א
La álef o alef (també aleph) és la primera lletra del alfabet hebreu. Prové de la lletra ʾalp fenicia (𐤀) a través del arameo. El terme álef significa «Bou», per lo que segurament la lletra prové de la lletra egipcíaca hierática que representava dit animal (el cap en les dos banyes).[1]
Forma
[editar | editar còdic]| Variants | ||
|---|---|---|
| Quadrada | Manuscrita | Rashi |
| Plantilla:Hebreu | 
|
.svg){kind=small}
|
Yidis
[editar | editar còdic]En yidis,[2] álef s'usa per a varis propòsits ortogràfics en paraules natives, generalment en diferents signes diacrítics presos del niqqud hebreu: Sense diacrítics, álef és muda; s'escriu al principi de les paraules abans de les vocals deletreadas en la lletra vav o yod. Per eixemple, oykh també s'escriu com אויך. El dígraf וי representa el diptongo inicial [oj], pero eixe dígraf no està permés al començ d'una paraula en ortografia yiddish, per lo que està precedit per un álef silenciós. Algunes publicacions usen un álef silenciós adjacent a tals vocals en el mig d'una paraula també quan és necessari per a evitar l'ambigüitat. Un álef en pataj diacrític, אַ, representa la vocal [a] en yiddish estàndar. Un álef en kamatz diacrític, אָ, representa la vocal [ɔ] en yiddish estàndar. Els préstams del hebreu o arameo s'escriuen com en el seu idioma d'orige.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Oldest alphabet found in Egypt». BBC News.
- ↑ Weinreich, Uriel. College Yiddish, New York: YIVO Institute for Jewish Research, p. 25–8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «א» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.