Alfabet hebreu
El alfabet hebreu (Plantilla:Lang-he, alefbet ivri), també conegut en context acadèmic com a escritura quadrada o arameo quadrat i de forma popular com el alef-bet, és l'alfabet utilisat per a l'escritura del idioma hebreu i atres idiomes judeus, sobretot yidis, ladino, judeoárabe i judeopersa. És un alfabet de tipo consonàntic i es va originar com una adaptació del alfabet arameo imperial, un alfabet que va florir durant l'Imperi aqueménida derivat del alfabet fenicio.
Abans del captiveri de Babilonia el hebreu s'escrivia en una variant de l'alfabet fenicio cridada alfabet paleo-hebreu, que s'ha conservat en gran part com alfabet samaritano. L'actual escritura hebrea «quadrada», pel contrari, és una forma estilisada del alfabet arameo i era coneguda pels sabio judeus com ashurit (o ktab ashuri, lliteralment «escritura asiria»), ya que s'alega que els seus orígens són d'Asiria.[1]
També existixen varis «estils» (en térmens actuals, «fonts» o tipos de lletra) de representació de les lletres, incloent una varietat d'estils hebreus cursivos. En el restant d'este artícul, el terme «alfabet hebreu» es referix a l'escritura quadrada a menos que s'indique lo contrari.
L'alfabet hebreu té 22 lletres, com atres alfabets semíticos. És unicameral, és dir, sense diferenciació entre mayúscules i minúscules. Cinc de les seues lletres tenen formes diferents quan s'usen al final d'una paraula (sofit). Es escriu de dreta a esquerra. Originalment, l'alfabet era purament consonàntic, pero de la mateixa manera que atres alfabets consonàntics, com l'àrap, durant sigles els escrigues varen idear mijos per a indicar els sons de les vocalés siga per mig de punts vocàlics separats (niqqud) o reutilisant les consonante [[Iōd|Plantilla:Script/Hebreu]] [[Wāw|Plantilla:Script/Hebreu]] [[Hē|Plantilla:Script/Hebreu]] [[Álef|Plantilla:Script/Hebreu]] per a indicar vocals (mater lectionis). Hi ha una tendència en el hebreu modern a l'us de matres lectionis per a indicar vocals que tradicionalment no s'escrivien, una pràctica coneguda com «ortografia completa».
L'alfabet yidis, que és una versió estesa de l'alfabet hebreu usada per a escriure l'idioma yidis, és un alfabet plenament vocalisat, en totes les vocals representades en l'ortografia, llevat en el cas de les paraules hebrees heretades, que normalment conserven la seua ortografia hebrea de sol consonants.
Els alfabets àrap i hebreu tenen similituts perque abdós es deriven de l'alfabet arameo, que a la seua volta es deriva del fenicio, que proviente del alfabet protocananeo utilisat en l'antiguetat per a escriure els diversos idiomes cananeos (incloent hebreu, moabita, fenicio, púnico, etcétera).
Història
[editar | editar còdic]
Els dialectes cananeos eren en gran mida indistinguibles abans de l'any 1000 a. C.[2] Per eixemple, una de les primeres inscripcions semíticas de l'àrea és el calendari de Gézer (X) sobre el qual els erudits estan dividits sobre si el seu idioma és hebreu o fenicio i si l'escritura és proto-cananea o paleo-hebrea.[3][4][5][6]
Una variant hebrea del alfabet proto-cananeo, paleo-hebreu pels erudits, va començar a sorgir al voltant de l'any 800 a. C.[7] Un eixemple és l'inscripció de Siloé (c. 700 a. C.).[8]
L'alfabet paleohebreo es va utilisar en els antics regnes d'Israel i Judá. Despuix de l'exili del Regne de Judá en el VI (el captiveri babilònic), els judeus varen començar a utilisar una forma del alfabet arameo imperial, una atra branca de la mateixa família d'escritures, que va florir durant l'Imperi aqueménida. Els samaritanos, que varen permanéixer en la Terra d'Israel, varen continuar utilisant l'alfabet paleohebreo. Durant el III, els judeus varen començar a usar una forma estilisada i del alfabet arameo que usava l'Imperi Persa (i que a la seua volta havia segut adoptat dels assiris),[9] mentres que els samaritanos varen continuar usant una forma de l'escritura paleo-hebrea cridada alfabet samaritano. Despuix de la caiguda de l'Imperi Persa en el 330 a. C., els judeus usaven abdós escritures abans de decidir-se per la forma quadrada asiria.
Encara que llavors els judeus ya no parlaven la llengua hebrea, que estava morta llevat en l'àmbit ritual, l'alfabet hebreu quadrat es va adaptar més vesprada i es va usar per a escriure idiomes de la diàspora judeua, com el karaim, els idiomes judeoárabe, el judeoespañol i el yidis. L'alfabet hebreu va continuar en us per a l'escritura acadèmica en hebreu i finalment va tornar a ser d'us quotidià en el renaixença de l'idioma hebreu com a llengua parlada en els sigles XVIII i XIX, especialment en la Palestina i despuix de l'establiment del Estat d'Israel. També s'usa informalment en Israel per a escriure àrap llevantí, especialment entre drusos.
| Fenicio | 
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Archiu:Phoenician res.svg | Archiu:Phoenician sin.svg | Archiu:Phoenician taw.svg | Archiu:Aleph.svg |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Arameo | Archiu:Beth.svg | Archiu:Gimel.svg | Archiu:Daleth.svg | Archiu:He0.svg | Archiu:Waw.svg | Archiu:Zayin.svg | Archiu:Heth.svg | Archiu:Teth.svg | Archiu:Yod.svg | Archiu:Kaph.svg | Archiu:Lamed.svg | Archiu:Mem.svg | Archiu:Nun.svg | Archiu:Samekh.svg | Archiu:Ayin.svg | Archiu:Pe0.svg | Archiu:Sade 2.svg | Archiu:Qoph.svg | Archiu:Resh.svg | Archiu:Shin.svg | Archiu:Taw.svg | Archiu:Le mur à Jerusalem avec une citation de Malachie.jpg |
| Hebreu | א | ב | ג | ד | ה | ו | ז | ח | ט | י | כ | ל | מ | נ | ס | ע | פ | צ | ק | ר | ש | ת |
| Sò | ʾ | b | g | d | h | w | z | ḥ | ṭ | i | k | l | m | n | s | ʿ | p | ṣ | q | r | š | t |
Lletres
[editar | editar còdic]La manera més comuna d'escritura en hebreu, incloent en prensa escrita i prosa, és sense puntuació. A la seua volta, com en espanyol, hi ha diferents estils de lletres: de mòle, imprenta i estil cursivo o manuscrit. A continuació es mostren les 22 lletres que formen el álef-bet, incloent les cinc lletres d'us exclusiu al final de les paraules anomenades sofit:
| Lletra | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom | Alef (אל"ף) | Bet (בי"ת) | Guímel (גימ"ל) | Dálet (דל"ת) | Hei (ה"א) | Vav (ו"ו) | Zayn (זי"ן) | Jet (חי"ת) | Tet (טי"ת) | Yod (יו"ד) | Kaf (כ"ף) |
| Pronunciació | /ʔ/ |
/b/, /v/ |
/g/, /ʤ/ |
/d/, /ð/ |
/h/ |
/v/, /β/, /o:/, /o:/, /w/ |
/z/, /ʒ/ |
/χ/, /ħ/ |
/t/ |
/j/, /i/, /i/ |
/k/, /x/ |
| Lletra | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu |
| Noms | Lámed (למ"ד) | Mem (מ"ם) | Nun (נו"ן) | Sámej (סמ"ך) | Ayin (עי"ן) | Pei (פ"א) | Tzadi (צד"י) | Qof (קו"ף) | Resh (רי"ש) | Shin (שי"ן) | Tav (ת"ו) |
| Pronunciació | /l/ |
/m/ |
/n/ |
/s/ |
/ʕ/ |
/p/, /ʔ/, /f/, /β/ |
/ʦ/, /tʃ/ |
/k/ |
/ʁ/ |
/ʃ/, /s/ |
/t/, /θ/ |
Lletres finals
[editar | editar còdic]Existixen 5 lletres hebrees que són reemplaçades gràficament per atres en igual sò i nom quan apareixen al final d'una paraula, cridades sofit.
| Forma final | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu |
|---|---|---|---|---|---|
| Forma inicial i mija | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu | Plantilla:Hebreu |
| Noms | Kaf Sofit (כ"ף סופית) | Mem Sofit (מ"ם סופית) | Nun Sofit (נו"ן סופית) | Pei Sofit (פ"א סופית) | Tzadi Sofit (צד"י סופית) |
Alfabet en puntuació
[editar | editar còdic]S'utilisa principalment com a método d'ensenyança de l'idioma hebreu i en poesia. S'ampra sempre en escriure en yidis.
| Lletra | א | בּ | ב | ג | גּ | ג׳ | ד | דּ | ד׳ | ה | ו | וּ | וֹ | וו), ו׳) | ז | ז׳ | ח | ט | י |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Noms | Alef (אַלֶף) | Bet, Vet (בֵּית) | Guímel (גִּימֵל) | Dálet (דָּלֶת) | He (הֵא) | Waw (וָו) | Zain (זַיִן) | Jet (חֵית) | Tet (טֵית) | Yod (יוֹד) | |||||||||
| Pronunciació | /ʔ/ |
/b/ |
/v/ |
/g/ |
/ʤ/ |
/d/ |
/ð/ |
/h/ o /ʔ/ |
/v/ o /β/ | /oː/ |
/oː/ |
/w/ |
/z/ |
/ʒ/ |
/x/ |
/t/ |
/j/ o /i/ | ||
| Lletra | יִ | כּ | כ | ל | מ | נ | ס | ע | פּ | פ | צ | צ׳ | ק | ר | שׁ | שׂ | תּ | ת | ת׳ |
| Noms | Yod (יוֹד) | Kaf (כַּף) | Lámed (לָמֵד) | Mem (מֵם) | Nun (נוּן) | Samekh (סָמֶך) | Ayn (עַיִן) | Pei (פֵּא) | Tzadi (צַדִּי) | Kuf (קוֹף) | Resh (רֵיש) | Shin (שִׁין) | Taf (תָּו) | ||||||
| Pronunciació | /i/ |
/k/ |
/χ/ |
/l/ |
/m/ |
/n/ |
/s/ |
/ħ/ |
/p/ o /ʔ/ |
/f/ o /β/ | /ʦ/ |
/tʃ/ |
/k/ |
/ʁ/ |
/ʃ/ |
/s/ |
/t/ |
/θ/ | |
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Babylonian Talmud (Sanhedrin 21b–22a); Jerusalem Talmud (Megillah 10a). Cf. Mishnah (Megillah 1:8): «The Books [of Scripture] differ from phylacteries and only in that the Books may be written in any language, while phylacteries and may be written ». Vore: The Mishnah (ed. Herbert Danby), Oxford University Press: London 1977, p. 202.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
- ↑ Smith (2002). The Early History of God: Yahweh and the other deities in ancient Israel, Wm. B. Eerdmans Publishing Co, pp. 20. ISBN 978-0-8028-3972-5.
- ↑ Spelling in the Hebrew Bible: Dahood memorial lecture, By Francis I. Andersen, A. Dean Forbes, p56
- ↑ Linguistic Studies in Phoenician, ed. Robert D. Holmstedt and Aaron Schade.Winona Lake.
- 43.
- ↑ Chris A. Rollston (2010). Writing and Literacy in the World of Ancient Israel: Epigraphic Evidence from the Iron Age, Society of Biblical Lit, pp. 30–. ISBN 978-1-58983-107-0.
- ↑ Sáenz-Badillos (1993). A History of the Hebrew Language, Cambridge, UK: Cambridge University Press, p. 16.
- ↑ Sáenz-Badillos (1993). A History of the Hebrew Language, Cambridge, UK: Cambridge University Press, pp. 61–62.
- ↑ (1993) A History of the Hebrew Language, Cambridge, England: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-55634-7.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto hebreo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.