Hicsos

Archiu:Ibscha.jpg

Hicsos

En el terme hicsos (en egipcíac heqa khaseshet 'gobernant estrangers'; en grec ὑκσώς hyksós) es designa a un poble llevantí-semita procedent d'Oriente Pròxim (en el text grec de Manetón, pros anatolên) que es va fer en el control del Baix Egipte a mitan de el XVII Aixina ho cita Flavio Josefo:

Durant el regnat de Tutimeos, l'ira de Deu es va abatre sobre nosatres; i d'una estranya manera, des de les regions cap a l'Est una raça desconeguda de invasores es va posar en marcha contra el nostre país, segur de la victòria. Havent derrotat als regidors del país, varen cremar despiadadament nostres ciutats. Finalment varen elegir com a rei a un d'ells, de nom Salitis, el qual va situar la seua capital en Menfis, exigint tributs a l'Alt i Baix Egipte...

Flavio Josefo. Contra Apión.

Archiu:Ancient Egypt old and middle kingdom-es.svg

Els Imperis Antic, Mig i els hicsos.

Etimologia

Hicsos és el terme espanyol d'un vocablo grec que a la seua volta deriva de la denominació egipcíaca heqa jasut (hḳȝ ḫȝs w t), que significa 'sobirans de països estrangers', lliteralment 'gobernant de països montanyosos'.

<ferixc>S38-N29-N25:Z2</ferixc>

L'orige dels hicsos

Artícul principal → Orige dels hicsos.

Archiu:ScarabBearingNameOfApophis MuseumOfFineArtsBoston.png

Escarabat en el nom del faraó Hyksos Apophis. Fet de sabonet, des del moment del segon periodo intermig. Ara residix en el Museu de Belles arts de Boston.

La contínua immigració de gents procedents de Canaán va culminar en els invasores hicsos, que varen aplegar a Egipte cap a el XVIII en una época de crisis interna, conquistant la ciutat d'Avaris. Posteriorment varen prendre Menfis i varen fundar les dinasties XV i XVI. Varen introduir en Egipte el cavall i el carro de guerra. Des de molt abans d'esta época ya hi havia una considerable presència asiàtica en el delta del Nilo, originada per graduals onades migratòries.

Els egiptòlecs calculen que la duració del seu domini sobre Egipte va ser de més de cent anys (inclús hi ha els qui parlen d'una ocupació de cinc sigles). La capital del regne va estar en la ciutat d'Avaris en el delta del Nilo, actual Tell el-Donava; no obstant, no varen dominar tot el territori egipcíac, puix vàries regions (nomos) del sur no varen aplegar a estar totalment baix el seu control, entre elles la regió de Tebas.

En els texts dels epítomes de Manetón, els reis hicsos apareixen com les dinasties XV i XVI. En el Cànon Real de Torí els seus noms estaven en els epígrafs X.14 a X.30, encara que desgraciadament està molt danyada esta part, falten fragments i alguns texts són illegibles. El més conegut, i en qui el regne hicso va aplegar al seu apogeu, és Apofis I, que va governar en el XVI, i del que s'ha trobat una bella gerra d'alabastre en el seu nom i titulatura en Almuñécar, en el sur d'Espanya.