Anar al contingut

Universitat de Saragossa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Universitat de Saragossa
Per a el districte de la ciutat vore Universitat (Saragossa).
Edifici Paraninfo - Antiga Facultat de Medicina i Ciències

La Universitat de Saragossa és un centre d'educació superior públic repartit geogràficament entre els campus de Saragossa, Osca, Jaca, Terol i L'Almunia de Donya Godina, tots ells en la comunitat autònoma d'Aragó (Espanya). Fundada en 1474, reunix en 2024 a més de 30 000 estudiants i 4000 membres docents[1] entre els seus 22 centres i 74 titulacions i estudis propis. La seua actual rectora és Rosa María Bolea Balle.[2]

Història

El bisbe Pedro Cerbuna del Negre, fundador en 1583 de l'Universitat de Saragossa.

Els orígens de l'ensenyança superior en Aragó es remonten a la llegendària Acadèmia fundada en Osca per Quint Sertorio (sigle i a. C.). En 1354 Pedro IV d'Aragó funda l'Universitat Sertoriana d'Osca, que desapareixerà en 1845. Paralament, en el VII, a merced de l'Iglésia i per mà del bisbe Braulio, es formarien les Escoles eclesiàstiques en sèu en Saragossa. Estes evolucionaran entre els sigles xii i xiv fins que, en 1474, es crea el cridat «Estudi general d'arts» de Saragossa. No obstant, i per l'oposició trobada, no va ser fins a 1583 quan, de la mà del seu fundador, Pedro Cerbuna, es varen aprovar els estatuts de la nova Universitat de Saragossa. Va dedicar les rendes de la sèu vacant del Arzobispado de Saragossa a la creació de dita Universitat, lo que va permetre la seua obertura el 24 de maig de 1583 (a pesar de que havia segut fundada per un privilegi de Carlos I concedit en les Corts de Monsó el 10 de setembre de 1542). Alguns dels seus professors ilustres han segut els matemàtics Gaspar Lax i Zoel García de Galdeano; l'humaniste Juan Lorenzo Palmireno; el juriste José de Sessé; el pedagogo Pedro Simón Abril; l'historiador Diego d'Espés; el helenista Lorente; el juriste Portolés; el canonista Ejea; el botànic Florencio Ballarín Causada; el juriste, acadèmic i polític espanyol Juan Moneva i Puyol, el mege Ricardo Royo Villanova; el bibliógrafo Félix Latassa; el geógrafo Antillón i Montiano, primer director de la Real Acadèmia de l'Història; i el mege i investigador Francisco Gran Covián. Entre els seus alumnes han estat l'humaniste Miguel Servet; l'ilustrat i polític Ramón Pignatelli; l'historiador Jerónimo Blanques; el naturaliste, juriste i historiador Jordán d'Asso; l'advocat i president de Lliga Nacional de Fútbol Professional Javier Tebas; l'arquebisbe Pedro Apaolaza Ramírez; el fundador del Opus Dei, Josemaría Escrivá de Balaguer,[3] el mege Fidel Pagés Miravé, inventor de l'anestèsia epidural; el matemàtic Juliol Rei Pastor; el polític i escritor cubà José Martí; Santiago Ramón i Cajal, Premi Nobel de Medicina en 1906; Manuel Azaña, president l'II República; la bibliotecària María Moliner, autora del famós Diccionari d'us de l'espanyol; el sicòlec José Luis Pinillos; el cantautor i polític José Antonio Labordeta i el dibuixant Antonio Mingote. Durant la década 1920-1929, l'Universitat de Saragossa es va obrir a noves realitats en el camp docent i investigador: el procés d'internacionalisació, l'ampliació d'estudis i l'aument d'alumnes; l'incorporació de la dòna a les aules; l'ampliació de l'universitat, dotant-la de nous edificis com la residència d'estudiants; i l'inauguració dels cursos d'estiu de Jaca.[4]

Escoles i facultats

L'Universitat de Saragossa té les següents escoles i facultats:

Saragossa

Osca

  • Escola Politècnica Superior.
  • Facultat de Ciències Humanes i de l'Educació.
  • Facultat d'empresa i Gestió Pública.
  • Facultat de Ciències de la Salut i del Deport.

Terol

  • Facultat de Ciències Socials i Humanes.
  • Escola Universitària Politècnica.

Centres adscrits

Titulacions

En l'actualitat, l'Universitat impartix 53 titulacions de grau i un programa conjunt, ademés dels estudis de màster i programes de doctorat.[5][6]

Investigació

L'Universitat de Saragossa es va crear en la missió de formar personal especialisat, pero en el temps es va dedicar també a l'investigació. Oficina de Transferència de Resultats d'Investigació (OTRI): Des de la seua creació en 1989 la Oficina de Transferència de Resultats d'Investigació (OTRI) de l'Universitat de Saragossa ha assumit les actuacions relacionades en les transferència dels resultats d'Investigació generats en l'Universitat de Saragossa, que comprenen des de la realisació de contractes d'I+D en empreses fins a la gestió de la cartera de paleses de l'Universitat, sense oblidar la realisació de contractes d'Assessoria o l'emissió d'informes o peritajes o en general qualsevol acció relacionada en la transferència de l'I+D generada en l'Universitat de Saragossa a la societat. En els últims anys, l'incorporació de Promotors Tecnològics tant en Saragossa com en Osca i en Terol ha conseguit una Intensificació de la Transferència de tecnologia cap a les empreses a través dels contactes generats per l'equip. Ademés la creació de l'Oficina de creació d'empreses de base tecnològica (oficina de Spin-off) ha contribuït a dur a la societat, resultats d'Investigació per part dels propietaris de dits resultats i que d'un atre modo no haurien pogut tindre eixida. Més informació sobre OTRI de la Unizar: OTRI de la Unizar

cal destacar el paper dels instituts d'investigació adscrits a l'Universitat:

Vore també

Personalitats de l'Universitat en una inauguració

Referències

  1. ↑ Servici de Personal Docent i Investigador. Universitat de Saragossa. «Senyes de personal docent i investigador de l'Universitat de Saragossa per categoria, dedicació i sexe a 31 de decembre de 2013» (PDF). Consultat el 17 de juliol de 2014.
  2. ↑ «Rosa Bolea, elegida rectora de l'Universitat de Saragossa | Universitat de Saragossa» (en és). www. unizar. es. Consultat el 2025-03-18.
  3. ↑ «Els estudis de Dret de sant Josemaría en l'Universitat de Saragossa».Studia et Documenta: Rivista dell’Istituto Storico sant Josemaría Escrivá.IX(9)
    205-275.ISSN 1970-4879.Consultat el 2022-09-15.
  4. ↑ Studia et Documenta: Rivista dell’Istituto Storico sant Josemaría Escrivá.XIX(19)
    107-136.ISSN 1970-4879.doi:10.48275/setd.19.2025.05.Consultat el 2025-05-06.
  5. ↑ «Fullet informatiu. Oferta formativa 2014/15». Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2015. Consultat el 18 de juliol de 2014.
  6. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. estudis. unizar. és. Consultat el 21 de juliol de 2017.

Enllaços externs

Commons