Cícladas
El archipèlec de les Cícladas (en grec: Κυκλάδες) és un archipèlec grec situat en el centre del mar Egeo entre els paralels 36-38 de latitut i meridianos 24-26 de llongitut. Pertany a la perifèria d'Egeo Meridional. L'1 de giner de 2011, en la nova divisió administrativa de Grècia es va dividir en nou unitats perifèriques: Andros, Ceos-Citnos, Milos, Míkonos, Naxos, Desocupacions, Siros, Santorini i Esmes.[1] La població total de l'antiga prefectura és de 112.615 habitants (cens de 2001).
Toponímia
[editar | editar còdic]El seu nom deriva de la paraula grega κύκλος, (círcul). En ell, els antics geógrafos feyen referència a la peculiar distribució de l'archipèlec, que sembla estendre's com un círcul entorn a la sagrada illa de Delos (pàtria dels deus Apolo i Ártemis), en contraposició al restant de les illes del Egeo, a les que varen cridar Espóradas (del grec: Σποράδες, disperses).
Geografia
[editar | editar còdic]Les Cícladas comprenen al voltant de doscentes vint illes, sent les principals (ordenades per tamany): Naxos, Andros, Desocupacions, Esmes, Milo, Ceos, Amorgos, Aneu-vos, Citnos, Miconos, Siros, Santorini (antiga Tera), Serifos, Sifnos, Síkinos, Antíparos, Anafi, Kímolos, Folégandros i atres doscentes illes menors, de les quals cal destacar per la seua importància històrica i arqueològica l'illa de Delos.
La geografia de les illes és montanyosa. El clima és sec, calorós en estiu i templat en hivern. Una de les poques illes fèrtils és Naxos, famosa per la seua producció de creïlles, oli d'oliva, frutes i atres productes mediterràneus. En les illes es produïxen oliveras, raïms, hortaliças, frutas, cítrics i cotó. Les Cícladas són illes de marbre. Ademés hi ha mines de ferro com les de Serifos, magnesi, sofre com les de Milo, argent i zinc.[2] Els forts i freqüents vents marins a voltes provoquen problemes de comunicació als barcos que enllacen l'illa en el restant de Grècia.
L'arquitectura típica dels pobles, en cases i callejuelas encaladas de blanc i portes i finestres de vius colors (especialment el blau), són un dels majors actius del turisme grec, i fan de les Cícladas, en especial de Miconos i Santorini un dels destins clàssics del turisme de tota Europa.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de les Cícladas.
Les illes són el breçol de la civilisació cicládica, datada entre el final del neolític i els primers temps de l'Edat del Bronze (aproximadament entre els anys 3.300 al 2.000 a. C.)
La cultura cicládica és coneguda per les seues estatuillas femenines, de formes esquemàtiques i planes, esculpidas en marbre pur de les illes.
En l'época medieval les illes varen estar dominades pels veneciano, per lo que encara queda una menuda minoria catòlica, una de les poques en Grècia, país de majoria ortodoxa.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Text complet del pla Calícrates» (en grec). Bolletí Oficial de Grècia. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2011. Consultat el 16 de juliol de 2011.
- ↑ Guia Total: Grècia p. 105. Juan Ignacio Luca de Tena, Grup Anaya, 2003.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cícladas.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cícladas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.