Amimone

Archiu:Carle van Loo - Neptune and Amymone.jpg

Esbós al oli sobre llenç de Carle van Lloe: Neptú i Amimone (Neptune et Amymone, ca. 1757); conservat en el Museu del Louvre.

En la mitologia grega, Amimone, Amímone o Amimona (Ἀμυμώνη, Amymóne) és una de les danaides i per lo tant filla de Dánao; la seua mare és anomenada Europa, ora una princesa, ora una filla de Nilo. Una atra font es referix a ella com una nimfa. Dánao havia casat, en un matrimoni de conveniència, a les seues filles en els fills d'Egipte, el germà de Dánao. Aixina Amimone va ser elegida per a desposarse en Encélado. Uns diuen que Amimone va matar al seu espós la nit de bodes (tal i com varen fer les seues atres germanes) pero uns atres aleguen que no ho va matar, com va passar també en la seua germana Hipermestra.

Apolodoro nos conta que les terres d'Argos una volta varen estar yermas, puix Poseidón, encolerizado en Ínaco per declarar que el país pertanyia a Hera, havia secat inclús les fonts. Dánao va enviar per aigua a les seues cinquanta filles. Una d'elles, Amimone, mentres buscava, va llançar una flecha a una cierva i va alcançar a un sàtir dormit, el qual va despertar i va voler forçar-la. En aparéixer Poseidón el sàtir va fugir i Amimone va yacer en el deu, qui li va revelar les fonts de Lerna. Amimone va tindre de Poseidón un fill, Nauplio, que va viure llarcs anys; recorrent la mar solia atraure en antorches als que trobava, per a matar-los. Fills de Nauplio varen ser Palamedes, Éax i Nausimedonte. Amimone i Fisadea són algunes de les danaides que varen donar els seus noms a fonts en Argos.

Versions de les Faules

Higino, provablement basant-se en una tragèdia d'Esquilo, va escriure que:

Quan Amimone, filla de Dánao, estava caçant molt de matí en els boscs, va colpejar a un sàtir en el seu pica. Este va voler forçar-la pero ella imploró l'ajuda de Neptú (Poseidón). Quan Neptú va aparéixer va expulsar al sàtir, i llavors va yacer en ella. D'este abraç va nàixer Nauplio. Es diu que Neptú, en el lloc en a on varen ocórrer els fets, va colpejar la terra en la seua fitora, i que d'allí va brotar un manantial en aigua; esta font va ser anomenada «de Lerna», i el riu denominat «Amimonio».

I a continuació el mateix autor dona una variant diferent:

Amimone, filla de Dánao, va ser enviada pel seu pare per a que conseguira aigua per a realisar uns ritos sagrats. Mentres estava caçant li va sobrevindre el cansanci i es va tirar a dormir. Un sàtir va intentar seduir-la, pero Amimone imploró l'ajuda de Neptú (Poseidón). Quan Neptú va haver tirat la seua fitora contra el sàtir, este es va fixar en una roca. Llavors Neptú va posar en fuga al sàtir. Quan Neptú li va preguntar a la chicona el motiu de la seua estància en un lloc solitari, ella va contestar que havia segut enviada pel seu pare per a conseguir aigua. Neptú va yacer en ella i per a tornar-li el favor, va ordenar a Amimone que llevara la fitora de la roca. Quan ella aixina ho va fer varen emanar de la roca tres corrents d'aigua, les quals varen ser cridades «Font Amimonia», en el seu honor. D'este abraç va nàixer Nauplio. De totes maneres la font va ser denominada més tarde «Font de Lerna».

Vore també

• Amimone, una de les náyades i filla d'Ínaco, i germana de Meseide i Hiperia.

Referències

• GRIMAL, Pierre: Diccionari de mitologia grega i romana, pág. 25. Edicions Paidós Ibèrica. Barcelona. ISBN 84-7509-166-0.