio a Celene, Hipocoristes a Hiperipe; la mare d'ells va ser Hefestine i la d'elles Crino».
Higino també cita un catàlec de danaides en els seus consortes, en una llista prosaica. La llista està plagada d'estanys, falten noms i alguns d'ells s'han conservat corruptes (indicats en cursiva). Siga com anara, la llista comprén, a saber:[8]
Midea a Antímaco. Filomela a Pantio. Escila a Proteo. Anficónome a Plexipo. Evipe a Agenor. Demoditas a Crisipo. Híale a Perio. Trite a Encélado. Damone a Amíntor. Hipótoe a Óbrimo. Mirmídone a Míneo. Erídice a Vora. Cleo a Asterio. Arcàdia a Janto. Cleopatra a Metalces. Fila a Filino. Hiparete a Proteonte. Crisótemis a Astérides. Pirante a Atamante. Armoasbo. Glaucipe a Niavio. Demófila a Pànfil. Autódice a Clito. Políxena a Egipte. Hécabe a Driante. Acamántide a Ecnomino. Arsalte a Efialtes. Monuste a Eurístenes. Amimone a Midano. Hèliç a Evídeas. Eme a Polidéctor. Polibe a Itónomo. Helicta a Cas. Electra a Hiperanto. Eubule a Demarco. Daplídice a Pugnón. Hero a Andrómaco. Europompe a Atletes. Pirántide a Plexipo. Critomedía a Antípafo. Pirene a Dólico. Eufeme a Hiperbio. Temistágora a Podasimo. Celeno a Aristónoo. Ítea a Antíoco. Érato a Eudemonte.
Pausanias nos diu que, efectivament, Dánao va inventar açò para les seues filles: com ningú volia casar-se en elles a causa del seu crim, Dánao va anunciar que les donaria en matrimoni sense donar dot al pare de la nóvia a cada u la que li agradara per la seua bellea. Va instituir una competició de carreres entre els no molts hòmens que varen aplegar, i el primer que va aplegar va poder elegir abans que els atres, i despuix d'ell el segon, i aixina fins a l'últim; les filles que quedaven devien esperar a que aplegaren atres pretenents i un atre certamen de carreres.[10]
Boccaccio diu que les cinquanta danaides solament es coneixen els noms de tres d'elles: Hipermestra, Amimone i Bona. Bona es va casar en Atlante i en ell va engendrar a Electra.[11]
Mort i condena en el Averno
[editar | editar còdic]Alguns aleguen que el propi Linceo, l'espós d'Hipermestra, va matar al restant de danaides en les seues pròpies mans, en venjança per la mort dels fills d'Egipte.[12] Els caps de les chicones varen ser enterrades en Larisa i el restant dels cossos en Lerna.[13] Despuix de la seua mort, les danaides varen ser jujades i declarades culpables de l'assessinat dels seus esposos. Varen ser condenades a omplir d'aigua en un cedazo un tonel que no tenia fondo. L'única que se salvaria del castic etern seria Hipermnestra.[14] Luciano nos conta que, segons pareix, este castic ya es va fer proverbial: «com diu el refrà, quant més es trau més ple està, o al revés, com el tonel de les danaides, que no almagasenava l'aigua que tiraven dins, sino que fluïa sense parar».[15] També es conta que Orfeo, en el seu catábasis al inframundo, va conseguir en la seua prodigiosa música detindre durant un temps les condenes dels reus; puix també a les chicones, encara que siga durant uns instants, se'ls va quedar el cànter sec, mentres escoltaven embelesadas les vores del aedo.[16] Esta condena ha segut utilisada com a símbol del dilema entre l'obligació d'obedir els desijos del pare, i la prohibició de matar, afegint l'agreujant de cometre mariticidio. No obstant, en l'Averno, les tornes canviarien, i el juí donaria com resultat l'absolució de la desobediente, i la condena de les assessines.
Atres danaides
[editar | editar còdic]Algunes de les danaides no apareixen mencionades en l'episodi mitològic que involucra a Dánao i les seues filles. Estes són:
| espanyol | grec | descendència i particulariades |
|---|---|---|
| Anaxítea | Ἀναξιθέα | Mare d'Óleno per obra de Zeus.[17] |
| Anfimedusa | Ἀμφιμέδουσα | Mare de Eritrante, el epónimo d'Eritras, per obra de Poseidón.[18] |
| Autómate | Αὐτομάτη | Es desposó en Arquíteles, un dels dos fills d'Aqueo.[19] |
| Escea | Σχέα | Es desposó en Arcandro, un dels dos fills d'Aqueo. Varen tindre un fill cridat Metanastes, que significa «emigrat o foraster», puix Arcandro havia aplegat de terres lluntanes.[19] |
| Eurítoe | Εὐρυτόη | Un dels noms que es barallen com a mare d'Enómao en la seua unió en Llaures.[20] Uns atres diuen que va ser la consorte de Enómao i mare d'Hipodamía.[21] |
| Faetusa | Φαέθουσα | Una de les possibilitats que es barallen com la mare de Mírtilo en la seua unió en Hermes.[20][22] |
| Filodamía | Φιλοδαμία | Del fundador de Feras o Faras, cridat Faris, era fill d'Hermes i de Filodamía, filla de Dánao. Faris no va tindre fills varons, pero sí una filla, Telégone. Els mesenios diuen que Telégone va ser la que va donar a llum a Ortíloco d'Alfeo.[23] |
| Fisadea | Φισάδεια | De la mateixa manera que les seues germanes Amimone i Hipe, va donar el seu nom a una font.[24] |
| Hipe | Ἱππή | Va donar el seu nom a una font, de la mateixa manera que les seues germanes Fisadia i Amimone.[24] |
| Hipodamía | Ἱπποδάμεια | Mare de Óleno per Zeus (i acàs la mateixa que Anaxítea, abans citada).[25] |
| Isónoe | Ἰσονόη | També denominada com Isínoe o Hesíone. Es va convertir en la mare d'Orcómeno, ora en Zeus, ora en Eteocles[26] o be va tindre a Crises.[25] Va donar el seu nom a un dels satèlits de Júpiter, Isonoé. |
| Polidora | Πολυδώρα | Una nimfa mare del rei Dríope en la seua unió en el riu Esperqueo.[27] |
| Side | Σίδη | Va donar el seu nom al poble laconio homònim.[28] |
Vore també
[editar | editar còdic]- Les suplicantes, tragèdia d'Esquilo.
- Danaida o Danaide, referida simplement com una nimfa,[29][30] va ser la mare de Crisipo en la seua unió en Pélope.[29]
- Danaide, Danáis o Dánae, una nimfa de Creta i mare, per Apolo, dels curetes.[31]
- Ocno
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, veu «Danaides»
- ↑ Tzetzes, Quilíadas § 7.370
- ↑ Heródoto: Històries II 171, 3
- ↑ Eustacio: A Homero, 461, 2; citant com a referència a Hesíodo (Catàlec de dònes).
- ↑ Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica II 1, 4
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Biblioteca mitològica II 1, 5
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica V 58, 1
- ↑ 8,0 8,1 Higino: Faules, 170
- ↑ Esquilo: Les suplicantes, passim
- ↑ Pausanias III 12, 2
- ↑ Boccaccio: Genealogia deorum gentilium I, 26.
- ↑ Escolio a Eurípides, Hécuba, 886
- ↑ Pausanias II 24, 2
- ↑ Higino: Faules, 168
- ↑ Luciano: Hermótimo o Sobre les sectes, 61
- ↑ Horacio: odes III, 11
- ↑ Esteban de Bizancio, Ètnica veu «Óleno»
- ↑ Escolio sobre Homero, Ilíada, 2. 499
- ↑ 19,0 19,1 Pausanias, Descripció de Grècia, VII 1, 3
- ↑ 20,0 20,1 Escolio sobre Apolonio de Rodas, Argonáuticas 1.752
- ↑ Tzetzes, "sobre Licofrón", Alejandra 157
- ↑ Ferécides, fr.37a
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia 4.30.2
- ↑ 24,0 24,1 Calímaco, himne V (a Atenea), 47–48
- ↑ 25,0 25,1 Clemente d'Aleixandria, Reconeiximents 10.21
- ↑ Escolio sobre Apolonio de Rodas, Argonáuticas 1.230
- ↑ Antonino Lliberal, Metamorfosis, 32
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia 3.22.11
- ↑ 29,0 29,1 Pseudo-Plutarco, Històries paraleles (Parallela minora) 33
- ↑ Escolio a Píndaro: olímpiques I, 144
- ↑ Tzetzes, sobre Licofrón, 77
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Danaides.
- Les danaides en el Averno; en Les metamorfosis, d'Ovidio: Llibre IV, 462 i 463. Text espanyol en Wikisource.
- Text llatí, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. Poden amprar-se els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text anglés de 1567 d'Arthur Golding o al de 1922 de Brookes More) i "lloeu" (per a la comparació entre els texts anglesos o per al text bilingüe).
- Les metamorfosis. Llibre IV: text llatí en Wikisource.
- Text llatí, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. Poden amprar-se els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text anglés de 1567 d'Arthur Golding o al de 1922 de Brookes More) i "lloeu" (per a la comparació entre els texts anglesos o per al text bilingüe).
- HIGINO: Faules (Fabulae).
- 168: Dánao (Danaus).
- Text anglés en el lloc Theoi.
- 168: Dánao (Danaus).
- Ed. de 1872 en Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
- 169: Amimone (Amymone).
- Text anglés en Theoi.
- Ed. de 1872 en Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
- Text anglés en Theoi.
- 170: Les filles de Dánao i a quí varen matar (Filiae Danai quae quos occiderunt).
- Text anglés en Theoi.
- Ed. de 1872 en Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
- Text anglés en Theoi.
- Les danaides en el Averno, en el lloc Icons, de la Càtedra d'Iconografia i Iconología del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Ciències Humanes de l'Universitat de Roma "La Sapienza"; en italià.
- Iconografia i referències, en el mateix lloc.
- Sobre les Danaides, en el Proyecte Perseus.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Danaides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.