Anar al contingut

Jenofonte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Jenofonte
Per a atres usos d'este terme vore Jenofonte (desambiguació).

Jenofonte (, Xenŏfṓn; en grec modern: Ξενοφών, ca. 431 a. C.-354 a. C.) va ser un historiador, militar i filòsof de la Antiga Grècia.

  • De la mateixa manera que Platón, Jenofonte és una autoritat en el seu mestre Sócrates, sobre el qual va escriure varis llibres dels seus diàlecs en Recorts de Sócrates i la Apologia de Sócrates, que tracta d'aclarir la seua juí i condena en el 399 a. C.

A pesar de nàixer en Atenes, Jenofonte va mantindre per pròpia elecció estrets llaços en Esparta, el tradicional enemic dels atenienses. Les seues polítiques a favor de la oligarquia, els seus servicis militars baix mando de generals espartanos en campanyes com la persa, i la seua amistat en el rei Agesilao II varen fer que se sentira atret pel modo de govern i la política de Lacedemonia, com a evidència el to pro espartano de les seues obres, en especiala biogràfica Agesilao i la Constitució dels lacedemonios. Les obres de Jenofonte comprenen varis gèneros i estan escrites en dialecte àtic de l'idioma grec antic. La fluïdea i neteja del seu estil fa que siga molt traduït pels estudiants actuals d'eixa llengua. En l'obra biogràfica Vides, opinions i sentències dels filòsofs més ilustres, l'historiador Diógenes Laercio va observar que, com a escritor, Jenofonte d'Atenes era conegut com la «Musa ática» per la dolçor de la seua dicció.

Biografia

[editar | editar còdic]

Va nàixer en el demo d'Erquia, en les rodalies d'Atenes, en la regió de Ática, durant la segona mitat del V, no més vesprada del 444 a. C., en el sí d'una família acomodada. El seu pare es dia Grill.[1] La seua infància i joventut varen transcórrer durant la guerra del Peloponeso (431-404 a. C.), en la que va participar formant part de les forces eqüestres.

Recorregut de Jenofonte i la Expedició dels Dèu Mil.

Va ser discípul de Sócrates i va escriure diàlecs inspirats en la seua persona. Durant el govern dels Trenta Tirans, Jenofonte es va unir a una expedició de mercenaris grecs a Pèrsia coneguda com la Expedició dels Dèu Mil, contractats pel príncip persa Ciro el Jove (en qui va travar amistat), que s'enfrontava al seu germà major Artajerjes II, el rei de Pèrsia. A la mort de Ciro en la batalla de Cunaxa, l'expedició va quedar abandonada a la seua sòrt, sense recursos i en el mig de l'imperi persa, per lo que es va tindre que obrir pas a través de 1500 km de territori hostil fins a conseguir tornar a Grècia. El relat de Jenofonte sobre esta expedició du per nom Anábasis i és la seua obra més coneguda. Alejandro Magne va consultar durant la seua invasió al Imperi aqueménida este excelent escrit, que li va ajudar inclús a prendre séries decisions en l'atac i sege a diferents ciutats i fortificacions. Despuix de retornar a Grècia, Jenofonte entra al servici del rei espartano Agesilao II, que comandaba un cos expedicionario grec per a protegir les ciutats gregues d'Àsia Menor dels perses (396 a. C.). No obstant, l'aliança grega pronte es va trencar i en 394 a. C. va tindre lloc la batalla de Coronea, en la que Esparta es va enfrontar a una coalició de ciutats gregues de la que formava part Atenes. Jenofonte va prendre part en la batalla, al servici d'Agesilao, per lo que va ser desterrat de la seua pàtria. En qualsevol cas, els espartanos li varen distinguir primer en la proxenía (honors concedits a un hoste estranger) i més vesprada en una finca en territori eleo, en Escilunte, prop d'Olimpia, en la que va començar a escriure part de la seua prolífica obra. Ací se li varen unir la seua esposa, Filesia, i els seus fills Grill i Diodoro, els quals varen ser educats en Esparta. En 371 a. C. es va lliurar la batalla de Leuctra, despuix de la qual els eleos varen recuperar els territoris que els havien segut arrebatats prèviament per Esparta, i Jenofonte va tindre que traslladar-se a Corinto. Al temps, el poder emergent de Tebas va originar una nova aliança espartano-ateniense contra Tebas, per lo que li va ser alçada la prohibició de tornar a la seua pàtria. No obstant, no hi ha evidència de que Jenofonte retornara a Atenes. Jenofonte és considerat per alguns autors, entre ells Jacob Burckhardt, com a partidari de l'idea del panhelenisme, ya que, a pesar de la seua simpatia per Esparta en detriment d'Atenes, va recolzar l'idea d'unir políticament totes les polis gregues.

Obres

[editar | editar còdic]

En les seues obres es manifesta hostil cap a la democràcia ateniense i es trasluce la seua preferència cap a formes de govern més oligàrquiques, com les que va conéixer en Esparta i en Pèrsia.

Històriques i biogràfiques

[editar | editar còdic]

Obres socráticas i diàlecs

[editar | editar còdic]

Tractats menors

[editar | editar còdic]

Estil

[editar | editar còdic]

Els seus escrits són un reportage de les seues pròpies experiències en l'eixèrcit. Les seues descripcions de les batalles i dels elements de tàctica militar són superiors a les d'atres historiadors. La seua escritura és fresca, precisa, ràpida, tan sol alterada per la llongitut d'alguns discursos. La claritat i senzillea dels seus escrits varen fer que guanyara multitut de llectors.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • - (2001). Anábasis, Madrit: Gredos. ISBN ISBN 978-84-249-0314-5.
  • Jenofonte (2003). Anábasis, llibre I, Madrit: Gredos. ISBN ISBN 978-84-249-3426-2.
  • Jenofonte (1988). Anábasis, llibre I, Madrit: Gredos. ISBN ISBN 978-84-249-3412-5.
  • Jenofonte (1994). Helèniques, Madrit: Gredos. ISBN ISBN 978-84-249-3483-5.
  • Jenofonte (1993). Recorts de Sócrates; Econòmic; Convit; Apologia de Sócrates, Madrit: Gredos. ISBN ISBN 978-84-249-1619-0.
  • Jenofonte (1987). Ciropedia, Madrit: Gredos. ISBN ISBN 978-84-249-1256-7.
  • Pseudo Jenofonte (1984). Obres menors. La república dels atenienses, Madrit: Gredos. ISBN ISBN 978-84-249-0963-5.

Obres de Jenofonte en internet

[editar | editar còdic]

Eponimia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ John Hazel, Who's Who in the Greek World, New York: Routledge, 2000, veu Xenophon 1.
  2. ↑ «Xenophon» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  3. ↑ Web de jpl. «jpl. nasa. gov/sbdb. cgi? sstr=5986 (5986) Xenophon».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Jenofonte en Viquidites.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jenofonte&oldid=1382972»