Avaris
Avaris (Plantilla:IPAc-en; en egipcíac: ḥw.t wꜥr.t, a voltes hut-waret; Plantilla:Lang-grc; Error de Lua en Módulo:Unicode_data en la llínea 293: attempt to index local 'data_module' (a boolean value).; àrap حوّارة, Hawwara)[1] va ser la capital de les dinasties hicsas (XVII) en Egipte. Era la sèu dels reis hicsos del segon periodo intermig d'Egipte. S'estima que estava situada en l'actual Tell el-Donava, a l'est del Delta del Nilo.
Història
[editar | editar còdic]La ciutat es va construir sobre les ruïnes d'un poblat del Imperi Mig que havia segut pres pels hicsos. Despuix d'esta captura, els hicsos fortificaron adequadament la ciutat i varen governar el país utilisant tecnologia mai abans vista pels antics egipcíacs, concretament: l'arc compost, l'armadura de escamas, les dagas i espases curves de bronze, l'utilisació del cavall i els carros de guerra al final del seu regnat.
L'assentament cobria un àrea de prop de dos quilómetros quadrats. Ara està en ruïnes, pero les excavacions mostren que va ser un dinàmic centre de comerç.[2] El descobriment d'un temple erigit en el periodo dels hicsos ha proporcionat objectes procedents de totes les zones del mar Egeo. Este temple té encara pintures murals d'estil minoico[3] que podrien ser anteriors a les que es varen trobar en el palau de Cnosos en Creta. Ha segut excavada una gran tomba de rajola, a l'oest del temple, en a on s'han trobat objectes tals com a espases de coure. També han segut desenterrados objectes que demostren contactes en les primeres civilisacions mediterrànees.
Ahmose I, el fundador de la dihuitena dinastia, va conquistar Avaris poc ans que els hicsos anaren expulsats definitivament d'Egipte. Durant el seu regnat va erigir un palau, construït en part en rajoles de la ciutadella dels hicsos, que sembla haver segut usat com a residència real. L'àrea del palau es va utilisar fins al regnat d'Amenhotep III i possiblement fins a l'época de Ramsés II. La ciutat sembla que va ser abandonada despuix de l'expulsió dels hicsos, encara que potser va ser repoblada durant la denovena dinastia i, en eixe moment, prenguera el nom de Pi-Ramsés.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula Avaris no significa res en egipcíac, pero molts experts en llengua egipcíaca han creat a una teoria molt provable, i és que Avar-Ysh venja de Ivri-Ysh que significa el Hebreu José, fent referència al mateix patriarca José d'Egipte que ix en el llibre de Génesis. [4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Holladay, John S. Jr. (1997). «The Eastern Nile Delta During the Hyksos and Pre-Hyksos Periods: Toward a Systemic/Socioeconomic Understanding», Eliezer D. Oren (ed.). The Hyksos: new historical and archaeological perspectives, University Museum, University of Pennsylvania, pp. 183–252. ISBN 978-0-924171-46-8.
- ↑ (2005) The rise of the Greeks, Barnes & Noble Books. ISBN 978-0-7607-7000-9.
- ↑ (1992).Egyptian Archaeology: Bulletin of the Egyptian Exploration Society.2
- 26-28.
- ↑ «The Blogs: Statue of Biblical Joseph found: Story covered up!» (en en-us). blogs.timesofisrael.com. Consultat el 2025-03-13.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Li monde du Judaïsme (The Jewish World), 1979, ed. Elie Kedourie, Londres i París: Thames & Hudson, 2003.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Avaris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.