Helèniques

Helèniques

Les Helèniques (, lliteralment Lo de Grècia) és el títul donat a una compilació històrica escrita per l'historiador, filòsof i militar ateniense Jenofonte, que arreplega acontenyiments ocorreguts en la Grècia antiga des de l'any 411 al 354 a. C.

L'obra és important perque nos proporciona informacions sobre els últims anys de la guerra del Peloponeso, que no va poder incloure Tucídides en el seu Història per fallir abans de terminar-la. L'intenció inicial de Jenofonte era la de continuar i terminar el Història de Tucídides, i a això estan dedicats els dos primers llibres de l'obra, pero en un moment posterior va decidir bolcar en ella atres fets posteriors rellevants dels que havia tingut coneiximent o havia segut testic.

Jenofonte, pese a ser ateniense, peca de parcialitat cap a Esparta i contra Tebas. Pero és, pese a això, «el millor historiador que tenim» per al mig sigle posterior a la guerra del Peloponeso.

Sinopsis de l'obra

Lliure I

• Referix els acontenyiments de la guerra del Peloponeso que succeïxen entre 411 i 406 a. C., sobretot en Àsia menor.
• Els protagonistes són Alcibíades, Fanabazo, Trasilo, Ciro (el jove), Lisandro i Calicrátidas.
• Destaquen les batalles navals de Notio, en victòria espartana, i de les illes Arginusas, en victòria ateniense.
• Termina en el procés i condena dels estrategos atenienses que no varen socórrer als supervivents de les naus naufragades en la batalla de les Arginusas.

Llibre II

• Referix lo succeït entre 406 i 401 a. C. en la derrota d'Atenes i el final de la guerra del Peloponeso.
• Inclou la derrota naval ateniense en Egospótamos, el bloqueig del Pireo i la fam consegüent en la sitiada Atenes. Tot això conduïx a la rendició final de la ciutat als espartanos.
• Esparta favorix en Atenes el govern oligàrquic dels Trenta tirans, que oprimix despóticament als demócrates.
• Es descriuen, en el sí dels Trenta, les discrepàncies entre Critias i Terámenes, que terminen en l'enjuïciament i la condena a mort d'este últim.
• Termina en la reacció dels exiliats demòcrates dirigits per Trasíbulo, que pren la fortalea de Filé i el port del Pireo, provocant la caiguda dels Trenta tirans i el final de l'oligarquia.

Llibre III

• Cobrix els acontenyiments ocorreguts entre 401 (expedició de Ciro) i 395 a. C. (mort de Lisandro i procés de Pausanias).
• Es descriuen les campanyes de Tibrón i Dercílidas contra els sátrapa perses Farnabazo i Tisafernes en 399-397 a. C.
• Mort del rei Agis de Esparta, que és succeït —en disputa dinàstica— pel seu germanastre el rei Agesilao (397 a. C.).
• Conspiració de Cinadón en Esparta, i les campanyes dels espartanos contra Elis (399-397 a. C.).

• Agesilao i Lisandro són enviats a l'Àsia menor (396 a. C.), a on intervenen en la batalla del riu Pactolo i en l'eixecució de Tisafernes (395 a. C.).

Llibre IV

• Comprén els successos compresos entre els anys 395 i 388 a. C.
• Convé mencionar la continuació de la campanya de Agesilao en Àsia menor (395-394 a. C.); la batalla naval de Cnido i les terrestres de Nemea i Coronea (394 a. C.); les operacions d'Ifícrates en l'istme de Corinto (393-390 a. C.); l'invasió d'Acarnània per una aliança d'aqueos i espartanos (389 a. C.); i l'atac espartano a Argos (388 a. C.).
• També són de mencionar les campanyes de Farnabazo i Conón en Àsia menor, en les illes i en Grècia continental (394 a. C.); les campanyes dels atenienses Trasíbulo (389 a. C.) i Ifícrates; i les dels espartanos Dercílidas, Antálcidas (392 a. C.), Tibrón i Anaxibio.

Llibre V

• Este llibre conté els acontenyiments compresos entre els anys 389 i 375 a. C.
• Es relaten els enfrontaments entre atenienses i espartanos per l'illa d'Egina, antiga potència marítima.
• Esparta busca l'aliança del rei persa Artajerjes II per a contrarrestar l'influència d'Atenes en els assunts grecs. El resultat és la pau de Antálcidas (386 a. C.) que tornava a Pèrsia el control sobre les ciutats gregues d'Àsia menor a canvi de finançar el hegemonia de Esparta sobre el restant de Grècia, baix l'enza d'una pau general.
• La pau no prospera: Esparta es llança contra Arcàdia i derrota i subyuga a les ciutats democràtiques de Mantinea (385 a. C.) i Fliunte (384-379 a. C.).
• Esparta també combat, des de 383 a. C., el hegemonia incipient d'Olinto en Calcídica, i pren l'acrópolis de Tebas en Beòcia (383 a. C.), que reté fins a 379 a. C.
• Posteriorment, hi ha expedicions anuals de Esparta contra Tebas (a partir de 378 a. C.). També enfrontaments navals antre atenienses i macedonios (376-375 a. C.).

Llibre VI

• Conté els acontenyiments dels anys 375-370 a. C.
• Ascens hegemònic de Jasón de Feras en Tesalia, bellament expost en un discurs de Polidamante de Farsala.
• Expedicions de espartanos i atenienses a l'illa de Corcira (373 a. C.).
• Negociació i acort d'un tractat de pau entre Atenes i Esparta. Batalla de Leuctra en la que s'enfronten espartanos i beocios, a on fallix bona part de l'aristocràcia espartana, lo que supon el principi de l'ascens de Tebas i del descens de Esparta (371 a. C.).
• Reconstrucció i unificació de la ciutat de Mantinea, que havia segut dividida en quatre pels espartanos. Agesilao es dirigix contra ella.
• Tebas entra en la Lliga Arcàdia. Els tebanos i els seus aliats invadixen el territori de Esparta, fins a llavors lliure de presència enemiga.

Llibre VII

• Inclou successos corresponents als anys 369-362 a. C.
• Recorre l'aliança entre Atenes i Esparta, l'influència de Licomedes en la Confederació arcadia i les frustrades gestions de pau del tebano Pelópidas en Pèrsia (367 a. C.).
• Descriu per extens l'ascens i caiguda de la tirania d'Eufronte en la ciutat corintia de Sición (367-366 a. C.). També es explaya en els assunts relatius a la ciutat de Fliunte, en l'Argólida, ocorreguts en 370-366 a. C.

• Es relata aixina mateix l'aliança entre arcadios i atenienses (366 a. C.), l'intervenció de Corinto, les lluites entre arcadios i eleos (batalla d'Olimpia) en l'intervenció espartana en Cromno (365-364 a. C.), i la disensions en el sí de la Confederació arcadia (363 a. C.).
• Termina en l'ascens de l'hegemonia tebana, en les millores tàctiques d'Epaminondas en el maneig de la falange, que li permeten tornar a invadir en èxit el territori de Laconia —encara que decidix no prendre l'indefensa ciutat de Esparta—, i la reacció d'esta última enfrontant-se als tebanos en la batalla de Mantinea (362 a. C.).

Fases en la redacció

Entre els especialistes existix el convenciment de que el text de les Helèniques va ser redactat en a lo manco dos moments distints.

• L'estil dels dos primers llibres (I a II.3.8) és més sobri i més metòdic, recordant molt al de Tucídides, al que sembla imitar. Tracta exclusivament de successos relatius a les últimes fases de la guerra del Peloponeso, i hauria segut escrit abans de 390 a. C., és dir, quan Jenofonte ha retornat de l'expedició que relata en la Anábasis, pero abans de la redacció d'esta última obra.

• A partir de II.3.9 apareix un nou estil en l'autor, més lliure, que expon els successos sense organisació analística (any a any), que linguísticament escomença a utilisar l'optatiu futur, que es mostra molt més confiat en sí mateixa, permetent-se parlar en primera persona i introduir anècdotes coloristes i de detall, i que atribuïx als deus la causa de determinats events, alguna cosa que mai fa Tucídides. La redacció d'esta última part es va produir despuix de l'interrupció dedicada a redactar la Anábasis, durant la qual Jenofonte madura com a escritor i troba el seu propi estil.

Vore també

• Guerra del Peloponeso

• Història de la guerra del Peloponeso

Bibliografia

• (1918) Xenophon Hellenica, Londres: William Heinemann.
• (1933) La lliteratura grega, Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica.
• (1966) Introducció a la lliteratura grega, Madrit: Gredos. ISBN 978-84-249-2877-3.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLesky1969">Lesky, Albin (1969). Història de la Lliteratura grega, Madrit: Gredos.
• (1982) Introducció a Helèniques de Jenofonte, Madrit: Gredos. ISBN 978-84-473-5066-7.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHatzfeld1954">Hatzfeld (1954). Notice, en Xénophon, Helléniques, París: Société d’édition «Els Belles Lettres».