Mappiq
El Mappiq (en hebreu, מפיק, Mapiyq, transliterado, que causa una eixida), és un tipo de niqud consonàntic, compost per un punt centrat ( ּ ), que es diferencia exclusivament del Daguesh, de mateix símbol, que el primer solament s'inclou en la lletra He (ה) situada al final d'una paraula, per a que esta siga pronunciada com una consonant [fricativa], i no com un soport (mater lectionis).[1] Va ser, aixina mateix, introduïda pels masoretas de el VI al mateix temps que el daguesh.
Extensió i eixemples
La lletra ה, de la mateixa manera que 'ayin (ע) i alef (א) lo són hui, servia com a soport silenciós llarc per a les vocals, especialment la a i la i. És per açò que hui, ademés del mappiq en el He, s'usa de forma molt exòtica en Alef. Aixina que, després He es tornaria en una consonant, i es va crear el mappiq a conseqüència d'açò, per a identificar quàn es pronuncia.
Per eixemple, סוּסָה, el seu'sa (egua), en el mappiq, es torna en סוּסָהּ, el seu'sah (el cavall [d'ella]).
Referències
- ↑ L.A. Schökel. Diccionari bíblic hebreu-espanyol (Biblioteca de Ciències Bíbliques i Orientals) (2008) 1068 pag. ISBN 8481649856, ISBN 978-8481649857
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mappiq» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.