Nilo (mitologia)
.jpg){kind=link}
Nilo (en grec antic Νείλος, Neílos, llatí Nilus), en la mitologia grega, és el deu fluvial associat al ric Nilo. La tradició hesiódica li supon fill d'Oceà i Tetis,[1] com tots els deus fluvials. No obstant, per a Píndaro seria fill de Crono.[2] Esquilo, que és una de les referències més antigues, nos parla de la seua extensa llongitut: «el dilatat Nilo, el riu que tanta terra fertiliza».[3] Ío va donar a llum al fill de Zeus, Épafo, junt a les riberes del ric Nilo.[4]
Homero ho menciona vàries voltes en el nom de Egipte[5] (Αἴγυπτος, Aigyptos): parla de les «aigües d'Egipte que provenen dels deus» (Αἰγύπτοιο, διιπετέος ποταμοῖο; Aigýptoio, diipetéos potamoîo).[6] Tzetzes diu que el riu va dur numerosos noms: primer es va cridar Oceà, després Egipte, despuix Nilo i finalment se li va conéixer en Salamandra.[7]
Nilo va tindre vàries filles, entre elles les náyades Menfis (esposa d'Épafo), Anquínoe (esposa de Belo),[8] Quíone (convertida en neu),[9] Ánipe (mare de Busiris),[10][11] Eurírroe (esposa d'Egipte),[12] Europa (consorte de Dánao i mare de les cinquanta Danaides),[13] i Tebe (amant de Zeus).[14] L'única consorte citada de Nilo és una tal Calírroe, a la que presuponem una de les nimfes, i que és citada com la mare de Quíone.[9] Algunes versions senyalen que també va tindre un fill, cridat Nilo Anjmemifis.cita requerida
Cicerón, autor llatí, diu que a lo manco quatre deus olímpics són fills del Nilo, pero es referix a ells com les versions romanes d'alguns deus egipcíacs. Aixina diu que el tercer Sol (Heli) es diu naixcut de Vulcano (Hefesto), fill de Nilo, la ciutat del qual, segons pretenen els egipcíacs, és la cridada «Heliópolis».[15] El mateix autor diu que Nilo va ser també pare del quarto Mercurio (Hermes), i els egipcíacs consideren ilícit nomenar-ho.[16] També opina que el segon Dioniso va nàixer de Nilo, i és el que —segons es diu— va destruir a una tal Nisa.[17] De la mateixa manera la segona Minerva (Atenea) és filla de Nilo, i és a la que els egipcíacs rendixen cult en Sais. Cicerón es referix implícitament a la deesa Neit.[18]
Épafo va ser rei dels egipcíacs i es desposó en Menfis, filla del Nilo; en el seu nom va fundar la ciutat de Menfis i va engendrar una filla, Líbia, epónima d'eixe país. Líbia va ser mare de Belo i Agénor. Belo va establir en Aràbia al seu fill Egipte; este subyugó el país dels melámpodes («peus negres») i ho va denominar Egipte, com ell.[19] El propi Egipte s'hi hauria desposado en Eurírroe, filla de Nilo, i esta li va allumenar fins a cinquanta fills.[12] A pesar de que representava al ric Nilo, l'importància global del deu Nilo en la mitologia grega és molt menuda. Si haguera segut un deu egipcíac la seua importància hauria segut molt major.
Para Higino la constelació de Erídano podria representar a Nilo.[20]
Vore també
[editar | editar còdic]- Nilo, una de les sèt muses segons Epicarmo.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ HESÍODO: Teogonía, 334. Comp. HIGINO: Faules (Fabulae), Prefacio, VI.
- ↑ PÍNDARO: Odes: Píticas, IV, 90.
- ↑ Esquilo: Els perses, 35
- ↑ Biblioteca mitològica II 2, 3
- ↑ Odissea, IV, 477, 483, 581; XIV, 257, 258; XVII, 427.
- ↑ Luis Segalá i Estalella ho traduïx aixina: «Egipte, riu que les pluges celestials alimenten».
- ↑ Tzetzes: sobre Licofrón § 576
- ↑ Biblioteca mitològica, II, 1, 4.
- ↑ 9,0 9,1 SERVIO: Comentaris de la Eneida (In Vergilii Aeneidem commentarii), IV, 250.
- ↑ Ánipe: Ἀνίππη.
- ↑ Plutarco: Parallela minora, 38. reproducció
- ↑ 12,0 12,1 Tzetzes, Quilíadas 7.37 p. 370-371
- ↑ Tzetzes, Quilíadas, 7.37, p. 370–371
- ↑ Escolio sobre Homero, Ilíada 9.383
- ↑ Cicerón: De Natura Deorum, 21, 54
- ↑ Cicerón, 56
- ↑ Cicerón, 58
- ↑ Cicerón, III, 59
- ↑ Biblioteca mitològica II 1, 4
- ↑ HIGINO: Astronomia II, 32.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nilo (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.