𐤀
La ʾālep (𐤀) és la primera lletra del alfabet fenicio. Originalment representava el sò oclusiva glotal, encara que més vesprada va començar a usar-se també com mater lectionis en diferents valors vocàlics. D'esta lletra deriven la 'ālaph siríaca (ܐ), la álef hebrea (א), la ʾalif àrap (ا), l'alfa grega (Α),[1] l'A llatina[2] i la А cirílica.
Orige
[editar | editar còdic]| egipcíac | protosinaítico | fenicio | paleohebreo |
|---|---|---|---|
| 𓃾 | Archiu:Proto-Canaanite - aleph.png | 𐤀 | Aleph |
El terme ʾālep sembla derivar del vocablo semítico occidental que significava ʾālep. La forma evoluciona del signe protocananeo que representava un cap de bou, i es creu que este deriva a la seua volta d'un glifo protosinaítico basat en el jeroglífic de bou.[3] És possible que s'utilisara en numeració per a representar el valor 1, encara que este us solament està atestat en unes monedes alejandrinas de Sidón.[4]
Com atres caràcters protosinaíticos s'especula que el procés de creació començaria per la selecció d'un jeroglífic basat en el reconeiximent pictòric de l'objecte representat pel signe (el cap de bou), assignar al signe un nom semítico (ālep, que significa «bou»), extraure un sò del nom utilisant el principi acrofónico (ʾ) i, per últim, assignar el sò a l'image.[5]
Correspondència egipcíaca
[editar | editar còdic]Plantilla:Jeroglífic El jeroglífic egipcíac de "buitre" (Gardiner G1) era amprat freqüentment pel seu valor fonètic. L'egiptologia tradicional ho ha pronunciat per convenció com [a] i li dona la denominació de «álef», ya que s'interpreta que representa una parada glotal, si be algunes sugerències recents apunten cap a una aproximante alveolar ([ɹ]).[6] A pesar del nom, no ocupa el lloc que en els cognados semíticos ocupa álef, en eixos casos s'utilisa el jeroglífic de canya o junc.
Es transcribe en un símbol format per dos semi-anells oberts cap a l'esquerra (Ꜣ) codificat en Unicode (versió 5.1, en el ranc Latin Estés-D) O+A722 Ꜣ LATIN CAPITAL LETTER EGYPTOLOGICAL ALEF, O+A723 ꜣ LATIN SMALL LETTER EGYPTOLOGICAL ALEF. En absència d'estes lletres especials a voltes es transcribe el fonema en el número 3 o el caràcter yogh (ȝ), pero per a la transliteraació dels jeroglífics es preferix el caràcter específic de l'egiptologia.
Evolució
[editar | editar còdic]
Usos
[editar | editar còdic]Des del punt de vista fonètic, originalment representava l'arrancada d'una vocal en la glotis. En llengües semíticas açò funciona com una consonante dèbil que permet que raïls que solament tenen dos consonante verdaderes es puguen conjugar a la manera estàndar de les raïls semíticas trilíteras. De fet en alguns idiomes moderns com en hebreu i siriaco, l'arrancada glotal representat en els seus alfabets per la lletra equivalent denota l'absència d'una verdadera consonante, encara que una oclusiva glotal ([ʔ]), que sí és una consonante verdadera, típicament apareix com a alòfon. En ocasions, també s'usava per a indicar una vocal átona inicial abans de certs clústers de consonante, sense funcionar en sí com una consonante, lo que es coneix com alep protética.
Este sò habitual en les llengües d'Orient Pròxim es translitera com ʾ, basat en l'esperit breu de l'escritura grega politónica.
Mentres en la llengua fenicia este sò /ʔ/ estava present, en idioma neopúnico este fonema va deixar de pronunciar-se i esta lletra es va utilisar com mater lectionis per a indicar qualsevol vocal, especialment [o] i [a]. Krahmalkov, Charles R. (2001). «2. The alphabet, orthography and phonology», A Phoenician-Punic Grammar, Leiden; Boston; Köln: Brill, p. 20.</ref>
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑
Oscar Ogg, The 26 Letters, Thomas Y. Crowell Company, ©1948 & 1961, p. 91:
"the Greek alpha (the ancestor of our modern A) evolved...from the Phoenician aleph"
("la alfa grega (l'antepassat de la nostra moderna A) va evolucionar...a partir de la aleph fenicia") - ↑
Oscar Ogg, The 26 Letters, Thomas Y. Crowell Company, ©1948 & 1961, p. 78:
"the Phoenicians had...their letter aleph, which became the Greek alpha and later our A"
("els fenicios tenien... la seua lletra aleph, que es va convertir en el grec alfa i més tarde nostra A") - ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 262-263.
- ↑ Harris (1990). «Phonology», A Grammar of the Phoenician Language, 7ª edició, New Haven: American Oriental Society, p. 19. ISBN 0-940490-08-0.
- ↑ Anshuman Pandey. «Revisiting the Encoding of ProtoSinaitic in Unicode».
- ↑ Schneider, Thomas. 2003.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «𐤀» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.