Maadi
Maadi és un llogaret en importants restants arqueològics d'época predinástica, situada en Uadi el-Tih, a uns cinc quilómetros al sur de la ciutat d'El Caire (Egipte), en el Baix Egipte; actualment és un suburbi de la ciutat. Situació: Coordenades no vàlides</noinclude> Altitut: 26 metros.
La cultura de Maadi
D'esta població rep el nom La cultura de Maadi, que es va iniciar en el quint mileni i va perdurar fins a ben alvançat el quart mileni.
Activitat econòmica
La característica més destacada de la cultura de Maadi és el coneiximent de la metalúrgia i l'us del coure, puix els seus habitants controlaven l'intens comerç entre la Vall del Nilo i la península del Sinaí. Baumgartel sugerix: "La floreciente indústria del coure, originada per la primera explotació de les mines del Sinaí, be podria haver segut la raó de l'existència de Maadi". Segons Rizkana i Seeher: "va ser una cultura d'una marcada especialisació artesanal enfocada a una activitat comercial". En Maadi es domestiquen els primers rucs, que varen poder ser els que varen transportar les vasijas en oli o greix des del sur de Canaán a l'Egipte prehistòric (Hoffman).
S'alimentaven de peix, Clapixes Niloticus, del riu Nilo; també cultivaven blat, ordi, llentilles i pésols.
Vivendes
Habitaven en cabanyes ovalades, o abrics en forma de ferradura, construïts en postes clavats en la terra, profundament, per a sustentar les parets realisades en entramat de canyes i branques, recobertes de fanc. També habitaven en vivendes subterrànees oblongas, de tres per cinc metros i més de dos de profunditat, sostre vegetal, i revestides d'estores, contenint foguers i fumerals. Tenien pedres de moldre i vasijas per a almagasenament. Disponien de siges i graners en les afores del poblat. També tenien zones per a enterrament. Açò és mostra d'una societat alvançada, organisada i jerarquizada, la principal activitat de la qual va ser el comerç.
Utensilis
La ceràmica local és de color marró-rojós o negre, generalment de forma globular, en fondo pla i coll no molt estret, feta a mà, sin ayuda de torne, encara que la vora va poder haver segut acabat en un torne llent (Midant-Reynes); és similar a la ceràmica del Alt Egipte de la mateixa época.
Elaboraven vasijas de pedra, de calcàrea o basalt, en forma de copa semiesfèrica. Disponien d'útils líticos de sílex, làmines, buriles i raspadors; també útils de làmines de vores i nervis rectilíneos "làmines cananeas", procedents de Palestina (Midant-Reynes); algunes serres i mazas discoidales, i peces bifaciales, com a puntes de flecha i dagas.
Cronologia
S'ha determinat una cronologia en les senyes estratigráficos dels cementeris de Maadi:
- Fase I: coetánea en la cultura Amratiense o Naqada I en l'Alt Egipte, representada pel jaciment de Maadi, la més antiga.
- Fase II: contemporànea del periodo Naqada IIab i Naqada IIcd.
- Fase III: coetánea dels últims periodos Naqada II o Gerzeense, representada en el cementeri de Buto. L'última fase.
En Buto s'ha trobat un atre assentament similar (Th. Von der Way, 1980), i pels restants trobats es creu que va haver relacions en la cultura d'Uruk en Sumerio (Bower, 1992).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maadi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.