Canaán

Canaán (en fenicio, Knʿn; en hebreu, כְּנַעַן Kanaʿan; en àrap, کنعان Kanaʿān; en grec, Χαναάν Janaán) és la denominació antiga d'una regió del Alce meridional en Àsia Occidental, situada entre la mar Mediterrànea i el riu Jordán i que comprenia part de la franja coneguda en el historiografia com el Creixent fèrtil, aixina com d'una civilisació de parla semítica antiga durant el II mileni a. C.

Per a atres usos d'este terme vore Canaán (desambiguaació).

En l'actualitat, la regió correspon als territoris d'Israel, Palestina (la Franja de Gaza i Cisjordània), la zona occidental de Jordània, i el sur de Síria i Líban. En térmens geogràfics s'estén des de Gaza al sur fins a la desembocadura del riu Orontes al nort, englobant totes les terres de l'interior fins al riu Jordán, segons alguns, o fins a uns 150 km des de la mar Mediterrànea, segons uns atres.

Canaán va tindre una importància geopolítica significativa en el Periodo amarniense de l'edat del Bronze tardana (XIV) com l'àrea a on convergien o es sobrelapaban les esferes d'interés dels imperis egipcíac, hitita, mitani i assiri. Gran part del coneiximent actual sobre Canaán prové de les excavacions arqueològiques en esta zona en llocs tals com Tel Jazor, Tel Megiddo, En Esur o Gézer.

El nom Knʿn apareix a lo llarc de la bíblia com una geografia associada en la Kanaʿan. El demónimo Kanaʿān o més comunament Janaán servix com un terme englobante que comprén vàries poblacions indígenes—tant grups assentats com de pastors-nómades—a lo llarc de les regions de l'Alce meridional.^[1] És de llunt el terme ètnic usat en major freqüència en la bíblia.^[2] L'acadèmic Mark Smith, citant troballes arqueològiques, sugerix que «Canaán».^[3]^{<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 13–14}^[4]

Hi ha evidència de l'us del nom de «cananeos» molts sigles despuix com l'endónimo del poble posteriorment conegut per als antics grecs des d'al voltant de començos de el IV com fenicios,^[5] i despuix de la migració dels fenicis i parlants cananeos a Cartago (fundada en el IX), es va usar també com un endónimo per part dels púnicos (en la forma «Canaán») del nort d'Àfrica durant l'Antiguetat tardana.

Noms

El marc temporal per a l'utilisació del terme «Canaán» sol estar comprés des de l'any 3000 a. C. fins que els romans varen formar una entitat anomenada Síria-Palestina que fusionava les regions Galilea i Judea com a represàlia immediata contra els hebreus despuix de sofocar el seu rebelió dels anys 132 a 135 d. C.

El terme Palestina té el seu orige en el poble filisteo, que es va assentar en la zona en el XII, i al que els judeus aludien com a «P'lishtim», els acadios «Palastu» i els egipcíacs «Palusata».^[6]

Existixen atres denominacions per a referir-se a la mateixa regió, o parts d'ella, si ben associades a les mateixes entitats geogràfiques i històriques, tals com Galilea, Samaria, Judea, Fenicia, Síria, etc. També eren cananeos els fenicios i importants ciutats que varen fundar en el Mediterràneu occidental, com el cas de Cartago.

Toponímia

L'etimologia de «Canaán» és incerta. Les explicacions majorment acceptades senyalen que el seu orige etimològic es troba en la raïl semítica K-N-ʿ, el significat del qual és «humil, subyugado, baix».^[7] Alguns erudits han sugerit que açò implica un significat original de «terres baixes», en contrast en Aram «terres altes».^[8] També se sugerix que signifique «subyugado» com a nom de la regió de l'alce que Egipte tenia baix control, i va evolucionar fins a convertir-se en nom propi.^[9]

El Tanaj menciona la Maldicció de Noé a Canaán, el text resa; «¡Malaït siga Canaán!, ¡Siervo de siervo serà als seus germans! I va afegir: ¡Beneït siga Yahweh, Deu de Sem!, ¡Que Canaán siga el seu siervo!».^[10] El text es pot interpretar que el biblista relaciona la paraula Canaán en baix o subyugado.^{cita requerida}

En el Diccionari hebreu Strong, «cananeo» rep el significat de ‘mercader’, ‘traficant’. «Cananeo» aplega a ser símbol de ‘mercader’ (vore el Lliure dels proverbis, 31:24 i el Llibre de Job 41:6).

Notes

↑ Brody, Aaron J.. «Genetics and the Archaeology of Ancient Israel». digitalcommons.wayne.edu. Archivat des d'el original, el 2018-04-30. Consultat el 2026-01-17.
↑ Dever, William G. (2006). Who Were the Early Israelites and Where Did They Menja From?, Wm. B. Eerdmans Publishing, p. 219. ISBN 978-0-8028-4416-3. «Canaanite is by far the most common ethnic term in the Hebrew Bible. The pattern of polemics suggests that most Israelites knew that they had a shared common remote ancestry and onze common culture.»
↑ Tubb, Johnathan N. (1998). Canaanites (en en), University of Oklahoma Press. ISBN 978-0-8061-3108-5.
↑ Smith, Mark S. (2002). The Early History of God: Yahweh and Other Deities of Ancient Israel (en en), Wm. B. Eerdmans Publishing, pp. 6–7. ISBN 978-0-8028-3972-5. «Despite the long regnant model that the Canaanites and Israelites were people of fundamentally different culture, archaeological data now casts doubt on this view. The material culture of the region exhibits numerous common points between Israelites and Canaanites in the Iron I period (c. 1200–1000 BC). The record would suggest that the Israelite culture largely overlapped with and derived from Canaanite culture... In short, Israelite culture was largely Canaanite in nature. Given the information available, one cannot maintain a radical cultural separation between Canaanites and Israelites for the Iron I period.»
↑ Drews 1998, pàg. 48–49: "The name 'Canaan' did not entirely drop out of usage in the Iron Age. Throughout the area that we—with the Greek speakers—prefer to call 'Phoenicia', the inhabitants in the first millennium BC called themselves 'Canaanites'. For the area south of Mt. Carmel, however, after the Bronze Age ended references to 'Canaan' as a present phenomenon dwindle almost to nothing (the Hebrew Bible of course makes frequent mention of 'Canaan' and 'Canaanites', but regularly as a land that had become something else, and as a people who had been annihilated)."
↑ Douiglas Harper etymology dictionary. «Philistine» (en inglés). Consultat el 6 de març de 2018.
↑ Wilhelm Gesenius, Hebrew Lexicon, 1833
↑ Tristram, Henry Baker (1884). Bible Plaus: Or, The Topography of the Holy Land, p. 336.
↑ Drews, 1998, pp. 47–49. :"Dels texts egipcíacs sembla que tota la província d'Egipte en el Llevant es dia 'Canaán', i tal volta no seria incorrecte entendre el terme com el nom d'eixa província... Pot ser que el terme començara com un Nom comú semítico del noroest, "els somesos, els subyugados", i que després va evolucionar fins a convertir-se en nom propi"
↑ Génesis 9:25

Referències

Plantilla:Enciclopèdia GER

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Canaán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Brody, Aaron J.. «Genetics and the Archaeology of Ancient Israel». digitalcommons.wayne.edu. Archivat des d'el original, el 2018-04-30. Consultat el 2026-01-17.

[Dever-2] Dever, William G. (2006). Who Were the Early Israelites and Where Did They Menja From?, Wm. B. Eerdmans Publishing, p. 219. ISBN 978-0-8028-4416-3. «Canaanite is by far the most common ethnic term in the Hebrew Bible. The pattern of polemics suggests that most Israelites knew that they had a shared common remote ancestry and onze common culture.»

[JonTubb-3] Tubb, Johnathan N. (1998). Canaanites (en en), University of Oklahoma Press. ISBN 978-0-8061-3108-5.

[MarkSmith-4] Smith, Mark S. (2002). The Early History of God: Yahweh and Other Deities of Ancient Israel (en en), Wm. B. Eerdmans Publishing, pp. 6–7. ISBN 978-0-8028-3972-5. «Despite the long regnant model that the Canaanites and Israelites were people of fundamentally different culture, archaeological data now casts doubt on this view. The material culture of the region exhibits numerous common points between Israelites and Canaanites in the Iron I period (c. 1200–1000 BC). The record would suggest that the Israelite culture largely overlapped with and derived from Canaanite culture... In short, Israelite culture was largely Canaanite in nature. Given the information available, one cannot maintain a radical cultural separation between Canaanites and Israelites for the Iron I period.»

[Drews4849-5] Drews 1998, pàg. 48–49: "The name 'Canaan' did not entirely drop out of usage in the Iron Age. Throughout the area that we—with the Greek speakers—prefer to call 'Phoenicia', the inhabitants in the first millennium BC called themselves 'Canaanites'. For the area south of Mt. Carmel, however, after the Bronze Age ended references to 'Canaan' as a present phenomenon dwindle almost to nothing (the Hebrew Bible of course makes frequent mention of 'Canaan' and 'Canaanites', but regularly as a land that had become something else, and as a people who had been annihilated)."

[6] Douiglas Harper etymology dictionary. «Philistine» (en inglés). Consultat el 6 de març de 2018.

[7] Wilhelm Gesenius, Hebrew Lexicon, 1833

[8] Tristram, Henry Baker (1884). Bible Plaus: Or, The Topography of the Holy Land, p. 336.

[FOOTNOTEDrews1998{{{c}}}47–49:"Dels_texts_egipcíacs_sembla_que_tota_la_província_d'Egipte_en_el_Llevant_es_dia_'Canaán',_i_tal_volta_no_seria_incorrecte_entendre_el_terme_com_el_nom_d'eixa_província..._Pot_ser_que_el_terme_començara_com_un_Nom_comú_semítico_del_noroest,_"els_somesos,_els_subyugados",_i_que_després_va_evolucionar_fins_a_convertir-se_en_nom_propi"-9] Drews, 1998, pp. 47–49. :"Dels texts egipcíacs sembla que tota la província d'Egipte en el Llevant es dia 'Canaán', i tal volta no seria incorrecte entendre el terme com el nom d'eixa província... Pot ser que el terme començara com un Nom comú semítico del noroest, "els somesos, els subyugados", i que després va evolucionar fins a convertir-se en nom propi"

[10] Génesis 9:25

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]