Danaides
En la mitologia grega, les danaides (en grec: Δαναΐδες) varen ser les cinquanta ‘filles de Dánao’. Encara que els seus noms varien d'un autor a un atre, d'entre totes elles destaquen solament dos: Hipermestra i Amimone. En la tradició clàssica estes figures són especialment recordades pel seu castic en els inferns: s'esforçaven eternament en omplir d'aigua un tonel foradat o sense fondo (πίθος o dolium).[1]
Ovidio es referix a elles, en Les metamorfosis, com les bélides, en alusió al pare de Dánao i yayo de les mateixes, Belo. Tzetzes diu que Dánao va engendrar a les cinquanta chicones en Europa, una de les náyades i filla del Nilo.[2] Esquilo va escriure una tetralogia de tragèdies sobre les filles de Dánao: Les Suplicantes, arribada a nosatres, Els Egipcíacs, Les Danaides i el drama Amimone.[1]
Respecte a les cerimònies rituals de Deméter, que els grecs criden Tesmoforias, les filles de Dánao varen ser les que varen dur en si eixos ritos d'Egipte i els varen ensenyar a les dònes pelasgas.[3] Hesíodo diu que les danaides varen ensenyar l'art de perforar pous i que gràcies a elles la ciutat d'Argos, que patia d'una sequia atroç, es va fer una ciutat rica en aigua i abundant en pous.[4]
Fugida a Argos
De múltiples dònes varen tindre Egipte cinquanta fills i Dánao cinquanta filles. Més tart, en sorgir entre ells rivalitat pel tro, Dánao, per temor als fills d'Egipte, va construir el primer una nau en el consell d'Atenea, i embarcant en ella a les seues filles va fugir. En arribar a Rodas va erigir l'estàtua de Atenea Lindia. Des d'allí i despuix de desembarcar en Epidauro, va marchar a Argos, a on Gelánor, llavors rei, li va cedir el tro; una volta apropiat del país va cridar dánaos als seus habitants. Com la terra estava yerma, puix Poseidón, encolerizado en Ínaco per declarar que el país pertanyia a Hera, havia secat inclús les fonts, Dánao va enviar per aigua a les seues filles. Una d'elles, Amimone, mentres buscava, va llançar una flecha a una cierva i va alcançar a un sàtir dormit, el qual va despertar i va voler forçar-la. En aparéixer Poseidón el sàtir va fugir i Amimone va yacer en el deu, qui li va revelar les fonts de Lerna.[5]
Els fills d'Egipte varen aplegar a Argos, varen exhortar a Dánao a posar fi a la seua enemistat i li varen demanar a les seues filles en matrimoni. Dánao, encara que desconfiava dels seus propòsits i guardava una rencor pel seu exili, va consentir i va distribuir a les chicones.[6] Uns atres diuen que tres de les filles de Dánao varen morir durant la seua estància en Lindo, pero les restants varen salpar rumbo a Argos junt en el seu pare Dánao.[7]
Bodes de les danaides
Una volta que varen fer el sorteig dels matrimonis Dánao va celebrar el convit i va proporcionar gavinets a les seues filles. Estes varen degollar als seus esposos mentres dormien, llevat Hipermestra, qui va salvar a Linceo perque havia respectat la seua virginitat; per això Dánao la va tancar mantenint-la vigilada. Les atres danaides varen enterrar els caps dels seus esposos en Lerna i varen tributar honra fúnebres als cossos davant la ciutat. Atenea i Hermes les varen purificar per mandat de Zeus. Més tarde Dánao va unir en matrimoni a Hipermestra i a Linceo i va assignar les restants filles als vencedors d'una competició atlètica.[6] Despuix de la mort del seu pare es varen casar en varons argivos; els naixcuts d'estos varen ser cridats «dánaos».[8] Uns atres diuen que Amimone tampoc va matar al seu marit.[9]
A continuació se citen les consortes de Dánao i cada una de les danaides que varen nàixer de cada unió, segons la Biblioteca mitològica:[6]
En Elefantis i en Europa:
«Varen reservar a Hipermestra, que era la major, per a Linceo, i a Gorgófone para Proteo, puix estos li havien naixcut a Egipte d'una dòna de linaje real, Argifía. Dels restants, Busiris, Encélado, Lico i Daifrón varen conseguir les filles que Dánao havia tingut d'Europa: Autómate, Amimone, Ágave i Escea; estes li varen nàixer a Dánao d'una princesa, pero Gorgófone i Hipermestra havien naixcut de Elefantis».
En Atlantea i en Febe:
«Istro va obtindre a Hipodamía, Calcodonte a Rodia, Agénor a Cleopatra, Queto a Asteria, Diocoristes a Hipodamía, Alces a Glauce, Alcménor a Hipomedusa, Hipótoo a Gorge, Euquénor a Ifimedusa, Hipólito a Rode; estos dèu havien naixcut d'una dòna àrap i les donzelles de nimfes hamadríades, unes de Atlantea i unes atres de Febe».
En una dòna etíop:
«Agaptólemo va rebre a Pirene, Cércetes a Dorio, Euridamante a Fartis, Egio a Mnestra, Argio a Evipe, Arquelao a Anaxibia, Menémaco a Nelo; estos sèt eren fills d'una dòna fenicia, i les chicones d'una etíop».
En Menfis:
«Els fills de Tiria varen elegir sense sorteig a les filles de Menfis per la semblança dels seus noms: Clito a Clite, Esténelo a Esténele, Crisipo a Crisipe».
En Polixo:
«Els dotze fills de la nimfa náyade Caliadna varen obtindre per sorteig a les filles de la nimfa náyade Polixo; els fills eren: Euríloco, Fantes, Perístenes, Hermo, Driante, Potamón, Ciseo, Lixo, Imbro, Bromio, Políctor i Ctonio; i les chicones: Autónoe, Téano, Electra, Cleopatra, Eurídice, Glaucipe, Antelea, Cleodora, Evipe, Érato, Estigne i Brice».
En Pieria:
«Els fills d'Egipte naixcuts de Gorge varen conseguir les filles de Pieria; i Perifante va obtindre a Actea, Eneo a Podarce, Egipte a Dioxipe, Menalces a Adite, Lampo a Ocípete, Idmón a Pilarge».
En Herse i en Crino:
«Els més jóvens eren estos: Anades que va rebre a Hipódice, Daifrón a Adiante (la mare d'elles era Herse), Pandión a Calídice, Arbelo a Eme, Hiperbio a Celene, Hipocoristes a Hiperipe; la mare d'ells va ser Hefestine i la d'elles Crino».
Higino també cita un catàlec de danaides en els seus consortes, en una llista prosaica. La llista està plagada d'estanys, falten noms i alguns d'ells s'han conservat corruptes (indicats en cursiva). Siga com anara, la llista comprén, a saber:[8]
Midea a Antímaco. Filomela a Pantio. Escila a Proteo. Anficónome a Plexipo. Evipe a Agenor. Demoditas a Crisipo. Híale a Perio. Trite a Encélado. Damone a Amíntor. Hipótoe a Óbrimo. Mirmídone a Míneo. Erídice a Vora. Cleo a Asterio. Arcàdia a Janto. Cleopatra a Metalces. Fila a Filino. Hiparete a Proteonte. Crisótemis a Astérides. Pirante a Atamante. Armoasbo. Glaucipe a Niavio. Demòfila a Pànfil. Autódice a Clito. Políxena a Egipte. Hécabe a Driante. Acamántide a Ecnomino. Arsalte a Efialtes. Monuste a Eurístenes. Amimone a Midano. Hèliç a Evídeas. Eme a Polidéctor. Polibe a Itónomo. Helicta a Cas. Electra a Hiperanto. Eubule a Demarco. Daplídice a Pugnón. Hero a Andrómaco. Europompe a Atletes. Pirántide a Plexipo. Critomedía a Antípafo. Pirene a Dólico. Eufeme a Hiperbio. Temistágora a Podasimo. Celeno a Aristónoo. Ítea a Antíoco. Érato a Eudemonte.
Pausanias nos diu que, efectivament, Dánao va inventar açò para les seues filles: com ningú volia casar-se en elles a causa del seu crim, Dánao va anunciar que les donaria en matrimoni sense donar dot al pare de la nóvia a cada u la que li agradara per la seua bellea. Va instituir una competició de carreres entre els no molts hòmens que varen aplegar, i el primer que va aplegar va poder elegir abans que els atres, i despuix d'ell el segon, i aixina fins a l'últim; les filles que quedaven devien esperar a que aplegaren atres pretenents i un atre certamen de carreres.[10]
Boccaccio diu que les cinquanta danaides solament es coneixen els noms de tres d'elles: Hipermestra, Amimone i Bona. Bona es va casar en Atlante i en ell va engendrar a Electra.[11]
Mort i condena en el Averno
Alguns aleguen que el propi Linceo, l'espós d'Hipermestra, va matar al restant de danaides en les seues pròpies mans, en venjança per la mort dels fills d'Egipte.[12] Els caps de les chicones varen ser enterrades en Larisa i el restant dels cossos en Lerna.[13] Despuix de la seua mort, les danaides varen ser jujades i declarades culpables de l'assessinat dels seus esposos. Varen ser condenades a omplir d'aigua en un cedazo un tonel que no tenia fondo. L'única que se salvaria del castic etern seria Hipermnestra.[14] Luciano nos conta que, segons pareix, este castic ya es va fer proverbial: «com diu el refrà, quant més es trau més ple està, o al revés, com el tonel de les danaides, que no almagasenava l'aigua que tiraven dins, sino que fluïa sense parar».[15] També es conta que Orfeo, en el seu catábasis al inframón, va conseguir en la seua prodigiosa música detindre durant un temps les condenes dels reus; puix també a les chicones, encara que siga durant uns instants, se'ls va quedar el cànter sec, mentres escoltaven embelesadas les vores de l'aedo.[16] Esta condena ha segut utilisada com a símbol del dilema entre l'obligació d'obedir els desijos del pare, i la prohibició de matar, afegint l'agreujant de cometre mariticidio. No obstant, en l'Averno, les tornes canviarien, i el juí donaria com resultat l'absolució de la desobediente, i la condena de les assessines.
Atres danaides
Algunes de les danaides no apareixen mencionades en l'episodi mitològic que involucra a Dánao i les seues filles. Estes són:
| espanyol | grec | descendència i particulariades |
|---|---|---|
| Anaxítea | Ἀναξιθέα | Mare d'Óleno per obra de Zeus.[17] |
| Anfimedusa | Ἀμφιμέδουσα | Mare de Eritrante, el epónimo d'Eritras, per obra de Poseidón.[18] |
| Autómate | Αὐτομάτη | Es desposó en Arquíteles, un dels dos fills d'Aqueo.[19] |
| Escea | Σχέα | Es desposó en Arcandro, un dels dos fills d'Aqueo. Varen tindre un fill cridat Metanastes, que significa «emigrat o foraster», puix Arcandro havia aplegat de terres lluntanes.[19] |
| Eurítoe | Εὐρυτόη | Un dels noms que es barallen com a mare d'Enómao en la seua unió en Llaures.[20] Uns atres diuen que va ser la consorte de Enómao i mare d'Hipodamía.[21] |
| Faetusa | Φαέθουσα | Una de les possibilitats que es barallen com la mare de Mírtilo en la seua unió en Hermes.[20][22] |
| Filodamía | Φιλοδαμία | Del fundador de Feras o Faras, cridat Faris, era fill d'Hermes i de Filodamía, filla de Dánao. Faris no va tindre fills varons, pero sí una filla, Telégone. Els mesenios diuen que Telégone va ser la que va donar a llum a Ortíloco d'Alfeo.[23] |
| Fisadea | Φισάδεια | De la mateixa manera que les seues germanes Amimone i Hipe, va donar el seu nom a una font.[24] |
| Hipe | Ἱππή | Va donar el seu nom a una font, de la mateixa manera que les seues germanes Fisadia i Amimone.[24] |
| Hipodamía | Ἱπποδάμεια | Mare de Óleno per Zeus (i acàs la mateixa que Anaxítea, abans citada).[25] |
| Isónoe | Ἰσονόη | També denominada com Isínoe o Hesíone. Es va convertir en la mare d'Orcómeno, ora en Zeus, ora en Eteocles[26] o be va tindre a Crises.[25] Va donar el seu nom a un dels satèlits de Júpiter, Isonoé. |
| Polidora | Πολυδώρα | Una nimfa mare del rei Dríope en la seua unió en el riu Esperqueo.[27] |
| Side | Σίδη | Va donar el seu nom al poble laconio homònim.[28] |
Vore també
- Les suplicantes, tragèdia d'Esquilo.
- Danaida o Danaide, referida simplement com una nimfa,[29][30] va ser la mare de Crisipo en la seua unió en Pélope.[29]
- Danaide, Danáis o Dánae, una nimfa de Creta i mare, per Apolo, dels curetes.[31]
- Ocno
Notes
- ↑ 1,0 1,1 Pierre Grimal: Diccionari de mitologia grega i romana, veu «Danaides»
- ↑ Tzetzes, Quilíadas § 7.370
- ↑ Heródoto: Històries II 171, 3
- ↑ Eustacio: A Homero, 461, 2; citant com a referència a Hesíodo (Catàlec de dònes).
- ↑ Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica II 1, 4
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Biblioteca mitològica II 1, 5
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica V 58, 1
- ↑ 8,0 8,1 Higino: Faules, 170
- ↑ Esquilo: Les suplicantes, passim
- ↑ Pausanias III 12, 2
- ↑ Boccaccio: Genealogia deorum gentilium I, 26.
- ↑ Escolio a Eurípides, Hécuba, 886
- ↑ Pausanias II 24, 2
- ↑ Higino: Faules, 168
- ↑ Luciano: Hermótimo o Sobre les sectes, 61
- ↑ Horacio: odes III, 11
- ↑ Esteban de Bizancio, Ètnica veu «Óleno»
- ↑ Escolio sobre Homero, Ilíada, 2. 499
- ↑ 19,0 19,1 Pausanias, Descripció de Grècia, VII 1, 3
- ↑ 20,0 20,1 Escolio sobre Apolonio de Rodas, Argonáuticas 1.752
- ↑ Tzetzes, "sobre Licofrón", Alejandra 157
- ↑ Ferécides, fr.37a
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia 4.30.2
- ↑ 24,0 24,1 Calímaco, himne V (a Atenea), 47–48
- ↑ 25,0 25,1 Clemente d'Aleixandria, Reconeiximents 10.21
- ↑ Escolio sobre Apolonio de Rodas, Argonáuticas 1.230
- ↑ Antonino Lliberal, Metamorfosis, 32
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia 3.22.11
- ↑ 29,0 29,1 Pseudo-Plutarco, Històries paraleles (Parallela minora) 33
- ↑ Escolio a Píndaro: olímpiques I, 144
- ↑ Tzetzes, sobre Licofrón, 77
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Danaides.
- Les danaides en el Averno; en Les metamorfosis, d'Ovidio: Llibre IV, 462 i 463. Text espanyol en Wikisource.
- Text llatí, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. Poden amprar-se els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text anglés de 1567 d'Arthur Golding o al de 1922 de Brookes More) i "lloeu" (per a la comparació entre els texts anglesos o per al text bilingüe).
- Les metamorfosis. Llibre IV: text llatí en Wikisource.
- Text llatí, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. Poden amprar-se els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text anglés de 1567 d'Arthur Golding o al de 1922 de Brookes More) i "lloeu" (per a la comparació entre els texts anglesos o per al text bilingüe).
- HIGINO: Faules (Fabulae).
- 168: Dánao (Danaus).
- Text anglés en el lloc Theoi.
- 168: Dánao (Danaus).
- Ed. de 1872 en Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
- 169: Amimone (Amymone).
- Text anglés en Theoi.
- Ed. de 1872 en Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
- Text anglés en Theoi.
- 170: Les filles de Dánao i a quí varen matar (Filiae Danai quae quos occiderunt).
- Text anglés en Theoi.
- Ed. de 1872 en Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
- Text anglés en Theoi.
- Les danaides en el Averno, en el lloc Icons, de la Càtedra d'Iconografia i Iconología del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Ciències Humanes de l'Universitat de Roma "La Sapienza"; en italià.
- Iconografia i referències, en el mateix lloc.
- Sobre les Danaides, en el Proyecte Perseus.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Danaides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.