Grec àtic

El àtic (Ἀττικὴ Ἑλληνική en grec clàssic; Αττική διάλεκτος o Αττική Ελληνική en grec modern; Dialectus Attica en llatí) és un dialecte del grec antic que es parlava en la regió del Ática, la capital del qual era Atenes. Va prendre elements del parla dels jonios, que habitaven en eixa regió. Es va impondre com llengua lliterària als demés dialectes de la Grècia antiga; per això va ser el més fecundo. Varen existir quatre formes dialectals de l'àtic: antic, mig, modern i nou.

També cridat Κλασική Ελληνική o grec clàssic, és la variant dialectal que s'estudia en els centres d'ensenyança com a llengua de la Grècia antiga.

Traces específiques

Junt en el dialecte jónico forma el grup dialectal jónico-àtic, la traça del qual més cridaner consistix en el pas de [a:] (alfa llarga) a [i:] (eta): τιμή en lloc de τιμά. Es diferencia, no obstant, del jónico en que la [a:] (alfa llarga) no passa a [i:] (eta) despuix dels fonema [i], [i] i [r]: γενέα, οἰκία, χώρα.

La traça dialectal més peculiar del dialecte àtic sobre tots els demés dialectes consistix en la presència del grup consonàntic [tt] (doble tau) allí a on atres dialectes presenten [ss] (doble sigma): πράττω, en lloc de πράσσω. A lo llarc de el IV i següents el dialecte àtic va substituir als demés dialectes del grec clàssic, donant lloc al dialecte koiné, del que deriven les variants posteriors del grec.

Es considera que l'escritor que utilisa una varietat més pura de dialecte àtic és el comediógrafo Aristófanes, degut a que du a escena a personages del poble.

Orige i extensió

El grec és el membre principal de la branca helènica de les llengües indoeuropeas. En l'antiguetat, existien varis dialectes, un dels quals era l'àtic.

Els primers testimonis del grec, que daten dels sigles XVI a XI, estan escrits en Llineal B, un sistema d'escritura arcaic utilisat pels grecs micénicos per a escriure el seu idioma. Es creu que la distinció entre grec oriental i occidental va sorgir ya en temps micénicos o inclús abans. El grec micénico representa una forma primerenca de grec oriental, grup al que també pertany l'àtic.

La lliteratura grega posterior s'escriuria en tres dialectes principals: eòlic, dòric i jónico. L'àtic era part del grup de dialectes jónicos.

El terme «àtic antic» s'usa en referència al dialecte del historiador Tucídides (460-400 a. C.), dels autors de la tragèdia grega (Esquilo, Sófocles i Eurípides), d'Aristófanes —autor de la comèdia— i dels dramaturcs de l'Atenes de el V. El «àtic mig» va ser la modalitat que varen amprar el historiador Jenofonte i Platón en les seues obres filosòfiques. En «àtic modern» varen escriure els célebres oradors Demóstenes, Esquines i Lisias, aixina com el filòsof Aristóteles. Per últim, el terme «àtic nou» s'usa per a escritors posteriors a la data convencional del 285 a. C., l'ascensió del greco-parlante Ptolomeo II al tro del Regne d'Egipte. Des d'Aleixandria, Ptolomeo va iniciar el periodo alejandrino, fent florir la ciutat d'Aleixandria i les seues erudits grecs expatriats.

La distribució original de parlants del dialecte àtic incloïa Ática i vàries illes centrals de les Cícladas, mentres que el relacionat (i similar) dialecte jónico es parlava a lo llarc de les costes occidentals i noroccidental d'Àsia Menor, en Calcídica, Tracia, Eubea i en algunes colónies de Magna Grècia.

Va ocórrer que els texts en àtic lliterari varen ser àmpliament estudiats molt més allà de la seua terra natal: primer en les civilisacions clàssiques del Mediterràneu, entre elles Roma i el món helenístico, i més vesprada en el món musulmà, Europa i moltes atres parts del món a on aplegarien estes civilisacions.

Vore també

• Idioma grec
• Història de l'idioma grec
• Grec antic
• Grec modern
• Dialectes del grec antic
• Llengües gregues
• Arcado-chiprana (dialecte)
• Jónico (dialecte)
• Eòlic (dialecte)
• Dòric (dialecte)
• Grec koiné
• Aticismo
• Grècia clàssica