Pobles semitas

Mapa en la distribució de les llengües semitas inicials.

Distribució geogràfica dels parlants de llengües semitas (en taronja) i d'atres llengües afroasiáticas en l'actualitat.

El terme poble semita o semitas és un terme que designa a un grup ètnic, cultural o racial^[1]^[2]^[3]^[4] associada a pobles d'Oriente Pròxim, inclosos àraps, judeus, acadios i fenicios. La terminologia es troba a principis del XXI en gran part fòra d'us més allà de l'agrupació «llengües semíticas» en la llingüística.^[5] ^[6] ^[7] Utilisada per primera volta en la década de 1770 per membres de la Escola d'història de Gotinga, esta terminologia bíblica de raça derivava de Sem (שֵׁם), un dels tres fills de Noé en el Llibre del Génesis,^[8] junt en els térmens paralels Hamitas i Jafetitas.

Pese a carir de tota base ètnica, i de la mateixa manera que va succeir en el terme «ari», la veu «semita» durant el XIX va transferir el seu sentit llingüístic original a un nou, pseudocientífico i de cort racial. En la finalitat de la Segona Guerra Mundial, el segon sentit del terme ha quedat en desús.^{cita requerida}

Toponímia

L'adjectiu «semita»^[9] fa referència als pobles citats en la Bíblia, descendents de Sem,^[10] un dels fills de Noé —segons la tradició (basada en el llibre de Génesis), el primogènit, encara que segons interpretació directa del text, va poder haver segut el segon despuix de Jafet—; El tercer germà va ser Cam. En el llibre del Génesis (el primer de la Bíblia) es troba la narració del Diluvi universal i en ella està la «taula de les nacions», a on es fa referència a la genealogia dels semitas. Els antics pobles de parla semítica inclouen als habitants d'Aram, Asiria, Babilonia, Síria, Canaán —inclosos els hebreus— i Fenicia.

El vocable va ser propost inicialment per August Ludwig von Schlözer en el Repertorium (1781) d'Eichhorn,^[11] per a referir-se a les llengües emparentades en l'hebreu. En la Enciclopèdia catòlica consta que ya en 1807, «semita» s'havia adoptat com a terme ètnic. Per extensió, «semita» es va escomençar a utilisar per a designar als pobles parlants de les llengües semíticas i les seues realisacions culturals.

En llingüística i etnologia, el terme «semita» s'usa per a referir-se a una família llingüística d'orige predominantment mig-oriental, ara cridada llengües semíticas. Esta família llingüística inclou les formes antigues i modernes del acadio, l'amhárico, l'àrap, l'arameo, el fenicio, el ge'ez, l'hebreu, el maltés i el tigriña.

Us

Erro al crear miniatura:

Llengües semíticas.

Els pobles de llengua semita estaven constituïts per un conjunt heterogéneu de pobles i ètnia, tots ells pertanyents a l'antiga família llingüística semita. L'accepció racial de «semita» és hui considerada pseudocientífica i es desaconsella el seu us. La relació entre els pobles semitas es deu exclusivament al seu orige llingüístic i cultural, per lo que l'us de «semita» es deu circumscriure a estos àmbits. És, puix, impropi parlar de «races» indoeuropeas o de «races» semitas, sino que deu parlar-se de pobles que varen parlar alguna d'estes llengües.

És especialment en la classificació pròpia de la llingüística i en considerar-se les famílies de llengües a on es determinen regions en grups que parlen les diferents llengües, entre les que també existixen les llengües semíticas.^[13]

Notes i referències

↑ Liverani1995,, p. 392. : «Una mirada més crítica sobre este complex de problemes deuria aconsellar amprar hui el terme i el concepte «semitas» exclusivament en el seu sentit llingüístic i, per una atra part, remontar cada fet cultural al seu entorn històric concret. L'ocupació del terme «semita» en la cultura, subjecte com està a simplificació arbitràries, presenta riscs metodològics que superen en molt la possibilitat d'un anàlisis històric positiu. En tot case el caràcter semítico de cada fet cultural és un problema que en cada situació deu ser ascenido en els seus llímits i en el seu marc històric (tant en el temps com en l'entorn social), i no pot ser assumit com a obvi o remontat a una presunta cultura «proto-semítica», estáticamente concebuda."
↑ Sobre l'us dels térmens «(anti)semític» i «(anti)sioniste» en el discurs modern d'Orient Mig, Orientalia Suecana LXI Suppl. (2012) per Lutz Eberhard Edzard: «En el context de la llingüística, el terme «semita» no és controvertit en térmens generals.... Com a terme ètnic, «semita» deuria evitar-se millor en l'actualitat, a pesar de l'investigació genètica en curs (que també conta en el respal de la pròpia comunitat acadèmica israelita) que intenta apuntalar científicament tal concepte."
↑ Resenya de “Els cananeos” (1964) per Marvin Pope: «El terme «semític», falcat per Schlozer en 1781, deuria llimitar-se estrictament a les qüestions llingüístiques, ya que és l'únic àmbit en el que es pot alcançar cert grau d'objectivitat. Les llengües semíticas constituïxen una família llingüística prou diferenciada, fet que es va apreciar molt abans de que es reconeguera el parentesc de les llengües indoeuropeas. L'etnografia i etnologia dels diversos pobles que varen parlar o encara parlen llengües o dialectes semítics és un assunt molt més mesclat i confús i sobre el que tenim poc control científic.«
↑ google. com/books? aneu=pJ2nCgAAQBAJ&pg=PA200 Ser judeu en l'Alemània del sigle XXI, De Gruyter, p. 200. ISBN 978-3-11-035015-9. «... no hi ha ètnia semítica, només llengües semíticas»
↑ Baasten, 2003.
↑ Anidjar, 2008, p. (Pròlec). : «Esta colecció d'ensajos explora la noció, ara casi extinta, de semitas. Inventada en el sigle XIX i essencial per a l'elaboració de les concepcions modernes de religió i raça, l'estranya unitat de judeu i àrap baix un mateix terme, semita (el terme opost era ari), i les circumstàncies que varen provocar la seua desaparició constituïxen el tema d'este volum"
↑ Anidjar, 2008, p. 6. : «En gran mida, o millor dit, en una mida prou completa, els semitas varen ser, de la mateixa manera que els seus parents sempre tan lluntans -els aris-, un producte concret de l'imaginació occidental, la peculiar imaginació que m'ocupa en els capítuls que seguixen. I de la mateixa manera que les bruixes (la simultànea eficàcia i profunda falta de fiabilitat de les «proves espectrals»), els semitas varen ser -escric en passat perque els semitas són cosa del passat, sers efímers desapareguts fa temps com a tals-, els semitas varen ser, puix, alguna cosa aixina com una hipòtesis (capítul 1), contemporànea i constitutiva d'eixa atra ficció poderosament encarnada cridada «secularisme» (capítul 2). Una volta més, i com va subrallar Edward Said, que va tornar a plantejar la «qüestió semítica», no es pot restar importància al paper de l'imaginació."
↑ Baasten, Martin (2003). «A Note on the History of 'Semitic'», Hamlet on a Hill: Semitic and Greek Studies Presented to Professor T. Muraoka on the Occasion of His Sixty-fifth Birthday, Peeters Publishers, pp. 57-73. ISBN 9789042912151.
↑
El terme «semita» prové del hebreu bíblic Sem, que es traduïx com a ‘nom’.
- שם en caràcters hebreus
- ساميّ en caràcters àraps.
↑ Diccionario de la lengua española
↑ August Ludwig von Schlözer (1781). «Cap. V: von donen Chaldaern», Johann Gottfried Eichhorn (ed.). Repertorium für biblische und morgenländische Litteratur, Leipzig, p. 113.
↑ Einleitung in die synchronistische universalhistorie, Gatterer, 1771. Described first ethnic use of the term Semitic by: (1) A note on the history of 'Semitic', 2003, by Martin Baasten; and (2) Taal-, land- en volkenkunde in d'achttiende eeuw, 1994, by Han Vermeulen (in Dutch).
↑ En llingüística, les llengües semíticas pertanyen al grup de llengües afroasiáticas.

Bibliografia

Baasten, Martin F. J. (2003). «A Note on the History of 'Semitic'». En Baasten, M. F. J.; Van Peursen, W. Th., eds. Hamlet on a Hill: Semitic and Greek Studies Presented to Professor T. Muraoka on the Occasion of His Sixty-fifth Birthday. Peeters. pp. 57-73. ISBN 90-429-1215-4.
Anidjar, Gil (2008). Semites: Race, Religion, Literature, Stanford University Press. ISBN 978-0-8047-5694-5.
Liverani, Mario. «Semites», Geoffrey W. Bromiley (ed.). The International Standard Bible Encyclopedia, Wm. B. Eerdmans Publishing, pp. 387–392. ISBN 978-0-8028-3784-4.
Albert de Pury. “Els “Sémites” n'existent pas”. Li Temps stratégique. Plantilla:Abréviation discrète 6-16
Moshe Greenberg , Fred Skolnik et Michael Berenbaum (dir.). «Semites}», (vol. 18), Thompson Gale et Keter Publishing House.
Jean-Pierre Chrétien i Marcel Kabanda, Rwanda. Racisme et génocide. L’idéologie hamitique, Paris, Belin, 2013, 384 pag.

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblos semitas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[FOOTNOTELiverani1995{{{c}}}392:_«Una_mirada_més_crítica_sobre_este_complex_de_problemes_deuria_aconsellar_amprar_hui_el_terme_i_el_concepte_«semitas»_exclusivament_en_el_seu_sentit_llingüístic_i,_per_una_atra_part,_remontar_cada_fet_cultural_al_seu_entorn_històric_concret._L'ocupació_del_terme_«semita»_en_la_cultura,_subjecte_com_està_a_simplificació_arbitràries,_presenta_riscs_metodològics_que_superen_en_molt_la_possibilitat_d'un_anàlisis_històric_positiu._En_tot_case_el_caràcter_semítico_de_cada_fet_cultural_és_un_problema_que_en_cada_situació_deu_ser_ascenido_en_els_seus_llímits_i_en_el_seu_marc_històric_(tant_en_el_temps_com_en_l'entorn_social),_i_no_pot_ser_assumit_com_a_obvi_o_remontat_a_una_presunta_cultura_«proto-semítica»,_estáticamente_concebuda."-1] Liverani1995,, p. 392. : «Una mirada més crítica sobre este complex de problemes deuria aconsellar amprar hui el terme i el concepte «semitas» exclusivament en el seu sentit llingüístic i, per una atra part, remontar cada fet cultural al seu entorn històric concret. L'ocupació del terme «semita» en la cultura, subjecte com està a simplificació arbitràries, presenta riscs metodològics que superen en molt la possibilitat d'un anàlisis històric positiu. En tot case el caràcter semítico de cada fet cultural és un problema que en cada situació deu ser ascenido en els seus llímits i en el seu marc històric (tant en el temps com en l'entorn social), i no pot ser assumit com a obvi o remontat a una presunta cultura «proto-semítica», estáticamente concebuda."

[Lutz-2] Sobre l'us dels térmens «(anti)semític» i «(anti)sioniste» en el discurs modern d'Orient Mig, Orientalia Suecana LXI Suppl. (2012) per Lutz Eberhard Edzard: «En el context de la llingüística, el terme «semita» no és controvertit en térmens generals.... Com a terme ètnic, «semita» deuria evitar-se millor en l'actualitat, a pesar de l'investigació genètica en curs (que també conta en el respal de la pròpia comunitat acadèmica israelita) que intenta apuntalar científicament tal concepte."

[Pope-3] Resenya de “Els cananeos” (1964) per Marvin Pope: «El terme «semític», falcat per Schlozer en 1781, deuria llimitar-se estrictament a les qüestions llingüístiques, ya que és l'únic àmbit en el que es pot alcançar cert grau d'objectivitat. Les llengües semíticas constituïxen una família llingüística prou diferenciada, fet que es va apreciar molt abans de que es reconeguera el parentesc de les llengües indoeuropeas. L'etnografia i etnologia dels diversos pobles que varen parlar o encara parlen llengües o dialectes semítics és un assunt molt més mesclat i confús i sobre el que tenim poc control científic.«

[GlöcknerFireberg2015-4] google. com/books? aneu=pJ2nCgAAQBAJ&pg=PA200 Ser judeu en l'Alemània del sigle XXI, De Gruyter, p. 200. ISBN 978-3-11-035015-9. «... no hi ha ètnia semítica, només llengües semíticas»

[FOOTNOTEBaasten2003{{{c}}}-5] Baasten, 2003.

[FOOTNOTEAnidjar2008{{{c}}}(Pròlec):_«Esta_colecció_d'ensajos_explora_la_noció,_ara_casi_extinta,_de_semitas._Inventada_en_el_sigle_XIX_i_essencial_per_a_l'elaboració_de_les_concepcions_modernes_de_religió_i_raça,_l'estranya_unitat_de_judeu_i_àrap_baix_un_mateix_terme,_semita_(el_terme_opost_era_ari),_i_les_circumstàncies_que_varen_provocar_la_seua_desaparició_constituïxen_el_tema_d'este_volum"-6] Anidjar, 2008, p. (Pròlec). : «Esta colecció d'ensajos explora la noció, ara casi extinta, de semitas. Inventada en el sigle XIX i essencial per a l'elaboració de les concepcions modernes de religió i raça, l'estranya unitat de judeu i àrap baix un mateix terme, semita (el terme opost era ari), i les circumstàncies que varen provocar la seua desaparició constituïxen el tema d'este volum"

[FOOTNOTEAnidjar2008{{{c}}}6:_«En_gran_mida,_o_millor_dit,_en_una_mida_prou_completa,_els_semitas_varen_ser,_de_la_mateixa_manera_que_els_seus_parents_sempre_tan_lluntans_-els_aris-,_un_producte_concret_de_l'imaginació_occidental,_la_peculiar_imaginació_que_m'ocupa_en_els_capítuls_que_seguixen._I_de_la_mateixa_manera_que_les_bruixes_(la_simultànea_eficàcia_i_profunda_falta_de_fiabilitat_de_les_«proves_espectrals»),_els_semitas_varen_ser_-escric_en_passat_perque_els_semitas_són_cosa_del_passat,_sers_efímers_desapareguts_fa_temps_com_a_tals-,_els_semitas_varen_ser,_puix,_alguna_cosa_aixina_com_una_hipòtesis_(capítul_1),_contemporànea_i_constitutiva_d'eixa_atra_ficció_poderosament_encarnada_cridada_«secularisme»_(capítul_2)._Una_volta_més,_i_com_va_subrallar_Edward_Said,_que_va_tornar_a_plantejar_la_«qüestió_semítica»,_no_es_pot_restar_importància_al_paper_de_l'imaginació."-7] Anidjar, 2008, p. 6. : «En gran mida, o millor dit, en una mida prou completa, els semitas varen ser, de la mateixa manera que els seus parents sempre tan lluntans -els aris-, un producte concret de l'imaginació occidental, la peculiar imaginació que m'ocupa en els capítuls que seguixen. I de la mateixa manera que les bruixes (la simultànea eficàcia i profunda falta de fiabilitat de les «proves espectrals»), els semitas varen ser -escric en passat perque els semitas són cosa del passat, sers efímers desapareguts fa temps com a tals-, els semitas varen ser, puix, alguna cosa aixina com una hipòtesis (capítul 1), contemporànea i constitutiva d'eixa atra ficció poderosament encarnada cridada «secularisme» (capítul 2). Una volta més, i com va subrallar Edward Said, que va tornar a plantejar la «qüestió semítica», no es pot restar importància al paper de l'imaginació."

[8] Baasten, Martin (2003). «A Note on the History of 'Semitic'», Hamlet on a Hill: Semitic and Greek Studies Presented to Professor T. Muraoka on the Occasion of His Sixty-fifth Birthday, Peeters Publishers, pp. 57-73. ISBN 9789042912151.

[9] El terme «semita» prové del hebreu bíblic Sem, que es traduïx com a ‘nom’.
שם en caràcters hebreus

ساميّ en caràcters àraps.

[10] שם en caràcters hebreus

[11] ساميّ en caràcters àraps.

[10] Diccionario de la lengua española

[11] August Ludwig von Schlözer (1781). «Cap. V: von donen Chaldaern», Johann Gottfried Eichhorn (ed.). Repertorium für biblische und morgenländische Litteratur, Leipzig, p. 113.

[12] Einleitung in die synchronistische universalhistorie, Gatterer, 1771. Described first ethnic use of the term Semitic by: (1) A note on the history of 'Semitic', 2003, by Martin Baasten; and (2) Taal-, land- en volkenkunde in d'achttiende eeuw, 1994, by Han Vermeulen (in Dutch).

[13] En llingüística, les llengües semíticas pertanyen al grup de llengües afroasiáticas.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]