Ζ
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
'Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής'[1] (segons la RAE des de 2001) o 'Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής'[2] (en mayúscula 'Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής', en minúscula 'Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής'; cridada Plantilla:Ifeq:noPlantilla:Ifeq:no)[3][4] és la sexta lletra del alfabet grec. La seua pronunciació exacta en grec antic seguix sent motiu de discussió puix hi ha els qui insistixen que era [zd], mentres que uns atres més argumenten que era [dz] (i hi ha evidència en favor de les dos posicions), lo que està clar és que en la seua evolució va terminar tenint el sò [z] que és el que actualment té en grec modern.
Va ser adoptada tal com pels romans per a transliterar paraules que la dugueren en l'original grec. Ho varen fer, per eixemple, en Zephyrus, zeugma o zeta (que són en castellà: céfiro, zeugma, zeta).
Fins al seu diccionari de 1992, la Real Acadèmia Espanyola denominava zeta a ζ[2] i theta a θ;[5] en l'edició de 2001, com dseta (Ζ, ζ) i zeta (Θ, θ), que es varen mantindre en posteriors publicacions.[1][6]
En el sistema de numeració grega té un valor de 7 (Ζ΄).
Història
Esta lletra va evolucionar a partir de la lletra fenicia zayin 
.
La lletra grega originalment seguia el seu model fenicio i s'assemblava més a la lletra I llatina mayúscula que a la dseta actual. Va evolucionar a la seua forma actual en l'alfabet jónico. S'usava en la majoria dels alfabets grecs locals, pero faltava en els alfabets de Megara, Fliasia i Ítaca, entre uns atres, aixina com en alguns assentaments grecs en Magna Grècia i illes Cíclades.[7][8]
Nom
Mentres que el nom d'atres lletres gregues seguix aproximadament el nom fenicio, per a Ζ açò no es complix i en lloc de prendre un nom similar a zai o zayin, els grecs la varen nomenar en un nom paralel al de les dos lletres que la seguien: heta i theta.
Quan els romans varen prendre esta lletra i la varen colocar al final del alfabet llatí, li varen donar el mateix nom que usaven els grecs, zeta. Est és el nom de la lletra llatina també en espanyol i atres idiomes.
En espanyol el nom d'esta lletra solia escriure's «zeta», per inèrcia de com es pronuncia la Z llatina en llatí, en atres idiomes europeus i en castellà antic. No obstant esta escritura puga donar lloc a confusió en la lletra Θ, que en grec modern es pronuncia en el mateix sò en el que es pronuncia la Z llatina en el castellà d'Espanya. Per a evitar-ho, des de 1992 el Diccionari de la Llengua Espanyola de la RAE llista esta lletra en el nom «dseta».[1]
Variants epigràfiques
En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[9]
Us
La lletra ζ representa la fricativa alveolar sonora /z/ en grec modern.
A pesar de ser la sexta lletra, tenia un valor de 7 en el sistema de numeració grec (ζʹ). Açò es deu a que li guardava la posició a la lletra antiga digamma/waw, que ocupava originalment el lloc sext.
En Matemàtiques, és la visualisació de la Funció zeta de Riemann, un dels sèt Problemes del mileni.
Pronunciació antiga
No obstant, el sò representat per esta lletra en el grec anterior al 400 a. C. és discutit, lo que causa vacilacions en la pronunciació del grec antic en l'ensenyança.
La majoria dels manuals li atribuïxen la pronunciació /zd/ (com en Mazda), pero alguns estudiosos creuen que era una africada /dz/ (com en adze). La pronunciació moderna es va establir, en tota provabilitat, ya en l'época helenística i podia haver segut una pràctica comuna en l'àtic clàssic; per eixemple, podia contar com una o dos consonant mètriques en el drama àtic.
- σδ només apareix en la poesia lírica de l'illa grega de Lesbos i de la ciutat-estat d'Esparta durant l'época arcaica i en la poesia bucólica de l'época helenística. La majoria dels estudiosos consideren que açò indica que la pronunciació [zd] existia en els dialectes d'estos autors.
Les transcripcions del persa de Jenofonte i els testimonis dels gramàtics recolzen la pronunciació [zd] en l'àtic clàssic.
- [z(ː)] està atestat des de c. 350 a. C. en inscripcions áticas, i era el valor provable en koiné.
És possible que [dʒ] o [dz] hagen existit en alguns atres dialectes de forma paralela.
Com a símbol
- Funció zeta de Riemann, en aplicacions en la física i l'estadística
- En matemàtiques, té a voltes el paper de tercera coordenada, equivalent a "z".
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Diccionario de la lengua española
- ↑ 2,0 2,1 «Mapa de diccionaris acadèmics». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2023-01-29. «1992 ACADEMIA USUAL | zeta f. Sexta lletra de l'alfabet grec.»
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «Ζ, ζ», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ Institute of Modern Greek Studies (2013). «ζήτα», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
- ↑ «Mapa de diccionaris acadèmics». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2023-01-29. «1992 ACADEMIA USUAL | theta f. Octava lletra de l'alfabet grec, que, en llatí i atres llengües, es representa en th, i en la nostra modernament es representa en t, v. gr.: tàlem, teatre, Atenes.»
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Voutiras, E.: ”L'introducció de l'alfabet”. Teoksessa Christidis, A.-F. (toim.) (2007). A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Clapix Antiquity, Cambridge University Press, p. 267.
- ↑ Karali, M.: ”Sistemes d'escritura”. Teoksessa Christidis, A.-F. (2007). Història del grec antic, Cambridge University Press, pp. 204–205.
- ↑ «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ζ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.