ה

ה

La lletra He, Heh o Hei, ה, és la quinta lletra en orde del alfabet hebreu, equivalent i descendent de la lletra fenicia he (𐤄), que generalment representa el sò [h], encara que també és usada com mater lectionis.

En hebreu modern la freqüència de l'us de hei, de totes les lletres, és 8,18%.

Escritura

En hebreu s'escriu com ה, el seu nom en hebreu és הֵא que es transcribe com he.

Formes
Quadrada	Manuscrita	Rashi
Plantilla:Script/Hebreu

Pronunciació

En hebreu modern, este grafema representa, la consonant Fricativa glotal sonora /ɦ/. En el parla quotidiana pot ometre's i quedar com una lletra muda, encara que esta pronunciació es considera deficient.

Ademés, en moltes pronunciacions hebrees variants, la lletra pot representar una oclusió glotal.

També pot amprar-se com mater lectionis. En la posició final de paraula, hei s'usa per a indicar una vocal a, generalment la de qamatz ( &x5B8;    ), i en este sentit funciona com álef, vav i yud com mater lectionis, indicant la presència d'una vocal llarga.

Hei, junt en Aleph, Ayin, Reish i Khet, no poden rebre un daguesh. No obstant, rep una marca idèntica al dagesh, per a formar hei mappiq (Plantilla:Script/Hebreu. Encara que indistinguible per a la majoria dels parlants o llectors moderns de hebreu, el mapiq es coloca en una hei final de paraula per a indicar que la lletra no és simplement una mater lectionis, sino que la consonant deu aspirar-se en eixa posició. Generalment s'usa en hebreu per a indicar el marcador de genitiu singular femení en tercera persona. Hui en dia, tal pronunciació solament ocorre en contexts religiosos i inclús llavors, a sovint, solament la realisen llectors cuidadosos de les Escritures.