Grec jónico

El jónico (en grec clàssic: Ἰωνικὴ διάλεκτος; en grec modern: Ιωνική διάλεκτος; en llatí: Dialectus Ionica) era un dialecte del grec antic que es parlava en la costa occidental del Àsia Menor (regió de Jonia), les illes del centre del Egeo (Cícladas) i illes adjacents, i l'illa d'Eubea, encara que no en les del mar Jónico. Junt en el dialecte àtic, forma part del grup dialectal jónico-àtic.

El dialecte jónico segons pareix es va expandir per Grècia a través del Egeo durant el temps de les invasions dòriques, al voltant de el XI Puix va aplegar en occident, en el sur d'Itàlia, de Galia i en l'est d'Hispania en les colonisació de Focea. Era el parla de bona part dels grecs, que habitaven en Àsia Menor, caracterisat pels seus múltiples vocalés, per la seua fluïdea i per ser llaugerament suavisat. Es distinguixen dos modalitats del jónico: antic (épico o heròic) i modern.

Història

La regió de Jonia va ser la més rica econòmica i culturalment durant l'época arcaica de la història de Grècia (sigles VIII a VI). Procedien d'esta regió els primers escritors grecs: señaladament Homero, els primers filòsofs i escritors en prosa, Hesíodo, els épicos i uns atres. Debido a ello, el dialecte jónico es va convertir en el dialecte de major prestigi cultural, i per esta raó molts escritors procedents d'atres regions ho varen utilisar en les seues obres.

A partir de el V el liderage econòmic i cultural va passar a Atenes. Quan més alvance el dialecte àtic va substituir als demés dialectes del grec clàssic, ho va fer adoptant traces del dialecte jónico. Esta evolució va acabar donant lloc al dialecte koiné, del que deriven les variants posteriors del grec.

El dialecte jónico va ser amprat àmpliament com llengua lliterària de l'èpica grega i va anar també la varietat usada pel historiador Heródoto i el mèdic Hipócrates de Cos (que la seua llengua nativa havia segut el dòric) entre atres grecs ilustres.

Descripció llingüística

Característiques

Les principals diferències entre el dialecte jónico i l'àtic són:

• En jónico, pansa de [a:] (alfa llarga) a [i:] (eta) en tots els contexts: τιμή en lloc de τιμά, mentres que en l'àtic no ocorre despuix de épsilon[ε], iota[ι] ο rho[ρ].

Per eixemple: en dialecte àtic és νεανίας (ne-a-ni-as) en tant en el jónico és νεηνίης (ne-ei-ni-eis), "persona jove".

• En freqüència, la vocal simple ε o o del dialecte àtic apareix en el jónico com diptongo (κούρη "jovencita, chiqueta", per κόρη; πείρας "final, llímit" per πέρας).
• En molts casos el jónico canvia el sò labiovelar del Proto-grec /kw/ en /k/ en lloc de /p/ davant vocals posteriors.

Per eixemple: lo que en àtic és ὅπως (hopos) en jónico és ὄκως (okos), "de la mateixa manera (que), en la mateixa forma (que)".

És necessari mencionar que una divergència similar ocorre en /kw/ en les branques cèltica i itálica de la família llingüística Indoeuropea.

• El jónico contrau vocals adjacents molt manco freqüentment que l'àtic.

Per eixemple: en jónico, γένεα (gen-i-a), mentres que en àtic és γένη (gen-ei), 'família'.

• La ss jónica apareix després com tt en àtic clàssic.

Per eixemple: en jónico és τέσσαρες (tessares), en tant en àtic és τέτταρες (tettares) 'quatre'.

• El jónico té un orde de paraules analític, tal volta el més analític entre els antics dialectes grecs. No obstant, la morfologia del sustantiu i del verp carix de formes duals.
• En algunes paraules, l'aspiració inicial de l'àtic no està en el jónico (la cridada "psilosis").

Per eixemple: en jónico és ἴκκος /ikkos/, en tant en àtic és ἵππος /hippos/, "cavall". Segurament esta aspiració va acabar desapareixent del tot en l'evolució del jónico.

Subvariedades

El jónico pròpiament dit es dividix en tres subvariedades:

• Jónico occidental, parlat en Eubea.

• Jónico central, comprén els dialectes de les illes Cícladas com Naxos i Desocupacions.
• Jónico oriental, que comprén els dialectes de Anatolia central (Halicarnaso, Mileto, Esmirna, etc), junt en el de les illes veïnes de Samos i Quíos, les regions jónicas al voltant del Helesponto, les regions costeres a lo llarc de la mar de Tracia.

Vore també

• Idioma grec
• Grec clàssic
• Àtic (dialecte)
• Dòric (dialecte)
• Arcado-chiprà
• Eòlic (dialecte)