Alfabet fenicio

El alfabet fenicio és un antic alfabet consonàntic^[1] que es va utilisar per a escriure el fenicio i unes atres llengües cananeas (com l'hebreu, moabita, amonita i edomita). Encara que els seus 22 lletres són totes consonants, les escritures més tardanes se servixen de mater lectionis per a representar algunes vocals.

El fenicio es va convertir en un dels sistemes d'escritura més utilisats en ser difòs pels mercaders fenicis a lo llarc del món mediterràneu, a on va ser assimilat per moltes atres cultures que ho varen adaptar als seus respectius idiomes. l'alfabet arameo, una forma modificada del fenicio, és el precursor dels alfabets àrap i hebreu moderns. l'alfabet grec (i per extensió els seus descendents, com el llatí, el cirílico i el copto) deriva directament del fenicio, encara que els valors d'algunes lletres es varen modificar per a representar les vocals.

Ya que les lletres originalment s'inscrivien en un estilet, la majoria de les formes són angulars i rectilíneas, encara que progressivament es varen ser desenrollant formes cada volta més cursivas, culminant en l'alfabet neopúnico del Nort d'Àfrica d'época romana. El fenicio s'escrivia generalment de dreta a esquerra, encara que s'han trobat alguns texts escrits en bustrófedon.

Història

Les lletres fenicias varen donar lloc a versions distintes en cada u dels alfabets que deriven d'elles. D'esquerra a dreta: llatí, grec, fenicio, hebreu, àrap.

Quan es redescubrió l'alfabet fenicio en el XIX els seus orígens es desconeixien. Al principi els investigadors varen pensar que esta escritura derivava dels jeroglífics egipcíacs.^[2] L'idea era popular especialment pel recent dessiframent dels jeroglífics. No obstant, no es va trobar cap víncul entre els dos sistemes d'escritura. Posteriorment es va especular en els possibles vínculs en les escritures hierática o cuneïforme, o inclús com una creació independent. Dites teories anaven des de que fora l'invenció d'un sol home fins que els hicsos els hagueren desenrollat a partir d'una corrupció de l'escritura egipcíaca.^[3]

Sistemes en que es basa

Els parlants d'este alfabet cananeo de la península del Sinaí ya utilisaven l'alfabet protosinaítico a lo manco des del 1850 a. C. En Canaán s'han trobat inscripcions esporàdiques molt breus en protosinaítico que daten de principis i mediats de l'Edat del Bronze, pero l'escritura no es va generalisar fins a l'aparició dels regnes semítics dels sigles XIII i XII a. C. L'inscripció més antiga coneguda que es considera escrita en alfabet fenicio és l'epitafi de Ahiram, inscrit en el sarcòfec del rei Ahiram al voltant del 1200 a. C.^[4]

Per convenció, es parla d'escritura alfabeto fenicio fins a mediats de el XI, data en que hi ha constància per primera volta d'inscripcions en puntes de flecha realisades en bronze; i d'escritura alfabeto fenicio solament a partir del 1050 a. C.^[5]

Difusió de l'alfabet i efectes socials

L'adaptació fenicia de l'alfabet va ser extremadament exitosa, adaptant-se en variants a tot lo llarc del mar Mediterrànea des de el IX Va donar lloc principalment al alfabet grec, l'etrusc, els alfabets anatolios i els signaris paleohispànics. L'èxit de l'alfabet es deu en part a la seua naturalea fonètica. El fenicio va ser la primera escritura àmpliament utilisada en la que cada sò es representava solament en un signe. Este sistema senzill contrastava en els atres sistemes d'escritura utilisats en aquell temps, com la cuneïforme, els jeroglífics anatolios i els jeroglífics egipcíacs, que utilisaven molts caràcters complexos i difícils de deprendre.^[6]

Una atra causa del seu èxit va ser la cultura comercial marinera dels mercaders fenicios, que varen difondre l'us de l'alfabet a bona part del Nort d'Àfrica i Europa.^[7] S'han trobat inscripcions fenicias en numerosos jaciments arqueològics d'antigues ciutats i colónies fenicias, com Biblos (en l'actual Líban) o Cartago (actual Tunis). Certes troballes indiquen un us primerenc en Egipte.^[8]

El fenicio va tindre efectes a llarc determini en les estructures socials de les civilisacions en les que va entrar en contacte. Va ser el primer sistema d'escritura fonètic en generalisar-se; la seua simplicitat no solament permetia que fora usat en molt diversos idiomes, sino també que la gent comuna deprenguera a escriure. Este fet va acabar en gran mida en l'alt estatus que posseïen aquells sistemes d'escritura que solament podien deprendre i amprar els membres de la jerarquia real i religiosa, que ho usaven per tant com a instrument de poder a fi de controlar l'accés del gros de la població a l'informació.^[9] El fenicio va desintegrar moltes d'estes divisions de classe, encara que molts regnes d'Orient Mig varen continuar utilisant l'escritura cuneïforme per a assunts llegals i llitúrgics fins a ben entrada l'era comuna.

L'alfabet

Nom de les lletres

El fenicio utilisa un sistema d'acrofonía per a nomenar les lletres. Els noms són bàsicament els mateixos que els de les escritures de les que descendix, que a la seua volta deriven dels valors del jeroglífic original per a cada lletra.^[10] La paraula original es va traduir del egipcíac al seu equivalent semític, prenent-se llavors del sò inicial de la paraula traduïda el valor de la lletra.^[11]

En tot, segons una teoria de Theodor Nöldeke, que data de 1904, alguns dels noms varen canviar entre els sistemes fenicio i protocananeo.^{cita requerida} Entre estos s'inclourien:

de gaml «pal arrojadizo» a gimel «camello»

de digg «peixcat» a dalet «porta»
de hll «goig» a he «finestra»
de ziqq «grillete» a zayin «arma»
de naḥš «serp» a nun «peixcat»
de piʾt «cantó» a pe «boca»
de šimš «sol» a šin «dent»

Cipo de Melqart, un bilingüe greco-púnico de Malta clau per a que Jean-Jacques Barthélemy dessifrara esta escritura antiga en 1758.

Atres investigadors, com Yigael Yadin varen conseguir en gran medida demostrar que de fet existien ferramentes bèliques similars als dibuixos originals.^[12] Aron Demsky, de l'Universitat Bar Ilán va demostrar que hi havia seqüències de lletres en significats similars, provant la llectura correcta dels dibuixos.^{[nota 1]} Investigacions posteriors varen defendre que l'alfabet es tracta de fet de dos llistes completes: la primera sobre agricultura i vida en terra; i la segona sobre aigua, mar i peixca.^{[nota 2]}

Les formes de l'alfabet fenicio que es mostren en les taules estan idealizadas. L'escritura fenicia real era molt més inestable i variable en apariència. Va haver també canvis significatius segons l'época i la regió.

Quan l'escritura alfabètica va aplegar a Grècia, les lletres utilisades varen ser semblades pero no idèntiques a les fenicias i es varen adaptar certes grafies com a vocals, ya que l'alfabet fenicio no contenia cap. Va haver també variacions del sistema d'escritura segons la regió de Grècia, principalment en el valor otorgat a les lletres que no tenien equivalent exacte en grec. Un d'estos alfabets grecs locals va evolucionar fins al alfabet grec estàndar, mentres que un atre ho va fer fins al llatí, a través del etrusc, per lo que hi ha considerables diferències entre abdós. Ocasionalment, el fenicio va utilisar un palito o un punt com separador de paraules.^[13]

Lletres

La taula que seguix mostra l'evolució gràfica de les lletres fenicias en atres alfabets. El valor fonètic va canviar en gran mida, tant durant la creació inicial de nous alfabets com pels canvis fonètics de les llengües que els han usat a lo llarc del temps.

Lletra	Uni.	Nom	Significat	Fon.	Lletra corresponent en alfabet
Lletra	Uni.	Nom	Significat	Fon.	heb.	sir.	ár.	grec	llatí	cirílico
	𐤀	ʾalp	bou	ʾ [ʔ]	א	ܐ	ﺍ	Αα	Aa \| Аа
	𐤁	bēt	casa	b [b]	ב	ܒ	ﺏ	Ββ	Bb	Бб, Вв
	𐤂	gaml	camello	g [ɡ]	ג	ܓ	ﺝ	Γγ	Cc, Gg	Гг
	𐤃	delt	porta	d [d]	ד	ܕ	د, ذ	Δδ	Dd	Дд
	𐤄	he	finestra	h [h]	ה	ܗ	هـ	Εε	Ii	Ее
	𐤅	wau	ham	v [w]	ו	ܘ	ﻭ, ﻑ	(Ϝ), Υυ	F, Vv, Ii	(Ѵѵ), Уу
	𐤆	zai	arma	z [z]	ז	ܙ	ﺯ	Ζζ	Zz	Зз
	𐤇	ḥet	mur	ḥ [ħ]	ח	ܚ	ح, خ	Ηη	Hh	Ии
	𐤈	ṭet	roda	ṭ [tˤ]	ט	ܛ	ط, ظ	Θθ		(Ѳѳ)
	𐤉	yod	mà	i [j]	י	ܝ	ي	Ιι	Ii, Jj	Іі
	𐤊	kap	palma (de la mà)	k [k]	כ	ܟ	ﻙ	Κκ	Kk	Кк
	𐤋	lamd	aguijada	l [l]	ל	ܠ	ﻝ	Λλ	Ll	Лл
	𐤌	mem	aigua	m [m]	מ	ܡ	ﻡ	Μμ	Mm	Мм
	𐤍	nun	serp	n [n]	נ	ܢ	ﻥ	Νν	Nn	Нн
	&#x1090I;	semk	peix	s [s]	ס	ܣ / ܤ	س	Ξξ		(Ѯѯ)
	𐤏	ʿain	ull	ʿ [ʕ]	ע	ܥ	ع, غ	Οο, Ωω	Oo	Оо
	𐤐	pe	boca	p [p]	פ	ܦ	ف	Ππ	Pp	Пп
	𐤑	ṣade	caça	ṣ [sˤ]	צ	ܨ	ص, ض	(Ϻ)		Цц (?)
	𐤒	qop	mona	q [q]	ק	ܩ	ﻕ	(Ϙϙ), Φφ (?)	Qq	(Ҁҁ), Фф (?)
	𐤓	roš	cap	r [r]	ר	ܪ	ﺭ	Ρρ	Rr	Рр
	𐤔	šin	dent	š [ʃ]	ש	ܫ	ش	Σσ	Ss	Сс, Шш (?)
	𐤕	tau	senyal	t [t]	ת	ܬ	ت, ث	Ττ	Tt	Тт

En l'escritura fenicia, a diferència de la majoria d'abyad posteriors com el arameo, hebreu bíblic i l'àrap, ni tan sols les vocals llargues es representaven en l'escritura. En el temps, es varen ser desenrollant sistemes per a marcar les vocals per mig de l'us de consonant (matres lectionis): en primer lloc, a partir de el III va aparéixer la pràctica d'utilisar una 𐤀 (ʾ) per a marcar la presència de qualsevol vocal final i, ocasionalment, 𐤉 (i) per a marcar una [iː] final. Més tart, sobretot despuix de la caiguda de Cartago, en les anomenades inscripcions neopúnicas, es va complementar en un sistema en que la 𐤅 (w) denotava [o], la 𐤉 (i) denotava [i], la 𐤏 (ʿ) denotava [i] i [o] i la 𐤀 (ʾ) denotava [a],^[14] encara que per a este últim fi també podien fer-se servir la 𐤄 (h) i la 𐤇 (ḥ).^[15] Este últim sistema es va utilisar per primera volta en les paraules estrangeres i es va estendre a moltes paraules natives. Una tercera pràctica era adaptar l'us de les consonant al que varen prendre quan varen passar al llatí i el grec, alguna cosa que per lo vist era encara transparent per als púnicos: el sistema era pràcticament igual a l'anterior, pero utilisant la 𐤄 (h) per a denotar [i] i exclusivament la 𐤀 (ʾ) per a denotar [a].^[16] Posteriorment, les inscripcions púniques varen escomençar a fer-se en alfabet llatí, que indicava totes les vocals. Estes inscripcions posteriors, junt a unes poques inscripcions en alfabet grec i les transcripcions dels noms fenicis a atres idiomes, representen la principal font per a interpretar el sistema vocàlic fenicio.

Recolecció paleoráfica de formes de les lletres fenicias feta per Mark Lidzbarski en 1898

Lletres

Artícul principal → Numeració fenicia.

Les lletres de l'alfabet fenicio poden haver-se usat com a numerals, encara que solament hi ha constància d'este us per a les lletres de 𐤀 a 𐤏 a fi d'indicar les sifres de l'1 al 10 en les monedes alejandrinas de Sidón.^[17] El sistema numèric fenicio consistia en símbols diferenciats per als valors d'1, 5, 10, 20 i 100. El signe d'1 era un simple traç vertical. El restant de números fins al 9 es formaven afegint el número corresponent d'estos traços, agrupats de tres en tres. El símbol de 10 era una llínea horisontal, mentres que el símbol de 20 podia aparéixer en diferents variants, entre les que es trobava la combinació dels símbols de 10, aproximadament en forma de Z. Cantitats majors es formaven agrupant la cantitat corresponent de símbols de 10 i de 20. Hi havia diverses variants del símbol de 100, i est podia combinar-se en el número precedent en valor multiplicatorio, p. eix., la combinació de alfabeto fenicio i alfabeto fenicio produïa 400.^[18]^[19]

Unicode

L'alfabet fenicio es va afegir a l'estàndart Unicode en juliol de 2006 en eixir la versió 5.0. Es va desestimar la proposta alternativa de tractar-ho com una variació de font del hebreu.^[20]

El bloc Unicode per al fenicio és O+10900–O+1091F i està dissenyat per a representar texts en paleohebreo, fenicio arcaic, fenicio, arameo arcaic, fenicio cursivo tardà, papirs fenicios, hebreu de Siloam, sagells hebreus, amonita, moabita i púnico.

Les lletres es codifician des d'O+10900 𐤀 alep fins a O+10915 𐤕 taw; O+10916 𐤖, O+10917 𐤗, O+10918 𐤘 i O+10919 𐤙 codifiquen els numerals 1, 10, 20 i 100 respectivament i O+1091F &x1091F; és el separador de paraules.

Fenicio^{[n 1]}
	0	1	2	3	4	5	6	7	8	9	A	B	C	D	I	F
O+1090x	𐤀	𐤁	𐤂	𐤃	𐤄	𐤅	𐤆	𐤇	𐤈	𐤉	&x1090a;	&x1090b;	&x1090c;	&x1090d;	&x1090i;	&x1090f;
O+1091x	𐤐	𐤑	𐤒	𐤓	𐤔	𐤕	𐤖	𐤗	𐤘	𐤙	&x1091a;	&x1091b;				&x1091f;
Notes ↑ Fischer, Steven Roger (2004). A history of writing [Una història de l'escritura], Reaktion Books, p. 90. ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 256. ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 256-258. ↑ Coulmas, Florian (1989). Writing Systems of the World, Óxford: Blackwell Publishers Ltd., p. 141. ↑ Markoe, Glenn E. (2000). Phoenicians, University of Califòrnia Press, p. 111. ISBN 0-520-22613-5. ↑ Hock, Hans H.; Joseph, Brian D. (1996). Language History, Language Change, and Language Relationship, Nova York: Mouton de Gruyter, p. 85. ↑ (1996) Daniels, Peter T.; et al. (ed.). The World's Writing Systems, Oxford. ↑ «Semitic script dated to 1800 BC». New York Claves. ↑ Fischer, Steven R. (2003). A History of Writing, Reaktion Books. ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 262. ↑ Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 262-263. ↑ Yadin, Yigael (1963). The Art of Warfare in Biblical Lands, McGraw-Hill. La sámej, una escala de guerra, per a posteriorment convertir-se en el símbol del dólar ($) en dibuixar ràpidament les lletres llínees internes. La zayn un antic bumerán usat per a caçar. L'het, toba de mamut ↑ «Phoenician». Unicode. Consultat el 28 de juny de 2011. ↑ Hackett, Joe Ann (2008). «Phoenician and Punic», Roger D. Woodard (ed.). The Ancient Languages of Syria-Palestine and Aràbia, p. 85. ↑ Jongeling, K.; Robert M. Kerr (2005). Clapix Punic epigraphy: an introduction to the study of Neo-Punic and Llatí-Punic Inscriptions. ↑ Segert, Stanislav. «Phoenician and the Eastern Canaanite languages», Robert Hetzron (ed.). The Semitic Languages, p. 175. ↑ Harris (1990). «Phonology», A Grammar of the Phoenician Language, 7ª edició, New Haven: American Oriental Society, p. 19. ISBN 0-940490-08-0. ↑ Michael Everson. «Proposal to add two numbers for the Phoenician script to the UCS». ISO. Consultat el 29 de juny de 2011. ↑ Samuel Verdan. «Systèmes numéraux en Grèce ancienne: description et mise en perspective historique». CultureMATH. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2010. Consultat el 29 de juny de 2011. ↑ «Sumari». Consultat el 28 de juny de 2011.

Vore també

Referències

Notes

Enllaços externs

Commons

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto fenicio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>

[1] Fischer, Steven Roger (2004). A history of writing [Una història de l'escritura], Reaktion Books, p. 90.

[2] Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 256.

[3] Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 256-258.

[4] Coulmas, Florian (1989). Writing Systems of the World, Óxford: Blackwell Publishers Ltd., p. 141.

[5] Markoe, Glenn E. (2000). Phoenicians, University of Califòrnia Press, p. 111. ISBN 0-520-22613-5.

[6] Hock, Hans H.; Joseph, Brian D. (1996). Language History, Language Change, and Language Relationship, Nova York: Mouton de Gruyter, p. 85.

[7] (1996) Daniels, Peter T.; et al. (ed.). The World's Writing Systems, Oxford.

[8] «Semitic script dated to 1800 BC». New York Claves.

[9] Fischer, Steven R. (2003). A History of Writing, Reaktion Books.

[10] Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 262.

[11] Jensen (1969). Sign, Symbol, and Script, Nova York: G.P. Putman's Sons, p. 262-263.

[12] Yadin, Yigael (1963). The Art of Warfare in Biblical Lands, McGraw-Hill.
La sámej, una escala de guerra, per a posteriorment convertir-se en el símbol del dólar ($) en dibuixar ràpidament les lletres llínees internes. La zayn un antic bumerán usat per a caçar. L'het, toba de mamut

[15] «Phoenician». Unicode. Consultat el 28 de juny de 2011.

[16] Hackett, Joe Ann (2008). «Phoenician and Punic», Roger D. Woodard (ed.). The Ancient Languages of Syria-Palestine and Aràbia, p. 85.

[17] Jongeling, K.; Robert M. Kerr (2005). Clapix Punic epigraphy: an introduction to the study of Neo-Punic and Llatí-Punic Inscriptions.

[Segert,_Stanislav_P._175-18] Segert, Stanislav. «Phoenician and the Eastern Canaanite languages», Robert Hetzron (ed.). The Semitic Languages, p. 175.

[19] Harris (1990). «Phonology», A Grammar of the Phoenician Language, 7ª edició, New Haven: American Oriental Society, p. 19. ISBN 0-940490-08-0.

[20] Michael Everson. «Proposal to add two numbers for the Phoenician script to the UCS». ISO. Consultat el 29 de juny de 2011.

[21] Samuel Verdan. «Systèmes numéraux en Grèce ancienne: description et mise en perspective historique». CultureMATH. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2010. Consultat el 29 de juny de 2011.

[22] «Sumari». Consultat el 28 de juny de 2011.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[nota 1]

[nota 2]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[n 1]