Sais
Plantilla:Jeroglífic Sais (en griego: Σάϊς) és el nom grec de la capital del nomo V del Baix Egipte. Situada a l'oest del delta del Nilo, va ser residència real de la dinastia XXVI (664-527 a. C.), cridada saíta. La seua divinitat tutelar era la deesa guerrera Neit. El seu nom en egipcíac és Sau, mentres que en àrap seria Sa el-Hagar, significant "Sa la roca".
Història
[editar | editar còdic]Els assentaments més antics de la regió daten de la cultura Maadi-Buto (c. 3500 a. C.). Tant els noms de dos reines, que contenen la paraula "Neit" (Meryt-Neit i Neit-hotep), com a alusions a la ciutat en temps del faraó Aha, podrien indicar el gran prestigi adquirit durant el periodo Arcaic. A partir de llavors i durant un llarc periodo es pot seguir el història de la ciutat, principalment, pels restants de ceràmica trobats, datables durant els imperis Antic i Nou.
Sais va recobrar el seu prestigi en el VIII, quan Tefnajt i el seu successor Bakenrenef de la dinastia XXIV varen fer d'ella la ciutat hegemònica de la delta occidental.
Sais finalment va caure davant el rei kushita Shabako, pero va tornar a cobrar importància durant l'invasió asiria d'Egipte, quan el seu governador Necao I va lluitar a favor dels assiris contra els kushitas. El seu fill, Psamético I es va impondre com a faraó (664-612) i reunificó al país. Si be la residència real era Menfis Sais es va mantindre com una de les ciutats més prestigioses d'Egipte en ser el breçol de la dinastia real inclús despuix de la conquista persa (527 a. C.). Durant el periodo Aqueménida, el temple de Neit va ser protegit pels sobirans perses.
La ciutat va ser visitada i descrita a mitan de el V per el historiador grec Heródoto de Halicarnaso, qui menciona construccions tals com el palau real, el temple de Neit, un llac sagrat, obeliscs i estàtues.
Des de 1997 i despuix d'un llarc periodo d'abandó, el treball arqueològic va ser repres/représ, a càrrec de l'Universitat de Durham i de l'Egypt Exploration Society.
Sais i els seus cults
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Sais era un dels principals escenaris de les celebracions vinculades a la coronació o jubileu del faraó, la Festa Sigau.
Molts dignatarios del Regne Antic eren sacerdots o sacerdot de la deesa Neit, demiurga els orígens de la qual se situen tradicionalment en Sais. El santuari del Castell de la Corona Roja s'associa en freqüència a estes funcions, lo que sugerix que Sais era el lloc a on es guardava la corona Desheret, la manifestació divina de la realea del Baix Egipte. Junt en la corona blanca de l'Alt Egipte, la Hedyet, formaven la Pschent, o doble corona, que duyen els sobirans egipcíacs quan accedien al tro de Horus. També se cita en freqüència un atre santuari en les fonts del Regne Antic i del Regne Mig: el Castell de l'Abella.[1]
En les parets d'algunes tombes, des del Regne Antic fins al Imperi Nou, es troben representacions d'estos santuaris, que mostren una série de capelles alineades i vorejades de palmeras a lo llarc d'un canal que conduïx a un temple representat en planta. Estes figuració són a sovint simbòliques i poden comparar-se a un tipo de temple, o més be tem-nos sagrats vinculats a ritos funeraris, que també es troben en Buto, una atra ciutat de la delta del Nilo tan antiga com Sais.[2] Una representació del temple arcaic de Neit es va trobar en una tablilla de ébano trobada en Abidos a nom del faraó Aha[3] de la Dinastia I. D'acort en les convencions de representació de l'época, s'ha propost una reconstrucció que mostra un recint rectangular formant un pati davanter en dos baluarts[4] en la part davantera i un màstil en el seu centre que du en lo alt l'ensenya de la deesa Neit. Este pati estava precedit per una capella típica dels santuaris del Baix Egipte.[5]
cal destacar que en una série d'estàtues estelóforas de la dinastia XXVI també es representa el santuari principal de la ciutat, esta volta de front. Els elements principals ya poden reconéixer-se en les representacions de les primeres dinasties. També ací es pot reconstruir un temple del Baix Egipte, el Per-Nu, a on el detall mostra que la frontera estava decorada en motius geomètrics i el sostre abovedado. Esta capella arcaica està situada en el centre d'un recint rectangular, l'entrada del qual està decorada en dos baluarts o ensenyes. En el centre del pati hi ha atres dos ensenyes en el símbol de la deesa Neit: un escut travessat per dos fleches.* Gustave Jéquier(1908).BIFAO.(6)
En este periodo de l'història del país es va produir una tornada a les raïls de les arts i del pensament religiós. Esta renaixença, desijat per la dinastia reinante de la pròpia Sais, es va inspirar en els periodos anteriors considerats com a edat d'or. Els sacerdots de Neit del seu antic santuari varen ser provablement els primers fervents partidaris d'esta política.
Res queda del temple de Neit pròpiament dit i és difícil fer-se una idea del seu esplendor i extensió. Lo més que pot fer-se és enumerar els elements que varen pertànyer a ell, com els obeliscs[6] que ho adornaven, un dels quals, l'obelisc de la Piazza della Minerva, va ser erigit per Apries i es troba ara en Roma, i atres dos peces fragmentarias que han segut reconstituidas en un únic monument que pot vore's ara en Urbino.[7] Un fragment de naos de la mateixa época, conservat en el Museu Real d'Art Antic de Brusseles, podria ser l'únic vestigi del santuari de la deesa, a menos que procedira d'un atre temple de la ciutat.
Heródoto descriu en particular el gran temple de Neit, adornat en un dromos d'esfinges, colossos faraònics, obeliscs i pòrtics en columnes palmiformes.[8] També menciona l'existència d'una tomba d'Osiris situada darrere del temple de la deesa, vorejant un llac circular que compara en el de Delos.[9] Allí se celebraven cerimònies relacionades en el cult al deu, en particular la seua passió i resurrecció. En aquella época, la ciutat era escenari d'una de les principals festes nacionals, durant les quals, els seus habitants encenien mils de llànties, acte imitat per tot el país en la mateixa época.[10]
En el I, Estrabón menciona a Sais en l'obra que va elaborar durant el seu viage a Egipte en les tropes romanes que varen prendre possessió del Doble País despuix de la victòria d'Octavio sobre les tropes de Marco Antonio i Cleopatra. No es va entretindre en una descripció de la ciutat, llimitant-se a confirmar l'existència de la tomba de Psamético I en el gran temple de Neit i a mencionar la tomba de Osiris, a la que va cridar "Asylon".[11]
La ciutat havia gojat de gran prosperitat des de les dinasties saítas, i era famosa pels seus cults ancestrals. Molts erudits grecs acodien a conéixer als sacerdots de la deesa, primera etapa d'un pelegrinage intelectual que els conduiria als grans centres religiosos d'Heliópolis i Menfis.
Escola de medicina
[editar | editar còdic]Els seus sacerdots eren especialment famosos pels seus coneiximents meges, i la tradició conta que Sais va ser la primera sèu d'una escola de medicina, la biblioteca de la qual era ya una enciclopèdia de la matèria. Esta escola contava en moltes alumnes i, segons pareix, també en professores, principalment en ginecologia i obstetrícia. En Sais es conserva una inscripció de l'época que diu: "Vinc de l'escola de medicina de Heliópolis i he estudiat en l'escola femenina de Sais, a on les mares divines m'han ensenyat a curar malalties".[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ R. El-Sayed, p. 199-213.
- ↑ M. Bietak, 1994.
- ↑ J. Vandier, Els tablettes et els ivoires thinites. Els cylindres et leurs empreintes, p. 836-837, fig. 560.
- ↑ Estos símbols serien el prototip de la paraula egipcíaca netjer que lliteralment significa 'deu'.
- ↑ A. Badawy, The archaic period. Religious architecture, 1954, p. 33-34.
- ↑ Estos obeliscs varen ser transportats a Roma per a adornar el nou temple de Isis.
- ↑ Un dels fragments està datat en l'época de Ramsés II i l'atre en l'época de Apries segons H. W. Müller, Der Obelisk von Urbino.
- ↑ Heródoto, Històries, Llibre II, § 175.
- ↑ Heródoto, Històries, Llibre II, § 170.
- ↑ Heródoto, Històries, Llibre II, § 62.
- ↑ Estrabón; Llibre XVII, § 17 - 23.
- ↑ Silverthorne, Elizabeth i Geneva Fulgham (1997). Women Pioneers in Texas Medicine, Texas A&M University Press. ISBN 978-0-89096-789-8.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Manfred Bietak (1994). Heilige Bezirke mit Palmen in Buto und Sais, Viena: Festschrift G. Thausing.
- Ramadan El-Sayed (1974). Els rôles attribués à la déesse Neith dans certains dones Textes dones Cercueils, Orientalia.
- Ramadan El-Sayed(1975).BdE (IFAO, El Caire).(69) ;
- Ramadan El-Sayed (1982). La déesse Neith de Saïs – volume 1 : Importance et rayonnement de sò culte ; volume 2 : documentation, El Caire: IFAO.
- Gustave Jéquier(1908).BIFAO.(6)
- Hans Wolfgang Müller, Der Obelisk von Urbino, ZÄS, 1954.
- Jacques Vandier (1952). Manuel d'archéologie égyptienne, París: Éditions A. et J. Picard.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sais» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.