La Bíblia desenterrada

La Bíblia desenterrada: una nova visió arqueològica de l'antic Israel i dels orígens dels seus texts sagrats (en inglés: The Bible Unearthed: Archaeology's New Vision of Ancient Israel and the Origin of Its Sacred Texts) és un llibre publicat l'any 2001 en Estats Units per Israel Finkelstein (director de l'Institut d'Arqueologia de l'Universitat de Tel Aviv) i Neil Asher Silberman (arqueòlec israelita).

És una obra de síntesis que presenta el resultat d'investigacions arqueològiques fetes sobre els acontenyiments exposts per la Bíblia. A pesar de presentar fets que ya eren fins a llavors coneguts pels especialistes, esta obra va desnugar moltes polèmiques des de la seua aparició.

Metodologia

Els autors descriuen el seu enfocament com un en el que la Bíblia és un dels més importants documents i guanys culturals, [pero] no el marc narratiu inqüestionable en el que cada descobriment arqueològic deu coincidir. El seu principal punt de vista és que: «...un anàlisis arqueològic de les narracions dels Patriarcas, Conquista, Juges i Reis [mostra] que mentres no hi ha una evidència arqueològica convincent de qualsevol d'ells, hi ha una clara evidència arqueològica que ubica les narracions en un context de finals del sigle VII a. C.»

Sobre la base d'estes evidències proponen: «... una reconstrucció arqueològica de les distintes històries dels regnes Israel i Judá, resaltant el història àmpliament ignorada de la dinastia omrida i intentant mostrar cóm l'influència de l'imperialisme assiri en la regió va posar en moviment una cadena d'events que finalment faria del religiosament conservador regne de Judá, el més pobre, més remot i més tardà centre del cult i de les esperances de tot Israel.»

Com constata un estudi crític l'enfocament i les conclusions de La Bíblia desenterrada no són particularment nous. Ze'ev Herzog, professor d'arqueologia de l'Universitat de Tel Aviv, va escriure un artícul de portada per a Ha'aretz en 1999 en el que aplega a conclusions similars seguint la mateixa metodologia; Herzog va fer també l'observació de que alguns d'estos descobriments han segut acceptats per la majoria dels estudiosos bíblics i arqueòlecs, durant anys i encara décades, encara que no obstant solament recentment varen escomençar a penetrar en la consciència del públic en general.

Contingut

Anacronisme

Egipte en el XV, el temps del Èxodo i la conquista de Canaán com es descriu en el Llibre de Josué d'acort a la cronologia bíblica. Com indica el mapa, Canaán va ser ocupat per Egipte en eixe temps, un fet que la Bíblia no registra.

La Bíblia desenterrada comença a analisar el Llibre de Génesis i la seua relació en l'evidència arqueològica per a determinar el context en que es va establir la seua narrativa. Diversos descobriments arqueològics sobre la societat i cultura en el Propenc Oriente revelen per als autors una série de anacronisme, els quals sugeririen que les narrativa varen ser escrites en els sigles IX, VIII i VII abans de Crist:

• Es menciona en freqüència als arameos, pero no existix cap text d'ells fins a 1100 a. C. i solament varen començar a dominar les fronteres septentrionals d'Israel despuix de el IX.

• El text descriu l'orige primerenc del regne d'Edom, pero registres assiris mostren que Edom només va aparéixer com a Estat en acabant de que la zona fora conquistada per Asiria. Abans d'eixa época no tenia reis ni un Estat pròpiament dit i l'evidència arqueològica mostra que el territori estava escassament poblat.
• El història de José es referix a comerciants que anaven en camellos i que duyen «goma aràbiga, bàlsem i mirra», un event poc provable per al primer mileni, pero molt comú en els sigles VIII a VII a. C., quan el hegemonia asiria va possibilitar que este comerç florira.
• La terra de Gosén té un nom que prové d'un grup àrap que solament va aplegar a dominar en el Delta del Nilo en el VI i V
• El Faraó egipcíac està descrit com a temerós de l'invasió de l'est, quan el territori d'Egipte s'havia estés a les parts del nort de Canaán, sent el nort la seua amenaça principal per tant, fins a el VII

El llibre comenta que açò concorda en la hipòtesis documental, en la que la crítica textual argumenta que la majoria dels primers cinc llibres bíblics varen ser escrits entre els sigles IX i VIII a. C. Encara que els resultats arqueològics i els registres assiris sugerixen que el Regne d'Israel era el major dels dos, és el Regne de Judá al que se li otorga major preeminència en el Génesis, que les seues narratives es concentren en Abraham, Jerusalem, Judá (el Patriarca) i Hebrón, més que en els caràcters i llocs del Regne del Nort (Israel); la Bíblia Desenterrada explica esta preeminència de la Tradició yahvista com un intent d'aprofitar-se de l'oportunitat brindada per la destrucció d'Israel en el 720 a. C., per a descriure als israelitas com un sol poble, en Judá havent tingut (sempre) la primacia.

Orige dels israelitas

El llibre fa recalcament en que, a pesar de les investigacions arqueològiques modernes i els meticulosos registres egipcíacs del periodo de Ramsés II, hi ha un obvi estany de qualsevol evidència sobre la migració d'una franja de poble semítico a través de la Península del Sinaí, llevat dels hicsos. Encara que els hicsos són d'alguna manera una bona coincidència, quedant Avaris (posteriorment renombrado 'Pi-Ramses') com el seu centre principal, en el cor de la regió corresponent a lTerra de Goshen' i de que posteriorment Manetón va escriure que finalment els hicsos varen fundar el Temple de Jerusalem, això tira atres problemes, ya que els hicsos no varen ser esclaus sino governants, varen ser expulsats en lloc de perseguits per a dur-los de regrés. No obstant, el llibre planteja que la narrativa de l'èxodo tal volta va evolucionar de vagues memòries de l'expulsió dels hicsos, revertit per a encorajar la resistència al domini de Judá per Egipte, en el VII

Finkelstein i Silberman argumenten que en lloc de que els israelitas, despuix de l'Èxodo, hagen conquistat Canaán (com està sugerit en el llibre de Josué), en realitat la majoria d'ells ya estava ahí des de feya temps; els israelitas eren simplement canaanitas que varen desenrollar una nova cultura. Reportes recents sobre patrons d'assentaments prolongats en els centres israelitas no mostren signes d'invasions violentes o encara d'infiltracions pacífiques, sino més be una transformació demogràfica cap a 1200 a. C. en el que apareixen llogarets en llocs prèviament despoblados; estos assentaments tenen una apariència similar als camps beduinos actuals, sugerint que els habitants varen ser, en alguna ocasió, pastors nómadas, impulsats cap a l'agricultura en l'Edat de bronze tardana pel colapse de lcultura de ciutat' Cananita.

Els autors tracten l'assunt de la descripció del llibre de Josué en el que els israelitas conquisten Canaán en uns quants anys —molt manco que el temps de vida d'un individu—, en el que són destruïdes les ciutats de Jasor, Ai i Jericó. Finkelstein i Silberman veuen este relat com el resultat de l'efecte lluntà i difuso de la memòria popular sobre destrucció causades per atres events; l'examen arqueològic actual d'estos llocs mostra que la seua destrucció va comprendre un periodo de molts sigles, en el que Jasor va ser destruït de 100 a 300 anys despuix de Jericó, mentres que Ai (el nom del qual de fet significa 'montícul de ruïnes') va estar completament abandonat prop d'un mileni abans de la destrucció de Jericó i no va ser reocupado sino fins a 200 anys despuix. ... Com Jericó, no hi havia ahí cap assentament en el temps que se supon la seua conquista, pels fills d'Israel.

<timeline> ImageSize = width:800 height:auto barincrement:12 PlotArea = top:10 bottom:50 right:130 left:130 AlignBars = justify

DateFormat = yyyy Period = from:-2500 till:-800 TimeAxis = orientation:horisontal ScaleMajor = unit:year increment:200 start:-2500 ScaleMinor = unit:year increment:50 start:-2500 Colors =

 aneu:canvas      value:rgb(0.97,0.97,0.97)
 aneu:present   value:green legend:ocupat
 aneu:destroyed   value:ret legend:destruït

Backgroundcolors = canvas:canvas

Legend = orientation:vertical position:right

BarData =

 barset:Rulers

 bar:Ai text:"Ai"
 bar:Jericó text:"Jericó"
 bar:Gibeón text:"Gibeón"
 bar:Jasor text:"Jasor"

PlotData=

 width:5 align:left fontsize:S shift:(5,-4) anchor:till
 barset:Rulers

 bar:Ai
 from: -2500 till: -2400 color:present
 from: -2405 till: -2395 color:destroyed
 from: -1200 till: -1050 color:present

 bar:Jericó
 from: -2500 till: -1500 color:present
 from: -1560 till: -1400 color:destroyed
 from: -900 till: -800 color:present

 bar:Gibeón
 from: -1750 till: -1550 color:present
 from: -1200 till: -800 color:present

 bar:Jasor
 from: -1850 till: -1250 color:present
 from: -1300 till: -1200 color:destroyed
 from: -1000 till: -800 color:present

 barset:skip

</timeline>

¿David i Salomón, o els omridas?

Encara que el llibre de Samuel, i parts inicials del lliure dels Reis, descriuen a Saúl, David i Salomón com a governants successius d'un poderós i cosmopolita regne unificat d'Israel i Judá, Finkelstein i Silberman consideren les evidències arqueològiques modernes com una demostració de que açò és una piadosa ficció. En lloc d'açò, l'Arqueologia mostra que en el temps de Salomón, el regne nort d'Israel tenia una existència insignificant, molt pobra per a tindre capacitat de pagar a un gran eixèrcit i en molt poca burocràcia per a poder administrar un regne, i menys un imperi; solament va sorgir posteriorment, prop de l'inici de el IX, en el temps d'Omrí.

Hi ha poques senyes per a sugerir que Jerusalem, descrita en la Bíblia com la capital de David, durant el temps de David i Salomón fora poc més que un llogaret i, en veritat, Judá permaneixia com a poc més que una regió rural dispersament poblada, fins a el VII; encara que l'Estela de Tel Donen podria interpretar-se com sugerint que un governant 'David' alguna volta va existir (una interpretació/traducció que és controvertida), diu poc sobre ell, ni tan sols a on estava el seu territori.

Erro al crear miniatura:

Estela de Taula

Hi ha restants de, alguna volta, grans ciutats en Megido, Jasor i Gézer, en evidències arqueològiques mostrant que varen sofrir una violenta destrucció. Esta destrucció abans atribuïda a les campanyes de Shishak en el X, ciutats llavors atribuïdes a David i Salomón com a prova del relat de la Bíblia sobre elles, pero els estrats de destrucció des de llavors han segut refechados a la campanya, de fins de el IX, d'Hazael i les ciutats als temps dels reis omrida.

l'Estela de Tel Donen, l'Estela de Mesha, l'Obelisc Negre de Salmanasar, i evidències directes d'excavacions, juntes mostren un quadro dels reis omridas regint un imperi ric, poderós i cosmopolita, estenent-se des de Damasc fins a Moab, i erigint unes de les més grans i més belles construccions d'Israel de l'Edat de Ferro; en contrast, la Bíblia solament observa que els omridas 'es casaven en dònes estrangeres' (presumiblement per a fer aliances) i conservar la religió Cananita, abdós coses que considera com a malvades. The Bible Unearthed conclou que els escritors de la Bíblia deliberadament varen inventar l'imperi, el poder i la riquea de Saúl, David i Salomón, apropiant-se dels ardits i èxits dels Omridas, de manera que pogueren denigrar als omridas i enfosquir les seues realisacions, ya que estos reis sostenien un punt de vista religiós que era anatema per als editors de la Bíblia.