Anar al contingut

Jasor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Jasor o Hazor era una ciutat antiga ubicada en la part superior de Galilea, al nort del mar de Galilea, entre Ramah i Kadesh, en els terrenys alts que sobrevolen el llac Merom. Sobre els restants de l'antiga Jasor s'alça el cridat Tel Hazor (en hebreu תל חצור) (també, Hatzor), un tell els restants arqueològics del qual són els més grans i rics de la moderna Israel. En temps moderns, el lloc ha segut objecte de vàries excavacions, començant en 1955 en les finançades per James A. de Rothschild, que varen ser publicades en un conjunt de cinc volums per la Societat d'Exploració d'Israel. En 2005, els restants de Jasor varen ser considerats un lloc Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco com a part del lloc «Tells bíblics - Megido, Jasor, Beerseba».[1]

Jasor canaanita

[editar | editar còdic]

Durant el Segon periodo intermig egipcíac i principis del Imperi Nou (conjuntament comprenen entre el XVIII i el XV a. C.), Canaán va ser un estat vassall dels egipcíacs, i aixina per documents de el XIV, de l'archiu d'Amarna en Egipte, es descriu al rei de Jasor (en les cartes de Amarna és cridat Hasura), Abdi-Tirshi, jurant llealtat als faraons egipcíacs. En estos documents Jasor apareix descrit com una ciutat important en Canaán. També se li menciona en els documents de el XVIII trobats en Mari en el riu Éufrates.

Segons el Llibre de Josué, Jasor era la sèu de Jabin,[2] un poderós rei cananeo que va dirigir la confederació cananea contra Josué, pero este ho va derrotar i va cremar Jasor completament.[3] Segons el Llibre dels Juges Jasor era la sèu de Jabín, el rei de Canaán, el comandant del qual, Sísara, guio un eixèrcit cananeo contra Barac, pero al final va ser derrotat.[4] Els estudiosos del text creuen que el relat en prosa sobre Barak, que diferix del poètic en el Càntic de Débora, és una mescla de relats de dos acontenyiments diferents, un de referent a Barac i Sísara com en el relat poètic, i un atre en referència a la confederació i derrota de Jabín.[5] Ademés, alguns estudiosos creuen que el Llibre de Juges i el Llibre de Josué donen relats paralels, referint-se als mateixos acontenyiments, més que descrivint periodos diferents,[5][6] i aixina es referixen al mateix Jabín, un poderós rei en base en Jasor, la confederació de la qual cananea va ser derrotada per un eixèrcit israelita.[7]

Foto aérea de Tel Hazor.
La porta en cambra dels temps de Salomón.


Alguns arqueòlecs creuen que els israelitas varen emergir simplement com una subcultura dins de la societat cananea, i aixina la conquista israelita de Canaán no va ocórrer com diu la Bíblia;[8] la majoria dels erudits bíblics creuen que el Llibre de Josué mescla vàries batalles independents entre grups diversos, a lo llarc de diversos sigles i artificialment les atribuïx a un sol líder, Josué.[5] No obstant, un estrat arqueològic d'al voltant de l'any 1200 a. C. mostra senyals d'un fòc catastròfic, i tablillas cuneïformes trobades en el jaciment es referixen a monarques cridats Ibni Addi, a on Ibni pot ser l'orige etimològic de Yavin (Jabín).[9][8] La ciutat també mostra signes de haver segut una magnífica ciutat cananea abans de la seua destrucció, en grans temples i opulentos palaus,[8] dividida en una acrópolis superior i una ciutat inferior; la localitat evidentment va ser una gran ciutat cananea, lo que corrobora l'afirmació en Plantilla:Bíblia sobre la preeminència de la ciutat en aquell temps.[9]

No obstant, les tablillas cuneïformes que mencionen a Ibni daten de mitan de l'Edat del Bronze (2000-1550 a. C.), molt anterior a la capa de destrucció, lo que en sí diferix substancialment en data de les destrucció de l'Edat del Bronze tardana d'Afec (Antipatris),[10] Lakís i Megido; aixina estes ciutats no poden haver segut destruïdes per un sol eixèrcit guiat per un individu en concret en una única campanya (com el Llibre de Josué relata), pel periodo involucrat.[8] Els arqueòlecs sospiten que l'autèntica raó de la destrucció de Hazor serien simples conflictes civils, atacs dels pobles de la mar, i també, o com a alternativa a lo anterior, el resultat del decliu general de la civilisació per tot el Mediterràneu oriental en l'Edat del Bronze tardana.[8]

Amnon Ben-Tor de l'Universitat Hebrea de Jerusalem ha sostingut que l'evidència recentment descoberta de destrucció violenta per crema verifica el relat bíblic.[11][12] En 2012, un equip dirigit per Ben-Tor i Sharon Zuckerman varen descobrir un palau cremat de el XIII en els almagasens de la qual varen trobar aguamanilés de 3.400 anys que contenien cultius cremats; no obstant, Sharon Zuckerman no està d'acort en la teoria de Ben-Tor i afirma que l'incendi va ser el resultat de les numeroses faccions de la ciutat que s'enfrontaven entre sí en excessiva força.[12] L'erudit bíblic Richard Elliot Friedman (Universitat de Geòrgia) sosté que els israelitas sí varen estar despuix de la destrucció de Hazor, pero que tal destrucció encaixa millor en el relat del Llibre dels Juges.[13]

Jasor israelita

[editar | editar còdic]

Els restants arqueològics sugerixen que algun temps despuix de la seua destrucció, la ciutat de Jasor va ser reconstruïda com un poble menor. Segons el Llibre dels Reis, la ciutat junt en Megido i Gézer, va anar després substancialment fortificada i ampliada per Salomón.[14] Com els de Megido i Gézer, els restants de Jasor mostren que durant l'Edat del Ferro primerenca la ciutat va tindre una altament distintiva porta Tells, aixina com un estil característic en els seus edificis administratius; els arqueòlecs s'han convençut de que estes construccions de Jasor varen ser erigides pel mateix líder que les de Megido i Gézer.[8] Per referència al Llibre dels Reis, molts arqueòlecs sostenen que estos restants verifiquen les narracions bíbliques de ser construïdes en el X En particular, el cap arqueòlec Amnon Ben-tor en Jasor.[15][16] No obstant atres arqueòlecs situen estes estructures en principis de el IX, en el regnat dels omridas més que en el de Salomón.[8] Un arqueòlec ha propost que pel prejuí religiós dels autors bíblics contra els omridas (que eren politeistes), els grans guanys de dita dinastia varen ser en lloc d'això adscrits a un rei anterior, Jasor.[8]

Yigael Yadin, un dels primers arqueòlecs que va treballar en el lloc, va vore certes traces com clarament "omridas"; Megido, Gézer i Jasor tenen totes fondos pous excavats en roca, des de la base de la qual varen llaurar túnels en la roca que duen a un pou que alcança la taula d'aigua, un sistema d'almagasenament d'aigua que Yadin va atribuir al govern d'Acab;[8] Yadin també va atribuir a Acab una ciutadella, que medix 25 x 21 m, en grossos murs de dos metros d'ample, que va ser erigida en la part oriental de Jasor. No obstant, la datació de Yadin es va basar en la suposició de que la capa conectada en les portes i els edificis administratius varen ser construïts per Salomón, alguna cosa qüestionat per atres arqueòlecs.[8]

Els restants arqueològics indiquen que cap a la segona mitat de el IX, quan el rei d'Israel era Jehú, Jasor va quedar baix el control d'Aram-Damasc.[8] La majoria dels arqueòlecs sospiten que posteriorment a esta conquista, no mencionada per la Bíblia, va haver un periodo sostingut d'ocupació per les forces arameas; els restants indiquen que Jasor va ser reconstruïda poc despuix de la seua conquista per Aram, provablement com una ciutat aramea.[8] Quan els assiris despuix varen derrotar als arameos, sembla que Jasor va tornar a control israelita; els documents assiris indiquen que Joás, el rei d'Israel llavors,[17] pagava tribut a Asiria i Israel s'havia convertit en vassall assiri.[8] Posteriorment la ciutat, junt en el restant del regne d'Israel, va entrar en un periodo de gran prosperitat, particularment durant el govern de Jeroboam II; la major part dels arqueòlecs hui atribuïxen les construccions posteriors, de gran escala, en Jasor, Megido i Gézer, incloent les estructures hidràuliques, a esta época.


La rebelió que va intentar Israel contra la dominació asiria va donar com resultat una invasió per les forces del gobernant assiri, Tiglath-Pileser III; l'evidència sobre el terreny sugerix intents precipitats de reforçar les defenses de Jasor.[8] A pesar de les defenses, en l'any 732 a. C. Jasor va ser capturada, la seua població deportada,[8][18] i la ciutat cremada fins als seus fonaments.[8]

Cites i notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Biblical Tels - Megiddo, Hazor, Beer Sheba». UNESCO Culture Sector. Consultat el 9 de març de 2015.
  2. ↑ Josué 11:1-14.
  3. ↑ Josué 11:1-5, 11:10-13
  4. ↑ Juges 4:1-24
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 (2004) Peake's commentary on the Bible, Routledge. OCLC 956946939. ISBN 0-415-26355-7.
  6. ↑ Hatzor, «Tells bíblicos - Megido, Jasor, Beerseba» i Hasura
  7. ↑ «JABIN - JewishEncyclopedia.com». www.jewishencyclopedia.com. Consultat el 2021-10-30.
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 Israel Finkelstein, La Bíblia desenterrada
  9. ↑ 9,0 9,1 «Hatzor - The Head of all those Kingdoms». www.mfa.gov.il. Consultat el 2021-10-30.
  10. ↑ I Reis 20:26, 30; II Reis 13:17
  11. ↑ BAR.Consultat el 2021-10-30.
  12. ↑ 12,0 12,1 «[1]». Consultat el 2021-10-30 (en en).
  13. ↑ Friedman, Richard Elliott (2017). The Exodus: how it happened and why it matters, p. 80. OCLC 1003643662. ISBN 978-0-06-256526-6.
  14. ↑ I Reis 9:15
  15. ↑ Dever, William G. (10 de maig de 2001). Cultural (en anglés). Wm. B. Eerdmans Publishing.(en anglés). Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 978-0-8028-2126-3.
  16. ↑ Ben-Tor, Amnon (2016). Hazor: Canaanite metropolis, Israelite city, Israel Exploration Society, pp. 132-146. OCLC 945028849. ISBN 978-965-221-101-9.
  17. ↑ II Reis 14:1.
  18. ↑ 2 Reis 15:29

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • The James A. de Rothschild Expedition at Hazor. An Account of the Second Season of Excavation, 1956. Y.Yadin et al. (editors)
  • The James A. de Rothschild Expedition at Hazor. An Account of the Third and Fourth Seasons of Excavation, 1957-1958. A. Ben-Tor
  • The James A. de Rothschild Expedition at Hazor. An Account of the Fifth Season of Excavations, 1968. A. Ben-Tor i R. Bonfil (editors)


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jasor&oldid=902060»